Facultat de Ciències de la Comunicació - UAB Barcelona · 2000. 9. 27. · Facultat de Ciències de la Comunicació LA GUIA DE L’ESTUDIANT 2000-2001 1 7 1.1. Salutació del degà

la guia deL’ESTUDIANT

2000-2001

Facultat de Ciències de la ComunicacióFacultat de Ciències de la ComunicacióUNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Fotografia: Antonio ZamoraReproducci de la portada de la web

de la Facultat de Cinciesde la Comunicaci

Facultat de Cincies de la ComunicaciUniversitat Autnoma de Barcelona

08193 Bellaterra (Cerdanyola del Valls)Telfons: 93 581 19 94 / 93 581 19 93

Fax: 93 581 20 05Correu electrnic: [email protected]: www.uab.es/fac-ciencies-comunicacio

Editat per la Universitat Autnoma de Barcelona08193 Bellaterra (Barcelona)

Imprs pel Servei de Publicacionsde la Universitat Autnoma de Barcelona

Edifici Rectorat08193 Bellaterra

Dipsit legal: B-29093-2000

Facultat de Ciències de la Comunicació LA GUIA DE L’ESTUDIANT 2000-2001 3

ênde

x

Índex

1. La Facultat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51.1. Salutaci del deg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

1.2. La histria i les dades estadstiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

1.3. Com sÕorganitza la Facultat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

1.3.1. El nostre reglament i els rgans de govern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

1.3.2. Els estudiants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

2. Els estudis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 252.1. Com sn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

2.1.1. Estructura docent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

2.1.2. Coordinadors de titulacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

2.1.3. Departaments que imparteixen docncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

2.1.3.1. Departaments que fan docncia majoritria al centre . . . . . . . . . . . . . . . 28

2.1.3.2. Altres departaments que fan docncia al centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

2.2. Els nostres estudis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

2.2.1. Pla dÕestudis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

2.2.1.1. Llicenciatura de Comunicaci Audiovisual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

2.2.1.1.1. Incompatibilitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

2.2.1.1.2. Descripci de les assignatures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

2.2.1.2. Llicenciatura de Periodisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43



2.2.1.3. Llicenciatura de Publicitat i Relacions Pbliques . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55



2.2.1.4. Llicenciatura de Documentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67



2.2.2. Accs a segon cicle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74

2.2.2.1. Comunicaci Audiovisual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

2.2.2.2. Periodisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

2.2.2.3. Publicitat i Relacions Pbliques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

2.2.2.4. Documentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

2.2.3. Sortides professionals i acadmiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78

4

ênde

x

3. Programes d’intercanvi i de cooperació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 793.1. Programes dÕintercanvi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81

3.1.1. Programa Scrates . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81

3.1.2. El programa de mobilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82

3.1.3. Programa Sneca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82

3.1.4. Programa de Cooperaci Interuniversitria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83

3.2. Convenis de prctiques externes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

4. Els serveis de la Facultat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 914.1. Administraci de centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

4.2. Gesti econmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94

4.3. Gesti acadmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95

4.4. Consergeria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96

4.5. Biblioteca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97

4.6. Hemeroteca general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100

4.7. Laboratoris docents informatitzats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102

4.8. Laboratoris i tallers dÕudio i dÕimatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103

4.9. Laboratoris de fotografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104

5. L’agenda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1055.1. Calendari acadmic del curs 2000-2001 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107

5.2. Calendari dÕexmens del curs 2000-2001 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109

5.3. Plnols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138

5.4. Telfons i adreces electrniques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142

6. Últimes notícies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1536.1. Matrcula del curs 2000-2001 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155

Facultat de Ciències de la Comunicació LA GUIA DE L’ESTUDIANT 2000-200115

La F

acul

tat

1. LA FACULTAT

16

La F

acul

tat


La F

acul

tat

1.1. Salutació del degàBenvolguts estudiants,

En nom de l«equip de govern de la Facultat de Cincies de la Comunicaci, de tot el professorat i delpersonal d«administraci i serveis, us trameto la ms cordial benvinguda en encetar el curs 2000-2001,especialment a tots aquells que us incorporeu per primera vegada a la Universitat.

La nostra Facultat, que es va crear el 1971 i que, per tant, est a punt de celebrar el seu trent aniver-sari, s«ha consolidat com a nic centre pblic de cincies de la comunicaci dels Pasos Catalans queaglutina en el seu si els estudis de Comunicaci Audiovisual, Documentaci, Periodisme i Publicitat i Re-lacions Pbliques, amb les sinergies que aquesta convergncia comporta en una societat de la informa-ci cada cop ms complexa i dinmica.

Esteu en una Facultat el model de la qual s«inspira en el de les cincies experimentals i que persegueixuna slida formaci terica i prctica, amb la vocaci d«oferir una formaci integral capa de respondreals requeriments de la demanda social i de mercat. Tot mantenint aquesta vocaci, el procs de revisidels plans d«estudis en el qual estem immersos ens ofereix una oportunitat nica per tal d«adaptar lesnostres titulacions al repte d«un entorn, el de la comunicaci, sotms a canvis constants. Entre tots hemd«aprofitar l«ocasi per dissenyar uns plans flexibles i permeables.

En sintonia amb la nostra filosofia educativa, la Facultat ha de continuar fent una aposta decidida per laqualitat i la innovaci, amb el comproms i la corresponsabilitat del govern de la UAB, per tal de renovari ampliar els seus serveis i equipaments. I aix no noms s«ha de materialitzar amb l«entrada en funcio-nament, prevista per al gener del 2001, del nou edifici que acollir la Biblioteca de Cincies de la Co-municaci, l«Hemeroteca General i altres centres documentals, sin tamb amb la renovaci tecnolgi-ca dels laboratoris informatitzats i dels laboratoris audiovisuals, aix com amb l«habilitaci de laboratorismultimdia que responguin de manera efectiva als requeriments del model exposat abans.

Avui per avui, la nostra Facultat s un centre obligat de referncia i un clar exemple d«excelálncia do-cent i investigadora en el marc dels estudis de comunicaci que s«imparteixen arreu del mn. Per, ams a ms, s tamb un centre amb una cultura democrtica envejable, que s«ha anat forjant grciesals esforos, curs a curs i dia a dia, dels estudiants, del professorat i del personal d«administraci i ser-veis. Cal que aprofiteu aquest entorn favorable per participar sense vacilálacions en tot all que compor-ta la vida acadmica.

Per aix, aquest curs 2000-2001 esperem comptar, com sempre, amb la vostra colálaboraci i la vostraparticipaci en el govern de la Facultat.

Tot desitjant que la vostra estada entre nosaltres sigui agradable i profitosa, aprofito aquesta salutaciper posar-me jo mateix i tot l«equip de Deganat a la vostra disposici.

JUAN JOS PERONA PçEZDeg

18

La F

acul

tat

1.2. La història i les dades estadístiquesLa Facultat de Cincies de la Informaci (Facultat de Cincies de la Comunicaci, segons el Decret 71/1993,de 23 de febrer, DOGC de 19 de mar) va iniciar les seves activitats acadmiques el curs 1971-72.

El primer curs va estar instalálada a lÕedifici de lÕEscola Oficial dÕIdiomes, a Barcelona. LÕany segent vaser traslladada a Bellaterra, als locals de lÕedifici B, on es va ubicar fins al curs 1986-87. A partir del curs1987-88 la Facultat va situar-se en un edifici nou, emplaat en una parcelála de 63.802 m2 del campusde la UAB, a prop de la carretera que condueix a lÕestaci.

La llengua prpia de la Facultat s el catal i, com a tal, aquest s el vehicle dÕexpressi normal de ladocncia i de les activitats acadmiques, administratives i culturals.

LÕedifici consta de tres cossos diferenciats. En el cos central, de cinc plantes, es troben lÕrea de serveisadministratius i generals (Deganat, Gesti Acadmica i Consergeria), la biblioteca i lÕhemeroteca. Tam-b es troben en aquest cos central els diversos departaments, el local per als estudiants i el bar. A lÕalaoest de lÕedifici es localitzen els laboratoris i els tallers dÕudio i dÕimatge, mentre que a lÕala est hi ha lesaules i els seminaris. Trobareu els plnols de lÕedifici en lÕapartat de lÕagenda.

Adreça a Internethttp://www.uab.es/fac-ciencies-comunicacio

En aquest web trobareu tota la informaci que necessiteu sobre la Facultat. De segur que us ser unaeina til de consulta.

Mapa del web:

InformacióInformaci institucional i acadmica, directori electrnic, centres de recerca.

AgendaAgenda dels actes que se celebren a la Facultat. En construcci.

DepartamentsInformaci sobre els departaments que imparteixen docncia.

EstudisInformaci dels estudis de primer, segon i tercer cicles.

ServeisInformaci dels diferents serveis que ofereix la Facultat.

EstudiantsApartat destinat als estudiants. En construcci.

Altres webs dÕinters:

Web de la UABhttp://www.uab.es

Web de lÕËrea dÕAlumneshttp://www.uab.es/a-alumnes


La F

acul

tat

1.3. Com s’organitza la Facultat1.3.1. El nostre reglament i els òrgans de govern

(Aprovat pel Claustre el 6 de novembre de 1996 i per la Junta de Govern el 20 de mar de 1997.)

Capítol primer

Naturalesa i finalitats

Article 11. La Facultat de Cincies de la Comunicaci organitza els estudis amb vista a la formaci de profes-

sionals, investigadors i ensenyants de la comunicaci i la informaci en totes les seves modalitats.2. Imparteix la docncia corresponent per a lÕobtenci del ttols de llicenciat en Comunicaci Audio-

visual, llicenciat en Periodisme i llicenciat en Publicitat i Relacions Pbliques, aix com els dÕaquellesaltres titulacions superiors que puguin crear-se.

Article 2La Facultat de Cincies de la Comunicaci, creada pel Decret 2478/1971, de 15 de setembre (BOE de16 dÕoctubre de 1971), es regula per la Llei de reforma universitria, per les disposicions que la desen-volupen, pels Estatuts de la Universitat Autnoma de Barcelona i per les normes del present reglament.

