72
Eines d’Internet per a l’empresa Eduard Latorre Jarque Tractament informàtic de la informació

Eines internetempresa

  • Upload
    dgs

  • View
    1.545

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Eines internetempresa

Eines d’Internet per al’empresaEduard Latorre Jarque

Tractament informàtic de la informació

Page 2: Eines internetempresa
Page 3: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació Eines d’Internet per a l’empresa

Índex

Introducció 5

Resultats d’aprenentatge 7

1 Obtenció i gestió d’informació obtinguda a Internet 91.1 Orígens d’Internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111.2 Què és la World Wide Web (www)? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131.3 Què és navegar per Internet? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141.4 Contingut de les pàgines Web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151.5 Formes actuals de connexió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161.6 Tipus de connexions d’accés a Internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161.7 Elements que componen una URL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171.8 Navegadors, descripció i funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

1.8.1 Com funcionen? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181.8.2 Protocols de comunicació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181.8.3 Característiques d’un navegador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

1.9 Principals navegadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 231.10 Cercadors. Tipus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

1.10.1 Motors de cerca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 241.10.2 Directoris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 251.10.3 Metacercadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

1.11 Estratègies i tècniques de cerca de la informació a la xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 261.11.1 Cerca avançada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

1.12 Fonts d’informació a la xarxa. Fonts públiques i fonts privades . . . . . . . . . . . . . . . . . 281.12.1 L’autoria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 281.12.2 La qualitat dels enllaços . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 291.12.3 El disseny del lloc web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

1.13 Subscripció o sindicació de continguts: RSS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 301.13.1 Concepte de la sindicació de continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 301.13.2 Captació de fonts d’informació per sindicar-s’hi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 301.13.3 Consulta de la informació sindicada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

1.14 Anàlisi i ús de recursos, lliures i propietaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 321.14.1 Què és una llicència? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 321.14.2 Llicència Copyright: ‘Tots els drets reservats’ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 321.14.3 Llicència Copyleft . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 331.14.4 Llicència Creative Commons: "Alguns drets reservats" . . . . . . . . . . . . . . . . . 331.14.5 Altres llicències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

1.15 Bases de dades temàtiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 351.16 Premsa digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 361.17 Protocols de transferència de fitxers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

Page 4: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació Eines d’Internet per a l’empresa

2 Utilització de programari lliure en línia. Aplicacions i usos habituals en el camp empresarial icorporatiu 392.1 Documents en línia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

2.1.1 Google Docs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 402.1.2 Zoho . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

2.2 Organització d’usuaris, nivells d’accés, restriccions. Autorització, manteniment i baixa d’usuaris 42

3 Administració d’espais web usant prestacions en línia 513.1 Gestors de continguts, privatius i lliures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

3.1.1 Què és un CMS? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 523.1.2 Necessitat d’un CMS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 533.1.3 CMS comercials i de codi obert . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 553.1.4 Història dels CMS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 563.1.5 Criteris de selecció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

3.2 Webs corporatives. Creació i manteniment a partir de plantilles existents a la Xarxa . . . . . . 603.3 Blocs corporatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

3.3.1 Estructura del bloc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 633.3.2 Avantatges del bloc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 653.3.3 Crear un bloc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 653.3.4 Definicions a tenir en compte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 673.3.5 Podcast . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

3.4 Plataformes corporatives de comunicació o col·laboratives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 683.5 Botigues virtuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70

3.5.1 Components d’una botiga virtual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70

Page 5: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 5 Eines d’Internet per a l’empresa

Introducció

Internet ha anat conquerint la vida quotidiana de mica enmica. Les tasques diàriesmés senzilles es veuen afectades per les tecnologies de la comunicació i cal anar-seacostumant a la rapidesa, facilitat i comoditat que proporciona la Xarxa.

A Internet podeu fer algunes de les activitats del món real de manera diferent i devegades més eficient; per exemple, no es fa falta anar al banc per tenir un extractedels últims moviments del vostre compte. També ens permet comunicar-nos ambaltres persones, informar-nos amb les últimes notícies, ensenyar, aprendre, jugar,veure pel·lícules, comprar, vendre, comprovar la previsió del temps, entre d’altresmoltes activitats.

En l’apartat “Obtenció i gestió d’informació obtinguda a Internet” veureu Internetcom una xarxa digital interconnectada d’intercanvi d’informació. La World WideWeb (WWW) significa literalment “tela d’aranya mundial”. Està composta depàgines web, documents virtuals que es publiquen a Internet. Les pàgines webpoden contenir text, imatges, so, animacions i vídeo. Un conjunt de pàginesweb relacionades entre elles perquè desenvolupen un tema, presten algun servei oproporcionen uns continguts determinats constitueixen un lloc web.

En l’apartat “Utilització de programari lliure en línia. Aplicacions i usos habitualsen el camp empresarial i corporatiu” veureu com la Xarxa pot ser un canal decomunicació per treballar i compartir informació. El treball de col·laboració entrepersones que no estan físicament al mateix lloc és una manera d’utilitzar Interneta l’entorn laboral. Es pot treballar en temps real amb eines i aplicacions gratuïtesa Internet que permeten compartir continguts o crear-los entre diverses personesde manera col·laborativa, per emmagatzemar-los i recuperar-los en qualsevol llocamb accés a Internet.

En l’apartat “Administració d’espais web usant prestacions en línia” aprendreu afer un web que pot ser un treball complicat i molt laboriós si no es disposa deles eines adequades. En el passat les eines eren bàsicament editors que permetiengenerar una pàgina, que van evolucionar per incorporar el control de l’estructurade la web i altres funcionalitats, però en general estaven enfocades més a la creacióque al manteniment. En els darrers anys s’ha desenvolupat el concepte de sistemade gestió de continguts (content management systems o CMS). Es tracta d’einesque permeten crear i mantenir un web amb facilitat, encarregant-se dels treballsmés tediosos que fins ara ocupaven el temps dels administradors de les webs.

En aquesta unitat aprendreu a dominar Internet, obtindreu informació amb elscercadors i la visualitzareu amb els principals navegadors, reconeixent l’autoriade la informació per poder respectar els drets.

És molt important que realitzeu els exercicis i las activitats per completar elvostre aprenentatge, entre d’altres coneixereu aplicacions de programari lliure en

Page 6: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 6 Eines d’Internet per a l’empresa

línia com Zoho o Google Docs, aprendreu a fer una subscripció a un canal RSS,coneixereu com instal·lar el gestor de continguts Joomla! i podreu crear un bloga Blogger.

Page 7: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 7 Eines d’Internet per a l’empresa

Resultats d’aprenentatge

En finalitzar la unitat, l’alumne/a:

1. Obté i gestiona informació utilitzant les prestacions que ofereixen diferentsnavegadors, cercadors i altres.

• Identifica les diferències i els usos de navegadors i cercadors.

• Configura el navegador atenent a les normes de personalització i seguretat.

• Reconeix les adreces i els dominis corresponents.

• Realitza cerques a internet tenint en compte les normes de cerca d’informa-ció.

• Analitza, contrasta i verifica la informació obtinguda atenent tant al contin-gut com a la font d’informació.

• Recupera la informació tractant-la amb el programari corresponent.

• Diferencia els conceptes copyleft, copyriht, creative common entre d’altres.

• Tracta la informació respectant degudament els drets d’autor.

2. Elabora documents bàsics utilitzant programari editor lliure en línia.

• Utilitza el programari d’edició existent a internet per a la confecció dedocuments usuals en la gestió administrativa.

• Reconeix els diversos formats que es poden crear o modificar en línia.

• Organitza els documents generats atenent als criteris establerts.

• Identifica i aplica els usos dels diferents documents segons el nivell deprivacitat i permisos d’edició establerts.

• Comparteix documents elaborats en línia.

• Gestiona, segons les instruccions rebudes, els usuaris que poden compartirels documents.

3. Administra espais web de l’empresa utilitzant prestacions en línia.

• Identifica les diverses tipologies d’espais web.

• Reconeix els elements que conformen l’espai web.

• Crea espais web usant plantilles.

Page 8: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 8 Eines d’Internet per a l’empresa

• Gestiona, segons les instruccions rebudes, espais web amb gestors decontinguts, lliures i privatius.

• Organitza l’estructura de l’espai web atenent als criteris establerts.

• Identifica els tipus de permís pel que fa a la creació, edició i mantenimentdels continguts de l’espai web.

• Utilitza i/o gestiona blogs corporatius i xarxes corporatives de col·laboracióo de comunicació, o similars.

• Utilitza i/o gestiona plataformes empresarials de comunicació ocol·laboratives, optimitzant els diferents recursos.

• Utilitza i/o gestiona botigues virtuals.

Page 9: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 9 Eines d’Internet per a l’empresa

1. Obtenció i gestió d’informació obtinguda a Internet

Internet és una xarxa digital interconnectada d’intercanvi d’informació.

La figura 1.1 mostra un exemple de les diferents rutes que formen una part petitad’Internet.

Figura 1.1. Visualització de les diverses rutes d’una part d’Internet

Copyright All rights reserved by English Wikipedia

Ens permet comunicar-nos amb altres persones, informar-nos amb les últimesnotícies, ensenyar, aprendre, jugar, veure pel·lícules, comprar, vendre, comprovarla previsió del temps, entre d’altres moltes activitats. A la figura 1.2 podeu veureun punt d’accés a Internet.

Page 10: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 10 Eines d’Internet per a l’empresa

Figura 1.2. Punt d’accés a Internet

Internet ha anat conquerint la nostra vida quotidiana de mica en mica. Les tasquesdiàries més senzilles es veuen afectades per les tecnologies de la comunicació i calanar-se acostumant a la rapidesa, facilitat i comoditat que proporciona la Xarxa.

A Internet podeu fer algunes de les activitats del món real de manera diferent i devegades més eficient, per exemple no fa falta anar personalment al banc per tenirun extracte dels últims moviments del nostre compte.

Hi ha llocs on la gent es reuneix per xerrar i fer amics, hi ha biblioteques virtualsamb llibres que es poden llegir, videoclubs virtuals on llogar pel·lícules, botiguesde tot tipus, museus que mostren les seves exposicions, informació per fer tràmitsadministratius en línia... Per exemple, els tràmits burocràtics que com a ciutadàheu de fer a les administracions i oficines públiques no en són una excepció.Sol·licitar un canvi de domicili en el padró municipal, presentar la declaració de larenda, concertar una cita amb el metge de capçalera, renovar la residència o posaruna denúncia policial entre molts altres, són tràmits que, ara per ara, ja es poden ferdes de casa a través d’Internet, sense necessitat de desplaçar-se físicament, sensefer cues i sense haver de complir determinats horaris.

Els avantatges que Internet us aporta a l’hora de fer un tràmit són:

1. Facilitat d’accés i estalvi de temps: fer els tràmits des de casa o des de lafeina, fet que permet no haver de traslladar-se a una oficina pública, ni fercues.

2. Disponibilitat: disposar d’horaris d’atenció a les oficines virtuals, Internet

Page 11: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 11 Eines d’Internet per a l’empresa

està obert les 24 hores.

3. Accedir directament a informació més completa.

4. Tramitar per Internet significa un estalvi de temps i diners tant per alsciutadans com per a l’Administració.

5. Tenir la possibilitat d’arxivar còpies en digital dels documents i tràmits.

1.1 Orígens d’Internet

Internet va començar al final dels anys seixanta als Estats Units a partir d’una xarxade caràcter militar. La xarxa estava dissenyada demanera que si un dels ordinadorses feia malbé o era destruït, la resta del sistema hauria de seguir funcionant tal commostra la figura 1.3.

Figura 1.3. Mapa lògic d’Arpanet, març de 1977

Copyright All rights reserved by The Computer History Museum

El 29 d’octubre de 1969 arrencava el primer node d’aquesta xarxa, anomenadaArpanet (Advanced Research Projects Agency Network). En la figura 1.4 podeuveure un dels terminals enormes de la xarxa Arpanet.

Page 12: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 12 Eines d’Internet per a l’empresa

Figura 1.4. Un dels terminals d’Arpanet

Copyright All rights reserved by The Computer History Museum

El 1995 aquesta xarxa fou oberta a l’ús civil i va servir per posar en contacteinvestigadors científics i acadèmics dels Estats Units. Aquesta xarxa va ser laprecursora del que avui és Internet. En la figura 1.5 podeu veure l’equip creadord’Arpanet.

Figura 1.5. Equip creador d’Arpanet

Copyright All rights reserved by The Computer History Museum

La figura 1.6 és un document històric, és el primer registre d’Arpanet. El primermissatge que es va enviar a través d’Arpanet a les 22.30 h del 29 d’octubre de1969. En aquest fragment de registre, mantingut a la Universitat de Califòrnia,Los Angeles (UCLA), es descriu la creació d’una transmissió de missatges des del’equip amfitrió SDS Sigma 8 a UCLA a l’ordinador Host SRI SDS 940.

Page 13: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 13 Eines d’Internet per a l’empresa

Figura 1.6. Primer missatge d’Arpanet

Copyright All rights reserved by The Computer History Museum

1.2 Què és la World Wide Web (www)?

La traducció World Wide Web (www) significa literalment “tela d’aranya mun-dial”. Està composta de pàgines web, documents virtuals que es publiquen aInternet.

En la figura 1.7 podeu veure la representació gràfica de la World Wide Web alvoltant dels enllaços d’una plana web.

Figura 1.7. World Wide Web al voltant d’una plana web

Copyright All rights reserved by Chris 73 / Wikimedia Commons

Les pàgines web poden contenir text, imatges, so, animacions i vídeo. Un conjuntde pàgines web relacionades entre elles perquè desenvolupen un tema, prestenalgun servei o proporcionen uns continguts determinats constitueixen un lloc web.

Les pàgines web estan interconnectades per enllaços. Els enllaços permeten al’usuari saltar d’una pàgina web a altra (o d’un lloc web a altre). Per a això només

Hipertext

És qualsevol text, imatge oobjecte de la Word Wide Webque té un enllaç amb un altredocument.

Page 14: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 14 Eines d’Internet per a l’empresa

Navegador

Programa que permet visualitzarels documents i les pàgines web

allotjades a la Xarxa.

cal fer clic amb el ratolí a l’enllaç. Qualsevol contingut d’una pàgina web que téun enllaç és conegut com a hipertext.

Un enllaç pot ser una paraula, un grup de paraules o una o diverses frasessubratllades i ressaltades amb un altre color; o també una fotografia, un gràfico un altre element de la pàgina que permeti passar a una altra secció del mateixdocument o a un altre document de la World Wide Web.

Els enllaços es reconeixen perquè en tocar-los, el punter del ratolí es converteixen una mà. Quan fem clic sobre un hipertext amb el ratolí ens condueiximmediatament a un altre document o pàgina web.

En la figura 1.8 es pot veure l’ordinador NeXTcube que va usar Tim Berners-Lee al 1990, que treballava al CERN de Ginebra des del 1984, com a primerordinador que servia pàgines web. En el Nadal del 1990, Berners-Lee va creartotes les eines necessàries per a un sistema web funcional: el navegador web (quetambé era un editor web), el primer servidor web i les primeres pàgines web,que descrivien el mateix projecte. El 6 d’agost del 1991 va publicar un breuresum del projecteWorldWideWeb al grup de discussió (newsgroup) alt.hypertextd’Usenet. Aquesta data també va marcar el debut de la Web com un servei adisposició del públic a Internet.

Figura 1.8. Ordinador NeXTcube del 1990

Copyright All rights reserved by English Wikipedia

1.3 Què és navegar per Internet?

Navegar (o explorar) per Internet és recórrer laWeb a través de pàgines d’informa-ció passant d’una pàgina a una altra mitjançant els enllaços o hipertextos conformeal que ens interessi en un determinat moment; és a dir saltar d’una pàgina o d’unlloc web a un altre.

Per visualitzar les pàgines web i navegar per la Xarxa necessitem un programaespecial anomenat navegador. Hi ha molts navegadors diferents, per exemple

Page 15: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 15 Eines d’Internet per a l’empresa

Microsoft Explorer, Opera o Mozilla Firefox.

