Embed Size (px)
Citation preview
El casino La Violeta seràun equipament públic
PERILL
Va estar a punt deconvertir-se en unacasa de pisos
PERMUTA
L’Ajuntament l’harecuperat a canvid’un solar a Verdi
VALOR
L’edifici, de 1893, haestat seu d’un grannombre d’entitats
G R À C I AB A R C E L O N A
Pàg. 3
S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • F e b r e r 2 0 0 5
www.bcn.es
E N T R E V I S TA Pàg. 8
Josefina AltésPresidenta de l’OrfeóGracienc i activista teatral
“La solució dels problemes del món passa pel fet que lagent es conegui i parli”
E Q U I PA M E N T S Pàg. 6
Centres d’atenciócontinuadaPer afrontar la grip
E N T I TAT S Pàg. 4
Les Colles de Sant Medir175 anys de tradició
A partir del segon semestre de2005, el Centre Artesà Tradi-cionàrius (CAT) començarà unprocés de transformació que du-rarà 12 mesos. L’objectiu és millo-rar les seves instal·lacions, tantdes d’un punt de vista musicalcom també social. Així, es millo-rarà l’acústica de la sala, es reorde-naran els espais, s’eliminaran hu-mitats…; les obres pretenen obrirmés el CAT al barri. En aquestsentit, es posa especial atenció enla relació entre l’edifici i la veïnaplaça d’Anna Frank, la qual tambéviurà reformes. L’edifici del CAT,l’antic “Casino Artesano”, com-plirà 150 anys el 2006. S’esperaque l’espai estigui llest per a la ce-lebració de l’aniversari.
S’anuncien millores per ala seu del Tradicionàrius
La reforma del centre pretén obrir-lo més al barri. Pàg. 5
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
Els equips de bàsquet a l’EscolaVedruna 250 jugadors
S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6
Tràmits més simples per a obres menors
GRACIA 05 28/1/05 21:26 Página 1
G R À C I A2 Febrer 2005
www.bcn.es/[email protected]
G R À C I AB A R C E L O N A
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Direcció de Comunicació Corporativa i Qualitat. Director: Enric Casas. Director editorial: José Pérez FreijoDirector de continguts: Dídac Boza. Sotsdirector: Joan Àngel Frigola. Redacció: Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Nuria Mahamud, Pilar Fernández,Gerard Maristany, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Isabel Deniel. Coordinació: Andreu Parera.Fotografia: Rafael Escudé, Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Manel Socias, Laura Llach, JordiHernández. Disseny: Subirà i Associats. Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB: Miquel Navarro. Producció: Joan Isern iMaribel Baños. Impressió: Mateu Press SA. Manipulació: General serveis. Distribució: M. Àngels Alonso i Serveis de correus. Administració: Ascensió Garcia.Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal: B. 29.175-1994.
ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC)
Francisco Giner, 46.Telèfon d’informació 010
(preu de la trucada: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció).Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Centre Cívic El Coll 93 285 70 11Aldea, 15-17.Centre Cívic La Sedeta 93 207 36 13Sicília, 321.Casal de Barri Cardener 93 210 63 91Cardener, 45.Centre Artesà Tradicionàrius 93 218 44 85Travessia Sant Antoni, 6-8.L’Espai de Música i Dansa 93 241 68 10Travessera de Gràcia, 63.
BIBLIOTEQUES
Biblioteca Vila de Gràcia 93 284 77 90Torrent de l’Olla, 104.Biblioteca Julià de Capmany 93 218 78 55Torrent de l’Olla, 219.Biblioteca del Centre de 93 217 95 27Treball i Documentació
Gran de Gràcia, 126.
SERVEIS SOCIALS
Centre El Coll-Zona Nord 93 285 72 67Aldea, 15.Centre Serveis Socials Gràcia 93 291 43 25Pl. Rius i Taulet, 6.Of. Serveis Socials Generalitat 93 284 27 21Providència, 42.Centre d’Atenció a 93 458 99 08Disminuïts (Infants)
Grassot, 3, 4t.
GENT GRAN
Casal d’Avis de Gràcia 93 217 94 11Mozart, 24.Casal d’Avis Montmany 93 285 04 74Montmany, 45.Casal d’Avis de Penitents 93 212 60 62Pg. Vall d’Hebron, 76-78.Casal d’Avis La Miranda 93 284 01 26Av. Coll del Portell, 74.