Article 3En compliment de les seves finalitats generals, sn funcions de la Facultat: a) Ordenar i organitzar la docncia de les matries dels seus plans dÕestudis.b) Coordinar i supervisar lÕactivitat docent impartida en el si de la Facultat pels diferents departaments.c) Conixer lÕactivitat investigadora dels departaments que hi imparteixen docncia i facilitar-ne la difu-

si entre les persones i institucions interessades.d) Administrar els seus serveis i equipaments.e) Realitzar i contribuir a desenvolupar activitats de formaci permanent i extensi universitria, en els

camps professionals i cientfics corresponents.f) Articular, en els termes previstos pels Estatuts de la Universitat Autnoma de Barcelona, la partici-

paci de la comunitat universitria en els rgans de representaci i govern de la Universitat Autno-ma de Barcelona.

g) Elaborar i reformar els plans dÕestudis.h) Crear o participar en organismes orientats a IÕestabliment de relacions i connexions amb centres

acadmics, organismes pblics o privats, empreses o entitats professionals, per a lÕacompliment deles finalitats que li sn prpies.

Article 4Els rgans de govern de la Facultat sn:a) El Claustre de Facultat.b) La Junta de Facultat, delegada del Claustre.c) El deg i el seu equip.

110

La F

acul

tat

Capítol segon

Les titulacions

Article 51. La Facultat de Cincies de la Comunicaci sÕestructura en seccions que corresponen a totes les titu-

lacions, cadascuna de les quals t un coordinador.

Article 6La iniciativa per a la creaci, modificaci i supressi de seccions es regir pels articles 22 i 23 dels Es-tatuts de la Universitat Autnoma de Barcelona.

Article 7Els coordinadors de titulaci seran designats pel deg dÕentre els professors catedrtics o titulars de laFacultat i nomenats pel rector.

Article 8Sn funcions del coordinador de titulaci:a) Tenir cura de la realitzaci dels plans docents de la seva titulaci i de la qualitat docent.b) Coordinar els continguts dels diferents programes amb la finalitat dÕevitar reiteracions i mancances.c) Sotmetre a la Comissi de Docncia les qestions relatives a la vigncia del pla dÕestudis pel que fa

a la seva titulaci.d) Escoltar els alumnes en els temes referents al desenvolupament dels continguts dels programes i a

la realitzaci dels plans docents de la seva titulaci.e) Altres que li puguin atorgar la Junta de Facultat i els rgans competents de la UAB; entre aquestes,

les acordades per la Junta de Govern de 26 de gener de 1995.

Capítol tercer

El Claustre de Facultat

Article 9El Claustre de Facultat s lÕrgan de mxima representaci de la Facultat.

Article 10Sn funcions del Claustre de Facultat:a) LÕelecci del deg i del seu equip de govern.b) LÕelaboraci, lÕaprovaci i la modificaci, si escau, del Reglament de la Facultat.c) LÕelaboraci de les lnies generals dÕactuaci de la Facultat.


La F

acul

tat

d) La supervisi de la gesti dels rgans de govern de la Facultat.e) LÕaprovaci dels projectes de plans dÕestudis elaborats per la Junta de Facultat.

Article 11El Claustre est format per:

a) El deg, que el presideix.b) El secretari de la Facultat, que ho ser tamb del Claustre. c) Tots els professors amb dedicaci a temps complet i temps parcial que imparteixen docncia a la Fa-

cultat i tots els professors ajudants i becaris postgraduats.d) Un nombre dÕestudiants igual al nombre dÕintegrants que considera el punt de professorat, distributs

proporcionalment entre les diferents titulacions.e) Una representaci del personal dÕadministraci i serveis. Aquesta representar el 15 % del total del

Claustre.

Article 121. Les representacions dels diversos estaments al Claustre de Facultat sn elegides per sufragi univer-

sal, lliure, directe i secret.2. Les eleccions seran convocades pel deg. La Junta de Facultat fixar els mecanismes electorals ate-

nent la proposta dels estaments implicats. 3. Si algun colálegi electoral no pogus triar la totalitat de representants que li corresponen per manca

de candidats, el Claustre es constituir comptabilitzant com a nombre total dels seus membres el delsqui hagin estat elegits efectivament.

Article 13El Claustre es reunir, com a mnim, un cop a lÕany en sessi ordinria (les sessions es faran al mat i ala tarda, alternativament). Se suspendran les activitats acadmiques en comenar el Claustre i, a partirde llavors, durant tants matins o tantes tardes com duri el Claustre.

Article 141. El Claustre de Facultat es podr reunir en sessi extraordinria, amb un ordre del dia i propostes dÕa-

cord, a petici de:

a) El deg i lÕequip de govern.b) La Junta de Facultat.c) Un 15 % dels membres de la Facultat.d) La majoria absoluta dÕun estament i, en tot cas, no menys dÕun 10 % del Claustre.

2. El Claustre de Facultat escollir el deg en sessi extraordinria.

Article 151. El Claustre de Facultat es renovar cada any durant el primer trimestre del curs.2. En cada elecci caldr escollir els membres suplents necessaris.

112

La F

acul

tat

Article 16En temes dÕinters general per a la marxa de la Facultat i a proposta dÕun mnim del 25 % dels membresdel Claustre, es convocar una consulta general a tots els membres de la Facultat.

Article 171. La Mesa del Claustre de Facultat est formada per:

a) El deg.b) El secretari de la Facultat, que ho ser tamb del Claustre.c) Un professor. d) Tres estudiants. e) Un membre del personal dÕadministraci i serveis.

2. Exceptuant el deg i el secretari de la Facultat, els altres membres de la Mesa i els seus suplents se-ran escollits pels claustrals dels estaments respectius.

3. Llevat del deg i el secretari de la Facultat, tots els membres de la Mesa del Claustre de Facultat po-dran ser revocats per majoria absoluta dels membres claustrals presents del seu estament, a pro-posta dÕun 10 %, com a mnim. En aquest cas, el substituir el suplent elegit i es procedir a lÕelec-ci dÕun nou suplent.

Article 181. Sn funcions de la Mesa del Claustre de Facultat.

a) Convocar les sessions del Claustre de Facultat.b) Fixar lÕordre del dia i fer-lo pblic.c) Rebre les peticions dÕinclusi de punts a lÕordre del dia.d) Organitzar el treball i les discussions del Claustre de Facultat.e) Controlar lÕassistncia i les altes i baixes dels membres del Claustre de Facultat.f) Rebre les peticions de claustre extraordinari, amb lÕordre del dia i les propostes dÕacords, i valo-

rar si sn competncia del Claustre de Facultat.g) Convocar la consulta considerada en lÕarticle 16, establint-ne els termes i el procediment.

2. La Mesa designar el moderador de cada sessi del Claustre de Facultat.

Article 191. LÕordre del dia de les sessions del Claustre ser fixat per la Mesa del Claustre a proposta de:

a) El deg i lÕequip de govern.b) La Junta de Facultat.c) Un 10 % dels membres del Claustre. d) Un 30 % dels membres dÕalgun dels estaments de la Facultat.

2. Les propostes dÕinclusi de punts dÕordre del dia fetes amb una antelaci de 24 hores sÕacceptaransi aix ho decideix la majoria absoluta de membres assistents al Claustre.


La F

acul

tat

Article 20Les convocatries del Claustre de Facultat seran personals per a tots els claustrals i hauran dÕinclourelÕordre del dia, el lloc i lÕhora i sÕhan de fer arribar amb deu dies lectius dÕantelaci. 1. Es colálocar la convocatria del Claustre de Facultat, indicant-ne lÕordre del dia, a aules, despatxos

i serveis amb deu dies lectius dÕantelaci. 2. Per als claustres de Facultat extraordinaris, la Mesa del Claustre far efectiva la convocatria en el

termini de cinc dies des de la recepci de la seva petici.

Article 21El Claustre de Facultat quedar constitut amb la presncia de la meitat ms un dels seus membres enprimera convocatria i amb la dÕun 20 % en segona convocatria. La segona convocatria sÕestablirtranscorreguts trenta minuts desprs de la primera.

Article 221. Els acords i les resolucions es prendran per majoria simple, excepte per aprovar els projectes de

plans dÕestudis, per modificar el Reglament de la Facultat i per elegir el deg, casos en els quals sernecessria la majoria absoluta, tal com es preveu en aquest reglament.

2. Es podran recrrer davant dels rgans pertinents i segons la legislaci vigent.

Article 23El vot ser a m alada, excepte en el cas que impliqui persones o que algun claustral demani votsecret.

Article 24Les actes de les sessions seran pbliques i estaran a disposici de qualsevol membre de la Facultat du-rant el termini mxim dÕun mes desprs del Claustre de Facultat.

Article 25Les reunions del Claustre de Facultat seran pbliques per a tots els membres de la Facultat, tenint encompte les disponibilitats del local.

Article 26El deg podr delegar la presidncia del Claustre a algun membre del seu equip en supsit dÕabsnciao de causa justificada.

Article 271. Per procedir a lÕelecci del deg, la Mesa del Claustre de Facultat designar una mesa electoral in-

tegrada per representants dels tres estaments. Cap candidat no pot formar part dÕaquesta mesa.2. Les funcions dÕaquesta mesa electoral sn:

a) Supervisar el procs electoral.b) Estar present en la votaci.

114

La F

acul

tat

c) Fer el recompte de vots.d) Interpretar les llacunes del Reglament pel que fa a lÕelecci del deg. e) Fer pblics els resultats.

Article 281. La revocaci del deg i del seu equip es produir quan la majoria absoluta dels claustrals aprovi la

moci de revocaci. 2. La moci de revocaci podr presentar-se amb lÕaval dÕun 25 % dels claustrals, com a mnim. 3. En cas que la moci de revocaci sigui aprovada, el deg i el seu equip de govern romandran en fun-

cions amb el mandat dÕendegar el procs electoral, que sÕobrir en la mateixa sessi i conclour enel termini mxim de vint dies.

Capítol quart

La Junta de Facultat delegada del Claustre

Article 29La Junta de Facultat delegada del Claustre s lÕrgan ordinari de govern i gesti de la Facultat.

Article 301. La Junta de Facultat est formada per:

a) El deg i els membres del seu equip de govern.b) Els coordinadors de titulaci.c) Una representaci proporcional dels professors dels departaments que imparteixen docncia a la

Facultat.d) Una representaci proporcional dels estudiants de cada titulaci, paritria a la representaci total

del professorat.e) Una representaci del personal dÕadministraci i serveis igual al 10 % del total de membres de la

Junta. f) LÕadministrador de centre.g) Un representant, amb veu i sense vot, dels professors de cadascuna de les rees o unitats que

imparteixen docncia a la Facultat i que no tenen representaci directa en la Junta de Facultat,el nombre dels quals no es comptabilitzar en el total dels membres de la Junta de Facultat.

