CARACTERISTICAS PROSODICAS DE L’OCCITAN...

26en Congrès Internacional de Lingüistica e Filologia Romanicas

Valéncia 2010

CARACTERISTICAS PROSODICAS DE L’OCCITAN DINS SON CONTÈXT GALLOROMANICDINS SON CONTÈXT GALLOROMANIC

Rafèu Sichel-Bazin, Carolin Buthke, Trudel Meisenburg

rsichelb@uos.de, cbuthke@uos.de, tmeisenb@uos.de

DFG-Projekt

Intonation im Sprachkontakt: Okzitanisch und Französisch

Universität Osnabrück, Universitat Pompeu Fabra Barcelona

ENSENHADOR

1. Introduccion

1.1 L’occitan dins las lengas romanicas

1.2 Projècte “Intonation im Sprachkontakt: Okzitanisch und Französisch”

1.3 Caracteristicas prosodicas: accentuacion primària e segondària

1.4 Encastre teoric: modèl autosegmental metric (AM) e ierarquia prosodica

1.5 Tòca: frasatge e correlats

2. Metodologia

2.1 Còrpus2.1 Còrpus

2.2 Frontièras e constituents: critèris

3. Resultats

3.1 Sintagma accentual (AP)3.1.1 Accents finals3.1.2 Accents inicials3.1.3 Proeminéncias mendres dins l’AP

3.2 Sintagma intonatiu (IP)

3.4 Sintagma intermediari (ip)

4. Conclusion

1. INTRODUCCION1.1 L’OCCITAN DINS LAS LENGAS ROMANICAS

Francés

Lengasromanicasmeridionalas:

Occitan

Italoromanic

Iberoromanic

1.2 PROJÈCTE “INTONATION IM SPRACHKONTAKT: OKZITANISCH UND FRANZÖSISCH”

Contacte dins lo Sud de França: diglossia Occitan-Francés

• Occitan- lenga principala fins al mitan del s. XX- arrèst de la transmission- ara vertadièrament minoritari e en dangièr: cap de monolingüe- ara vertadièrament minoritari e en dangièr: cap de monolingüe

• Francés- sola lenga oficiala- entrada progressiva al cors del s. XX- ara lenga principala, amb interferéncias de l’occitan (FM)

Projècte de recèrca: Estudiar las consequéncias d’aquel contacte sus la prosodia delslocutors bilingües

1.3 CARACTERISTICAS PROSODICAS1.3.1 ACCENTUACION PRIMÀRIA

Occitan:

Posicion definida lexicalament

Francés:

Posicion definida prosodicament (Trubetzkoy 1939...)

[(σ)n'σ]AP patir – patio – larme – de petites larmes

Posicion definida lexicalament(Schultz-Gora 1924...)

[(σ)n'σ (σ)]ω

patir – pati – lagrema

Lengas romanicas meridionalas:

Posicion definida lexicalament (Bourciez 1967...)

[(σ)n'σ (σ)(σ)]ω Catalan: patir – pati – llàgrima

Occitan:

Pujadas inicialas semblablas a las

Francés:

Pujadas inicialas non obligatòrias ['σ(σ)n'σ]AP de petites larmes

“accent d’insistance” (Fouché 1969; Carton et al 1976...)

generalizacion (Lyche & Girard 1995...)

marcador de limit esquèrre d’AP (Jun & Fougeron 2000, 2002; Astésano et al 2007...)

1.3 CARACTERISTICAS PROSODICAS1.3.2 ACCENTUACION SEGONDÀRIA

Pujadas inicialas semblablas a las

del francés ['σ(σ)n'σ]

(Hualde 2003, 2004; Sichel-Bazin 2009)

Iberoromanic:Accents segondaris rares

estil jornalistic, didactic, paraula en public foncion ritmica (Hualde 2006...)

1.4 ENCASTRE TEORIC1.4.1 MODÈL AUTOSEGMENTAL METRIC (Pierrehumbert 1980)

Jaça tonala independenta, amb 2 nivèls discrets: ton naut H high

ton bas L low

Associacion a la jaça segmentala sus de ponches d’ancoratge:• Accents tonals ���� sillabas metricament fòrtas

monotonals H*, L*monotonals H*, L*bitonals HL*, LH*, H*L, L*H

• Tons de frontièra � limit drech de constituents prosodics

sintagmas intonatius (IP) � T%sintagmas intermediaris (ip) � T-

Contorn = interpolacion entre los ponches especificats tonalament

Declinason (downstep): davalada naturala de la nautor tonala generala al long d’un enonciat, blocada pels tons de frontièra

1.4.2 IERARQUIA PROSODICA(Selkirk 1984, 1986; Nespor & Vogel 1986...)

• Prosodia: estructurar lo discors (frasatge)

• Constituents prosodics de diferents nivèls

- σ Sillaba Syllable

- φ Pè Foot

- ω Mot prosodic Prosodic word

- PP Sintagma fonologic Phonological Phrase- PP Sintagma fonologic Phonological Phrase

- IP Sintagma intonatiu Intonation Phrase

- U Enonciat Utterance

• Autres tipes de constituents prepausats, autres modèls...