ALTRES SERVEIS
Punt d’Informació Jove 93 284 75 73Torrent de l’Olla, 104.Oficina de Rehabilitació 93 291 65 55Pl. Rius i Taulet, 2, 2n.Centre de Recursos 93 237 47 43Barcelona Sostenible
Nil Fabra, 20.Arxiu Municipal de Districte 93 285 03 57Camèlies, 36-38.Agència Tributària 93 237 41 80Av. Príncep d’Astúries, 66.Federació Festa Major de Gràcia 93 459 30 80Igualada, 10.Centre de Normalització 93 217 87 23Lingüística
Príncep d’Astúries, 54, 2n.Centre de Recursos Pedagògics 93 415 50 98Topazi, 29.
GUÀRDIA URBANA
Unitat Territorial Gràcia
Trilla, 10.Emergències 092Tràmits (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 22Accidents (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 17
SERVEIS URGENTS
Telèfon únic d’emergències 112Urgències sanitàries 061Mossos d’Esquadra 088Cos Nacional de Policia 091Bombers 080
SALUT
CAP Pare Claret 93 208 25 70Sant Antoni Maria Claret, 19-23.CAP Larrard 902 011 040Travessera de Dalt, 79.CAP Vallcarca
(Parc Sanitari Pere Virgili) 93 259 44 22Av. Hospital Militar, 169-205.(Edifici Pedraforca)Servei d’Urgències de
l’Hospital de l’Esperança (24 h) 93 367 41 00Av. Santuari de Sant Josepde la Muntanya, 12.Centre de Salut Mental 93 218 93 02d’Adults de Gràcia
Mare de Déu del Coll, 41.
FARMÀCIES
www.farmaciesdeguardia.com
I N F O Ú T I Lt L ’A G E N D AW
FESTA DE SANT MEDIRDiumenge 20 de febrer Benedicció dels caramelsA les 11.15 h. Parròquia de Sant Joan de Gràcia(pl. de la Virreina)Organitzada per la colla Providència.
Divendres 25 de febrer Concert de Sant MedirA les 21 h. Seu del Districte (pl. Rius i Taulet)
Dijous 3 de marçCercavila i missa a l’ermitaA partir de les 9 h. Sortida de diferents puntsLes colles surten de les diferents seus i fan un recorre-gut pels carrers de Gràcia repartint caramels. Totespassen per la plaça Rius i Taulet. A les 13 h fan la missai la imposició de llaçades a l’ermita de Sant Medir (alPla del Miracle de Sant Cugat del Vallès).Cercavila de Sant Medir (tarda)A partir de les 20 h. Sortida d’Escorial/Sant SalvadorConcentració una hora abans i baixada de les colles pelcarrer Major de Gràcia fins arribar als Jardinets.
Dissabte 19 de febrerUn somriure per a la LaiaA les 18 h. Centre Cívic El Coll (Aldea, 15)Per la companyia Els Trapelles.
Dissabte 26 de febrerLa CaputxetaA les 17.30 h. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321).De la companyia Artespettacolo.
Dissabte 12 de marçConte africà per la pauA les 17.30 h. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321).
Dimarts 8 de marçXIX edició premi 8 de marçM. Aurèlia Capmany 2005A les 17 h. Saló de Cent de l’Ajuntament (pl. Sant Jaume)Votació dels projectes per al premi del públic. A partirde les 17.30 h, lliurament de tots els premis. Consultarmés actes al web dels centres municipals d’Informació iRecursos per a les Dones: www.cird.bcn.es.
Dijous 24 i divendres 25 de febrerGeorge Moustaki-Paco IbáñezA les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)Duo entre dos cantautors compromesos.
Dissabte 26 de febrerLluís Llach + Feliu VenturaA les 22 h. Barcelona Teatre Musical (Lleida, 40)
Dimecres 2 de marçPablo MilanésA les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)Una nova cita amb l’autor de Yolanda o Para vivir.
Divendres 4 de marçLos SecretosA les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)Un concert acústic i intimista del mític grup dels 80.
Diumenge 13 de marçEuropean Union Chamber OrchestraA les 18 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)Obres de Mozart i Haydn.
TRADICIONÀRIUS-FESTIVAL FOLKDissabte 19 de febrerQuico el Cèlio, el Noi i el Mut de FerreriesA les 22 h. CAT (travessia de Sant Antoni, 6-8)Presentació del CD No es pot viure.