2. La convocatria per a les eleccions de la Junta fixar el nombre i la distribuci de les representacionsdels apartats c i d.

3. El total de membres de la Junta de Facultat no ser superior a seixanta. 4. En cada estament, les eleccions es realitzaran per sufragi universal, lliure, directe i secret.


La F

acul

tat

Article 31Sn funcions de la Junta de Facultat:

a) Vetllar per lÕexecuci de la poltica de la Facultat, particularment pel que fa a la docncia.b) Aprovar el pla docent.c) Elaborar i reformar els projectes de plans dÕestudis.d) Coordinar les activitats realitzades en el si de la Facultat.e) Elaborar i aprovar el pressupost de la Facultat.f) Crear comissions delegades.g) Conixer i aprovar les propostes dÕacords de colálaboraci, intercanvi i connexi de la Facultat amb

altres organismes docents.h) Conixer i supervisar lÕactuaci dels rgans de govern de la Facultat.i) Conixer lÕactivitat investigadora dels departaments que imparteixen docncia a la Facultat.j) Proposar la incoaci dÕexpedient a aquells professors dels quals sÕhagi demostrat que no sn

adients per a la tasca encomanada, ems prviament un informe documental de la Comissi deDocncia. Aquesta comissi obrir una investigaci i escoltar els professors i estudiants afectats,aix com el coordinador de titulaci. Els professors afectats tamb tindran dret a defensar-se da-vant la Junta de Facultat.

k) Elevar propostes dÕactuaci i de modificaci a rgans superiors de la Universitat.l) Administrar els serveis i els equipaments de la Facultat i conixer lÕs que seÕn fa. m) Realitzar totes aquelles altres tasques prpies del seu mbit de competncies i que es creguin ne-

cessries per al funcionament correcte de la Facultat.

Article 321. Les eleccions dels membres de la Junta de Facultat seran convocades pel deg. 2. Els representants dels estudiants a la Junta de Facultat cada any.

Els representants dels diferents departaments que imparteixen docncia a la Facultat i els del per-sonal dÕadministraci i serveis sÕelegeixen cada dos anys.

3. Les representacions dels diversos estaments a la Junta de Facultat sÕelegeixen per sufragi universal,lliure, directe i secret.

4. En cada cas caldr escollir una persona titular i una de suplent. 5. Els membres de la Junta de Facultat seran revocats pel mateix procediment pel qual van ser esco-

llits. Immediatament, el suplent passar a ser titular de la Junta, ocupant la vacant, i es procedir alÕelecci dÕun nou suplent.

Article 33Els membres de la Junta de Facultat amb ms de dues absncies no justificades seran immediatamentrevocats. El secretari de la Facultat far pblica aquesta revocaci en la junta segent i se seguir elprocs indicat en lÕarticle 32.5 dÕaquest reglament.

Article 34La Junta de Facultat es reunir, com a mnim, dues vegades al semestre en sessi ordinria.

116

La F

acul

tat

Article 351. La Junta de Facultat ser convocada pel deg. 2. Les convocatries de la Junta seran personals a tots els seus membres i sÕhi indicar lÕordre del dia,

el lloc i lÕhora. Hauran de ser comunicades amb una setmana dÕantelaci.3. La Junta de Facultat quedar constituda amb la presncia de la majoria absoluta dels seus mem-

bres en primera convocatria i amb la dÕun ter en segona convocatria. La segona convocatriasÕestablir transcorreguts trenta minuts desprs de la primera.

Article 361. LÕordre del dia ser fixat pel deg i acordat pel seu equip. 2. Qualsevol membre de la Facultat podr proposar que sÕincloguin punts en lÕordre del dia i tindran

carcter vinculant les propostes dÕordre del dia presentades per un 20 % dels membres de la Juntade Facultat.

Article 371. El deg convocar junta de facultat extraordinria sempre que ho cregui convenient o quan ho de-

manin: a) Un 25 % dels membres de la Junta.b) Un 15 % dels membres de la Facultat.

2. La convocatria de junta extraordinria es far en el termini dels tres dies hbils segents a la re-cepci de la petici escrita, que ha dÕincloure lÕordre del dia i les propostes dÕacord.

Article 381. El secretari de la Facultat aixecar acta de cada reuni de la Junta de Facultat.2. A cada junta ordinria sÕaprovaran lÕacta de la junta ordinria anterior i tamb les de les juntes ex-

traordinries.3. Les actes provisionals restaran a disposici dels membres de la Junta des del moment de la convo-

catria dÕuna de nova. 4. Els acords que es prenguin seran difosos a tota la Facultat i sÕadjuntaran a la convocatria dÕuna nova

junta.

Article 391. Per poder prendre acords ser necessria, com a mnim, la presncia dÕun ter dels membres de la

Junta de Facultat. 2. Els acords es prendran per majoria simple, excepte els referents als punts b, c i j de lÕarticle 31

dÕaquest reglament, que es prendran per majoria absoluta.

Article 401. El vot ser a m alada, excepte en el cas que impliqui persones o b si ho demana un membre de

la Junta. 2. En cas dÕempat la votaci es repetir.


La F

acul

tat

Article 41Les reunions de la Junta de Facultat seran pbliques per a tots els membres de la Facultat, tenint encompte les disponibilitats fsiques del local. El pblic, en tot cas, no podr intervenir si no s per decisiexpressa de la majoria de la Junta.

Capítol cinquè

El degà i l’equip de govern

Article 42El deg s el representant de la Facultat i, en lÕexercici de les seves funcions, actua en nom dÕaquesta.

Article 43El deg ser elegit pel Claustre de Facultat dÕentre els professors catedrtics o titulars i ser nomenatpel rector.

Article 44Sn funcions del deg:a) Representar la Facultat dins i fora de la Universitat.b) Dirigir i coordinar el seu equip de govern.c) Vetllar perqu es compleixi el Reglament de la Facultat.d) Participar en la Comissi de Designaci de lÕAdministrador de Centre.e) Convocar i presidir el Claustre de Facultat dÕacord amb el reglament establert.f) Convocar i presidir la Junta de Facultat dÕacord amb all establert en aquest cas.g) Portar a terme els acords del Claustre i de la Junta.h) Aquelles altres previstes en la normativa vigent de la Universitat Autnoma de Barcelona.

Article 45El deg ser elegit per majoria absoluta dels vots emesos. En cas de no haver-hi majoria absoluta, esconvocaran noves eleccions tres dies hbils desprs. A aquestes noves eleccions, noms hi podran con-crrer els dos candidats ms votats en la primera volta. En la segona votaci, el deg ser escollit permajoria simple dels vots emesos.

Article 461. Els candidats a deg hauran de presentar, en els terminis establerts per a aquest cas, els programes

dÕactuaci, aix com la relaci de les persones dels equips amb els quals pensen dur-los a terme. 2. Cada equip estar compost pels vicedegans, de qualsevol dels estaments de la Facultat, i per un se-

cretari.

Article 47El perode del mandat del deg ser de dos anys i aquest no podr exercir ms de dos mandats con-secutius.

118

La F

acul

tat

Article 481. En complir-se els 23 mesos dÕexercici del crrec, com a mxim, el deg convocar Junta de Facul-

tat, la qual obrir el perode dÕelecci del nou deg en les dates que consideri necessries, prorro-gant el mandat en funcions de lÕequip deganal.

2. A partir del vuit dia i fins al quinz, ambds inclosos, es podran presentar les candidatures, amblÕequip de vicedegans, el secretari i el programa de govern.

3. Del setz dia fins al trent es desenvolupar la campanya electoral. El dia trenta-u ser consideratdia de reflexi. LÕendem es dur a terme la votaci dÕacord amb all establert en el Reglament.

4. Els conflictes que puguin sorgir durant la campanya i en relaci amb aquesta, els resoldr la MesaElectoral, tal com sÕexplicita en lÕarticle 27 dÕaquest reglament.

5. El termini de reclamaci ser de dos dies a partir del dia en qu sÕhagi donat per acabat lÕescrutini.6. La proclamaci del nou deg es realitzar lÕendem de lÕltim dia assenyalat per al termini de recla-

macions.

Article 49En el cas que els mecanismes reglamentaris inclosos en aquest mateix captol (art. 43, 45 i 46) no si-guin portats a terme per absncia de candidatures, es procedir a lÕelecci dÕun deg accidental.a) El deg sortint consultar els catedrtics i professors titulars que imparteixin docncia a la Facultat.

LÕordre de la consulta sÕefectuar dÕacord amb aquests criteris: en primer terme, el grau de dedicacia la Facultat i en segon terme, lÕantiguitat.

b) El primer catedrtic o professor titular que accedeixi a formar equip ser el triat per a aquestafunci.

c) La funci principal dÕaquest ser la convocatria dÕeleccions, seguint el mtode habitual que asse-nyala el Reglament.

d) Si la resposta a la consulta s negativa, la designaci del deg accidental ser competncia delrector.

Article 50El cessament del deg implica el del seu equip de govern.

Article 51LÕequip de govern de la Facultat ser responsable de difondre informaci sobre les diverses activitats dela Facultat. Utilitzar amb aquesta finalitat els mecanismes de representaci establerts en aquest regla-ment. Mantindr almenys semestralment una reuni amb els representants estudiantils i promour,dÕacord amb aquests, la difusi de la informaci.El secretari de la Facultat ser fedatari dels actes i acords dels rgans de govern de la Facultat i de totsels afers que cregui convenients el deg.

Article 52Els membres de lÕequip de deganat podran tenir rebaixa de docncia, segons el que preveu el Regla-ment de professorat de la UAB.


La F

acul

tat

Capítol sisè

Les Comissions de la Facultat

Article 53Les comissions permanents de la Facultat sn dues:a) La Comissi de Docncia.b) La Comissi dÕEconomia i Serveis.

Article 541. Les comissions permanents de la Facultat es constituiran desprs de cada elecci de deg i del seu

equip, i tindran la mateixa durada. 2. En les eleccions dels membres de les comissions permanents de la Facultat sÕescolliran un titular i

un suplent per a cada crrec. 3. La composici dÕaquestes comissions es decidir en la Junta de Facultat.