- AP Sintagma accentual Accentual Phrase

- ip Sintagma intermediari Intermediate Phrase

• Strict Layer HypothesisUnitats prosodicas organizadas en ierarquia non recursiva

1.5 TÒCA: FRASATGE E CORRELATS

• Quants e quines constituents prosodics en occitan?

• Cossí detectar las frontièras prosodicas?

→ Establir de critèris

→ Descriure la realizacion→ Descriure la realizacion

→ Establir una ierarquia de constituents

• Ierarquia compatibla amb las varietats vesinas (sustot galloromanicas: FM, FR)?

→ Establir un modèl que permeta las comparasons interlingüisticas

2. METODOLOGIA2.1 CÒRPUS

Lille (F-59): 40 locutors de FR enregistrats

Resumits de la faula d’Esòp “La Cisampa e lo Solelh” (“The North Wind

and the Sun”) aprèp escota.

Tèxtes corts: organizacion similara, items lexicals comuns (20 a 80 s)

→ Estudiar l’organizacion del frasatge

Orléans (F-45): 40 locutors de FR

La Cauna (F-81):

40 bilingües OC/FM→ 5 locutors representatius

Analisi en Praat

sillabas, tons, frontièras prosodicas, transcripcion ortografica

2.2 FRONTIÈRAS E CONSTITUENTS: CRITÈRIS

• Marcadors de frontièra prosodica

- Alongament final

- Marcatge tonal (accent tonal, ton de frontièra, downstep blocat)

- Autonomia del tròç (Sona natural isolat?)

- Pausas (silenciosas)

- Abséncia d’encadenament/resillabificacion- Abséncia d’encadenament/resillabificacion

• Critèris per l’establiment de l’inventari de constituents

- Apròchi prosodic sens constrenchas sintacticas ne semanticas a priori

- Simplicitat: tan pauques tipes de constituents coma possible

- Compatibilitat del sistèma entre varietats → comparasons

3. RESULTATS3.1 SINTAGMA ACCENTUAL (AP)

• Occitan: lenga a accent de mot coma las lengas romanicas del sud

• Mas preséncia d’accents inicials coma en francés, ont marcan lo limit esquèrre de las APs

→ Interés de l’unitat AP dins la ierarquia prosodica de l’occitan, mas amb de diferéncias dins l’organizacion intèrna

• Caracteristicas comunas entre APs occitanas e francesas: • Caracteristicas comunas entre APs occitanas e francesas: – Accent tonal final– Alongament final– Pas d’encadenament tras la frontièra– Autonomia prosodica e coeréncia intèrna– Bipolarizacion tonala: LHiLH*(Jun & Fougeron 2000)

– Pas de blocatge de la declinason (downstep)– Frasatge variable en foncion del dèbit

→ Un o maites items lexicals per AP

lo 'pa-sse-'jai-re

3.1 AP – ESTRUCTURA INTÈRNA

AP MINIMAL: un mot lexical monosillabic accentuat; (L)H*

AP MAXIMAL: mai d’un mot lexical, sonque lo darrièr amb accent final

Estructura de las APs de l’occitan e del francés:

((Cl)(Syl)(Syl)(Syl)(Syl))(Cl)(Syl)SYL(Syl)

((L)Hi) (*) (T)T*((L)Hi) (*) (T)T*

(L)Hi: opcional; limit esquèrre: sus clitic o 1ª sillaba de mot lexical (quepòt èsser tanben accentuabla) a la debuta de l’AP

(T)T*: obligatòri; limit drech d’AP; accent tonal, alongament

(*): cap ritmic; proeminéncia sens especificacion tonala

3.1.1 ACCENTS FINALS

• Traches possibles:– Alongament de la vocala– Movement tonal (ascendent o descendent)– Pic d’intensitat (sovent)

• Foncion prosodica: marcatge OBLIGATÒRI del limit drech de l’AP• Foncion prosodica: marcatge OBLIGATÒRI del limit drech de l’AP

• Alinhament sus la darrièra sillaba tonica de l’AP

• Tipes d’accents trobats: LH*: ascendent(!)H*: nautL*: basHL*: descendent

3.1.2 ACCENTS INICIALS

• Movements tonals sus de sillabas que son pas metricament fòrtas

• Francés: tradicional “accent d’insistance” → generalizat uèi en FR?