1.4 Contingut de les pàgines Web

Les pàgines Web estan escrites en un llenguatge anomenat “HTML” (del’anglès HyperText Markup Language).

La figura 1.9 mostra un exemple de l’estructura del llenguatge HTML.

Figura 1.9. Mostra d’HTML

Copyright All rights reserved by Dreftymac / Wikimedia Commons

Una pàgina web, per tant, és un document creat en format HTML que pot ser“llegit” per un navegador, el qual ens el presenta formatat, amb text, imatges, so,i vídeo en la pantalla d’un ordinador.

El codi HTML consta de diversos elements clau, incloent-hi els elements (i elsseus atributs).

El programa “Hola món” -un programa informàtic comú emprat per compararllenguatges de programació, llenguatges d’scripts i llenguatges de marcat- és denou línies de codi HTML, encara que els salts de línia són opcionals:

1 <!DOCTYPE html>2 <html>3 <head>4 <title> Hola HTML </title>5 </head>6 <body>7 <p> Hola Món! </p>8 </body>9 </html>

Page 16: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 16 Eines d’Internet per a l’empresa

El text entre <html> i </html> descriu la pàgina web, i el text entre <body> i</body> és el contingut de la pàgina visible.

1.5 Formes actuals de connexió

Per accedir a Internet, heu de tenir tres elements:

• Maquinari o hardware: són els components físics del nostre dispositiu(ordinador, telèfon, etc.) que permeten la connexió (targeta de xarxa,mòdem, encaminador o router, etc.).

• Programari o software: els programes que fan possible fer servir elsdiferents serveis d’Internet, navegadors per accedir a la web, clients decorreu per utilitzar el correu electrònic, etc.

• Accés a Internet: necessitem contractar un proveïdor d’accés a Internet oISP (de l’anglès Internet servicie provider). Hi ha molts proveïdors dife-rents i els seus preus depenen del tipus de connexió que ens proporcionen.

1.6 Tipus de connexions d’accés a Internet

Es pot accedir a Internet a través de diferents connexions. Seguidament espresenten els principals tipus de connexió:

• XTC: La Xarxa Telefònica Commutada (XTC) -també anomenada XarxaTelefònica Bàsica (XTB)- és la xarxa original i habitual de telèfon. Per ellacirculen habitualment les vibracions de la veu, les quals són traduïdes enimpulsos elèctrics que es transmeten a través de dos fils de coure. A aquesttipus de comunicació s’anomena analògica. El senyal de l’ordinador, queés digital, es converteix en analògica a través del mòdem i es transmet perla línia telefònica. És la xarxa de menor velocitat i qualitat.

• ADSL: línia d’abonat digital asimètrica o ADSL (asymmetric digitalsubscriber line) és una tecnologia que, basada en el parell de coure de lalínia telefònica normal, la converteix en una línia d’alta velocitat. Permettransmetre simultàniament veu i dades a través de lamateixa línia telefònica.

• Cable: s’utilitza el cable coaxial que aconsegueix taxes elevades de trans-missió utilitzant una tecnologia completament diferent.

• Via satèl·lit: el sistema de connexió que generalment es fa servir és unhíbrid de satèl·lit i telèfon. Cal tenir instal·lada una antena parabòlica digital,un accés telefònic a Internet (utilitzant un mòdem XTC, RDSI, ADSL oper cable), una targeta receptora per a PC, un programari específic i unasubscripció a un proveïdor de satèl·lit.

Page 17: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 17 Eines d’Internet per a l’empresa

• Xarxes sense fil (WIFI): les xarxes sense fil o wireless són una tecnologianormalitzada per l’IEEE que permet muntar xarxes locals sense emprar captipus de cablejat, utilitzant infrarojos o ones de ràdio.

1.7 Elements que componen una URL

L’URL (de l’anglès, uniform resource locator, localitzador uniforme de recursos),és en termes tècnics una seqüència de caràcters que es generen d’acord amb unformat estàndard i s’usa per anomenar recursos per la seva localització, ja siguinimatges o documents a Internet.

En forma simple, una URL és la forma bàsica amb la qual podem localitzar laubicació d’un recurs determinat a la xarxa. Per cada pàgina a Internet, sempre hihaurà una URL única, i és el que permet que el navegador trobi i mostri de maneraadequada una pàgina.

El que farem ara és definir el significat de cadascuna de les parts d’una URL.Prenguem com a mostra aquesta URL, amb diversos components:

http://ioc.xtec.cat/campus/course/view.php?id=192

• El protocol és http (altres protocols són https, ftp i gopher).

• El host o nom de l’ordinador és ioc.xtec.cat.

• El subdomini és ioc.

• El domini de nivell superior (top level domain o TLD) és cat. En aquest casés també conegut com a domini de nivell superior de codi de país (country-code top level domain o ccTLD). En el cas de google.com, el TLD seriacom.

• La ruta és /campus/course/view.php. La ruta és usualment un arxiu oubicació a la web, per exemple, / directori / fitxer.html.

• En aquest cas, l’URL té un paràmetre. El nom del paràmetre és id i el seuvalor és 192. Una URL pot tenir diversos paràmetres, els quals comencenamb un signe d’interrogació (?) i estan separats entre si amb el símbol &.

Un altre punt a saber és la diferència entre una URL estàtica i una dinàmica.Tècnicament, una URL es considera estàtica quan la pàgina és mostrada pelservidor web sense necessitat que s’executi cap càlcul o operació abans demostrar-la. En canvi, una URL dinàmica és un document que requereix que el servidor webexecuti certes operacions abans de poder mostrar-la.

Page 18: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 18 Eines d’Internet per a l’empresa

1.8 Navegadors, descripció i funcions

El navegador és un programa que permet visualitzar la informació d’una pàginaweb que es troba a Internet o a un lloc local.

Existeixen diferents navegadors amb petites diferències entre ells. Tots s’actualit-zen regularment, incorporant avanços tecnològics i eines que els complementen.

Avui dia, Microsoft Internet Explorer és el navegador web que més es fa servir alvenir preinstal·lat amb el sistema operatiu més estès del planeta. Altres navegadorsimportants i força utilitzats són: Mozilla Firefox, Google Chrome, Safari i Opera.

1.8.1 Com funcionen?

El navegador interpreta el llenguatge HTML (en el qual està escrita la pàgina web)i permet a l’usuari interactuar amb el contingut, visualitzar documents i arxiusmultimèdia, navegar utilitzant els enllaços o hipervincles i connectar-se amb elservidor web on es troba allotjada la informació.

1.8.2 Protocols de comunicació

La comunicació entre el servidor web i el navegador es fa mitjançant el que esdenomina protocol.

Els principals protocols són:

• HTTP

• HTTPS

• FTP

• Gopher

El protocol de transferència d’hipertext oHTTP (de l’anglès hypertext transferprotocol) és el més utilitzat ja que estableix el protocol estàndard d’intercanvi dedocuments d’hipertext i multimèdia al web.

HTTPS és una versió segura de HTTP que utilitza un xifratge conegut com asecure socket layer o SSL que significa capa de connexió segura. Normalmentaquest protocol s’utilitza en les pàgines web en les quals es fan transaccionseconòmiques.

Page 19: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 19 Eines d’Internet per a l’empresa

El protocol de transferència de fitxers o FTP (de l’anglès file transfer protocol)és un estàndard per enviar fitxers entre ordinadors independentment del sistemaoperatiu.

Gopher és un protocol distribuït de cerca de documents per Internet que permetnavegar per la xarxa a través d’un sistema d’arxius en forma d’arbre; no totes lesúltimes versions dels navegadors l’implementen al 100%.

1.8.3 Característiques d’un navegador

La funció principal del navegador és mostrar els documents HTML en pantalla, itambé les seves imatges, sons i vídeos.

Fa tasques tan importants com la de “fer una lectura” dels diversos formats iprotocols, permetre emmagatzemar la informació al disc dur o crear marcadors(bookmarks) de les pàgines més visitades o preferides.

Com la majoria dels programes moderns, els navegadors utilitzen una interfíciegràfica d’usuari (GUI), el que significa que pot navegar per assenyalar i fer clicamb un ratolí en lloc de només escriure.

Alguns dispositius, com telèfons mòbils, utilitzen diferents tipus d’interfíciesgràfiques d’usuari, com ara pantalles tàctils. No obstant això, molts dels principiscontinuen essent els mateixos.

Barra de navegació

Els navegadors tenen una barra d’adreces que mostra l’adreça web (també ano-menada URL) de la pàgina que es troba. Per anar a una pàgina diferent, podeuescriure una adreça a la barra d’adreces i premeu Intro (o Retorn). Vegeu lafigura 1.10.

Figura 1.10. Barra de navegació

Enllaços

La majoria de les vegades arribeu a una pàgina diferent fent clic a un enllaç. Unenllaç pot ser text o una imatge, i en general tenen un format destacat perquè sesàpiga que s’hi pot fer clic. Molts enllaços de text són de color blau, i també podenestar subratllats.

Un enllaç pot portar a una altra pàgina web, o a descarregar un document, vídeoo qualsevol altre tipus de fitxer. Si no esteu segurs de si alguna cosa és un enllaç,passeu-hi el ratolí per sobre. El punter ha de canviar a un símbol de la mà.

Page 20: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 20 Eines d’Internet per a l’empresa

Botons de navegació

De vegades, després de fer clic en un enllaç, és possible que vulgueu tornar a lapàgina anterior. Ho podeu fer utilitzant el botó Enrere del navegador. Un cops’ha premut el botó Enrere, podeu prémer el botó Endavant per seguir l’enllaç.Vegeu la figura 1.11.

Figura 1.11. Botons Enrere i Endavant

En utilitzar els botonsEnrere iEndavant, el navegador pot utilitzar la sevamemò-ria cau o cache de web per mostrar la pàgina. La memòria cau emmagatzema lespàgines dels llocs web recentment visitats perquè no necessiten ser descarregatsde nou. Això és generalment bo, ja que accelera la navegació per la web, però devegades es vol veure la informació més actualitzada a la pàgina. Podeu utilitzarel botó Actualitzar (de vegades anomenat Actualització) per dir-li al navegadorque carregui la pàgina de nou.

Si una pàgina triga massa a carregar, o si heu escrit la direcció malament, utilitzeuel botó Atura per aturar la pàgina i evitar que es carregui.

Barra de cerca

La majoria dels navegadors tenen incorporat a la barra de cerca per fer cerques ala web. Vegeu la figura 1.12.

Figura 1.12. Barra de cerca

Marcadors

Si heu trobat una pàgina que us agradaria tornar a visitar, la podeu afegir alsmarcadors (de vegades es diu preferits). Els marcadors fan que sigui més fàciltrobar una pàgina més endavant. En lloc d’haver de recordar l’adreça exacta, uspodeu desplaçar a través dels marcadors fins que aparegui el nom de la pàgina.

Trobar una informació no sempre és bufar i fer ampolles. Podem estar hores fentuna cerca fins que els resultats d’aquesta donen els fruits desitjats o si més no sónel més semblant als desitjats. Com que no és qüestió de malbaratar el temps, elsnavegador disposen d’una eina que ens permetrà crear el nostre propi directori ambaquelles pàgines que considerem interessants (d’aquí el nom d’adreces d’interès).Generalment el seu ús bàsic és molt senzill. Només haurem d’indicar al menúAdreces d’interès fent clic a l’opció Afegeix a les adreces d’interès o bé amb lacombinació de tecles CTRL+D.

Page 21: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 21 Eines d’Internet per a l’empresa

Aquest és el mètode bàsic, però és clar si tenim poques d’adreces. El que passasovint és que a mesura que aprenem a navegar, a fer cerques i a trobar veritablestresors d’informació tenim una quantitat d’adreces emmagatzemades que creixexponencialment i requereix organització.

L’organitzador o gestor de les adreces d’interès de qualsevol navegadorbàsicament ens permet endreçar les nostres adreces favorites a través d’unsistema de categories o carpetes. Alhora a cadascuna de les adrecesemmagatzemades amb aquest sistema podem atorgar-li atributs que ensajudin a identificar-les i principalment a distingir-les unes de les altres:etiquetes, paraules clau, descripció, etc.

Afegir adreces d’interès en Internet explorer

Per afegir una adreça d’una pàgina web a aquesta llista hem de fer el següent:

1. Visualitzar la pàgina web que volem afegir a la llista en el nostre navegador.Per veure-la n’hem d’escriure l’adreça a la barra d’adreces i prémer Intro oel botó Vés.

2. Obrir el menú Adreces d’interès i clicar sobre l’opció Afegeix a lesd’interès.

3. Obrir la llista de carpetes que tinguem fent un clic amb el botó esquerredel ratolí sobre la fletxa negra que trobem més a la dreta de la finestra ques’obrirà.

4. Seleccionar la carpeta on volem desar l’adreça de la pàgina web que estemveient fent-hi un clic a sobre i amb el botó esquerre del ratolí.

5. Prémer la tecla Intro o el botó D’acord.

Historial de navegació

Suposem que heu visitat una pàgina fa uns dies, però us vareu oblidar de marcar-la. Podeu trobar la pàgina de nou mitjançant l’ús de l’historial, que és una llistade llocs web que heu visitat. En general, les pàgines es quedaran al historialun nombre determinat de dies. Per mantenir la privacitat, podeu esborrar el seuhistorial en qualsevol moment.

Navegació amb pestanyes

Molts navegadors permeten obrir un enllaç en una pestanya nova. Això us permetmantenir oberta la pàgina actual en comptes d’anar directament a la pàgina nova.Per exemple, si esteu llegint un article que té un vincle, podeu obrir l’enllaç enuna pestanya nova, i així acabar de llegir l’article i després visitar el contingut del’enllaç. Vegeu la figura 1.13.

Page 22: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 22 Eines d’Internet per a l’empresa

Figura 1.13. Navegació amb pestanyes

Les pestanyes estan dissenyades perquè la navegació sigui més convenient. Podeuobrir tants vincles com vulgueu i es quedaran en la mateixa finestra del navegadoren comptes de destorbar sobre l’escriptori amb diverses finestres.

Per obrir un enllaç en una pestanya nova, feu clic a l’enllaç amb el botó dret almenú que apareix i feu clic a Obre en una nova pestanya (el text pot variar d’unnavegador a un altre).

Per tancar una pestanya, feu clic a la “X” de la dreta de la pestanya (Tanca lapestanya).

Descàrrega de fitxers

El navegador pot mostrar molts tipus diferents de documents, arxius multimèdia ialtres tipus d’arxiu. Però hi ha vegades en què desitgeu tenir accés a un arxiu foradel navegador. Descarregar us permet fer això posant l’arxiu a l’ordinador en unlloc on s’hi pot accedir.

Si feu clic a un enllaç o a un arxiu, es pot descarregar de manera automàtica, peròde vegades només s’obre dins del navegador en lloc de descarregar-se. Per evitarque s’obri en el navegador, podeu fer clic amb el botó dret a l’enllaç i seleccionarDesar com (diferents navegadors poden usar una redacció lleugerament diferent).Després podreu triar la carpeta on desar l’arxiu.

Per diverses raons, molts llocs no permeten descarregar el contingut. Per exemple,YouTube no ofereix una forma de descarregar els seus vídeos.

Descàrrega d’imatges

De vegades és possible que vulgueu desar una imatge a l’ordinador. Per a això,feu clic amb el botó dret a la imatge i seleccioneu Desar imatge com .... per desaruna imatge.

Alguns llocs web no permeten que certes imatges es guardin en el seu ordinadordesactivant el botó dret del ratolí.

Complements

Els complements són programes que s’instal·len en el navegador que permetenreproduir diferents tipus de mitjans de comunicació multimèdia, com el vídeo.Exemples de connectors o plug-ins són Quicktime Player i Flash Player. Si nodisposeu del complement correcte, el lloc sol oferir un enllaç per descarregar-lo.

Page 23: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 23 Eines d’Internet per a l’empresa

1.9 Principals navegadors

Avui dia, Microsoft Internet Explorer és el navegador web més popular. Els altresnavegadors més coneguts són Firefox, Chrome, Safari i Opera.