Article 55Sn funcions de la Comissi de Docncia de la Facultat:a) Vetllar per lÕaplicaci correcta dels plans dÕestudis.b) Elaborar el pla docent dÕacord amb els departaments i aplicant les orientacions de la Junta de Facultat.c) Vetllar pel compliment correcte de les tasques docents i establir els mecanismes perqu aquestes es

realitzin adequadament.d) Assegurar lÕhomogenetat i la coordinaci a cada curs, a cada titulaci i al conjunt de la Facultat, dels

programes i les orientacions de les matries dels plans dÕestudis.e) Rebre suggeriments i solucionar els problemes i les queixes dels membres de la Facultat sobre qes-

tions de docncia i, si escau, transmetre-les a la Junta de Facultat.f) Totes les altres relacionades amb la docncia que li atorgui la Junta de Facultat.

Article 56Sn funcions de la Comissi dÕEconomia i Serveis de la Facultat:a) Supervisar la gesti i lÕadministraci del fons per a inversions de qu disposi la Facultat.b) Supervisar el bon funcionament dels serveis i equipaments i fer les propostes pertinents a la Junta

de Facultat.c) Estudiar i analitzar la globalitat de les necessitats dels serveis i equipaments i fer les propostes per-

tinents a la Junta de Facultat.d) Totes les altres relacionades amb lÕadministraci i la gesti dels serveis i equipaments que li atorgui

la Junta de Facultat.

Article 57Els diferents serveis generals de la Facultat lligats a la docncia tindran un coordinador per a cada grupde serveis, de la manera en qu ho decideixi la Junta de Facultat.

120

La F

acul

tat

Article 58La junta delegada del Claustre crear les comissions que cregui convenients i nÕassenyalar lÕmbit decompetncia, la durada i les persones que les han dÕintegrar.

Article 591. La Facultat promour convenis de cooperaci educativa amb institucions, empreses i mitjans de co-

municaci.

Article 601. La creaci de mitjans de comunicaci propis de la Facultat requerir lÕacord previ de la Junta de Fa-

cultat, que nÕestablir les normes de funcionament.2. El funcionament dÕaquests mitjans sÕinscriur en el marc dels plans dÕestudis de la Facultat.

Capítol setè

El Consell d’Estudiants

Article 61El Consell dÕEstudiants s lÕrgan executiu de la gesti dels estudiants de la Facultat, tal com preveu lÕar-ticle 165 dels Estatuts de la UAB.

Article 62Sn funcions del Consell dÕEstudiants:a) Vetllar pel respecte dels drets dels estudiants de la Facultat.b) Coordinar la tasca representativa dels estudiants en tots els rgans de la Facultat.c) Elaborar el pressupost anual del Consell dÕEstudiants i la seva aprovaci i execuci.d) Detectar problemes concrets que es puguin presentar en lÕactivitat docent a la Facultat i resoldreÕls,

elevant-los a lÕrgan competent quan escaigui.e) Donar suport a grups dÕestudiants de la Facultat per a la realitzaci dÕactivitats puntuals que contri-

bueixin a la dinamitzaci cultural de la Facultat o que canalitzin la participaci social en temes dÕin-ters general per als estudiants.

f) Representar el conjunt dels estudiants fora dels rgans de govern.g) Custodiar i regular lÕs dels bns i de les infraestructures que li siguin assignades.h) Qualsevol altra que sobiranament es pugui atribuir dins del marc normatiu dels Estatuts de la UAB i

del Reglament de la Facultat.

Article 63La Junta de Facultat assignar locals i pressupost al Consell dÕEstudiants per al desenvolupament de lesseves funcions.


La F

acul

tat

Article 64El funcionament intern del Consell dÕEstudiants haur de quedar establert pel Reglament que elaborin iratifiquin en referndum els estudiants.

Capítol vuitè

L’administrador de centre

Article 65La Facultat comptar amb un administrador de centre que actuar com a delegat del gerent de la Uni-versitat Autnoma de Barcelona.

Article 66LÕadministrador de centre ser designat dÕacord amb el procediment previst en lÕarticle 176 dels Estatutsde la Universitat Autnoma de Barcelona.

Article 67LÕadministrador no podr tenir encomanades funcions docents ni de recerca, com preveu lÕarticle 72 delsEstatuts de la Universitat Autnoma de Barcelona.

Article 68Sn funcions de lÕadministrador de centre:a) La gesti dels serveis economicoadministratius de la Facultat, amb subjecci a les normes establer-

tes en els Estatuts de la Universitat Autnoma de Barcelona.b) LÕexecuci de les tasques que li siguin assignades per la Junta de Facultat, sota la supervisi del

deg.

Reforma del Reglament

Article 69La iniciativa de la reforma del Reglament correspon al Claustre. A aquest efecte, la Junta de Facultat no-menar una comissi, integrada per professors, alumnes i personal dÕadministraci i serveis, en propor-ci anloga a la composici del Claustre. Aquesta elaborar lÕavantprojecte de modificaci, que ser ele-vat a la Junta de Facultat. Un cop obtingut el vist-i-plau dÕaquest rgan, la proposta de reglament haurde ser aprovada pel Claustre de Facultat. La ratificaci final correspon a la Junta de Govern de la Uni-versitat Autnoma de Barcelona.

122

La F

acul

tat

Disposició transitòria

Mentre continu vigent el pla dÕestudis de 1981, seran dÕaplicaci les normes referides a aquest pla es-tablertes al Reglament de la Facultat de Cincies de la Informaci, aprovat pel Claustre de Facultat eldia 18 de maig de 1990 i per la Junta de Govern de la UAB el dia 13 de juliol de 1990.

Òrgans de govern del centre

Deganat

Telèfon: 93 581 19 45Fax: 93 581 25 66Correu electrònic: [email protected]

Degà Juan Jos Perona Pez

Vicedegana d’Ordenació Acadèmicai de Professorat Mara Jos Recoder Sellars

Vicedegana de Docència i PràctiquesExternes Maria Gutirrez Garca

Vicedegà d’Economia i Serveis Santiago Ramentol Massana

Secretària Teresa Velzquez Garca-Talavera

1.3.2. Els estudiants

Consell d’Estudiants

Telèfon: 93 581 14 44

Què és el Consell d’Estudiants?El Consell dÕEstudiants s lÕrgan executiu de la gesti dels estudiants de la Facultat. Hi tenen cabudatots aquells estudiants de la Facultat de Cincies de la Comunicaci que vulguin formar part activamentde la vida de la Facultat.


La F

acul

tat

Quines són les seves funcions?Entre dÕaltres, el Consell dÕEstudiants ha de:Ð Vetllar pel respecte dels drets dels estudiants de la Facultat.Ð Coordinar la tasca de representativitat dels estudiants.Ð Detectar i solucionar, en la mesura del possible, problemes concrets que es puguin presentar en lÕac-

tivitat docent a la Facultat.Ð Donar suport a grups dÕestudiants de la Facultat per a la realitzaci dÕactivitats puntuals que dinamit-

zin la participaci dels estudiants en temes culturals o dÕinters general.Ð Informar sobre tot all que pugui interessar als estudiants de la Facultat.

Què hi podeu trobar?Ð Assessorament i canalitzaci de problemes diversos que puguin tenir els estudiants.Ð Informaci i suport per organitzar activitats a la Facultat.Ð Informaci sobre les diferents associacions de lÕAutnoma.Ð Informaci mplia sobre els rgans de gesti de govern de la Facultat i de la Universitat.

Com s’organitza?Per mantenir una comunicaci fluida entre els rgans de gesti de la Facultat i tots els estudiants, sÕhaoptat per seguir el model de representants per classes, ja que aix es pot conixer la realitat de cadaclasse.

De tota manera, les assemblees dÕestudiants sn tamb una forma dÕimplicaci dels estudiants en la vidade la Facultat.

Es fan reunions mensuals del Consell dÕEstudiants, dels representants de classes i de tots els estudiantsque desitgin participar-hi activament.

On es troba?A lÕEdifici dÕEstudiants de la Plaa Cvica.

124

La F

acul

tat


Els

Estu

dis

2. ELS ESTUDIS

226

Els

Estu

dis


Els

Estu

dis

2.1. Com són2.1.1. Estructura docent

Llicenciatures del pla d’estudis de 1992(Reial decret 1497/1987): Comunicació Audiovisual, Periodisme, Publicitat i Relacions Públiques

Aquestes llicenciatures tenen una durada de quatre anys i sÕestructuren en dos cicles de dos anys ca-dascun.

La crrega lectiva total de les llicenciatures ser dÕentre 320 i 329 crdits. Els cursos funcionen per se-mestres, vuit en total, i lÕoferta de cada semestre est configurada per, aproximadament, 40 crdits.

Les matries que cal cursar es divideixen en tres blocs:

1. Matries troncals (T): sn les establertes en les directrius generals prpies de cada titulaci, comu-nes a tot lÕEstat.

2. Matries obligatries (Ob) i matries optatives (Op): les determina cada universitat.3. Matries de lliure elecci (L): es podran fer en el segon cicle de les llicenciatures de la Facultat.

Normativa general de matriculació1. Els alumnes que accedeixen per primera vegada a primer curs sÕhauran de matricular, almenys, de

60 crdits.Es recomana, especialment als estudiants que vulguin cursar la carrera en quatre anys, matricular-se de 80 crdits cada curs acadmic, fins i tot el primer curs.

2. A partir de segon, el lmit de matriculaci sÕestableix en una matrcula mxima anual corresponent a100 crdits (no hi ha un mnim establert per a segones o posteriors matrcules).

3. LÕalumne sÕhaur de matricular obligatriament de les assignatures no superades abans de matricu-lar-se a les noves.

4. LÕalumne no podr matricular-se dÕuna assignatura determinada si no ha aprovat lÕassignatura o lesassignatures de cursos anteriors que siguin incompatibles amb aquesta.

5. El pla dÕestudis nicament permet el canvi dÕassignatures de lliure elecci, sempre que es faci abansdÕhaver-ne exhaurit cinc convocatries. En el cas que es canvin, les convocatries exhaurides escomptaran en la nova assignatura.