Dijous 24 de febrerEduard IniestaA les 22 h. L’Espai (travessera de Gràcia, 63)Presentació del CD Òmnibus.
Dijous 24 de febrerMosaic de músiquesA les 22 h. CAT (travessia de Sant Antoni, 6-8)
Dissabte 26 de febrerAl TallA les 22 h. L’Espai (travessera de Gràcia, 63)Presentació del CD Vares velles.
Divendres 11 de marçLa Romàntica del Saladar/Urbania RuranaA les 22 h. CAT (travessia de Sant Antoni, 6-8)I després, ball folk amb Escamot Tamarro.
Divendres 18 de marçCloenda del TradicionàriusDe la plaça Rius i Taulet al Centre Artesà Tradicionàrius Cercavila amb les Colles de Cultura Popular de Gràcia,ball folk amb Xarop de canya i disco-folk.
GRACIA 05 28/1/05 21:27 Página 2
G R À C I A
L’acord entre l’Ajuntament ila immobiliària Vervat &
van der Veen ha tardat deumesos a arribar, i es basa enun intercanvi de propietats:Barcelona es queda La Viole-ta, i la companyia holandesa,un solar al número 100 delcarrer Verdi. A més, el volum
d’edificabilitat que es podia ai-xecar al solar de La Violeta estraspassa en un 75% cap alsolar de Verdi. Com a resultatd’això, en aquest solar espodrà construir un edifici deplanta baixa, dues plantes i unàtic endarrerit. Per completarl’operació, la immobiliària
haurà d’abonar 282.858 € alPatronat Municipal de l’Habi-tatge, propietari del solar.Aquest és el preu que va pagaren el seu dia aquesta oficinamunicipal per comprar-lo.La Violeta era fins l’any pas-sat propietat de la Mútuad’Industrials i Comerciants,que es va dissoldre. Segonsexplica l’exsecretari de la Mú-tua, Miquel Estradé, van in-tentar “per tres vegades” quel’Ajuntament comprés l’edifi-ci, però asseguren que elConsistori s’hi havia negatper manca de diners. El Dis-tricte de Gràcia, al seu torn,retreu als mutualistes quemai no van facilitar cap acordi que van actuar amb poca
claredat. Ferran Mascarell vavoler agrair a Vervat & vander Veen que acceptés la pro-posta de permuta. “Hanentès –deia– que estaven da-rrere d’una operació d’un altvalor simbòlic”.Projectat per Jaume Gustà iBondia –autor de la seu deldistricte de Sants, una joiamodernista–, La Violeta haestat seu d’entitats gracien-ques des de 1893. Actualments’hi hostatgen entitats coml’Esbart Lluís Millet o el ClubCiclista de Gràcia, que tindranun espai garantit. Això sí, esfarà un procés participatiu perveure els usos que es donen allocal, incloent-hi el bar. Preci-sament l’actual gestor, CésarSeijo, es mostra satisfet da-vant l’adquisició de La Violetaper part de l’Ajuntament, peròno oculta la sensació d’incer-tesa davant el futur del localque porta personalment desdel 1996.
Quedarà per veure què passaamb l’associació de veïns deVerdi de Dalt, la qual utilitza-va el solar de Verdi per a fer-hi els guarnits de grans di-mensions per a la Festa
Major. Fonts de l’Ajuntamentasseguren que es trobarà unasolució a aquest problema.“Si no n’hi ha, haurem decanviar la manera de fer elsguarnits”, respon un repre-sentant d’aquesta associacióque guarneix des de fa 25anys i que l’any passat va ob-tenir el segon premi del tradi-cional concurs.
3Febrer 2005
A La Violeta ara fan diverses activitats culturals.
Durant mesos, molts veïns
de Gràcia van estar amb l’ai al cor.
Una companyia holandesa
havia adquirit l’edifici per
fer-hi pisos, però finalment
s’ha arribat a un acord.
La Violeta serà de tothom
L’Ajuntament adquireix l’històric edifici de La Violeta
C IU TA DA N S OPINE N
Iñaki MingolarraVeí
En el futur serà fona-mental que l’actual bar-casino mantingui el seuesperit de poble i queles entitats, les d’ara id’altres que s’hi puguinafegir, tinguin un paperen la seva gestió.
César SeijoBar
Fa més de 20 anys quela família porta aquestbar, que s’ha convertiten tot un referent.Entenc que si el centrepassa a ser públic esfaci un concurs.Nosaltres volem conti-nuar.