Classificació d’utilització de navegadors al setembre 2010 (vegeu la figura 1.14).

1. Microsoft Internet Explorer: 59,65%

2. Firefox: 22,96%

3. Chrome: 7,98%

4. Safari: 5,27%

5. Opera: 2,39%

Figura 1.14. Navegadors setembre 2010

Cada un té la seva pròpia implementació i manera de fer les coses, però tenen elmateix objectiu: visualitzar correctament les pàgines web. Per a la majoria depàgines web, qualsevol navegador conegut funcionarà.

1.10 Cercadors. Tipus

Com que Internet és una xarxa mundial que vincula milers d’ordinadors queemmagatzemen gran quantitat de documents i bases de dades, la manera méssenzilla de perdre’s o naufragar a Internet és no saber buscar la informaciódesitjada, necessitem una informació o servei que ens ajudi a trobar les pàginesque ens interessen i no coneixem l’adreça. Evidentment fer una cerca a un mitjàque diàriament incorpora milers (sí, sí, milers) de pàgines noves no és gens fàcilsense cap ajut, i és per això que existeixen els cercadors, un servei web que enspermetrà disposar en pocs segons d’informació acurada i exacta o bé que es trobaa prop d’allò que buscàvem.

Paraula clau

Una paraula clau és aquellaparaula que utilitzem perdescriure els conceptes o ideesque busquem. Si en una cadenade cerca hem d’utilitzar mésd’una paraula clau, s’han dedeixar espais en blanc entreparaula i paraula.

Page 24: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 24 Eines d’Internet per a l’empresa

Els cercadors ens proporcionen (a partir d’algunes paraules clau) un llistatd’adreces relacionades amb les paraules, que funcionen com a enllaços o vincles.

Juntament amb l’enllaç, aquestes adreces relacionades també inclouen una des-cripció petita de la pàgina web seleccionada.

Hi ha molts cercadors a Internet que estan disponibles a la Web i podem triarsegons les nostres necessitats.

Els diferents tipus de cercadors són:

1. Motors de cerca.

2. Directoris.

3. Metacercadors.

Cal tenir en compte que els llocs web tenen tendència a canviar sovint. Aquestscanvis no sempre estan reflectits en la base de dades del motor de cerca, especi-alment en els directoris. Normalment, els llocs web es registren en els directorisquan es posen en línia per primera vegada. Després d’això, els canvis generalmentno són reportats. Per trobar la informació més recent, és millor apostar pels motorsde cerca que utilitzen eines automàtiques per recórrer la web registrant els nouscontinguts i canvis.

1.10.1 Motors de cerca

Els motors de cerca són unes eines consistents en una base de dades depàgines web indexades automàticament que permeten als navegants ferconsultes a partir d’una o més paraules que apareguin en els documentsindexats, per mitjà d’un llenguatge d’interrogació.

La informació indexada que contenen els motors de cerca ha estat recopiladaper programes anomenats aranyes (spiders) o robots que rastregen constantmentInternet, analitzant milions de pàgines web i publicacions de grups de notícies, iindexen totes les paraules d’aquests llocs.

Els resultats d’una cerca poden estar classificats per ordre de rellevància...

Els motors de cerca són els cercadors més utilitzats i són fàcils d’usar i proporci-onen bons resultats.

Alguns motors de cerca:

• http://www.google.com

• http://www.altavista.es

Page 25: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 25 Eines d’Internet per a l’empresa

• http://www.alltheweb.com

• http://www.bing.com

• http://es.search.yahoo.com

1.10.2 Directoris

Els directoris o índexs temàtics ofereixen llistats organitzats i jerarquitzats percategories o temes. La classificació dels llocs en categories, la supervisen elsadministradors del directori.

Els directoris no són tan complets com els cercadors i els metacercadors ja quedepenen dels humans per fer créixer la base de dades de llocs, consisteixen enuna base de dades de pàgines web que tenen assignades paraules clau o categoriestemàtiques i que presenten com a resultat d’una cerca una llista de pàgines webordenades temàticament, amb una descripció sobre el contingut de cadascuna.

Un directori es diferencia d’un motor de cerca perquè està indexat manualmenti presenta els resultats classificats temàticament; mentre que un motor de cercaestà indexat automàticament i presenta els resultats ordenats per algun sistemaautomàtic que implementa el propi motor.

Un dels directoris més complet en anglès és Dmoz: http://dmoz.org (vegeu lafigura 1.15). La gran quantitat de pàgines que hi podem trobar han estat indexadesper col·laboradors voluntaris de tot el món.

Figura 1.15. Pàgina principal del directori www.dmoz.org

Google també té el seu directori (construït a partir de Dmoz): http://www.

google.es/dirhp?hl=es

Page 26: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 26 Eines d’Internet per a l’empresa

1.10.3 Metacercadors

Els metacercadors també anomenats cercadors múltiples són eines de cerca queconsulten simultàniament diversos motors de cerca.

Proporcionen la totalitat de respostes obtingudes en tots els motors. En elsresultats que ens retorna el metacercador un cop interrogat el seu sistema, indicaen quins motors de cerca han trobat els recursos llistats.

En la figura 1.16 podeu veure la pàgina principal del Metacrawler. Aquest és unmetacercador que barreja els primers resultats de cerca web de Google, Yahoo,Bing (antic Live Search), Ask.com, About.com, MIVA, LookSmart i altres motorsde cerca populars. Metacrawler també proporciona als usuaris l’opció de cercad’imatges, vídeo, notícies, pàgines grogues i pàgines blanques.

Figura 1.16. La pàgina principal de Metacrawler

1.11 Estratègies i tècniques de cerca de la informació a la xarxa

Quan ens plantegem una cerca d’informació a Internet, el primer que hem de ferés definir una estratègia.

Aquesta estratègia hauria de plantejar-se de la manera següent:

• Identificació de les paraules clau.

• Selecció del cercador o cercadors que millor serviran per resoldre la nostranecessitat d’informació.

• Execució de la cerca: interrogació del sistema amb les paraules clau.

• Avaluació dels resultats.

• Revisió i redefinició de l’estratègia per tal de millorar els resultats.

1. Primer, heu d’identificar les paraules clau que us interessa trobar amb elcercador.

Page 27: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 27 Eines d’Internet per a l’empresa

2. Segon, heu d’anar a la pàgina web del cercador, la qual heu de conèixer.L’escriviu a la barra d’adreces del vostre navegador preferit i premeu Intro.

3. Tercer, després d’haver entrat en la pàgina del cercador, veureu que apareixuna barra semblant a la d’adreces, però en el centre de la imatge. Aquí, en aquestrequadre, heu d’escriure les paraules clau que voleu que el cercador us trobi.

Un cop hem emplenat aquest formulari i l’hem enviat, el cercador ens retorna unallista dels llocs web ordenats segons la importància que el cercador creu que ésmés rellevant depenent de molts factors.

4. La quarta part es la d’avaluació del resultats. Heu de revisar la llista de resultatsentrant en algun dels enllaços o links (blaus i subratllats) que ens ofereix. Pertenir alguna pista sobre quin tipus d’informació trobarem a través de cada link,el cercador ens ofereix una petita descripció a sota de cada enllaç. Pot ser que lainformació que contingui la primera opció ens serveixi, però pot ser que no. Pera aquesta tasca seran molt útils els botons per anar endarrere i endavant en elsresultats de la cerca.

El més habitual és que en interrogar el sistema de cerca aquest ens retorni tantesreferències que la nostra primera reacció sigui abandonar, sobretot quan ensadonem que les referències que el sistema ens retorna tenen poc a veure amb elque nosaltres esperàvem obtenir.

Altres vegades ens podem trobar amb un fenomen que podríem considerarcontrari: hem interrogat el sistema i aquest no ens retorna cap referència, moltpoques o cap de pertinent.

5. A la cinquena part revisareu l’estratègia de cerca si no heu trobat un resultatque us satisfaci. Podeu:

• Afegir més paraules o emprar altres paraules clau (sinònims o quasi sinò-nims) per ser més específics en la descripció del tema.

• Si feu una cerca de frases exactes o noms propis els podeu escriure entrecometes, i per escriure aquest signe de cometes es premen alhora les teclesMajúscula + 2.

• Revisar l’ortografia de les paraules clau.

• Emprar l’opció de cerca avançada.

• Canviar de cercador...

1.11.1 Cerca avançada

Per anar a Cerca avançada hem de fer clic en l’enllaç que és al costat de la barraen la qual introduïm les paraules que volem buscar.

Aquesta eina serveix per fer la cerca més específica. Serveix per buscar:

Page 28: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 28 Eines d’Internet per a l’empresa

• Per especificacions de paraules.

• Per rangs de data, dominis (com, gov, edu, mil, org ); tipus d’arxius (exe,ppt, pdf, doc, rtf,); idiomes.

• L’apartat de Cerca relativa a una pàgina és un sistema de cerca avançadaque s’utilitza per trobar pàgines sobre continguts similars al que s’ha buscato pàgines que continguin enllaços cap a un lloc web.

• Finalment, l’apartat Cerques relatives a un tema és una opció per ausuaris avançats, ja que el motor de cerca utilitza uns codis amb elsquals donarà resultats relacionats amb el contingut del codi font (vegeurequadre explicatiu a sota) amb el qual s’ha construït una pàgina o lloc web.D’aquesta manera poden aconseguir-se especificacions de cerca respecte aDrets de còpia, Filtres segurs o Publicacions relacionades.

El codi font (open source) és el conjunt d’instruccions en diferents llenguatges deprogramació que conté les operacions per crear i donar format a una pàgina web.És el llenguatge que els usuaris no veuen però l’ordinador necessita per mostrar elque es veu a la pantalla.

Per exemple, el llenguatge HTML s’utilitza per construir les pàgines web.

1.12 Fonts d’informació a la xarxa. Fonts públiques i fonts privades

Actualment tothom pot accedir a Internet i publicar-hi qualsevol tipus d’informa-ció. Per aquest motiu, hem de ser capaços d’avaluar si aquesta informació és fiablei segura. A la pàgina d’inici de la web de l’Agència Catalana de Notícies, hi ha unenllaç a la part superior esquerra de la pàgina Qui Som que informa de qui formal’Agència Catalana de Notícies i quin és el seu organigrama (vegeu la figura 1.17).

Figura 1.17. Web de l’Agència Catalana de Notícies

1.12.1 L’autoria

Una de les claus a l’hora d’avaluar una informació consisteix a saber qui publicael contingut, si el lloc que visitem és d’una institució (una entitat educativa, unaempresa comercial, una associació sense ànim de lucre, etc.) o bé d’un particular.

Page 29: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 29 Eines d’Internet per a l’empresa

El segon aspecte a considerar és si podem posar-nos en contacte amb el respon-sable del contingut (si es tracta d’un autor que firma l’article dintre d’un lloc webque conté més informació), o si a la pàgina web hi ha algun enllaç que permeticomunicar-nos amb la institució o entitat que publica els continguts.

El tercer aspecte és veure si la informació està actualitzada; es pot comprovar, perexemple, mitjançant la darrera data de publicació del contingut.

El quart aspecte és avaluar si la informació és creïble, o bé si es tracta d’unainformació publicitària o que intenta persuadir d’alguna cosa el lector.

1.12.2 La qualitat dels enllaços

Molts llocs web inclouen enllaços. Hem de comprovar si els enllaços estan actiusi si presenten els continguts amb una informació actualitzada. Per exemple, siuna pàgina web enllaça freqüentment amb altres pàgines que mostren un missatged’error, pot significar que aquesta pàgina no s’ha actualitzat o revisat des de fatemps (vegeu la figura 1.18).

També hem de tenir en compte si els enllaços estan relacionats amb el contingutdel lloc original o són enllaços a altres llocs web.

Figura 1.18. Pantalla amb un missatge d’error d’adreça no trobada

1.12.3 El disseny del lloc web

Una bona pàgina d’inici ha de presentar un resum del contingut del lloc web i unaguia o índex sobre com accedir-hi.

Un dels aspectes que cal que considerem és si la navegació dintre del lloc és clara icoherent i si és fàcil de trobar-hi allò que cerquem; per exemple, ésmolt convenientque disposi d’un plànol de navegació o esquema de les diferents seccions que conté(un mapa web).

També hem de considerar si hi ha elements multimèdia i si aporten informació dequalitat al lloc.

Una altra manera d’avaluar la informació que ofereix un lloc web és tenir en

Page 30: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 30 Eines d’Internet per a l’empresa

compte les valoracions que els usuaris fan de determinades pàgines relacionadesamb la informació (per exemple, les valoracions de cases rurals per part dels clientsen webs de viatges) o les referències que, en blocs específics, es donen sobre undeterminat tema.

1.13 Subscripció o sindicació de continguts: RSS

Logo RSS

El sorgiment i desenvolupament d’Internet ha posat a disposició de tot el món unagran quantitat de recursos que ens permeten accedir pràcticament a qualsevol tipusd’informació que necessitem per a la nostra vida quotidiana.

L’aparició de la sindicació ha agilitat la tasca de cerca i selecció de continguts útilsa la Xarxa i han millorat la possibilitat de compartir-los.

1.13.1 Concepte de la sindicació de continguts

RSS són les inicials de rich site summary (resum enriquit del lloc web) o,també, de real simple syndication (sindicació autèntica i senzilla). De fet, ésun format d’arxiu XML que facilita tant l’intercanvi com la catalogació dedades ja que evita problemes típics del disseny de llenguatges: és extensible,independent de la plataforma i suporta la internacionalització i la traducció.

1.13.2 Captació de fonts d’informació per sindicar-s’hi

Els arxius RSS són la base tècnica per poder procedir a la redifusió de continguts,altrament coneguda com a sindicació que consisteix a accedir a continguts elabo-rats per d’altres agents i des de llocs webs diversos des d’una única plataforma.Permet personalitzar l’accés a les fonts d’informació preferides fent que s’hipugui arribar des d’un únic punt de partida (integració de la informació), fetque simplifica la navegació. Aquesta estratègia fa possible un accés senzill iautomatitzat a l’enorme volum d’informació disponible i forma part substancial del’oferta d’eines tan innovadores en el tractament de la informació personalitzada.

Per tant, l’RSS permet la subscripció a les notícies que ens interessen, d’unamanera anònima (no cal que ens registrem ni que facilitem cap dada personal) iamb el valor afegit que ens avisa cada cop que hi ha una actualització de continguts.

A banda del format RSS les altres parts importants són:

• un agregador o feed (una pista a seguir, un fil o rastre segons torsimanys ben

Page 31: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 31 Eines d’Internet per a l’empresa

orientats)

• un agregador (RSS Reader, terme original en anglès).

S’entén per feed la pàgina XML que arriba al programa dissenyat per acollir-les ifer-les llegibles: l’agregador, una eina que té més a veure amb un lector de correuque no pas amb un navegador web.

Exemple de l’agregador de Google

Un dels més emprats és el lector de Google. Com per a tots els serveis de Google, cal queus hi inscriviu i tingueu en compte que signeu un contracte de serveis en què permeteu quees rastregi tota la informació que elaboreu amb finalitats publicitàries. Google viu d’això: decol·locar publicitat personalitzada per a cada perfil que va elaborant rastrejant la informacióemesa per les persones usuàries. Ara bé, ofereix la millor gamma de serveis al mercat i elsintegra de manera que amb un sol compte podeu gaudir d’un servei de correu electrònicamb xat, videoxat i filtre antispam altament efectiu (gmail), d’accés a un paquet ofimàtic enlínia que podeu compartir amb els usuaris que vulgueu (google docs), d’àlbums de fotosen línia (Picasa), de mapes personalitzats i connectats amb les dades d’altres serveis tanpotents com Flickr o la Viquipèdia...

També podeu afegir-vos canals de notícies a través del vostre programa de correuelectrònic. El Thunderbird us ofereix aquesta facilitat.

1.13.3 Consulta de la informació sindicada

Per consultar la informació que us heu sindicat, només caldrà que entreu al vostrelector i feu clic a l’enllaç.