→ Nòstre còrpus (OC, FM e FR): pas tan frequent

• Traches possibles:• Traches possibles:– Pujada tonala: (L)Hi– Pic d’intensitat– Reforçament de la consonanta iniciala (enfasa)

• Foncion prosodica: marcatge OPCIONAL del limit esquèrre de l’AP– sus las sillabas inicialas de mots lexicals– tanben possible sus de clitics (mai frequent en òc qu’en francés)

→ Accents inicials: un trach comun a l’ensemble galloromanic

EXEMPLES D’AP

per se parar de la cisampa: 2 mots lexicalspas d’accent tonal sus -rar (simpla proeminéncia ritmica) → 1 AP

Accents inicials: s’es, que, se (2ª sillaba de l’AP, 2 sus de clitics)

EXEMPLES D’AP

se metèt en accion: 2 mots lexicalspas d’accent tonal sus -tèt (simpla proeminéncia ritmica) → 1 AP

Accent inicial: quand (2ª sillaba de l’AP)

3.1.3 PROEMINÉNCIAS MENDRES DINS L’AP

• Correlats acostics: augment minim en F0 e en intensitat, pas d’alongament → foncion ritmica

→ Pès: 1 sillaba fòrta (cap) + 1 o maitas sillaba(s) febla(s)

• Alinhament del cap• Alinhament del cap

• sillabas accentuadas (accents inicials e finals)• sillabas lexicalament tonicas a l’interior d’APs amb

desaccentuacion incompleta→ Reminiscéncias d’accents lexicals

• Marcatge acostic: ÒC > FM > FR → continuum d’autonomia del mot lexical?

• Cal mai de trabalh suls pès: estructura intèrna, règlas d’assignament de proeminéncias

3.2 SINTAGMA INTONATIU (IP)

Constituent prosodic superior, constituit d’un o maites APs, marcat per:• l’accent mai proeminent (accent nuclear → trabalh en cors)• alongament final màger• ton de frontièra: T%• sovent pausa• independéncia prosodica• independéncia sintactica e semantica

3.3 SINTAGMA INTERMEDIARI (ip)?

• Unitat entre AP e IP? → Diferentas posicions, debat dobèrt

• Còrpus IntOcFr en OC, FM e FR

- Frontièras percebudas mai fòrtas qu’en fin d’AP/mens qu’en fin d’IPd’IP

- Autonomia prosodica entremièja

- Tons de frontièra dins las IPs: mai visible en OC e FM (sillabas pòsttonicas)mas tanben en FR (trabalh en cors)

→ Sembla necessari de contemplar l’ip dins la ierarquia prosodica galloromanica

3.3 SINTAGMA INTERMEDIARI (ip)

Marcadors d’ip:

ton de frontièraT-

blocatge de downstep

→ APs intèrnesinterrelacionats

(pas totjorn tanevident)

4. CONCLUSION

Esquèma de l’AP comun a OC, FM e FR:

( (L)Hi ) (*) (T)T*

(T)T*: accent tonal final amb alongament (H*, LH*, L*, HL*)

(L)Hi: accent inicial

(*): reminiscéncia accentuala ritmica → cap de pè

Necessitat de l’ip en OC, FM e FR:

unitats de l’autonomia prosodica entremièja entre AP e IP

tons de frontièra dins l’IP

CONSTITUENTS

SINTAGMA INTONATIU (IP)SINTAGMA INTERMEDIARI (ip)

SINTAGMA ACCENTUAL (AP)PÈ

SILLABA

MARCADORS

Acc. nucl., T%, alongt.T-, downstep blocat, alongt.Accent final, alongt.Pulsacion ritmicaNucli vocalic

Ierarquia prosodica en galloromanic

Occitan prosodicament plan galloromanic: AP, accents inicialsMas accent de mot pro plan servat→ Lenga de transicion entre lengas romanicas meridionalas e francés

Traças de l’OC dins lo FM: realizacion dels accents tonals, màgerpreséncia de sillabas pòsttonicas, eca…

Investigacions avenidoras: contunhar l’estudi intonatiu e la caracterizacion de las consequéncias del contacte entre òc e francés

Mercé plan per vòstra atencion!