Aritz GarcíaComissió Salvem La Violeta
Espero que el nou localsigui gestionat per lespròpies entitats i quel’Ajuntament només ensigui el garant. No s’hade mercantilitzaraquest oasi de la vila.
Martí LópezSociòleg
S’ha de mantenir l’es-pai-bar com ara, ja quefomenta la trobadaentre la gent i els preussón assequibles. Araque l’Ajuntament l’hacomprat, s’ha de garan-tir que sigui com méspopular i social millor.
Julia CapomaggiArquitecta
Para muchos se ha con-vertido en un lugar deencuentro para conocergente de todas las eda-des, es un espacio muyauténtico. Ayuda acrear un buen clima enel barrio.
Xavi UrbanoAteneu La Torna
La llàstima és que persalvar La Violetal’Ajuntament hagirequalificat unsterrenys destinats ahabitatge públic, per-què una immobiliàriapugui construir per alseu interès privat.
C o m e s p e r a q u e s i g u i e l f u t u r e q u i p a m e n t p ú b l i c d e L a V i o l e t a ?
L’edifici, de 1893,està catal·logat,i en el transcurs de la seva històriaha acollitnombroses entitats
L’alcalde i els regidors Ferran Mascarell i Ricard Martínez.
GRACIA 05 28/1/05 21:27 Página 3
G R À C I A4 Febrero 2005
E N T I T A T S
La Federació deColles de SantMedir deBarcelona aplega29 colles: cinc deSarrià-SantGervasi, una deSants i la resta deGràcia
Felicia Esquinas
E l 3 de març, les 29 co-lles que integren la Fe-
deració de Colles de SantMedir de Barcelona puja-ran en romeria a l’ermitadedicada a aquest sant, si-tuada a la Vall de Gausac, aprop de Sant Cugat delVallès. Així continuen unatradició que suma ja 175anys i que té l’origen en laromeria que va fer, el diade Sant Medir d’un any en-tre el 1830 i el 1840, el fle-quer de Gràcia Josep Vidali Granés. No es coneix elmotiu d’aquell pelegrinatge–potser una promesa fetaal sant pel guariment d’unamalaltia–, però sí que el fle-quer hi va anar a cavall i re-partint llaminadures fetesal seu forn. L’any següent elva acompanyar la seva fa-mília, més tard els amics iveïns, i a poc a poc es vananar formant les colles. El1950, els presidents de lescolles van decidir agrupar-se en una federació. De les 29 colles que hi ha aBarcelona, 23 són de Grà-
cia, cinc de Sarrià-Sant Ger-vasi i una de Sants. La mésveterana és L’Antiga de SantMedir de Sarrià, que té 143anys. La festa, lògicament,ha anat canviant. Als carrosi cavalls, s’hi han afegit ca-mions, i les llaminadures de
la fleca han esdevingut to-nes de caramels. Enguany,el pregó es fa el dia 13 de fe-brer, al Districte de Gràcia.El dia 20, es beneiran els ca-ramels a l’església de Sant
Joan (plaça de la Virreina).El 27, es fa la pujada a peu aSant Medir, promoguda perla Colla Monumental. El 3de març, festivitat del sant,té lloc la romeria fins a l’er-mita, amb la missa a l’airelliure. Al vespre té lloc ladesfilada pels carrers deGràcia. Com a colofó, el 6de març, la romeria de lescolles des dels Jardinetsfins a la parròquia de SantMedir, a Sants. Tots aquestsactes són oberts als públic.Més informació a l’agenda(pàg. 2).
Més informació:Federació de Colles deSant Medir de Barcelonac/ de la Granja, 6Tel. 93 218 92 86
La romeria de Sant Medir, unatradició gracienca de 175 anys
La desfilada de Sant Medir tindrà lloc el 3 de març.
El flequer deGràcia Josep Vidalva fer la primeraromeria entre el1830 i el 1840
La plaça d’en JoanicL’any 1808, el farmacèutic Antoni Sala va vendre unesterres de dotze mujades al flequer Josep Joanich. Perherències, les terres van acabar a mans del seu nét, Es-teve Joanich, el qual va decidir parcel·lar el terreny el1876. Va sorgir així la plaça que porta el seu nom. El1883 el Gremi de Propietaris de Gràcia va demanar a l’a-juntament de la vila que hi instal·lés un mercat, però lapetició no va ser atesa. Anys més tard, a principis del1888, davant la pressió feta pels veïns de la Salut, elmercat es va fer realitat. Durant molts anys, la plaçatambé va acollir part de la fira de la Festa Major i du-rant la Guerra Civil els veïns van construir un refugi an-tiaeri al seu subsòl. Finalment, l’any 2003 s’hi va cons-truir un pàrquing subterrani, es va reurbanitzar lasuperfície i es guanyar espai als carrers del voltant.Si té fotografies o documents del seu barri, en potfer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, tel. 93285 03 57
Abans Aspecte que oferia la plaça l’any 1931.