Us apareixerà una visió de la notícia seleccionada integrada al lector. Si voleuconsultar l’original, només haureu de fer clic al títol: Consulta notícies.

1. Manipulació de la informació sindicada

• Els canals d’informació a què us hàgiu subscrit són susceptibles de diversesoperacions:

– els podeu compartir amb altres persones,– els podeu incloure a altres eines 2.0, p. ex. un bloc o el moodle (entornd’ensenyament i aprenentatge).

• Subscripció al Moodle

– els podeu endreçar en carpetes,– els podeu ordenar segons diferents criteris,– els podeu puntuar,– ...

2. Possibilitat de sindicació de la informació a un lloc web

Si disposem d’un espai web, com ara un blog o un entorn virtual d’ensenyament iaprenentatge podem oferir el servei de subscripció als nostres canals de notícies.

Page 32: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 32 Eines d’Internet per a l’empresa

1.14 Anàlisi i ús de recursos, lliures i propietaris

Les llicències estan destinades a protegir la creació i els drets d’autor. Podenrestringir-ne el territori d’aplicació, la durada o qualsevol altre aspecte.

Entre els tipus de llicències més importants es troben:

• Llicència Copyright.

• Llicència Copyleft.

• Llicència Creative Commons.

1.14.1 Què és una llicència?

Una llicència és una autorització formal que l’autor d’un programa o d’unaobra intel·lectual concedeix a l’usuari perquè aquest l’utilitzi si n’accepta lescondicions.

És, per tant, una manera de protegir l’obra que la llei vigent proporciona i queatorga a l’autor el dret d’autoritzar o de limitar-ne l’ús.

En aquest sentit, poden haver-hi diferents tipus de protecció que determinen el quel’usuari pot fer o no amb el producte llicenciat.

1.14.2 Llicència Copyright: ‘Tots els drets reservats’

Logo de la llicència Copyright

Tothom sap el que vol dir la C encerclada, el famós Copyright. Indica que una obraté tots els drets reservats, que està protegida per un període de temps determinat ique, per fer-la servir, necessitem el permís de l’autor.

Els drets d’autor es poden aplicar a obres originals literàries, dramàtiques,musicals, artístiques i intel·lectuals, però no a treballs que no tenen una formad’expressió tangible. És a dir, que les idees o els conceptes no poden tenirCopyright. Tampoc no es pot aplicar aquesta protecció a documents fets ambinformació d’ús públic, com ara calendaris, o taules de pes i estatura, per citar-nenomés un parell d’exemples.

Page 33: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 33 Eines d’Internet per a l’empresa

1.14.3 Llicència Copyleft

Logo llicència Copyleft

Com a alternativa a les restriccions imposades pel Copyright a l’hora de copiari distribuir una obra, trobem el Copyleft, que es representa amb una C invertida.Malgrat no tenir un reconeixement legal, s’utilitza com a contraposició al símboldel copyright.

Aquest concepte inclou un conjunt de llicències que permeten que l’usuari puguifer servir una obra, modificar-la i redistribuir-la, tant en el seu format originalcom en les seves versions derivades. Per tant, en un sentit estrictament no legal,el Copyleft és el contrari del Copyright.

Richard Stallman a Oslo, Noruega2009 (Copyright All rights reservedby Gisle Hannemyr)

El concepte, no pas el terme, va ser ideat per Richard Stallman, el creador delmoviment del programari lliure, que va llicenciar el projecte GNU amb la llicènciaGPL (General Public Licence).

Aquesta s’ha convertit en una de les llicències més utilitzades pel programari lliu-re. De fet, és la que fan servir el 60% dels programes d’aquestes característiques.Permet la modificació i redistribució del programari, però només sota la mateixallicència, perquè l’autor conservi els seus drets.

Contràriament al que es pot pensar, les llicències Copyleft no són el regne deltot s’hi val. Molta gent no les veu compatibles amb la retribució per la feinafeta, però distribuïdors comercials de sistemes basats en GNU/Linux, com RedHat i Mandrake, han demostrat que es pot desenvolupar un negoci al voltantd’una creació amb Copyleft sense comprometre la distribució i creació de nouconeixement per a la comunitat.

1.14.4 Llicència Creative Commons: "Alguns drets reservats"

Entre una obra amb “tots els drets reservats” o una “sense cap dret reservat”,Creative Commons proposa tenir “alguns drets reservats”.

Creative Commons, fundada el 2001 als Estats Units, és una organització senseànim de lucre que defensa que no tots els creadors, siguin del tipus que siguin,volen mantenir tots els drets reservats sobre el seu treball. És més, considerennormal que es modifiqui i distribueixi sota unes condicions determinades.

Logo de CC (Alguns drets reservats)

Així, ofereix diferents tipus de llicències, identificades amb el símbol de les duesC, per registrar les obres amb “alguns drets reservats”.

L’autor és qui escull com ho vol fer, sota quatre premisses bàsiques:

1. Pot decidir que la seva obra sigui copiada, distribuïda i exhibida sempre quees reconegui la seva autoria (Reconeixement).

2. Pot exigir que no se’n faci un ús comercial (No comercial).

Page 34: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 34 Eines d’Internet per a l’empresa

3. Pot demanar que no es faci servir per fer una obra derivada de l’original(Sense obres derivades).

4. O bé pot fer que es modifiqui i es distribueixi però sota la mateixa llicènciaque el material original (Compartir igual).

Amb la combinació d’aquestes quatre condicions, es componen sis llicències quepoden satisfer la necessitat de reconeixement de l’autor en diferents graus.

1.14.5 Altres llicències

Un altre tipus de llicència que cal destacar en l’àmbit del programari lliure és laMPL (Mozilla Public License). La va utilitzar Netscape Communications Corp.per alliberar el navegador Netscape Communicator 4.0 i començar el projecteMozilla. Promou de manera eficaç la creació de programari lliure mitjançant lacol·laboració.

Finalment, també es podenmencionar les llicències BSD, utilitzades en programesamb el sistema operatiu del mateix nom, que són molt permissives i compatiblesamb GPL. Hi ha qui diu que asseguren l’autèntic programari lliure perquè l’usuaripot decidir-ho tot, fins i tot redistribuir un programa modificat com a no lliure.Però també hi ha qui assegura que tenen l’efecte contrari.

La llicència BSD té la forma següent:

1 /*−2 * Copyright (c) <any> <autors>3 * All rights reserved.4 *5 * Redistribution and use in source and binary forms, with or without6 * modification, are permitted provided that the following conditions7 * are met:8 * 1. Redistributions of source code must retain the above copyright9 * notice, this list of conditions and the following disclaimer.

10 * 2. Redistributions in binary form must reproduce the above copyright11 * notice, this list of conditions and the following disclaimer in the12 * documentation and/or other materials provided with the distribution.13 * 3. Neither the name of copyright holders nor the names of its14 * contributors may be used to endorse or promote products derived15 * from this software without specific prior written permission.16 *17 * THIS SOFTWARE IS PROVIDED BY THE COPYRIGHT HOLDERS AND CONTRIBUTORS18 * ‘‘AS IS’’ AND ANY EXPRESS OR IMPLIED WARRANTIES, INCLUDING, BUT NOT LIMITED19 * TO, THE IMPLIED WARRANTIES OF MERCHANTABILITY AND FITNESS FOR A PARTICULAR20 * PURPOSE ARE DISCLAIMED. IN NO EVENT SHALL COPYRIGHT HOLDERS OR CONTRIBUTORS21 * BE LIABLE FOR ANY DIRECT, INDIRECT, INCIDENTAL, SPECIAL, EXEMPLARY, OR22 * CONSEQUENTIAL DAMAGES (INCLUDING, BUT NOT LIMITED TO, PROCUREMENT OF23 * SUBSTITUTE GOODS OR SERVICES; LOSS OF USE, DATA, OR PROFITS; OR BUSINESS24 * INTERRUPTION) HOWEVER CAUSED AND ON ANY THEORY OF LIABILITY, WHETHER IN25 * CONTRACT, STRICT LIABILITY, OR TORT (INCLUDING NEGLIGENCE OR OTHERWISE)26 * ARISING IN ANY WAY OUT OF THE USE OF THIS SOFTWARE, EVEN IF ADVISED OF THE27 * POSSIBILITY OF SUCH DAMAGE.28 */

Page 35: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 35 Eines d’Internet per a l’empresa

1.15 Bases de dades temàtiques

La indústria de la informació ha experimentat en el curs de la seva existènciagrans canvis. Es va passar de la impremta a una oferta cada vegada més àmpliai diversificada de noves varietats d’informació electrònica. Entre elles destaquenles bases de dades que van aparèixer en la dècada dels anys 60. Els índexs biblio-gràfics o revistes de resums, que fins llavors complien la missió d’emmagatzemarla informació per a la recuperació posterior, van aplicar a l’ordinador les tasquesde documentació per tal de facilitar el maneig de grans quantitats d’informació.

El procés d’emmagatzematge i recuperació de la informació ha estat lligat aldesenvolupament de les tecnologies. En tots els països avançats s’han produïtcanvis molt significatius en els darrers vint anys. Però és en la dècada actualquan es produeix el canvi més significatiu i el que ha transformat completamentla indústria de la informació. La utilització massiva de la xarxa de xarxes Interneti de la World Wide Web (web) ha significat una veritable revolució. La majoriadels grans distribuïdors que oferien la connexió en línia ho fan ara a través d’unapassarel·la web.

Hi ha milers de bases de dades en el món i centenars de distribuïdors. La majoriade les bases de dades bibliogràfiques tenen una cobertura temàtica, i poden serespecialitzades o multidisciplinàries:

• Banque de Données Santé Publique http://www.bdsp.tm.fr/. Reculluna sèrie de productes i serveis relacionats amb la salut pública: articles atext complet, bibliografies, un glossari multilingüe, un tesaurus...

• CHID Online. The Combined Health Information Database http://

chid.nih.gov/. Base de dades bibliogràfica sobre recursos de salut ieducació sanitària. Actualització trimestral.

• DOCUMED. Base de datos de Documentación Médica Española http://www.uv.es/~docmed/documed/documed.html. Base de dades produïdaper l’Instituto de Estudios Documentales e Históricos sobre la Ciencia de laUniversitat de València-CSIC. Conté informació bibliogràfica de treballs dedocumentació mèdica i resums d’articles procedents de més de 200 revistesbiomèdiques i de documentació d’àmbit estatal.

• LILACS (Literatura Latinoamericana y del Caribe en Ciencias de la Sa-lud).http://lilacs.bvsalud.org/es/. Base de dades bibliogràfica queinclou tot tipus de documents produïts per autors d’Amèrica Llatina i elCarib sobre ciències de la salut.

• La Biblioteca Cochrane Plus http://www.cochrane.es/?q=es/node/275. Base de dades sobre medicina basada en l’evidència que recullinformació fiable per tal de guiar les decisions en l’atenció sanitària.

• Base de dades de la National Library of Medicine dels Estats Units.MEDLINE. Inclou més de 4.600 publicacions periòdiques des del 1966

Page 36: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 36 Eines d’Internet per a l’empresa

publicades a més de 70 països sobre temàtica mèdica.

• PSYCINFO http://www.apa.org/pubs/databases/psycinfo/

index.aspx. Base de dades editada per l’American PsychologicalAssociation, que conté més d’1.700.000 registres. PsycINFO técitacions d’articles de revistes, de llibres, d’informes tècnics i referènciesbibliogràfiques de psicologia i altres disciplines relacionades entre si.

• Pharmakoteka http://www.ub.edu/pharmakoteka/index.php. Basede dades d’específics i especialitats farmacèutiques antigues (1800-1960),creada com a línia de recerca del Museu de la Farmàcia Catalana, i com aeina docent de la Unitat d’Història, Legislació i Gestió farmacèutiques dela Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona.

• Proquest Health and Medical completehttp://www.proquest.com/en-US/catalogs/databases/detail/pq_health_med_comp.shtml.Base de dades combinada amb Medline que ofereix la possibilitat de cercaren més de 400 títols de revistes de medicina a text complet. La coberturatemàtica de la base de dades està orientada a les especialitats mèdiques,incloses la infermeria, la pediatria, la neurologia, la farmacologia, lacardiologia i altres.

• Psicodoc http://www.psicodoc.org/acerca.htm. Base de dades bi-bliogràfica en espanyol produïda per la Universitat Complutense de Madridi el Colegio Oficial de Psicólogos de Madrid. Inclou articles de revistes,actes de congressos, capítols de llibre i literatura grisa.

• SIETES http://www.icf.uab.es/informacion/Papyrus/sietes.

asp. Aquesta base de dades de farmacologia és un sistema d’informacióen castellà sobre novetats en farmacologia clínica i terapèutica. L’elaborala Fundació Institut Català de Farmacologia.

• Toxicology Abstracts http://pv.sbd.udl.es/bddweb/bdd/fitxa.

asp?quin=189. Base de dades de referències bibliogràfiques compiladaper CSA (a partir de 2004), engloba totes les branques de la toxicologia desde l’àrea farmacèutica, la indústria química i agroalimentària, les toxines iaditius alimentaris, legislació i recomanacions mediambientals.

1.16 Premsa digital

La consolidació de la web com una eina de treball, comunicació i entretenimenten l’àmbit global, i la importància que hi tenen els continguts de qualitat, han fetd’aquest mitjà un escenari ideal per a la distribució de notícies.

Conscients d’això, els diaris han anat augmentant progressivament la seva presèn-cia a la web, fins al punt que avui és difícil trobar un diari de qualitat que no tinguiuna versió en línia.

Page 37: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 37 Eines d’Internet per a l’empresa

No obstant això, la mera presència a la web d’aquests mitjans no en garanteixl’èxit. L’evolució constant d’aquest entorn obliga la premsa digital a adaptar elsseus continguts i estratègies a les tecnologies i preferències dels usuaris.

LaWeb 2.0, o web social, ha suposat en aquest sentit un autèntic repte per als diarisen línia, ja que comporta l’evolució dels mètodes i estratègies de comunicacióutilitzats fins ara per aquests mitjans.

En aquest nou entorn, l’èxit de la premsa digital dependrà en gran mesura de tresfactors:

1. De la seva capacitat per crear llocs web que permeten la interacció tant delsusuaris amb els continguts, com dels usuaris entre si.

2. Del coneixement i ús adequat dels serveis i eines que posa a disposició delsmitjans la Web 2.0, que els permeten portar la notícia fins als seus usuarispotencials, amb el canvi que això suposa en el procés de comunicació.

3. De l’habilitat dels mitjans de comunicació per adaptar els seus contingutsa nous formats i canalitzar-los a través de plataformes socials, cosa que elspermetrà unamajor difusió de les seves notícies i la captació de nous usuaris.

1.17 Protocols de transferència de fitxers

El protocol de transferència de fitxers o FTP (de l’anglès file transfer protocol)és un programari estandarditzat per enviar fitxers entre ordinadors amb qualsevolsistema operatiu.

Dins del món del programari lliure trobem l’aplicació FileZilla: http://

filezilla-project.org/

FileZilla és un programari de codi obert que es distribueix gratuïtament sotaels termes de la GNU General Public License (vegeu la figura 1.19) que ensproporciona suport a la tramesa de fitxers sota el protocol FTP.

Page 38: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 38 Eines d’Internet per a l’empresa

Figura 1.19. Finestra principal de FileZilla

Page 39: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 39 Eines d’Internet per a l’empresa

2. Utilització de programari lliure en línia. Aplicacions i usoshabituals en el camp empresarial i corporatiu

La Xarxa pot ser un canal de comunicació per treballar i compartir informació. Eltreball de col·laboració entre persones que no estan físicament al mateix lloc ésuna manera d’utilitzar Internet a l’entorn laboral. Es pot treballar en temps realamb eines i aplicacions gratuïtes a Internet que permeten compartir continguts ocrear-los entre diverses persones de manera col·laborativa, per emmagatzemar-losi recuperar-los en qualsevol lloc amb accés a Internet.