Crèdits de lliure elecció1. El total de crdits de lliure elecci (o lliure configuraci) que es podran cursar ser com a mxim el

10 % del total de crdits del pla dÕestudis, onze dels quals hauran de ser matriculats.2. LÕalumne pot triar els crdits de lliure elecci tant entre les matries optatives del seu pla dÕestudis

com entre la resta dÕassignatures ofertes per la UAB en els plans dÕestudis nous, amb les precisionssegents:

228

Els

Estu

dis

Ð En les matries de lliure configuraci tamb sÕapliquen les incompatibilitats.Ð No podran cursar-se com a assignatures de lliure elecci aquelles matries que tinguin un contin-

gut idntic o molt similar o igual denominaci a les matries cursades en la seva titulaci.3. La matrcula dels crdits de lliure elecci es formalitzar al mateix centre on lÕalumne est cursant els

seus estudis, tant si aquest els imparteix com si no.4. El preu del crdit de lliure elecci ser el que pertoqui segons el tipus dÕestudis (experimental no ex-

perimental) a qu corresponguin aquests crdits.5. En el cas de convenis establerts entre la UAB i institucions, es podran reconixer a un alumne fins a

dos teros del total de crdits de lliure elecci per ensenyaments o activitats no universitries que esrealitzin simultniament amb els estudis universitaris que cursa a la UAB. (Consulteu la taula dÕacti-vitats i de cursos que possibiliten el reconeixement de crdits de lliure elecci per a aquest curs.)

6. LÕalumne podr demanar la superaci de crdits de lliure elecci mitjanant lÕacreditaci dÕuns estu-dis previs. Aquests estudis han de tenir la categoria dÕestudis universitaris homologats. En aquestcas, es mantindr la nota que lÕalumne havia obtingut en lÕassignatura cursada realment.

2.1.2. Coordinadors de titulacions

Llicenciatura de Comunicaci Audiovisual Margarida Blanch Nieto

Llicenciatura de Periodisme Marcial Murciano Martnez

Manel Lpez Lpez

Llicenciatura de Publicitat i Relacions Pbliques Ana Ullod Pujol

Llicenciatura de Documentaci Eullia Fuentes Pujol

Coordinadora dels programes dÕintercanvi Magdalena Albero Andrs

2.1.3. Departaments que imparteixen docència

2.1.3.1. Departaments que fan docència majoritària al centre

Departament de Comunicació Audiovisual i de Publicitat

Telèfon: 93 581 30 29 / 93 581 15 88Fax: 93 581 15 40Correu electrònic: [email protected]


Els

Estu

dis

Director Rom Gubern Garriga-Nogus

Cap dÕUnitat de Publicitat Mariano R. Castellblanque

Personal dÕadministraci i serveis Ernest Verdura Milian

M. Jess Gutirrez Garca

Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació

Telèfon: 93 581 15 45 / 93 581 25 67Fax: 93 581 20 05Correu electrònic: [email protected]

Director: Llus Badia Avellaneda

Vicedirector de Professorat i Docncia Xavier Gir

Secretria i vicedirectora dÕInvestigaci i

Diplomatures Charo Lacalle

Responsable dÕEconomia Jaume Soriano

Responsable dÕActivitats Acadmiques Mertxe Dez / Anna Clua

Personal dÕadministraci i serveis Isabel Soler Martnez

Mercedes Ciruelos Nava

230

Els

Estu

dis

2.1.3.2. Altres departaments que fan docència al centre

Departament dÕArtTel. 93 581 1593

Departament de Cincia Poltica i Dret Pblic(Ërea de Dret Constitucional)Tel. 93 581 2411

Departament de Didctica de lÕExpressi Musical, Plstica i CorporalTel. 93 581 1593

Departament de Dret Pblic i de Cincies HistoricojurdiquesTel. 93 581 2427 / 93 581 1741

Departament dÕEconomia AplicadaTel. 93 581 29 93 / 93 581 1741

Departament dÕEconomia i dÕHistria EconmicaTel. 93 581 1741

Departament de Filologia CatalanaTel. 93 581 1594(Unitat de Cincies de la Comunicaci, Ërea de Documentaci)Tel. 93 581 1541

Departament de Filologia EspanyolaTel. 93 581 1245

Departament de Filologia FrancesaTel. 93 581 1756

Departament dÕHistria Moderna i ContemporniaTel. 93 581 1593

Departament dÕInformticaTel. 93 581 1863

Departament de MatemtiquesTel. 93 581 29 11

Departament de Psicologia de lÕEducaciTel. 93 581 1796

Departament de SociologiaTel. 93 581 2441

Departament de Traducci i dÕInterpretaciTel. 93 581 33 81


Els

Estu

dis

L’Institut de la Comunicació (InCom) de la UAB

Telèfon: 93 581 26 96Fax: 93 581 26 96Adreça Internet: http://www.uab.es/incom

Director: Miquel de Moragas Spa

Vint-i-set anys desprs de la creaci de la Facultat de Cincies de la Comunicaci, la UAB vol posar totala seva experincia al servei de la producci cientfica i el debat pblic sobre la comunicaci.

Amb aquesta finalitat, la UAB ha creat lÕInCom, un institut universitari dedicat a lÕestudi de la comunica-ci, que promour la recerca i la transferncia de coneixements en matria de comunicaci dels dife-rents departaments, instituts i centres de recerca de la UAB, i, molt especialment, de la Facultat de Cin-cies de la Comunicaci i dels seus dos departaments bsics: Comunicaci Audiovisual i Publicitat, iPeriodisme i Cincies de la Comunicaci.

Els seus objectius principals sn la recerca (bsica i aplicada), la formaci especialitzada, la divulgacisocial de coneixements i la prestaci de serveis avanats en comunicaci, amb una atenci preferent ales innovacions i, en general, als nous reptes que representa la societat de la informaci.

LÕInCom ha estat creat com a Centre Especial de Recerca (CER) per acord de la Junta de Govern dela UAB, el 18 de desembre de 1998, i t la seva seu principal a la Facultat de Cincies de la Comuni-caci de la UAB.

232

Els

Estu

dis

2.2. Els nostres estudis2.2.1. Pla d’estudis

2.2.1.1. Llicenciatura de Comunicació Audiovisual

El total de crdits que sÕhan de cursar en aquesta llicenciatura s dÕun mnim de 322 i un mxim de 329,dÕacord amb la distribuci segent:

Tipus de matèria Total de crèdits

Troncals 159

Obligatries 105

Optatives 25 / 30

Lliure elecci 33 / 35

La distribuci sÕha de fer tenint en compte que cal:

¥ cursar totes les assignatures troncals (T) i obligatries (Ob) marcades en el pla dÕestudis, ¥ triar les assignatures optatives (Op) dintre lÕoferta del pla dÕestudis propi,¥ triar les assignatures de lliure elecci (Le) entre lÕoferta de tota la Universitat.

PRIMER CICLE

1r curs / 1r semestre

Codi Assignatura Crèdits

20693 Teoria i Prctica de la Redacci Periodstica T 10

20694 Estndard Oral de la Llengua Catalana* T 5

20698 Histria del Mn Actual T 5

20712 Llengua Espanyola Oral* T 5

20655 Estructura de la Comunicaci de Masses I Ob 5

20656 Psicologia de la Percepci Ob 5

20659 Teoria i Tcnica de la Fotografia Ob 5

20716 Tecnologia dels Mitjans Audiovisuals Ob 5

* Cal escollir una opci de llengua i completar-la en el segon semestre:20694 Estndard Oral de la Llengua Catalana 20712 Llengua Espanyola Oral

LÕaltra llengua, els alumnes podran cursar-la com a assignatura de lliure elecci en el segon cicle de la llicenciatura.


Els

Estu

dis

1r curs / 2n semestre


20660 Documentaci Informativa T 6

20686 Redacci i Locuci en els Mitjans Audiovisuals T 5

20687 Disseny, Composici Visual i Tecnologia en Premsa T 5

20689 Teories de la Comunicaci I T 5

20690 Histria General de la Comunicaci T 5

20695 Estndard Escrit de la Llengua Catalana* T 5

20713 Llengua Espanyola I* T 5

20760 Introducci a la Teoria i les Tcniques Cinematogrfiques Ob 10

* Cal escollir dÕacord amb lÕopci del primer semestre:20695 Estndard Escrit de la Llengua Catalana 20713 Llengua Espanyola I


2n curs / 1r semestre


20696 Teoria i Estructura de la Publicitat i les Relacions Pbliques T 10

20763 Teoria i Tcnica del Llenguatge Televisiu T 10

20764 Histria del Cinema Ob 10

20650 Histria de la Comunicaci Social a Catalunya Ob 5

20761 Histria de les Idees Esttiques Ob 5

2n curs / 2n semestre


20684 Comunicaci Corporativa T 5

20685 Estructura Social T 5

20762 Teoria i Tcnica del Llenguatge Radiofnic T 10

20662 Mtodes i Tcniques dÕInvestigaci en Comunicaci de Masses I Ob 5

20765 Histria de la Rdio i la Televisi Ob 5

20766 Literatura i Mitjans Audiovisuals Ob 5

20767 Dramatrgia Audiovisual Ob 5

234

Els

Estu

dis

SEGON CICLE

A) Matèries troncals i obligatòries



20728 Introducci a lÕOrdenament Jurdic T 5

20769 Teories de la Comunicaci Audiovisual T 5

20773 Teoria i Tcnica del Gui Radiofnic T 5

20774 Teoria i Tcnica del Gui Televisiu i Cinematogrfic T 10

20669 Mtodes i Tcniques dÕInvestigaci en Comunicaci de Masses II Ob 5

20772 Gneres Fotogrfics Ob 5



20778 Teoria de lÕExpressi Acstica T 5

20742 Llibertat dÕExpressi i Dret de la Informaci T 5

20777 Teoria i Anlisi de la Televisi Ob 5

20782 Gneres Radiofnics Ob 5

20783 Gneres Televisius Ob 5

4t curs / 1r semestre


20788 Teoria i Tcnica de la Producci i la Realitzaci Radiofniques T 5

20789 Teoria i Tcnica de la Producci, la Realitzaci i la Direcci Televisives T 10

20790 Teoria i Tcnica de la Producci i la Direcci Cinematogrfiques T 10

20786 Cultura de Masses i Societat Ob 5

4t curs / 2n semestre


20792 Estructura del Sistema Audiovisual T 8

20797 Teoria i Tcnica de la Programaci a Rdio i TV Ob 5


Els

Estu

dis

B) Matèries optatives

Ð LÕalumne pot cursar, en funci de lÕoferta del centre, aquestes assignatures a tercer o quart curs, llevatdÕaquelles afectades per incompatibilitats.

Ð Les assignatures Taller de Producci de Programes dÕEntreteniment i Ficci en RTV i Taller de Pro-ducci de Ficci Cinematogrfica queden EXCLOSES de la lliure elecci.