Ara Amb la construcció del pàrquing i la reurbanització, la plaça ha
guanyat en extensió i accessibilitat.
J.M. ContelA B A N S I A R A
www.bcn.es/publicacions
GRACIA 05 28/1/05 21:28 Página 4
Medalla d’Or per als Lluïsos de GràciaEls Lluïsos de Gràcia rebran, amb motiu del seus 150anys d’existència, la Medalla d’Or de la ciutat. Aques-ta històrica entitat del districte celebra enguany elseu aniversari amb un ampli ventall d’activitats decaràcter festiu, cultural i esportiu. El tret de sortidaes va fer el passat 16 de gener, al Saló de Cent en unacte presidit per l’alcalde, Joan Clos, i la participaciódel president de l’entitat Jordi Casasses (foto).
Obres a la futura caserna de MossosUna de les deu casernes dels Mossos d’Esquadra aBarcelona estarà ubicada a l’avinguda de l’HospitalMilitar, 169-205. Ja han començat les obres del noucentre, que estarà enllestit coincidint amb el desple-gament definitiu de la policia autonòmica el propernovembre. Gràcia serà un dels primers districtes endisposar de la seva pròpia caserna de Mossos. Al seucostat també s’ubicarà en el futur la nova seu de laGuàrdia Urbana.
Baixa el nombre de delictes a la ciutatEl nombre de delictes comesos a la ciutat durant el2004 s’ha reduït prop del 3% respecte a l’any anterior,la qual cosa suposa la millor xifra des de 1998. Al llargde l’any passat es van denunciar 121.000 delictes i fal-tes, un 1,9% menys que el 2003. Entre els delictes quemés han baixat hi ha els vinculats amb la llibertat se-xual, els robatoris de vehicles i els homicidis.
L’Independent, finalista del Tasis-TorrentEn el moment de tancar aquesta edició, la publicaciósetmanal independent de dsitribució gratuïta L’Inde-pendent de Gràcia es trobava entre els 3 finalistes alPremi Tasis-Torrent a la millor iniciativa periodísticao empresarial en el camp de la premsa local catalana.Aquest guardó s’entrega des de 1981 i es lliura en elmarc dels Premis de Comunicació de la Diputació deBarcelona. L’any vinent celebra el seu 25è aniversari.
G R À C I A 5Febrer 2005
N O T Í C I E Sf
Gerard Maristany
L’estructura del Centre Ar-tesà Tradicionàrius –que
va néixer com a “Casino Arte-sano” quan Gràcia encara eramunicipi independent– neces-sita recuperar-se de la humitatque li puja del subsòl. Per aixòs’hi faran reformes, obres ques’aprofitaran també per actua-litzar les instal·lacions del lo-cal. Aquesta actualització pas-sa en primer lloc, per lamilloria de l’acústica de la salad’actes i, al mateix temps, perla instal·lació dels aïllamentscorresponents per tal que lamúsica no molesti els veïns.Les modificacions que es facina la sala, però, hauran de fer-se sense alterar el caràcter quesempre ha tingut l’espai. D’al-tra banda, es reordenaran elsespais per tal de millorar ladisponibilitat d’aules per a lesactivitats que organitza habi-tualment el Tradicionàrius.