El treball en l’ordinador s’amplia a la Xarxa i els serveis que aquesta ofereix podenestalviar temps i permetre als usuaris tenir accés als seus documents escrits o acompartir informació des de qualsevol ordinador amb connexió a Internet.

2.1 Documents en línia

Els tradicionals documents de text que fins ara s’emmagatzemaven en el disc duro en un dispositiu extern ara es poden organitzar i editar en aplicacions en línia.Internet ofereix la possibilitat de compartir documents i col·laborar amb altrespersones fent equip per crear documents. Els denominats recursos web-basedo basats en la xarxa, permeten crear documents en línia fàcilment. Utilitzen lamateixa recopilació de programes que les aplicacions ofimàtiques d’escriptori mésconegudes com Microsoft Office o Open Office encara que no disposen de totesles opcions i funcionalitats dels paquets que s’instal·len a l’ordinador.

Els avantatges dels paquets ofimàtics en línia són:

• Que són gratuïts o tenen un cost baix amb comparació amb els paquetsd’escriptori.

• Amb un navegador ja n’hi ha suficient per fer funcionar les aplicacions, nos’ha d’instal·lar res a l’ordinador i es pot accedir des de qualsevol ordinadoramb accés a Internet.

• No ens hem de preocupar de les còpies de seguretat dels documents, ni deles actualitzacions del programari.

• És molt simple compartir documents i treballar de manera conjunta ambaltres persones.

• Amb un sol nom d’usuari i contrasenya tots els documents estan a l’abast.

• Els programes estan interconnectats i permeten el flux de dades d’unaaplicació a l’altra.

Page 40: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 40 Eines d’Internet per a l’empresa

La seguretat és el principal inconvenient dels paquets ofimàtics en línia, tots elsdocuments es troben en un servidor remot i no es té un control directe sobre l’accésa la informació.

2.1.1 Google Docs

Per tal de tenir accés a aquest servei de Google s’ha de disposar d’un comptede Google. Amb aquest servei es poden crear documents de text, fulls decàlcul, presentacions, dibuixos i formularis des de la mateixa aplicació o importardocuments ja creats utilitzant el servei a la web i compartir-los enviant lesnotificacions mitjançant el correu electrònic.

Els arxius s’emmagatzemen als servidors de Google i un cop emmagatzematspoden ser exportats en formats estàndard, ser enviats per correu electrònic o sereditats directament. Tot el que es fa es desa automàticament per evitar pèrduesd’informació.

Aquestes característiques no solament permeten treballar en línia, sinó que tambépermeten la col·laboració amb grups de treball en poder compartir-ho amb altresusuaris al mateix temps.

Capacitat d’emmagatzematge

Els comptes de Gmail tenen una capacitat d’emmagatzematge que s’ajusta cons-tantment. Tot i això, per a serveis com Google Docs existeixen certs límits enmanejar documents per cada compte. Els documents de text poden tenir fins a500 KB i fins 2 MB en el cas que tinguin imatges; els fulls de càlcul poden tenirfins 10.000 files, 256 columnes, 100.000 caselles i 40 fulles, tot i que només espoden obrir fins 11 fulles al mateix temps; les presentacions poden ser de fins a10 MB.

Principals avantatges de Google Docs

Entre els principals avantatges d’utilitzar Google Docs podeu trobar els següents:

• Els documents s’emmagatzemen en línia de manera que s’hi pot accedir desde qualsevol ordinador amb connexió a Internet.

• Es poden compartir amb qui s’esculli fer-ho i a qualsevol adreça de correuelectrònic i permetre’n l’edició o la publicació de manera que ho puguinveure diverses persones o que sigui del tot públic.

• Suporta gran quantitat de formats ja que el processador de text pot editardocuments de Microsoft, Open Office i altres documents i desar-los en unmateix format, el de Google Docs.

Page 41: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 41 Eines d’Internet per a l’empresa

• És una eina totalment gratuïta.

• Google Docs funciona als navegadors Google Chrome, Mozilla Firefox,Internet Explorer, Opera i Safari. També té una versió per a mòbils.

2.1.2 Zoho

Zoho és un conjunt de programes similars als que es poden tenir a un ordinador.Per utilitzar-lo és obligatori registrar-se a http://www.zoho.com/.

La gran majoria de programes són de caràcter gratuït, tot i que moltes eines estroben encara en fase beta, s’executen a qualsevol navegador.

El seu disseny fa que qualsevol usuari les pugui utilitzar i ofereixen diversitat deprogrames classificats en dues categories: com suite d’Office i com Utilitats.

La primera reuneix les aplicacions de productivitat i col·laboració. Compta ambla capacitat de compartir arxius públicament per tal que altres puguin veure’ls,i fins i tot editar-los, seguir dades mentre es treballa, importar i exportar arxiuscreats a Microsoft Office i OpenOffice, i també té la capacitat de publicar a blocs.El més interessant és la capacitat d’emmagatzematge i la possibilitat d’utilitzar lesseves aplicacions per crear altres (Mashups). La majoria de les aplicacions estanen anglès.

Les més utilitzades són:

• Zoho Writer: processador de text.

• Zoho Sheet: full de càlcul.

• Zoho Show: editor de diapositives.

• Zoho Wiki: editor de wikis. Permet establir wikis públiques o privades,facilita la creació de grups de treball. Les wikis públiques seran indexadesi apareixeran als resultats dels motors de cerca. Compta amb emmagatze-matge il·limitat de pàgines i subpàgines.

• Zoho Notebook: aplicació multipropòsit. A banda de poder treballar ambtext i imatge, permet la inserció de vídeo i àudio als projectes que es duen aterme. Tal com les fonts RSS, permet establir permisos de lectura i edició,i compta amb emmagatzematge il·limitat de projectes.

• Zoho Meeting: aplicació de conferències web. Permet conversar en viuamb altres persones, facilita la creació de canals per tal efecte i ofereix accésremot al PC amfitrió.

• Zoho Projects: administrador de projectes. Ofereix control total pergestionar qualsevol tipus; permet assignar feines alsmembres que s’hi trobinvinculats, juntament amb el termini perquè es duguin a terme, portar elcompte de les accions que ja s’han fet i el que queda per fer, carregar arxius,entre d’altres.

Mashup

Un mashup, també anomenatremescla, és una aplicació webhíbrida que utilitza contingutd’altres aplicacions web percrear un nou contingut complet,consumint serveis directamentsempre a través del protocol http.

Page 42: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 42 Eines d’Internet per a l’empresa

Veureu exemples de duesaplicacions gratuïtes Zoho(www.zoho.com) i Google

Docs(http://docs.google.com).

• Zoho CRM: aplicació d’administració i gestió. Permet tenir una agenda decontactes, coses per fer, gestionar grups d’usuaris, entre d’altres.

• Zoho Creator: aplicació que permet la creació de miniaplicacions webutilitzant mashups.

• Zoho Planner: organitzador personal. Combina una llista de feines, unbloc de notes i una llista de recordatoris. Permet inserir imatges i arxius ales notes, tenir una llista de feines pendents, marcar-les quan es vagin fent ité emmagatzematge il.limitat de pàgines.

• Zoho Chat: aplicació de xat.

• Zoho Mail: programari de grup o groupware que inclou un client de correuelectrònic, una aplicació de sincronització d’arxius i un calendari, entred’altres.

• Zoho Polls: aplicació que permet la creació i control d’enquestes i la sevainclusió a blocs o bitàcoles.

• Site 24x7: aplicació que permet el control i seguiment de llocs web. Generainformes que s’envien al correu de l’usuari (si aquest ho permet) cada 3 dies.És gratuït fins a 2 llocs web.

2.2 Organització d’usuaris, nivells d’accés, restriccions.Autorització, manteniment i baixa d’usuaris

Hi ha diverses opcions per compartir documents amb altres usuaris. Qualsevoltreball es pot mantenir en privat o fer-se públic, o es pot establir un grup de treballformat per un conjunt d’usuaris.

Cada usuari tindrà un entorn amb tots els documents que ha creat, que haemmagatzemat o amb els quals està treballant de manera compartida, i tots estaranorganitzats en carpetes etiquetades.

Així, en el moment en què modifiquem un document de treball, aquest es potemmagatzemar i automàticament estarà actualitzat per a l’usuari individual o perals grups d’usuaris que hi tenen accés.

Suposem que tenim un document de treball que volem compartir amb altresusuaris que formen part d’un grup de treball. En resum, el que faríem seria crearaquest grup d’usuaris i, posteriorment, compartir aquest document en aquest grup.

Si utilitzem l’eina Zoho per crear grups de treball, el que farem serà accedir al’entorn de Zoho Docs (http://docs.zoho.com/index.do) per crear un nougrup personal i farem clic a l’enllaç per crear un nou Personal group (vegeu lafigura 2.1) o seleccionarem al menú New l’opció Group.

Page 43: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 43 Eines d’Internet per a l’empresa

Figura 2.1. Zoho, pantalla de grups personals

En la finestra que s’ha obert emplenarem les dades que se’ns demanen tal com esveu en la figura 2.2 per crear el grup IocGad.

Figura 2.2. Zoho, finestra per a la creació d’un grup personal

Una vegada acabada l’entrada de les dades farem clic al botó de crear, el nou grupcreat IocGad apareixerà a la finestra de grups (vegeu la figura 2.3). Els usuaris ques’han convidat a formar part del grup rebran un missatge al seu correu electrònicper acceptar aquesta invitació o no.

Page 44: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 44 Eines d’Internet per a l’empresa

Figura 2.3. Zoho, finestra amb el grup IocGad

Si volem editar les característiques d’un grup, canviar el logo, invitar més usuaris,esborrar algun usuari existent, modificar els detalls o eliminar el grup farem clica uns dels enllaços que apareixen a la dreta del nom del grup. La figura 2.4apareixerà:

Figura 2.4. Zoho, finestra per modificar les dades del grup IocGad

Un usuari pot crear diversos grups de treball i els usuaris poden estar en diferentsgrups a la vegada.

L’accés als documents depèn dels privilegis que l’usuari que ha compartit eldocument hagi decidit atorgar-li:

• Espectador (en anglès viewer): per a lectura i descarregar.

Page 45: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 45 Eines d’Internet per a l’empresa

• Col·laborador (en anglès collaborator): per a lectura, escriptura i descarre-gar.

• Propietari (en anglès co-owner): per a lectura, escriptura i descarregar ambqualitat de propietari que pot compartir el document amb altres usuaris(només s’aplica a persones individuals no a grups).

Tots els canvis que es fan sobre el document, per qualsevol usuari, queden reflectitsi apareixen en un històric en què especifica qui és l’autor de la modificació i enquina data ha estat modificat.

Un cop tenim el grup creat si, per exemple, volem compartir un document amb totsels membres del grup perquè el puguin modificar, seguirem els passos següents:

Figura 2.5. Zoho, compartir un document des de l’explorador de documents

1. Des de l’explorador de documents, pitjarem a la icona compartir (en anglèsshare) del document com mostra la figura 2.5.

2. A la nova finestra Compartir Document, seleccionarem la pestanya deCompartir grups (Group Share) i marcarem el grup que volem afegir iel tipus de permisos que volem per al grup. Si volem que el document espugui editar marcarem l’opció de Col·laborar (Collaborators) tal com esmostra a la figura 2.6.

Page 46: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 46 Eines d’Internet per a l’empresa

Figura 2.6. Zoho, finestra compartir un document

Quan un usuari del grup accedeixi al seu entorn de treball trobarà tots elsdocuments que ha creat a més dels documents que altres usuaris han volgutcompartir amb ell. Dins de la carpeta Documents compartits (en anglès ShareDocs) trobaran a la subcarpeta Compartits amb mi (en anglès Share To Me)els documents que altres usuaris han compartit amb ells i en la subcarpetaCompartits per mi (en anglès Share By Me) apareixeran els documents quel’usuari ha compartit amb altres usuaris.

Cada cop que es comparteix un document, l’usuari destinatari rep un missatged’avís en el correu electrònic (vegeu la figura 2.7).

Figura 2.7. Zoho, missatge d’avís en el correu electrònic

i també una notificació dins de l’entorn de Zoho (vegeu la figura 2.8).

Page 47: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 47 Eines d’Internet per a l’empresa

Figura 2.8. Zoho, nova notificació d’avís dins Zoho

El document no solament pot ser modificat de manera individual per cada usuari,sinó que també es pot treballar “en línia”, de manera que en un moment determinattots dos usuaris poden estar veient a la vegada el document i estar-lo editant.

Quan un usuari està editant un document i un altre es posa a veure el mateixdocument, l’usuari editor rep un missatge com el que apareix a la figura 2.9.

Figura 2.9. Zoho, missatge de usuari mirant el document editat

A la finestra de col·laboradors apareixen els usuaris que estan participant en elmoment amb el document mirant-lo o editant-lo com mostra la figura 2.10.

Page 48: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 48 Eines d’Internet per a l’empresa

Figura 2.10. Zoho, finestra de col·laboradors

Si es vol establir un xat amb algun d’aquests usuaris es pot fer clic sobre el nom del’usuari a la finestra i apareixerà la finestra de xat on es pot començar una conversasobre el document com mostra la figura 2.11.

Figura 2.11. Zoho finestra de xat

Es pot revisar l’historial de modificacions fetes a un document a la finestra deVersions, a la dreta de la finestra apareix el número de la versió, l’autor de lamodificació i el moment en què es va fer com mostra la figura 2.12.

Page 49: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 49 Eines d’Internet per a l’empresa

Figura 2.12. Zoho, finestra de versió

Aquesta manera de treballar és força útil, ja que l’última versió del documentsempre és la que hi ha en el gestor de documents, i diversos usuaris semprepoden treballar sobre el mateix document, perquè qualsevol actualització que faciun d’ells queda perfectament reflectida en el document que visualitza la restad’usuaris des del seu entorn.

Page 50: Eines internetempresa
Page 51: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 51 Eines d’Internet per a l’empresa

3. Administració d’espais web usant prestacions en línia

Dins de l’administració d’espais web usant prestacions en línia tractareu els temessegüents:

• Gestors de contingut. Veureu els privatius, els lliures i coneixereu comelegir el més adient per a la vostra feina.

• Webs corporatives. Com crear i mantenir una web a partir de plantillesexistents a la xarxa.

• Blocs corporatius. Creareu i gestionareu un bloc, tot coneixent la sevaestructura i avantatges.

• Plataformes corporatives de comunicació o col·laboratives. Identificareuels fòrums, xats i els wikis.

• Botigues virtuals. Coneixereu els components principals d’una botigavirtual.

3.1 Gestors de continguts, privatius i lliures

Fer un web pot ser un treball complicat i molt laboriós si no es disposa de les einesadequades. En el passat les eines eren bàsicament editors que permetien generaruna pàgina, que van evolucionar per incorporar el control de l’estructura de la webi altres funcionalitats, però en general estaven enfocades més a la creació que almanteniment. En els darrers anys s’ha desenvolupat el concepte de sistema degestió de continguts (content management systems o CMS). Es tracta d’eines quepermeten crear i mantenir un web amb facilitat, encarregant-se dels treballs méstediosos que fins ara ocupaven el temps dels administradors de les webs.

Els gestors de continguts proporcionen un entorn que possibilita l’actualització,manteniment i ampliació del web amb la col·laboració de múltiples usuaris. Enqualsevol entorn virtual aquesta és una característica important, que a més potajudar a crear una comunitat cohesionada que participi més conjuntament.

Page 52: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 52 Eines d’Internet per a l’empresa

WYSIWYG

És l’acrònim de la frase anglesa“What you see is what you get”(el que veus és el que obtens).

En l’àmbit de la programació i eldisseny es refereix a la

tecnologia informàtica quepermet que el que es veu durant

l’edició o programació escorrespongui més o menys

acuradament amb el resultatfinal.

3.1.1 Què és un CMS?

Els sistemes de gestió de continguts (content management systems o CMS)són un programari que s’utilitza principalment per facilitar la gestió de webs,ja sigui a Internet o en una intranet, i per això també són coneguts com agestors de contingut web (web content management o WCM). Cal tenir encompte, però, que l’aplicació dels CMS no es limita només a les webs.