Ð Noms es podr cursar un taller per alumne.

Primer semestre


20768 Art del Segle XX Op 5

20770 Teoria i Histria del Disseny Op 5

20771 Teoria i Estructura del Llenguatge Musical Op 5

20784 Mtodes i Tcniques dÕInvestigaci en Comunicaci Audiovisual Op 5

20785 Teoria i Anlisi del Film Op 5

20787 Projecci i Gesti de Mitjans Audiovisuals Op 5

20791 Teoria i Tcnica de la Postproducci Audiovisual Op 5

Segon semestre


20709 Semitica de la Comunicaci de Masses Op 520776 Estadstica Aplicada a la Comunicaci

Audiovisual Op 520779 Esttica de la Imatge Op 520780 Literatura Comparada del Segle XX Op 520781 Disseny Grfic i Direcci dÕArt en

Comunicaci Audiovisual Op 1020793 Seminari de Qestions Actuals de Comunicaci Op 220794 Llenguatges Especfics en els Mitjans Audiovisuals

en Catal Op 520795 Taller de Producci de Programes dÕEntreteniment

i de Ficci en RTV Op 1020796 Taller de Producci de Ficci Cinematogrfica Op 1020798 Animaci Audiovisual Op 5

20799 Vdeo i TV Interactius Op 5

236

Els

Estu

dis

Codi Assignatures excloses de la lliure elecció Llicenciatura

21659 Segle XX (II) Histria i altres

20815 Sociologia General I Sociologia

Dret Constitucional Dret

20683 Teories de la Comunicaci II Periodisme, Publicitat i Relacions Pbliques

A ms dÕaquestes, no podran cursar-se com a assignatures de lliure elecci les matries que tinguin uncontingut idntic, molt similar o igual denominaci a les matries de la prpia titulaci.

2.2.1.1.1. Incompatibilitats

Incompatibilitats entre 2n curs i 1r curs

Assignatura que s’ha de cursar Cal haver superat

Codi Assignatures Codi Assignatures

20650 Histria de la Comunicaci Social 20690 Histria General de la Comunicacia Catalunya

20762 Teoria i Tcnica del Llenguatge Radiofnic 20716 Tecnologia dels Mitjans Audiovisuals

20686 Redacci i Locuci en els MitjansAudiovisuals

20763 Teoria i Tcnica del Llenguatge Televisiu 20716 Tecnologia dels Mitjans Audiovisuals


20764 Histria del Cinema 20760 Introducci a la Teoria i les TcniquesCinematogrfiques

20767 Dramatrgia Audiovisual 20716 Tecnologia dels Mitjans Audiovisuals



Els

Estu

dis

Incompatibilitats entre 3r curs i 2n curs



20669 Mtodes i Tcniques dÕInvestigaci en 20662 Mtodes i Tcniques dÕInvestigaci enComunicaci de Masses II Comunicaci de Masses I

20772 Gneres Fotogrfics 20659 Teoria i Tcnica de la Fotografia

20773 Teoria i Tcnica del Gui Radiofnic 20762 Teoria i Tcnica del Llenguatge Radiofnic

20767 Dramatrgia Audiovisual

20781 Disseny Grfic i Direcci dÕArt en 20763 Teoria i Tcnica del LlenguatgeComunicaci Audiovisual Televisiu

20687 Disseny, Composici Visual i Tecnologiaen Premsa

20782 Gneres Radiofnics 20762 Teoria i Tcnica del Llenguatge Radiofnic


20783 Gneres Televisius 20763 Teoria i Tcnica del Llenguatge Televisiu


Incompatibilitats entre 4t curs i 3r curs



20788 Teoria i Tcnica de la Producci i la 20773 Teoria i Tcnica del Gui Radiofnic

Realitzaci Radiofnica 20782 Gneres Radiofnics

20789 Teoria i Tcnica de la Producci, 20774 Teoria i Tcnica del Gui Televisiu ila Realitzaci i la Direcci Televisives Cinematogrfic

20783 Gneres Televisius

20790 Teoria i Tcnica de la Producci i la 20774 Teoria i Tcnica del Gui Televisiu iDirecci Cinematogrfiques Cinematogrfic


20791 Teoria i Tcnica de la Postproducci 20716 Tecnologia dels Mitjans Audiovisuals

Audiovisual 20774 Teoria i Tcnica del Gui Televisiu iCinematogrfic


238

Els

Estu

dis


20795 Taller de Producci de Programes 20773 Teoria i Tcnica del Gui Radiofnic

dÕEntreteniment i de Ficci en Rdio 20774 Teoria i Tcnica del Gui Televisiu i

i Televisi Cinematogrfic


20796 Taller de Producci de Ficci 20774 Teoria i Tcnica del Gui Televisiu iCinematogrfica Cinematogrfic

20797 Teoria i Tcnica de la Programaci 20783 Gneres Televisius

a Rdio i Televisi 20782 Gneres Radiofnics

20798 Animaci Audiovisual 20774 Teoria i Tcnica del Gui Televisiu iCinematogrfic


20799 Vdeo i Televisi Interactius 20774 Teoria i Tcnica del Gui Televisiu iCinematogrfic


2.2.1.1.2. Descripció de les assignatures

Animació AudiovisualTeoria i tcnica de lÕanimaci audiovisual. Ideaci, producci, realitzaci i sonoritzaci.

Art del Segle XXLes avantguardes artstiques i potiques de la segona meitat del segle XX.

Comunicació CorporativaEstudi dels processos de comunicaci de les empreses pbliques i privades.

Cultura de Masses i SocietatAnlisi de la indstria de la cultura generada per la comunicaci audiovisual.

Disseny, Composició Visual i Tecnologia en PremsaEstudi de les tcniques i els processos de materialitzaci de la informaci en mitjans impresos. Frmu-les de composici visual.

Disseny Gràfic i Direcció d’Art en Comunicació AudiovisualAnlisi i genealogia del grafisme en la comunicaci audiovisual.


Els

Estu

dis

Documentació InformativaEstudi i anlisi dels sistemes de documentaci utilitzats en els mitjans de comunicaci.

Dramatúrgia AudiovisualEstudi dels principis estructurals i psicolgics del text literari que serveix de suport del missatge audiovi-sual.

Estadística Aplicada a la Comunicació AudiovisualEstudi dels condicionaments, els lmits i les dificultats de mesurar objectivament la realitat social.

Estàndard Escrit de la Llengua CatalanaDescripci del catal estndard escrit. Aplicaci de la composici, la correcci i la traducci de textos.

Estàndard Oral de la Llengua CatalanaDescripci i aplicaci prctica dels criteris de locuci del catal segons un model estndard.

Estètica de la ImatgeTeoria i prctica de lÕestructura i la composici de la imatge i el llenguatge dels colors.

Estructura del Sistema AudiovisualSistemes i processos de construcci i anlisi dels relats audiovisuals.

Estructura de la Comunicació de Masses IFonaments de lÕestructura de la comunicaci de masses. Anlisi de lÕestructura internacional de lacomunicaci.

Estructura SocialAnlisi de les relacions socials i les institucions bsiques de la societat actual (Catalunya i Espanya).

Gèneres FotogràficsTeoria i anlisi de lÕexpressi fotogrfica a travs de lÕestudi dels estils, les tcniques i les actitudsexpressives.

Gèneres RadiofònicsTeoria i anlisi de les convencions sonoronarratives dels diferents gneres de ficci i entretenimentradiofnics.

Gèneres TelevisiusTeoria i anlisi de les convencions iconiconarratives dels diferents gneres de ficci i entretenimenttelevisius.

240

Els

Estu

dis

Història del CinemaEstudi de lÕevoluci de lÕexpressi cinematogrfica des dels orgens (1895) fins als nostres dies. Teoria ianlisi de films.

Història del Món ActualAnlisi interpretativa de la dinmica del mn contemporani.

Història de la Comunicació Social a CatalunyaConformaci i desenvolupament de lÕecosistema de la comunicaci de masses catal amb relaci alÕespanyol.

Història de la Ràdio i la TelevisióEstudi de lÕevoluci de lÕexpressi radiofnica i televisiva des dels orgens (1920) fins avui.

Història de les Idees EstètiquesLÕesttica contempornia. Aplicaci a lÕart, al disseny i als mitjans de comunicaci.

Història General de la ComunicacióEstudi histric de les formes socials de producci comunicativa: segles XIX i XX.

Introducció a l’Ordenament JurídicNormes jurdiques i ordenament jurdic. La regulaci jurdica dels drets fonamentals.

Introducció a la Teoria i la Tècnica CinematogràfiquesIntroducci a la teoria i la tcnica de lÕexpressi cinematogrfica i estudi de lÕevoluci de les principalsteories sobre el mitj.

Literatura Comparada del Segle XXPrincipis i mtodes de la literatura comparada. Gneres narratius, dramtics i potics en les ficcions es-crites o audiovisuals.

Literatura i Mitjans AudiovisualsEstudi comparat de les relacions entre literatura i periodisme.

Llengua Espanyola IEstudi de lÕenunciat com a unitat comunicativa.

Llengua Espanyola OralEstudi dels segments fnics i de lÕentonaci de lÕespanyol.

Llenguatges Específics en els Mitjans Audiovisuals en CatalàDescripci dels recursos propis del catal per a la creaci dÕobres de ficci audiovisual.


Els

Estu

dis

Llibertat d’Expressió i Dret de la InformacióRegulaci dels drets a la lliure expressi i informaci en els mitjans de comunicaci i de lÕexercici de laprofessi periodstica en lÕestat de les autonomies.

Mètodes i Tècniques d’Investigació en Comunicació AudiovisualEstudi en profunditat dels mtodes i les tcniques dÕinvestigaci aplicades a la comunicaci audiovisual.

Mètodes i Tècniques d’Investigació en Comunicació de Masses IFonaments conceptuals de lÕanlisi dels fenmens comunicatius.

Mètodes i Tècniques d’Investigació en Comunicació de Masses IIAplicaci de les tcniques de la investigaci a lÕanlisi de casos.

Projecció i Gestió de Mitjans AudiovisualsTeoria i prctica de lÕorganitzaci i la gesti de lÕempresa audiovisual. Concepci i disseny del projecte.

Psicologia de la PercepcióFonaments psicolgics dels processos cognitius i de les conductes de consum de la informaci en lacomunicaci audiovisual i publicitria.

Redacció i Locució en els Mitjans AudiovisualsEstudi i capacitaci de les diferents tcniques i processos de redacci i locuci de textos especfics decada mitj audiovisual.

Seminari de Qüestions Actuals de ComunicacióSeminaris intensius que permeten el seguiment de les principals aportacions dÕespecialistes destacats.

Semiòtica de la Comunicació de MassesFonament de les anlisis semitiques i la seva aplicaci als discursos de la comunicaci de masses.

Tecnologia dels Mitjans AudiovisualsConeixement de les tecnologies audiovisuals i les tcniques de manipulaci i operaci dels equips deproducci dÕimatge i so.

Taller de Producció de Ficció CinematogràficaMaterialitzaci i realitzaci cinematogrfica de projectes de guions de ficci de curtmetratges.

Taller de Producció de Programes d’Entreteniment i de Ficció en Ràdio i TVMaterialitzaci i realitzaci audiovisual de projectes de programes radiofnics i televisius. Entretenimenti ficci.

242

Els

Estu

dis

Teoria de l’Expressió AcústicaEstudi de les teories de lÕexpressi sonora i anlisi estructural de la seva presncia en productes audio-visuals.

Teoria i Anàlisi de la TVRevisi de les aproximacions crtiques al fenomen televisiu. Interpretaci dels programes contemporanisde TV.

Teoria i Anàlisi del FilmEstudi de les diferents metodologies dÕanlisi de mecanismes de producci de sentit en el film. Anlisi icrtica.

Teoria i Estructura del Llenguatge MusicalConeixement dels elements constitutius i estructurals del missatge musical.

Teoria i Estructura de la Publicitat i les Relacions PúbliquesIntroducci als principis terics de la comunicaci publicitria i de les relacions pbliques: origen i de-senvolupament.

Teoria i Història del DissenyAnlisi de lÕevoluci histrica del disseny grfic, industrial i arquitectnic.

Teoria i Pràctica de la Redació PeriodísticaIntroducci teoricoprctica a lÕescriptura periodstica i als elements essencials que configuren lÕexerciciprofessional.

Teoria i Tècnica del Guió RadiofònicTeoria i prctica del gui radiofnic, i anlisi de la pluralitat dels seus gneres.

Teoria i Tècnica del Guió Televisiu i CinematogràficTeoria i tcnica del llenguatge televisiu. Dramatrgia audiovisual. Introducci a la teoria i les tcniquescinematogrfiques.

Teoria i Tècnica del Llenguatge RadiofònicEstudi i capacitaci del sistema i els subsistemes del llenguatge radiofnic. Teoria, anlisi i producci.

Teoria i Tècnica del Llenguatge TelevisiuEstudi i capacitaci del sistema i els subsistemes del llenguatge cinematograficotelevisiu. Teoria, anlisii producci.

Teoria i Tècnica de la FotografiaConeixement teric i prctic de la producci fotogrfica en els diferents mbits.


Els

Estu

dis

Teoria i Tècnica de la Postproducció AudiovisualEstudi operacional de diferents tcniques i processos tecnolgics que intervenen en el procs de post-producci.

Teoria i Tècnica de la Programació en Ràdio i TVEstudi de les tendncies internacionals de programaci. Figures de programaci. Estratgies de com-petncia.

Teoria i Tècnica de la Producció i la Direcció CinematogràfiquesTeoria i prctica dels processos creatius de la producci i la direcci cinematogrfiques. Direcci de lamise en scne i muntatge.

Teoria i Tècnica de la Producció i la Realització RadiofòniquesTeoria i prctica dels processos creatius de la producci i la realitzaci radiofniques.

Teoria i Tècnica de la Producció, la Realització i la Direcció TelevisivesTeoria i prctica dels processos creatius de la producci i la realitzaci televisives. Direcci de la miseen scne televisiva.

Teories de la Comunicació IDescripci de les teories de la comunicaci: aspectes bsics.

Teories de la Comunicació AudiovisualEstudi i anlisi de les unitats que defineixen els missatges icnics i sonors codificats pel llenguatgeaudiovisual.

Vídeo i TV InteractiusEstudi de les tecnologies interactives. Ideaci i planificaci dels productes interactius. Tcniques derealitzaci.

2.2.1.2. Llicenciatura de Periodisme

El total de crdits que sÕhan de cursar en aquesta llicenciatura s dÕun mnim de 320 i un mxim de 326,dÕacord amb la distribuci segent:

Tipus de matèria Total de crèdits

Troncals 141Obligatries 115Optatives 32 / 35Lliure elecci 32 / 35

244

Els

Estu

dis

La distribuci sÕha de fer tenint en compte que cal:

¥ cursar totes les assignatures troncals (T) i obligatries (OB) marcades en el pla dÕestudis, ¥ triar les assignatures optatives (Op) dintre lÕoferta del pla dÕestudis propi,¥ triar les assignatures de lliure elecci (Le) entre lÕoferta de tota la Universitat.

PRIMER CICLE



20690 Histria General de la Comunicaci T 520693 Teoria i Prctica de la Redacci Periodstica T 1020694 Estndard Oral de la Llengua Catalana* T 520698 Histria del Mn Actual T 520712 Llengua Espanyola Oral* T 520655 Estructura de la Comunicaci de Masses I Ob 520716 Tecnologia dels Mitjans Audiovisuals Ob 520717 Institucions Poltiques Contempornies Ob 5

* Cal escollir una opci de llengua i completar-la en el segon semestre:20694 Estndard Oral de la Llengua Catalana 20712 Llengua Espanyola Oral




20686 Redacci i Locuci en Mitjans Audiovisuals T 520687 Disseny, Composici Visual i Tecnologia en Premsa T 520695 Estndard Escrit de la Llengua Catalana* T 520713 Llengua Espanyola I* T 520718 Histria dels Mitjans de Comunicaci Ob 520719 Estructura de la Comunicaci de Masses II Ob 520722 Gneres Informatius i Interpretatius en Premsa Ob 1020723 Histria de Catalunya (s. XX) Ob 5

* Cal escollir dÕacord amb lÕopci del primer semestre:20695 Estndard Escrit de la Llengua Catalana 20713 Llengua Espanyola I



Els

Estu

dis

2n curs / 1r semestre


20660 Documentaci Informativa T 620665 Teoria i Tcnica del Llenguatge Radiofnic T 520666 Teoria i Tcnica del Llenguatge Televisiu T 520685 Estructura Social T 520689 Teories de la Comunicaci I T 520696 Teoria i Estructura de la Publicitat i les Relacions Pbliques T 1020720 Models dÕòs de la Llengua Catalana* Ob 520721 Llengua Espanyola II* Ob 5

* Cal escollir entre:20720 Models dÕòs de la Llengua Catalana 20721 Llengua Espanyola II


2n curs / 2n semestre


20684 Comunicaci Corporativa T 520650 Histria de la Comunicaci Social a Catalunya Ob 520683 Teories de la Comunicaci II Ob 520724 Introducci a lÕEconomia Actual Ob 520725 Gneres dÕOpini en Premsa Diria i no Diria Ob 520726 Teoria i Tcnica del Fotoperiodisme Ob 520727 Gneres Informatius i Rutines de Producci en Rdio i TV Ob 10

SEGON CICLE

A) Matèries troncals i obligatòries



20728 Introducci a l«Ordenament Jurdic T 5

20732 Edici en Premsa T 5

20733 Projectes i Gesti de l«Empresa Informativa T 10

20740 Disseny Grfic i Direcci d«Art en Premsa T 5

20734 L«Entrevista i el Reportatge Radiofnics Ob 5

246

Els

Estu

dis



20729 Producci Periodstica T 5

20739 Periodisme Especialitzat I T 10

20662 Mtodes i Tcniques d«Investigaci en

Comunicaci de Masses I Ob 5

20741 L«Entrevista i el Reportatge Televisius Ob 5

4t curs / 1r semestre


20742 Llibertat d«Expressi i Dret de la Informaci T 5

20743 Histria del Periodisme T 5

20744 Periodisme Especialitzat II T 5

20746 Teoria i Tcnica dels Programes Informatius Televisius Ob 10

*20747 Teoria i Tcnica dels Programes Informatius Radiofnics Ob 10

* Aquesta assignatura sÕimparteix en el segon semestre.

4t curs / 2n semestre


20750 Poltiques de Comunicaci T 5

B) Matèries optatives

Ð LÕalumne pot cursar, en funci de lÕoferta del centre, aquestes assignatures a tercer o quart curs, llevatdÕaquelles afectades per incompatibilitats.

Ð Les assignatures Taller de Redacci de Premsa, Taller de Redacci de Rdio i Taller de Redacci deTelevisi queden EXCLOSES de la lliure elecci.

Ð Noms es podr cursar un taller per alumne. La docncia dÕaquestes assignatures es far per se-mestres.

Ð Les assignatures optatives alternes (Op Alt) sn assignatures optatives que es poden oferir alternati-vament cada dos anys.


Els

Estu

dis

Primer semestre


20669 Mtodes i Tcniques d«Investigaci en Comunicaci de Masses II Op 5

20709 Semitica de la Comunicaci de Masses Op 5

20731 Literatura Catalana Contempornia Op 5

20745 Informaci Especialitzada en Mitjans Audiovisuals Op 5

20706 Comunicaci Poltica Op Alt 5

20730 Comunicaci i Educaci Op Alt 5

Segon semestre


20735 Relacions Internacionals Op 5

20736 Sistemes Poltics Espanyol i Catal Op 5

20737 Recepci de la Comunicaci i Opini Pblica Op 5

20738 Llenguatge d«Especialitat en Catal en Periodisme Op 5

20752 Seminari de Qestions Actuals de Comunicaci Op 2

20753 Periodisme dÕInvestigaci Op 5

20755 Taller de Redacci de Premsa Op 10

20756 Taller de Redacci de Rdio Op 10

20757 Taller de Redacci de Televisi Op 10

20702 Economia d«Espanya i de Catalunya Op Alt 5

20748 Poltica Internacional Europea Op Alt 5

20749 Sistemes Poltics Comparats Op Alt 5

20751 Estadstica Aplicada a la Investigaci en Comunicaci de Masses Op Alt 5

20754 Periodisme de Precisi Op Alt 5

20758 Teoria i Tcnica de les Retransmissions Esportives en RTV Op Alt 5

Codi Assignatures excloses de la lliure elecció Llicenciatures

20769 Teories de la Comunicaci Audiovisual Comunicaci Audiovisual

21659 Segle XX (II) Histria i altres

20815 Sociologia General I Sociologia

Dret Constitucional Dret

248

Els

Estu

dis

A ms dÕaquestes, no podran cursar-se com a assignatures de lliure elecci les matries que tinguin uncontingut idntic, molt similar o igual denominaci a les matries de la prpia titulaci.