El 2003 James Robertson va proposar una divisió de les funcionalitats delssistemes de gestió de continguts en quatre categories: creació de contingut, gestióde contingut, publicació i presentació.

Creació de contingut

Un CMS aporta eines perquè els creadors sense coneixements tècnics en pàginesweb puguin concentrar-se en el contingut. El més habitual és proporcionar uneditor de text WYSIWYG, en el qual l’usuari veu el resultat final mentre escriu, al’estil dels editors comercials, però amb un rang de formats de text limitat. Aquestalimitació té sentit, ja que l’objectiu és que el creador pugui posar èmfasi en algunspunts, però sense modificar gaire l’estil general del lloc web.

Hi ha altres eines com l’edició dels documents en XML, la utilització d’apli-cacions ofimàtiques amb les que s’integra el CMS, la importació de documentsexistents i els editors que permeten afegir marques, habitualment HTML, perindicar el format i l’estructura d’un document.

Un CMS pot incorporar una o diverses d’aquestes eines, però sempre hauria deproporcionar un editor WYSIWYG per la seva facilitat d’ús i la comoditat d’accésdes de qualsevol ordinador amb un navegador i accés a Internet.

Per a la creació del lloc pròpiament dit, els CMS aporten eines per definirl’estructura, el format de les pàgines, l’aspecte visual, ús de patrons, i un sistemamodular que permet incloure funcions no previstes originalment.

Gestió de contingut

Els documents creats es dipositen en una base de dades central on també esguarden la resta de dades del web, com són les dades relatives als documents(versions fetes, autor, data de publicació i caducitat, etc.), dades i preferènciesdels usuaris, l’estructura del web, etc.

L’estructura del web es pot configurar amb una eina que, habitualment, presentauna visió jeràrquica del lloc i permet modificacions. Mitjançant aquesta estructuraes pot assignar un grup a cada àrea, amb responsables, editors, autors i usuarisamb diferents permisos. Això és imprescindible per facilitar el cicle de treball

Page 53: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 53 Eines d’Internet per a l’empresa

(workflow) amb un circuit d’edició que va des de l’autor fins al responsable finalde la publicació. El CMS permet la comunicació entre els membres del grup i faun seguiment de l’estat de cada pas del cicle de treball.

Publicació

Una pàgina aprovada es publica automàticament quan arriba la data de publicació,i quan caduca s’arxiva per a futures referències. En la seva publicació s’aplica elpatró definit per a tota la web o per la secció concreta on està situada, de maneraque el resultat final és un lloc web amb un aspecte consistent en totes les sevespàgines. Aquesta separació entre contingut i forma permet que es pugui modificarl’aspecte visual d’un lloc web sense afectar els documents ja creats i allibera elsautors de preocupar-se pel disseny final de les seves pàgines.

Presentació

Un CMS pot gestionar automàticament l’accessibilitat del web, amb suport denormes internacionals d’accessibilitat com WAI, i adaptar-se a les preferèncieso necessitats de cada usuari. També pot proporcionar compatibilitat amb elsdiferents navegadors disponibles en totes les plataformes (Windows, Linux, Mac,etc.). I la seva capacitat d’internacionalització li permet adaptar-se a l’idioma, elsistema de mesures i la cultura del visitant.

El sistema s’encarrega de gestionar molts altres aspectes com són els menús denavegació o la jerarquia de la pàgina actual dins el web, afegint enllaços de maneraautomàtica. També gestiona tots els mòduls, interns o externs, que incorpori alsistema. Així, per exemple, amb un mòdul de notícies es presentarien les novetatsaparegudes en un altre web, amb un mòdul de publicitat es mostraria un anunci omissatge animat, i amb unmòdul de fòrum es podria mostrar, a la pàgina principal,el títol dels últims missatges rebuts. Tot això amb els enllaços corresponents i,evidentment, seguint el patró que els dissenyadors hagin creat.

3.1.2 Necessitat d’un CMS

En l’apartat anterior s’han presentat bastants motius per veure la utilitat d’unsistema que gestioni un entorn web, però es podria pensar que no és necessariper a un web relativament petit o quan no es necessiten tantes funcionalitats. Aixònomés podria ser cert per a un web amb unes poques pàgines estàtiques per al qualno es prevegi un creixement futur ni moltes actualitzacions, cosa que no és gairerealista. En qualsevol altre cas, la flexibilitat i escalabilitat que permeten aquestssistemes justifiquen la seva utilització en pràcticament qualsevol tipus de web.

Molts usuaris particulars utilitzen CMS gratuïts per elaborar i gestionar les seveswebs personals, i obtenen webs dinàmics plens de funcionalitats. El resultatque se’n deriva és superior al d’algunes empreses que es limiten a tenir pàgines

WAI

És l’acrònim de WebAccessibility Initiative, que és elgrup de treball dins del W3Cencarregat de promoure lespautes d’accessibilitat alcontingut web.

Page 54: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 54 Eines d’Internet per a l’empresa

CSS

(Cascading style sheets o fullsd’estil en cascada) és unllenguatge de fulls d’estilutilitzat per descriure la

semàntica de presentació(l’aspecte i format) d’un

document escrit en un llenguatgede marques.

estàtiques que no aporten cap valor afegit.

Aquests són alguns dels punts més importants que fan útil i necessària la utilitzaciód’un CMS:

• Inclusió de noves funcionalitats al web. Aquesta operació pot implicarla revisió de multitud de pàgines i la generació del codi que aporta lesfuncionalitats. Amb un CMS això pot ser tan simple com incloure un mòdulfet per tercers, sense que això suposi gaires canvis a la web. El sistema potcréixer i adaptar-se a les necessitats futures.

• Manteniment de gran quantitat de pàgines. En una web amb moltespàgines només cal un sistema per distribuir els treballs de creació, ediciói manteniment amb permisos d’accés a les diferents àrees. També s’hande gestionar les metadades de cada document, les versions, la publicació icaducitat de pàgines i els enllaços trencats, entre altres aspectes.

• Reutilització d’objectes o components. Un CMS permet la recuperaciói reutilització de pàgines, documents, i en general de qualsevol objectepublicat o emmagatzemat.

• Pàgines interactives. Les pàgines estàtiques arriben a l’usuari exactamentcom estan emmagatzemades a la web. En canvi, les pàgines dinàmiquesno existeixen en el servidor tal com es reben en els navegadors, sinóque es generen segons les peticions dels usuaris. D’aquesta manera quanper exemple s’utilitza un cercador, el sistema genera una pàgina ambels resultats que no existien abans de la petició. Per aconseguir aquestainteracció, els CMS connecten amb una base de dades que fa de repositoricentral de totes les dades de la web.

• Canvis de l’aspecte de la web. Si no hi ha una bona separació entre continguti presentació, un canvi de disseny pot comportar la revisió demoltes pàginesper la seva adaptació. Els CMS faciliten els canvis amb la utilització, perexemple, de l’estàndard CSS amb el qual s’aconsegueix la independènciade presentació i contingut.

• Consistència de la web. La consistència en una web no vol dir que totes lespàgines siguin iguals, sinó que hi ha un ordre (visual) en lloc de caos. Unusuari nota de seguida quan una pàgina no és igual que la resta de les dela mateixa web pel seu aspecte, la disposició dels objectes o pels canvis enla forma de navegar. Aquestes diferències provoquen sensació de desordre idonen a entendre que la web ha estat dissenyada per professionals. Els CMSpoden aplicar un mateix estil en totes les pàgines amb l’esmentat CSS, iaplicar una mateixa estructura mitjançant patrons de pàgines.

• Control d’accés. Controlar l’accés a un web no consisteix simplementa permetre l’entrada a la web, sinó que comporta gestionar els diferentspermisos a cada àrea del web aplicats a grups o individus.

Page 55: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 55 Eines d’Internet per a l’empresa

3.1.3 CMS comercials i de codi obert

Es pot fer una primera divisió dels CMS segons el tipus de llicència escollit. D’unabanda hi ha els CMS comercialitzats per empreses que consideren el codi fontun actiu més que han de mantenir en propietat, i que no permeten que tercers hitinguin accés. Per l’altra banda tenim els de codi font obert, desenvolupats perindividus, grups o empreses que permeten l’accés lliure i la modificació del codifont.

La disponibilitat del codi font possibilita que es facin personalitzacions delproducte, correccions d’errors i desenvolupament de noves funcions. Aquest fet ésuna garantia que el producte podrà evolucionar fins i tot després de la desapariciódel grup o empresa creadora.

Algunes empreses també donen accés al codi, però només amb l’adquisició d’unallicència especial o després de la seva desaparició. Generalment les modificacionsnomés poden fer-les els mateixos desenvolupadors, i sempre segons les sevesprioritats.

Els CMS de codi obert són molt més flexibles en aquest sentit, però es podriaconsiderar que l’eina comercial serà més estable i coherent en estar desenvolupadaper un mateix grup. A la pràctica aquest avantatge no és tan gran, ja que els CMSde codi obert també estan coordinats per un únic grup o per empreses, de manerasimilar als comercials.

Utilitzar una eina de gestió de continguts de codi obert té un altre avantatge que fadecidir-se a la majoria d’usuaris: el seu cost. Habitualment tot el programari decodi obert és d’accés lliure, és a dir, sense cap cost en llicències. Només en casosaïllats es fan distincions entre empreses i entitats sense ànim de lucre o particulars.En comparació, els productes comercials poden arribar a tenir un cost que nomésuna gran empresa pot assumir.

Pel que fa al suport, els CMS comercials acostumen a donar suport professional,amb un cost elevat en molts casos, mentre que els de codi obert es basen mésen les comunitats d’usuaris que comparteixen informació i solució als problemes.Les formes de suport es poden barrejar, i així trobem CMS de codi obert ambempreses que ofereixen serveis de valor afegit i amb comunitats d’usuaris actives.En el cas comercial també passa, però el cost de les llicències fa que el gran públices decanti per altres opcions i, per tant, les comunitats de suport són més petites.

Un problema que acostuma a tenir el programari de codi obert és la documentació,generalment escassa, dirigida a usuaris tècnics o mal redactada. Aquest problemas’agreuja en el cas dels mòduls desenvolupats per tercers, que no sempre incorpo-ren les instruccions del seu funcionament de manera completa i entenedora.

Al mercat hi ha CMS de qualitat tant comercials com de codi obert. Molts CMSde codi obert estan poc elaborats (encara que en plena evolució), però també eltrobem entre els comercials. En definitiva, un bon CMS de codi obert és moltmés econòmic que el seu homòleg comercial, amb l’avantatge de disposar de tot

Page 56: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 56 Eines d’Internet per a l’empresa

L’empresa AOL

Abans coneguda per Amèrica OnLine és una empresa americanade serveis d’Internet i mitjans

amb seu a Nova York.

el codi font i d’una comunitat d’usuaris extensa.

Per tots aquests motius, i com a aposta per la filosofia del programari lliure, enaquest material només es presenten alguns CMS de codi obert.

3.1.4 Història dels CMS

A principis dels anys noranta, el concepte de sistemes de gestió de continguts eradesconegut. Algunes de les seves funcions es feien amb aplicacions independents:editors de text i d’imatges, bases de dades i programació a mida.

Ja l’any 1994 Illustra Information Technology utilitzava una base de dadesd’objectes com a repositori dels continguts d’una web, amb l’objectiu de poderreutilitzar els objectes i oferia als autors un entorn per a la creació basat en patrons.La idea no va quallar entre el públic i la part de l’empresa enfocada a laWeb va sercomprada per AOL, mentre que l’empresa Informix va adquirir la part de basesde dades.

Reddot és una de les empreses pioneres que va començar el desenvolupament d’ungestor de continguts l’any 1994. No va ser fins a finals de l’any següent que vanpresentar el CMS basat en una base de dades.

Entre els CMS de codi obert un dels primers va ser Typo 3, que va començar el seudesenvolupament l’any 1997, en paraules del seu autor, Kasper Skårhøj, “abansque el terme gestió de continguts fora conegut àmpliament”.

PHPNuke, l’eina que va popularitzar l’ús d’aquests sistemes per a les comunitatsd’usuaris a Internet, es va començar a desenvolupar l’any 2000. La primera versióva suposar tres setmanes de treball al creador, reescrivint el codi d’una altra eina,Thatware.

Present i futur dels CMS

En l’actualitat, a part de l’ampliació de les funcionalitats dels CMS, un dels campsmés interessants és la incorporació d’estàndards que milloren la compatibilitatde components, faciliten l’aprenentatge en canviar de sistema i aporten qualitat iestabilitat.

Alguns d’aquests estàndards són CSS, que permet la creació de fulls d’estil, XML,un llenguatge de marques que permet estructurar un document, XHTML, que ésun subconjunt de l’anterior orientat a la presentació de documents via web; WAI,que assegura la accessibilitat del sistema, i RSS, per sindicar continguts de tipusnotícia.

També les aplicacions que envolten els CMS acostumen a ser estàndard (de facto),com un servidor web Apache i ISS, els llenguatges PHP, Perl, Python, i lesbases de dades MySQL i PostgreSQL. La disponibilitat per als principals sistemes

Page 57: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 57 Eines d’Internet per a l’empresa

operatius d’aquestes aplicacions i mòduls permet que els CMS puguin funcionaren diverses plataformes sense moltes modificacions.

3.1.5 Criteris de selecció

Abans de començar el procés de selecció d’un CMS concret, cal tenir clars elsobjectius del web, tenint en compte el públic destinatari, i establint una sèrie derequeriments que hauria de poder satisfer el CMS.

La següent llista està basada en les funcions principals dels CMS, les indicacionsde J. Robertson, un recull dels requeriments bàsics d’una web:

• Codi obert. Pels motius esmentats anteriorment, el CMS hauria de ser decodi font obert (o lliure).

• Arquitectura tècnica. Ha de ser fiable i permetre l’escalabilitat del sistemaper adequar-se a futures necessitats amb mòduls. També ha d’haver-hi unaseparació dels conceptes de contingut, presentació i estructura que permetila modificació d’un d’ells sense afectar els altres. És recomanable, doncs,que s’utilitzin fulls d’estil (CSS) i patrons de pàgines.

• Grau de desenvolupament. Maduresa de l’aplicació i disponibilitat demòduls que li afegeixen funcionalitats.

• Suport. L’eina ha de tenir suport tant per part dels creadors com per altresdesenvolupadors. D’aquestamanera es pot assegurar que en el futur hi hauràmillores de l’eina i que es podrà trobar resposta als possibles problemes.

• Posició en el mercat i opinions. Una eina poc coneguda pot ser molt bona,però cal assegurar que té un cert futur. També són importants les opinionsdels usuaris i dels experts.

• Usabilitat. L’eina ha de ser fàcil d’utilitzar i aprendre. Els usuaris nosempre seran tècnics, per tant cal assegurar que podran utilitzar l’eina sensegaires esforços i treure’n el màxim rendiment.

• Accessibilitat. Per assegurar l’accessibilitat d’una web, el CMS hauriade complir un estàndard d’accessibilitat. El més estès és WAI (WebAccessibility Initiative) del World Wide Web Consortium.

• Velocitat de descàrrega. Tenint en compte que no tots els usuaris disposende línies d’alta velocitat, les pàgines s’haurien de carregar ràpidament odonar l’opció.

• Funcionalitats. No s’espera que totes les eines ofereixin totes les funciona-litats, ni que aquestes siguin les úniques que tindrà finalment la web. Entred’altres:

– Editor de text WYSIWYG a través del navegador.

– Eina de cerca.

Page 58: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 58 Eines d’Internet per a l’empresa

– Comunicació entre els usuaris (fòrums, correu electrònic, xat).

– Notícies.

– Articles.

– Cicle de treball (workflow) amb diferents perfils d’usuaris i grups detreball.

– Dates de publicació i caducitat.

– Webs personals.

– Càrrega i descàrrega de documents i material multimèdia.

– Avisos d’actualització de pàgines o missatges en els fòrums, i envia-ment automàtic d’avisos per correu electrònic.

– Enviament de pàgines per correu electrònic.