2.2.1.2.1. Incompatibilitats

Incompatibilitats entre 2n curs i 1r curs



20650 Histria de la Comunicaci Social a 20690 Histria General de la ComunicaciCatalunya

20665 Teoria i Tcnica del Llenguatge Radiofnic 20716 Tecnologia dels Mitjans Audiovisuals

20686 Redacci i Locuci en Mitjans Audiovisuals

20666 Teoria i Tcnica del Llenguatge Televisiu 20716 Tecnologia dels Mitjans Audiovisuals

20686 Redacci i Locuci en Mitjans Audiovisuals

Incompatibilitats entre 3r curs i 2n curs



20734 LÕentrevista i el Reportatge Radiofnic 20665 Teoria i Tcnica del Llenguatge Radiofnic

20727 Gneres Informatius i Rutines deProducci en Rdio i Televisi

20736 Sistemes Poltics Espanyol i Catal 20717 Institucions Poltiques Contempornies

20738 Llenguatge dÕEspecialitat en Catal en 20694 Estndard Oral de la Llengua Catalana

Periodisme 20695 Estndard Escrit de la Llengua Catalana

20740 Disseny Grfic i Direcci dÕArt en Premsa 20687 Disseny, Composici Visual i Tecnologiaen Premsa

20741 LÕEntrevista i el Reportatge Televisius 20666 Teoria i Tcnica del Llenguatge Televisiu

20727 Gneres Informatius i Rutines deProducci en Rdio i Televisi


Els

Estu

dis

Incompatibilitats entre 4t curs i 3r curs



20669 Mtodes i Tcniques dÕInvestigaci en 20662 Mtodes i Tcniques dÕInvestigaci en

Comunicaci de Masses II Comunicaci de Masses I

20745 Informaci Especialitzada en Mitjans 20734 LÕEntrevista i el Reportatge Radiofnics

Audiovisuals 20741 LÕEntrevista i el Reportatge Televisius

20746 Teoria i Tcnica dels Programes 20741 LÕEntrevista i el Reportatge Televisius

Informatius Televisius

20747 Teoria i Tcnica dels Programes 20734 LÕEntrevista i el Reportatge Radiofnics

Informatius Radiofnics

20756 Taller de Redacci de Rdio 20734 LÕEntrevista i el Reportatge Radiofnics

20757 Taller de Redacci de Televisi 20741 LÕEntrevista i el Reportatge Televisius

20758 Teoria i Tcnica de les Retransmissions 20734 LÕEntrevista i el Reportatge Radiofnics

Esportives en RTV 20741 LÕEntrevista i el Reportatge Televisius

2.2.1.2.2. Descripció de les assignatures

Comunicació CorporativaEstudi dels processos de comunicaci de les empreses pbliques i privades.

Comunicació i EducacióEstudi de lÕimpacte dels mitjans de comunicaci en lÕeducaci formal i no formal, amb un mfasi espe-cial en la relaci mitjans-escola.

Comunicació PolíticaEstudi i anlisi de la comunicaci poltica actual, dominada per les estratgies de mrqueting social ielectoral.

Disseny, Composició Visual i Tecnologia en PremsaEstudi de les tcniques i els processos de materialitzaci de la informaci en mitjans impresos. Frmu-les de composici visual.

Disseny Gràfic i Direcció d’Art en PremsaAnlisi i genealogia del grafisme en els mitjans. Principals moviments creatius. Condici tcnica, sociali cultural. Gnesi de la imatge infogrfica.

250

Els

Estu

dis

Documentació InformativaEstudi i anlisi dels sistemes de documentaci utilitzats en els mitjans de comunicaci.

Economia d’Espanya i CatalunyaIndustrialitzaci, desenvolupament, terciaritzaci i internacionalitzaci de lÕeconomia espanyola.

Edició en PremsaAnlisi i producci de diferents missatges informatius en periodisme escrit.

Estadística Aplicada a la Investigació en la Comunicació de MassesDiscerniment dels procediments a travs dels quals lÕestadstica esdev informaci objectiva sobre larealitat social.

Estàndard Escrit de la Llengua CatalanaDescripci del catal estndard escrit.

Estàndard Oral de la Llengua CatalanaDescripci i aplicaci prctica dels criteris de locuci del catal segons un model estndard.

Estructura SocialAnlisi de les relacions socials i institucionals bsiques de la societat actual (Catalunya i Espanya).

Estructura de la Comunicació de Masses IFonaments de lÕestructura de la comunicaci de masses. Anlisi de lÕestructura internacional de la co-municaci.

Estructura de la Comunicació de Masses IIAnlisi de lÕestructura internacional de la comunicaci.

Gèneres d’Opinió en Premsa Diària i No DiàriaRealitzaci de textos periodstics que pertanyin a lÕmbit dÕopini (editorials i articles), dirigits a la prem-sa diria i no diria.

Gèneres Informatius i Rutines de Producció en Ràdio i TVIntroducci a lÕestudi de les convencions narratives dels gneres dÕinformaci i opini en rdio i TV.

Gèneres Informatius i Interpretatius en PremsaTeoria i prctica dels gneres informatius i interpretatius.

Història de Catalunya (Segle XX)Evoluci i comportaments de la societat catalana des de 1900. Comprensi de la realitat poltica, sociali econmica present.


Els

Estu

dis

Història de la Comunicació Social a CatalunyaConformaci i desenvolupament de lÕecosistema de comunicaci de masses catal amb relaci a lÕes-panyol.

Història del Món ActualAnlisi interpretativa de la dinmica del mn contemporani.

Història del PeriodismeEvoluci de les tcniques periodstiques i de la professi catalana comparada amb les dels pasos occi-dentals.

Història dels Mitjans de ComunicacióAproximaci cronolgica a la interacci entre mitjans de comunicaci informatius i societats occidentals.

Història General de la ComunicacióEstudi histric de les formes socials de producci comunicativa: segles XIX i XX.

Informació Especialitzada en Mitjans AudiovisualsProcessos, teoria i tcniques de la informaci especialitzada en rdio i televisi. Relaci entre els con-tinguts especialitzats i les formes de presentaci.

Institucions Polítiques ContemporàniesEstudi de conceptes bsics de cincia poltica. Sistema poltic. Actors i representaci poltica. LÕEstat iles institucions poltiques.

Introducció a l’Economia ActualCurs elemental dÕeconomia actual. Comprensi dels mecanismes de funcionament de lÕeconomia i delÕactuaci dels diversos agents.

Introducció a l’Ordenament JurídicNormes jurdiques i ordenament jurdic. La regulaci jurdica dels drets fonamentals.

L’Entrevista i el Reportatge RadiofònicsEstudi de lÕentrevista i el reportatge com a formes dÕexecuci de la comunicaci periodstica radiofnica,basades en el dileg i els elements sonors.

L’Entrevista i el Reportatge TelevisiusEstudi de lÕentrevista i el reportatge com a formes dÕexecuci de la comunicaci periodstica televisiva,basades en el dileg i la integraci dels diferents elements audiovisuals de la realitat.

Llengua Espanyola OralEstudi dels segments fnics i de lÕentonaci de lÕespanyol.

252

Els

Estu

dis

Llengua Espanyola IEstudi de lÕenunciat com a unitat comunicativa.

Llengua Espanyola IIProcediments bsics dÕanlisi i de comprensi de la llengua per al domini de les seves manifestacions iels seus condicionaments lingstics.

Llenguatge d’Especialitat en Català en PeriodismeAnlisi i prctica dÕelements lingstics i literaris de textos especialitzats de divulgaci en els mitjans decomunicaci.

Llibertat d’Expressió i Dret de la InformacióRegulaci dels drets a la lliure expressi i informaci en els mitjans de comunicaci i de lÕexercici de laprofessi periodstica a lÕestat de les autonomies.

Literatura Catalana ContemporàniaEstudi dels moviments literaris del segle XX, especialment a travs de la colálaboraci dÕescriptors pro-fessionals en la premsa.

Mètodes i Tècniques d’Investigació en Comunicació de Masses IFonaments conceptuals de lÕanlisi dels fenmens comunicatius.

Mètodes i Tècniques d’Investigació en Comunicació de Masses IIAplicaci de les tcniques de la investigaci a lÕanlisi de casos.

Models d’Ús de la Llengua CatalanaEstudi dels elements de cohesi i dÕestil que configuren les diferents bases textuals.

Periodisme de PrecisióTcniques dÕinterpretaci i de divulgaci de dades estadstiques i sondeigs dÕopini aplicats a lÕactualitatperiodstica.

Periodisme d’InvestigacióTeoria i evoluci histrica del periodisme dÕinvestigaci. Experimentaci de tcniques especfiques.

Periodisme Especialitzat IAplicaci conjunta i articulada del coneixement del discurs periodstic i de la disciplina objecte de deter-minaci de la informaci especialitzada.

Periodisme Especialitzat IIProducci dÕinformaci periodstica en una rea dÕespecialitzaci determinada. Tendncies actuals en lamatria objecte dÕespecialitzaci.


Els

Estu

dis

Política Internacional EuropeaCooperaci i conflicte en el marc europeu. Seguretat europea; integraci europea. Relacions internacio-nals.

Polítiques de ComunicacióIntroducci a les poltiques de comunicaci. Poltiques de comunicaci a Europa i al continent americ.

Producció PeriodísticaTcniques, estratgies i rutines de producci de la informaci.

Projectes i Gestió de l’Empresa InformativaTeoria i prctica de lÕorganitzaci i la gesti de lÕempresa informativa.

Recepció de la Comunicació i l’Opinió PúblicaEspai pblic i recepci psicosocial de la comunicaci de masses.

Redacció i Locució en Mitjans AudiovisualsEstudi i capacitaci de les diferents tcniques i els processos de redacci

Documents

Facultat de Ciències de la Comunicació - UAB Barcelona · 2000. 9. 27. · Facultat de Ciències de la Comunicació LA GUIA DE L’ESTUDIANT 2000-2001 1 7 1.1. Salutació del degà