– Pàgines en versió imprimible.

– Personalització segons l’usuari.

– Disponibilitat o possibilitat de traducció al català i al castellà.

– Suport de múltiples formats (HTML, Word, Excel, Acrobat, etc.).

– Suport de múltiples navegadors (Internet Explorer, Netscape, etc.).

– Suport de sindicació (RSS, NewsML, etc.).

– Estadístiques d’ús i informes.

– Control de pàgines caducades i enllaços trencats.

Hi ha diferents observadors de referència dels sector que vigilen les tendències delmercat, la penetració dels productes i l’èxit entre els usuaris:

• http://www.opensourcecms.com. Pàgina de referència per a qualsevolque vulgui acostar-se al món dels gestors de continguts de programari lliure.Inclou una llista extensiva de tots els gestors de continguts categoritzats i,encara millor, es poden provar abans d’implementar-los.

• Open Source CMS Market Share Report, que és un informe del mercat deles plataformes gestores de continguts que s’edita cada any.

• http://www.cmswire.com. Aquí podem trobar un document completque analitza els diferents aspectes que fan fiables cada plataforma i comevoluciona la seva presència al mercat.

Segons l’informe de CMS Wire, les millors plataformes de gestió de contingutsempresarials actuals, en ordre alfabètic, són:

• Alfresco Enterprise http://www.alfresco.com/ (J2EE, codi obert)

• ASG Mobius http://www.asg.com/

• Autonomy (Interwoven) ECM http://www.interwoven.com

• Bitrix Intranet Portal http://www.bitrixsoft.com/products/

intranet/

Page 59: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 59 Eines d’Internet per a l’empresa

• Day Software http://www.day.com/

• Ephesoft http://www.ephesoft.com/ (codi obert)

• EMC/Documentum http://www.documentum.com

• EVER TEAM http://www.ever-team.com/ (European focused)

• eXo ECM http://www.exoplatform.org (codi obert)

• Clearview ECM http://www.clearviewecm.com/ (creat a partir de Sha-rePoint)

• Content Conductor http://www.ariamedia.com

• FileNet http://www-01.ibm.com/software/data/

content-management/filenet-content-manager/ (ara IBM)

• Hummingbird http://connectivity.opentext.com/ (ara Open TextConnectivity)

• Hyland OnBase http://www.hyland.com/

• IBM Enterprise CMS http://www.ibm.com/software/ecm/

• Infogrid http://www.infogridpacific.com/ (codi obert)

• Microsoft SharePoint ECM http://office.microsoft.com/en-us/

sharepointserver/

• Mobius http://www.asg.com/mobius/merger.asp (now ASG)

• Nuxeo EP http://www.nuxeo.org/ (codi obert)

• Objective http://www.objective.com/

• OpenText http://www.opentext.com

• Oracle UCM http://www.oracle.com/products/middleware/

content-management/ (Java, Fusion Middleware)

• Perceptive Software http://www.perceptivesoftware.com/

• pTools ECM http://www.ptools.com/

• SAPERION http://www.saperion.com/

• Snowbound http://www.snowbound.com/

• Stellent http://www.oracle.com/stellent/ (ara Oracle UCM)

• SpringCM http://www.springcm.com/ (SaaS DMS/ECM)

• Vignette ECM http://www.vignette.com (ara Open Text)

• VYRE - Unify http://www.vyre.com

Page 60: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 60 Eines d’Internet per a l’empresa

3.2 Webs corporatives. Creació i manteniment a partir de plantillesexistents a la Xarxa

Les webs que les empreses creen a Internet per representar-les s’anomenenwebs corporatives.

La publicació d’informació empresarial a Internet (text, gràfic, vídeo, etc.)requereix d’un cicle de gestió bastant diferent del que requereix la seva publicacióen altres mitjans. No solament és necessari disposar de la informació de partidaque servirà de matèria primera, editar-la i donar-li el format adequat, sinó que calcontrolar constantment la seva vigència, actualitzar-la quan cal, o arxivar-la i finsi tot eliminar-la definitivament quan aquesta informació ja no serveix als objectiusde comunicació que s’han fixat prèviament.

Per exemple la llista de preus dels productes per als clients. Tradicionalmentmoltes empreses han produït les seves pròpies llistes de preus impreses en paper,que han distribuït per correu ordinari, en els punts de venda, etc. Des que vaarribar l’ús massiu d’Internet a l’empresa, aquestes llistes de preus han començata publicar-se a les Webs corporatives. El problema principal associat a aquestaclasse de continguts és la necessitat i freqüència d’actualització.

Fins ara s’ha encarregat a un dissenyador web o una empresa de comunicació eldisseny i construcció de les pàgines corporatives que proporcionen aquesta i altresclasses d’informació sobre l’empresa (la sevamissió, visió i valors, les seves dadesde contacte, novetats de productes i serveis, aparicions en premsa i comunicats,informació financera i per a inversors, etc.). I amb la publicació de la nova Webtota aquesta informació sol estar revisada i actualitzada. Però més enllà del dia dela inauguració, comencen a sorgir problemes: ha passat un mes i ningú ha publicatuna nova notícia, el catàleg de productes no està actualitzat i alguns clients s’estanqueixant.

En aquest moment, o bé es recorre al propi dissenyador web o a l’agència depublicitat incorrent en nous costos, o bé a algun empleat intern, informàtic deprofessió o afeccionat a Internet, perquè tracti de solucionar el problema. Aquesthaurà de retocar les pàgines canviant el codi HTML, utilitzar un programa clientFTP per pujar les pàgines web modificades, etc.

Per a qualsevol companyia, tan important com tenir presència web ésl’actualització permanent de la informació. Una inversió en presència web perdtot el seu valor si el lloc no està constantment actualitzat, i aporta nova informaciói serveis als seus usuaris.

La millor solució pot ser la previsió. En lloc de barrejar la presentació o format(l’aspecte) de les pàgines en Internet amb el contingut (la informació) que es volpublicar és millor utilitzar des del principi un gestor de continguts que separiambdós aspectes.

Page 61: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 61 Eines d’Internet per a l’empresa

Un gestor de continguts és una aplicació que els visitants d’una pàgina webmai veuran, però que permet a la persona encarregada del manteniment del llocweb incloure nous continguts, editar i actualitzar els ja existents, o eliminar-losdefinitivament, sense necessitat de tenir coneixements tècnics ni utilitzar méstecnologia que el seu navegador web habitual.

Entre les funcionalitats típiques d’un gestor de continguts podem trobar lessegüents:

1. Independència de la informació respecte al format que es presenta:tota la informació crítica del negoci, publicada en Internet o intranet,s’emmagatzema en una base de dades, sobre la qual es poden aplicar lespolítiques de seguretat oportunes, còpia de seguretat o back-up, etc.

2. Estructuració coherent de la informació publicada: la informació potorganitzar-se còmodament en diferents categories segons el seu ús i finalitat(notícies o novetats, articles o contingut de fons, seccions principals isecundàries, galeries d’imatges, publicitat pròpia o de tercers, preguntesmés freqüents, fòrums de discussió, enquestes, enllaços a altres Websd’interès, etc). Cada grup tindrà el seu propi tractament i capacitats d’edicióindependents.

3. Flux d’edició, aprovació i publicació: és possible establir diferents rolsi permisos perquè diferents persones de l’empresa puguin contribuir orde-nadament a l’actualització de la informació de la web. Per exemple, unapersona de cada departament de l’organització té com a missió incloureel seu propi llistat de preus en el sistema, el director financer pot aprovaro no aquests preus cada matí o cada setmana, segons sigui necessari, iel responsable final de la web publica aquesta i altres informacions jaactualitzades cada divendres.

Un gestor de continguts és recomanable per a totes aquelles empreses que vulguincomunicar-se amb els seus potencials clients a través de la web o facilitar informa-ció actualitzada als seus clients o proveïdors: poden ser pimes(catàlegs, articles...),corporacions (notícies, productes, comunicats financers...), pàgines personals...Com més necessitat de comunicar, més necessitat de gestió de continguts.

Una de les fonts més comunes de frustració dels usuaris és veure llocs webamb informació no actualitzada: això converteix el lloc web en poc fiable i téun impacte pèssim en la imatge de l’empresa. L’actualització i la informaciófidedigna és molt important si volem que el nostre lloc web sigui més que unsimple fullet digital i sigui realment una plataforma de venda, de persuasió i defidelització dels nostres clients actuals o potencials. Per assolir-lo la gestió decontinguts té un paper fonamental.

El correcte ús d’un gestor de continguts ajuda a estalviar temps i diners, i,sobretot, a millorar el compliment dels objectius que s’hagi proposat l’empresaamb l’ocupació d’Internet i la Web com mitjà de comunicació corporativa.

Joomla! és un dels principals gestors de contingut existents, és gratuït de codiobert programat amb PHP sota una llicència GPL. Aquest administrador de

GPL, Llicència PúblicaGeneral

La Llicència Pública GeneralGPL (en anglès GNU GeneralPublic License) és un tipus dellicència per a programari quepermet la còpia, distribució(comercial o no) i modificaciódel codi, sempre que qualsevolmodificació es continuïdistribuint amb la mateixallicència GPL. La llicència GPLno permet la distribució deprogrames executables sense elcodi font corresponent o unaoferta de com obtenir-logratuïtament.

Page 62: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 62 Eines d’Internet per a l’empresa

continguts s’usa per publicar a Internet i intranets utilitzant una base de dadesMySQL. Joomla! treballa amb plantilles, una plantilla és per a Joomla! la basede l’aplicació de lliurament de continguts. Una plantilla consta de diferents arxiusque controlen l’estructura i el disseny de la pàgina que es vol crear i dels seuscontinguts. Les plantilles a Joomla! no controlen el contingut pròpiament. Hi haplantilles gratuïtes i d’altres de pagament.

De manera similar a altres projectes, Joomla! manté dues versions de l’aplicació:una estable i altra Beta o en desenvolupament. La versió estable és la quees considera per a usuaris i a mesura que apareixen errors es corregeixen,aquesta versió es publica sense noves funcionalitats. La versió Beta, amb novesfuncionalitats i millores a les falles reportades en versions anteriors, reflecteixigualment les directives del projecte per a usuaris avançats i desenvolupadors.

Existeixen dos tipus de plantilles, les plantilles del lloc i les plantilles de l’Ad-ministrador. Les plantilles del lloc controlen l’aparença de la part visible dellloc web, mentre que les plantilles de l’administrador controlen l’aparença del’àrea d’administració (en anglès Back-end) del seu lloc web. L’administradorde plantilles permet instal·lar i gestionar les plantilles.

3.3 Blocs corporatius

Bloc és el terme català del anglès Blog que és l’abreviatura de la paraula anglesaweblog. El terme weblog prové de les paraules web i log (en anglès diari), el queseria un diari en línia.

Un bloc és un lloc web d’una o diverses persones on es comenten notícies,s’exposen idees o s’expliquen coses personals o professionals. El format ésde publicació electrònica de breus (posts) ordenats per data de publicació iel to subjectiu és un dels seus trets bàsics, i també l’actualització freqüentdels continguts.

Els blocs corporatius o d’empresa s’utilitzen per les empreses com mitjà decomunicació innovador amb els seus clients o mercats.

Els blocs estan formats per text, imatges i elements multimèdia (vídeos, àudios,presentacions de diapositives, etc.). Com que es tracta principalment d’un editorde continguts els dissenys no han de ser gaire espectaculars; el més important ésel contingut. Alguns dels blocs més influents estan construïts sobre una plantillaextremadament simple. El mínim és adaptar l’aspecte del bloc a la imatge del’empresa.

La possibilitat de comentar les notícies per part dels lectors publicant comentarisfa que l’empresa conegui de primera mà les reaccions que provoquen les sevesinformacions en els seus clients potencials.

Page 63: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 63 Eines d’Internet per a l’empresa

3.3.1 Estructura del bloc

Un bloc es compon d’articles publicats, més alguns altres elements al seu voltant.Aquests articles reben també el nom d’apunts, entrades o, més freqüentment,posts. Els articles apareixen en ordre cronològicament invers. És a dir, el primerque veiem és l’últim que s’ha publicat. En general, a la portada veiem només uncert nombre de posts, que típicament poden ser deu. Als articles anteriors es potaccedir mitjançant diverses tècniques de navegació i cerca.

Una característica implícita és que un bloc s’actualitza constantment. Els blocsamb alguna rellevància publiquen articles cada setmana, i la majoria ho fa gairebéa diari. Són bastants els que publiquen diverses entrades cada dia. Aquesta és unaaltra de les claus del seu èxit: el visitant troba alguna cosa nova a cada visita.

Els blocs poden estar escrits per un únic autor o per més d’un. En funció de lagrandària de l’empresa i de la seva cultura empresarial, el bloc el pot escriureun directiu, un responsable de l’àrea de comunicació, un empleat o una personacontractada per aquesta tasca.

Un bloc típic té tres àrees diferenciades:

• La capçalera: que identifica el blog, l’autor i l’organització.

• Els continguts: cada un dels posts, amb el més recent amunt.

• La barra lateral: una o més barres amb informació i utilitats.

1. La capçalera

Elements típics d’una capçalera són:

• Títol: nom del bloc.

• Subtítol: lema que descriu la finalitat del bloc.

• Logotip de l’organització o del propi bloc.

• Elements decoratius: moltes vegades inclou una fotografia del propi autoro una il.lustració al·lusiva.

• Enllaç a la pàgina d’inici.

• Altres enllaços: per exemple a un post de presentació, a una adreça decorreu electrònic, al currículum vitae, al web de l’empresa, etc.

2. Els continguts

L’àrea de continguts està composta per les entrades, o posts, que s’han anatpublicant. Típicament, és possible veure un nombre proper als 10 posts ala primera pàgina del bloc, però és possible rescatar qualsevol post anteriormitjançant diverses formes de cerca.

Page 64: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 64 Eines d’Internet per a l’empresa

Cada post té la seva pròpia adreça (URL) a Internet, és a dir, cada post és unapàgina web. Per tant, un bloc que tingui cent articles publicats té més de centURL: les de cada post, la de la capçalera del bloc i, moltes vegades, una direccióque agrupa els posts de cada mes, els de cada categoria, etc. Aquestes pàginesestan densament enllaçades entre elles, mitjançant hipervincles d’unes a altres.

Aquesta característica, sumada a l’actualització freqüent, fa que els blocs tinguinuna gran visibilitat en els cercadors com Google o Bing, ja que privilegien elsllocs que reben molts enllaços.

Elements típics, però no únics ni obligatoris, d’un post són:

• Títol

• Resum de l’article

• Enllaç a l’article sencer (“llegir més”)

• Cos de l’article: el text

• Elements multimèdia

– Imatge: fotografia, gràfic...

– Presentació de diapositives

– Arxiu de so (podcast)

– Vídeo

• Data i hora de publicació

• Enllaç permanent a la URL d’aquest post (permalink)

• Categories i etiquetes: formes d’organitzar la informació

• Autor de l’article

• Enllaç als comentaris

• Altres utilitats

3. La barra lateral

Pràcticament tots els blocs disposen d’una barra lateral, o de diverses, que ve aser, juntament amb la capçalera, la part més estable del bloc, i des d’on es disposad’una sèrie d’utilitats i serveis. Els elements que s’inclouen en la barra o barresvarien molt, però aquest és una llista bastant comú:

• Zona de presentació i contacte: enllaços a una presentació del bloc o dela persona que l’escriu, adreça de correu electrònic, etc.

• Arxiu del bloc: forma d’accedir per dates als continguts que no apareixenen portada.

Page 65: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 65 Eines d’Internet per a l’empresa

• Categories: molts editors de continguts permeten classificar cada entrada.En aquest cas, és possible llistar totes les que pertanyen a una categoriadonada.

• Etiquetes: una altra forma de classificació menys estructurada, que consis-teix a associar cada entrada amb una o diverses paraules.

• Blogroll: selecció d’enllaços a altres blocs i a altres llocs web.

• Activitat del bloc: comptador de visites i visitants, nombre de blocs queenllacen al nostre, mapes de llocs d’on ens enllacen, etc.

• Cercadors: dins del propi bloc, sobre un tema, a la blogosfera completa,etc.

• Bàners: d’adhesió a una campanya o de publicitat d’una iniciativa.

• Publicitat: especialment publicitat contextual (adsense).

• Sindicació: perquè puguin subscriure’s als continguts del bloc.

• Llicència copyleft: a diferència del copyright, els continguts d’un bloc sesolen oferir gratis a la comunitat, però amb reserva de certs drets, com elsde citació o ús no comercial.

• Fotografies, mascotes, enllaços a altres elements multimèdia... Comqualsevol cosa que sigui digitalitzable.

3.3.2 Avantatges del bloc

Entre els avantatges principals d’utilitzar un bloc trobem:

• Canal de comunicació corporatiu a Internet.

• Facilitat d’administració.

• Facilitat d’ús.

• Cost baix o nul.

• Possibilita la retroalimentació amb els lectors (ja que poden incloure elsseus comentaris en cada una de les entrades).

3.3.3 Crear un bloc

A l’hora de decidir quina plataforma fer servir per la creació d’un bloc podenplantejar-se diverses opcions que val la pena considerar acuradament. No és elmateix crear un bloc de tipus personal, que un clarament corporatiu. Potser voleu

Page 66: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 66 Eines d’Internet per a l’empresa

crear no un sol bloc, sinó una xarxa de blocs dins de la seva empresa. I potservoleu integrar els blocs amb altres eines que esteu usant.

La primera decisió és si escollir un servei complet, on tinguin el seu bloc allotjat,o si es prefereix instal·lar-lo en un servidor propi. El primer cas és el més senzill,però té com a contrapartida el dependre de l’empresa que alberga el bloc.

Instal·lar el bloc en el propi servidor de l’empresa on es té el web corporatiu ésl’opció més recomanable. D’aquesta manera es podrà personalitzar gràficamentperquè tingui una imatge corporativa que reforci la marca i en penjar-lo sota elpropi domini de l’empresa l’adreça web podrà ser www.empresa.cat/bloc.

En cas d’optar pel servei complet, hi ha unamultiplicitat de bones opcions, gairebétotes gratuïtes, entre les quals destacarem:

• Blogalia (http://www.blogalia.com)

• Blogia (http://www.blogia.com)

• Blogger (http://www.blogger.com)

• Blog.com (http://blog.com)

• Nireblog (http://www.nireblog.com)

• TypePad (http://www.typepad.com/sitees)

• Wordpress.com (http://wordpress.com)

• Xanga (http://www.xanga.com)

Típicament, el primer que haurà de fer és inscriure’s, per obtenir un nom d’usuarii una clau d’accés. També li demanaran algunes dades que ajudin a configurar elseu compte i el seu nou bloc. A partir d’aquí, triar una plantilla, és a dir, l’aparençaque tindrà el seu bloc. Ja està: disposa d’un bloc on començar a escriure, a exposarfotografies, o qualsevol altre ús que li vulgui donar.

Si opta per instal·lar el programari en el seu propi servidor, necessitareu d’assesso-rament expert. També en aquest apartat són moltes les possibles referències, tantde programari de propietat com de programari lliure. Les solucions de programarilliure són d’alta qualitat i tenen una comunitat de desenvolupadors que les amplieni milloren contínuament.

Recomanarem tres que, al costat de les seves prestacions com a eines de creacióde blocs excel·lents, ofereixen possibilitats addicionals interessants:

• Wordpress (www.wordpress.org)

• Movable Type (www.movabletype.org)

• Textpattern (www.textpattern.com)

Page 67: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 67 Eines d’Internet per a l’empresa

3.3.4 Definicions a tenir en compte

Alguns termes d’ús comú en el mon dels blocs:

• Borrador (draft): és una entrada que no s’ha publicat perquè està pendentde corregir o ampliar.

• CMR (content management system): aplicació coneguda com a gestorsocial de continguts per tenir marcadors o favorits en la web amb suportd’etiquetes.

• Permalink: és un enllaç permanent i directe a algun contingut de la bitàcola.Es poden publicar en el mateix bloc o en altres blocs.

• Bloguer o blogger: autor o escriptor de publicacions per format de blog.Així doncs el neologisme bloguejar serà l’acció de publicar missatges enweblogs.

• Blogosfera: conjunt de blocs agrupats per algun criteri específic (localit-zació, temàtica, idioma). Per exemple: blogosfera hispana o blogosferapolítica.

• Comentaris (comments): els missatges amb comentaris relatius a un con-tingut determinat, que els usuaris van deixant al bloc.

• Plantilla (template): es tracta d’un document que, en els programes per a lacreació de blocs, conté pautes de disseny precodificat d’ús senzill que podenser modificades i adaptades pels usuaris.

• Posteig: és l’entrada o lliurament del que es publica. Procedeix de l’anglèspost.

• RSS: és un format d’arxiu que permet compartir informació i usar-la enaltres llocs web o programes, a més d’automatitzar l’enviament de novetats.

• Tags: o etiquetes. S’usen per organitzar els marcadors o favorits de llocsweb, també denominats Pomars. Hi ha llocs a Internet, anomenats gestorssocials de continguts, que organitzen en xarxa els marcadors dels usuaris.Un exemple és Del.ici.ous (http://del.icio.us/)

• Weblocs: es pot dir que és la categoria general en la qual s’inclouen elsblocs, fotoblocs i videoblocs.

3.3.5 Podcast

El podcasting consisteix a crear arxius de so per distribuir-los per Internet,de manera que l’usuari pugui descarregar i escoltar un arxius en qualsevolmoment.

Page 68: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 68 Eines d’Internet per a l’empresa

El contingut dels podcasts és variat; la majoria estan creats per blocaires o bloggersque parlen de diferents temes. Amb un podcast es pot accedir als àudios a travésd’Internet. Les emissores de ràdio, per exemple, utilitzen el podcast per ferarribar a través d’Internet els programes als oients que es troben més enllà delradi d’abast de la seva emissió convencional. També permeten escoltar en diferitels programes.

3.4 Plataformes corporatives de comunicació o col·laboratives

Avui dia Internet s’ha convertit en un espai on cada cop trobem més einescol·laboratives, mitjançant les quals, d’una manera relativament senzilla i intu-ïtiva, qualsevol persona pot: publicar el seu espai personal propi, expressar lesseves idees i compartir opinions, editar informació de manera col·laborativa, icomunicar-se amb altres usuaris en temps real.

Les principals eines col·laboratives que trobem a Internet són: els fòrums, els xatsi els wikis, entre d’altres.

1. Fòrum

Un fòrum de discussió és un espai on els usuaris poden debatre sobre diferentstemes. Les discussions no tenen lloc en temps real i, per poder participar-hi, noméscal registrar-se com a usuari del fòrum que ens interessa. Els participants proposenun tema i altres usuaris hi participen.

Als seus inicis els fòrums van tenir un èxit notable ja que servien com a puntde trobada per a aquelles persones que cercaven resposta a problemes diversos-fonamentalment tecnològics-. Avui en dia s’utilitzen a la feina i a la formaciócom a recurs que facilita la participació i la millora en les organitzacions.L’entorn d’aprenentatge Moodle considera la participació a fòrums una tasca afer per l’alumnat que és posteriorment avaluada pel tutor/a amb una qualificaciódeterminada.

2. Xat

Un xat és una altra eina de comunicació en línia que permet que els usuarispuguin conversar. La diferència principal amb un fòrum de discussió és que lacomunicació hi té lloc en temps real. Als fòrums, la interacció es duu a termede manera asíncrona, o sigui, sense esperar resposta a l’instant, els xats es fa demanera “síncrona”, de manera que l’emissor del missatge espera del receptor unaresposta immediata, igual com faríem en una trucada telefònica.

Molt abans d’aparèixer Internet com el coneixem ara, els serveis d’intel·ligènciad’un grapat de països ja els feien servir com a eina de comunicació alternativa.Això sí, un missatge podia ser contestat al cap de molts minuts abans no arribavaal destinatari. Segurament el xat que ha esdevingut més famós ha estat l’anomenatMessenger, però n’hi ha d’altres amb un nombre d’usuaris cada cop més creixent-AOL, Yahoo i Google, entre altres-. Tots ells ofereixen actualment la possibilitat

Page 69: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 69 Eines d’Internet per a l’empresa

d’establir conferències -amb o sense àudio o vídeo- en temps real amb més d’unusuari.

3. Wiki

Un Wiki –paraula que prové del hawaià i que significa “ràpid”– és un espaicol·laboratiu on qualsevol participant registrat pot editar informació sobre elstemes que s’hi mostren, per tal que altres visitants la puguin consultar. Elsusuaris creen, modifiquen o esborren una informació que, al seu temps, és possiblecompartir. És com una enciclopèdia col·lectiva, feta pels mateixos usuaris.

Els wikis compten amb una figura d’administrador, que és qui crea o administrales entrades i participacions, i la del moderador de continguts, per assegurar-se delbon ús de l’espai.

Alguns dels avantatges són:

• Treballar col·laborativament.

• Comptar amb un historial de canvis que permet recuperar estats anteriors iveure els responsables de cada canvi.

• Facilitar el manteniment conjunt.

• Controlar les entrades: sense revisió prèvia no s’actualitza el contingut.

• Crear i millorar les pàgines de manera instantània.

• Actualització ràpida.

• Si es requereix, es pot obtenir una wikisignatura, adquirint un nom d’usuario es poden obrir comptes a wikis privats.

El més conegut dels wikis és Wikipedia, una enciclopèdia col.laborativa queposa en comú la informació dels usuaris per definir un concepte. En tot cas, elswikis poden centrar-se en accions col.laboratives de tot tipus que posin en comúconeixements o textos dins dels grups que s’han fet per treballar.

4. Marcadors socials

Els marcadors socials són una manera d’emmagatzemar, classificar i compartirenllaços a Internet, serveis especialitzats en diverses àrees i notícies. Per a untreball col·laboratiu, faciliten la cerca d’enllaços a fonts.

Els usuaris desen una llista de recursos d’Internet que consideren útils i aquestesllistes poden ser públiques o privades: es tracta que altres persones amb interessossimilars puguin veure els enllaços per categories, etiquetes o a l’atzar.

També categoritzen els recursos amb tags o etiquetes, que són paraules assignadespels usuaris relacionats amb el recurs.

D’aquesta manera, es poden buscar marcadors associats a les etiquetes i es podenclassificar d’acord al nombre d’usuaris que els han marcat. Es pot votar el

Page 70: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 70 Eines d’Internet per a l’empresa

millor, comentar, importar o exportar, enviar per correu electrònic o subscriure’sa notificacions automàtiques. I fins i tot crear grups o xarxes socials.

3.5 Botigues virtuals

El concepte de botiga virtual representa l’intent de traslladar un comerçtradicional a Internet.

Existeixen eines tipus gestor de continguts (CMS) enfocades a la creació iadministració d’una solució d’e-commerce (botiga virtual). Aquestes eines per-meten als usuaris que no tenen coneixements de programació web fer botiguesvirtuals completament operatives i amb moltes funcionalitats. Aquestes eines ensofereixen, a més de la creació de la botiga, fer una gestió centralitzada mitjançantun panell d’administració senzill i intuïtiu.

Entre les botigues virtuals de codi obert principals trobem:

• Broadleaf Commerce (programada amb Java) http://www.

broadleafcommerce.org/

• Magento (programada amb Php) http://www.magentocommerce.com/

• osCommerce (programada amb Php) http://www.oscommerce.com/

• Prestashop( programada amb Php) http://www.prestashop.com/

• Satchmo (programada amb Python) http://www.satchmoproject.com/

3.5.1 Components d’una botiga virtual

A continuació es presenten els principals components per posar en marxa unabotiga virtual.

1. Catàleg de productes

En la nostra botiga virtual hauríem de mostrar, d’una manera visual, mitjançantfotografies acompanyades per un text descriptiu, la informació de cada productede què disposem en la nostra botiga. Aquests productes haurien d’estar classificatsper categories.

2. Cistella de la compra

La cistella o el carret de la compra és un element indispensable en tots els comer-ços electrònics. La seva importància radica en el fet que proporciona la possibilitatd’afegir, eliminar omodificar aquells productes seleccionats prèviament de l’índex

Page 71: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 71 Eines d’Internet per a l’empresa

general de productes. Aquest element s’ha de mostrar en totes les pàgines deproductes mitjançant una icona representativa (motiu gràfic que pot recordar uncarret o cistella de la compra). Un clic en aquesta icona ha de permetre visualitzarla comanda que cada client vagi acumulant i informar-lo de l’import total de lafactura amb impostos i despeses d’enviament inclosos. Des de la cistella de lacompra el client ha de tenir la capacitat per afegir o modificar quantitats o eliminarqualsevol producte que hagi seleccionat prèviament.

3. Comptes d’usuari

Un compte d’usuari és aquella informació que es pot recollir des de la botigavirtual de cada usuari connectat a ella. En el compte, es pot guardar informaciórelativa al tipus de client (si és nou o ja ha visitat la botiga amb antelació), el tipusde navegador i versió que està utilitzant (Netscape, Explorer, Firefox, Opera, etc.),la seva edat, la seva professió, els productes que més li interessen, la data i horade la seva última entrada en la botiga, etc.

La retenció dels perfils de l’usuari té a veure amb la capacitat del comerç electrònicde llegir i retenir tota aquesta informació per a la seva anàlisi posterior a travésd’informes sobre vendes, impactes d’audiència i més.

4. Cerca productes

Hauríem de disposar d’un motor de cerca integrat en l’aplicació que permeti alsclients portar a terme una cerca detallada entre tots els articles que s’ofereixen enla botiga. Les principals característiques del motor de cerca són la possibilitatd’establir cerques per paraules clau, antiguitat del producte i preu, entre unesaltres. En la seva versió més sofisticada, un motor de cerca hauria de recordarles cerques anteriors fetes pel client i suggerir-li ràpidament les opcions que esrelacionin amb la seva consulta.

5. Enviament d’informació

En la nostra botiga virtual, hem de tenir en compte la possibilitat d’enviarinformació als clients que estiguin registrats. D’aquesta manera podem notificarofertes i descomptes personalitzats, nous productes que hagin aparegut en elcatàleg, etc.

6. Estadístiques

Els informes i les estadístiques ens han d’ajudar a fer-nos una idea de com estàfuncionant la botiga. Aquestes dues eines ens proporcionaran informació de lesconsultes, vendes i accessos dels usuaris tant a la botiga virtual com als diferentsproductes que hi oferim. També podrem fer estadístiques dels productes quetinguin l’estoc baix per, posteriorment, fer una comanda al nostre proveïdor.

7. Formes de pagament

Entre les formes més habituals de pagament trobem:

• TPV–Virtual: passarel·les de pagament per targetes de crèdit. El titular dela targeta ha de donar el nom, el nombre i la data de caducitat de la targeta

TPV

És l’acrònim de terminal punt devenda (en anglès POS oelectronic point of sale). Fareferència al dispositiu itecnologia que ajuden en lestasques de gestió d’unestabliment comercial de vendaal públic.

Page 72: Eines internetempresa

Tractament informàtic de la informació 72 Eines d’Internet per a l’empresa

de crèdit per poder pagar.

• Transferència bancària: una vegada feta la comanda, el comprador ha de feruna transferència bancària al nombre de compte de la botiga virtual.

• Reemborsament: El comprador paga l’import de la comanda en el momenten què se li entrega la compra.

• PayPal: servei comercial que fa d’intermediari entre les operacions i verificaque tant els comerços com els compradors siguin reals.

8. Ofertes

Els comerços electrònics i el programari que els suporta han de permetre definirofertes puntuals i mètodes de descompte personalitzats i assignar-los a les diferentscategories, grups o productes. Un descompte ha de poder ser aplicat com tant percent del preu del producte o com una quantitat fixa sobre aquest. Així mateix,s’hauria de poder configurar un mínim i un màxim de compra per obtenir eldescompte o qualsevol altra condició prèvia a la seva obtenció.