Els treballs de rehabilitaciótambé han de servir per mi-llorar la relació entre l’edifici ila veïna plaça d’Anna Frank.En aquest sentit, es refor-marà l’accés al CAT des de laplaça, i es reduirà dràstica-
ment l’ús de la porta del car-rer de Sant Joaquim. Quanestiguin acabades les obres,s’entrarà al CAT per un accésmolt més transparent i obertdes d’Anna Frank. Al costatd’aquest accés hi haurà lanova botiga de discos, llibresi revistes relacionats amb lesmúsiques d’arrel. També esreubicaran els símbols es-cultòrics referents a AnnaFrank, per tal d’evitar el van-
dalisme que avui dia patei-xen, i s’eliminaran els inhòs-pits racons que fins ara hatingut aquest espai públic.El conjunt d’obres costarà1.600.000 euros. La Genera-litat n’aportarà 250.000 i l’A-juntament, la resta. La feinacomençarà el segon semestred’enguany, i s’estirarà durantdotze mesos. La reforma s’i-naugurarà l’any que ve, enquè l’edifici de l’antic “CasinoArtesano” –que al principi dela democràcia va estar a puntde convertir-se en bingo–complirà 150 anys de vida. Mentrestant, la vida conti-nua: el CAT està celebrant elFestival Tradicionàrius fins al18 de març. Quan comencinles obres –al segon semestrede 2005– les activitats delCAT es desplaçaran a la seud’altres entitats gracienques.El festival de folk no es podràcelebrar a l’Artesà, i per aixòJordi Fàbregas, el seu direc-tor, vaticina que “caldrà tro-bar solucions imaginativesamb la col·laboració d’altressales, com ja fem”.
El CAT començarà obres de rehabilitació en uns mesosEls treballs serviran per millorarles condicions de l’edifici i de laveïna plaça d’Anna Frank
La reforma del CAT servirà també per millorar l’aspecte actual de la plaça Anna Frank.
Les obres noafectaran el festivalde folk d’enguany,però sí el del 2006
El projecte es diu “Celebrem un Sant Jordi diferent i sostenible”.
Premi Acció 21 per a un projecte de l’IES Vila de GràciaEnguany, una de les deu
iniciatives reconegudesamb els Premis Acció 21 haestat el projecte “Celebrem unSant Jordi diferent i sosteni-ble”, presentat per l’AMPA del’IES Vila de Gràcia. Es tractad’una iniciativa desenvolupa-da conjuntament pel CEIPJ.M. Jujol, els CEIPM Patro-nat Domènech i Reina Vio-lant i les biblioteques públi-ques Julià de Capmany i Vilade Gràcia.
Es tracta d’un projecte queproposa celebrar el Dia delLlibre de manera sostenible.Cada família dels alumnesdels centres aporta algunsllibres que tenen a casa ique ja ha llegit o que volendonar. El Dia de Sant Jordi,en una paradeta de llibresespecialment muntada per al’ocasió, aquestes famíliespoden recollir tants llibrescom han donat prèviament.Llibre per llibre. És una idea
senzilla , però que contri-bueix de manera creativa isingular a fer d’aquesta dia-da una celebració més soste-nible.Els Premis Acció 21 són ator-gats pel Consell Municipal deMedi Ambient i Sostenibilitati es convoquen anualmentamb l’objectiu d’estimular ac-cions que contribueixin a mi-llorar el medi ambient i a fermés sostenible la vida a laciutat.
GRACIA 05 28/1/05 21:29 Página 5
G R À C I A6 Febrer 2005
Hi ha indrets de la ciutat on sembla quees visqui a un altre ritme; només tren-
ques per un carrer i ja sembla que es respiraun altre aire. La farmàcia de l’Helena Bassolíes troba al barri de Vallcarca, al carrer de laFarigola, en un d’aquests llocs que semblaque vol mantenir el tarannà de poble. L’esta-bliment té mig segle d’història i l’Helena hi ésdes de fa trenta-cinc anys. Abans portaven lafarmàcia el doctor Faulí i la seva esposa, laSoledad Prats, també molt coneguts al barri.
La farmàcia es manté amb la mateixa senzi-llesa i austeritat del començament. Hi podemveure la primera bàscula manual que hi vahaver a l’establiment, que encara avui és uti-litzada pels clients. El tracte cordial i l’ofici del’Helena Bassolí ha permès convertir els seusclients en amics i la farmàcia en molt mésque un establiment on es venen medicines.
Farmàcia Lda. Helena Bassolí C/Farigola, 48.
E L T A U L E L L
Una farmàcia de barri on els clients esdevenen amics
L’establiment es troba al barri de Vallcarca.
Joan Anton Font
E Q U I P A M E N T S
Dolors Roset
Com cada any, l’hivern haportat la grip i les infec-
cions respiratòries, com ara lapneumònia. El mal més comúés la grip, un procés víric quees manifesta amb malestar ge-neral, febre, esgarrifances, malde cap, dolor muscular i a lesarticulacions, mucositat, tosseca i mal de coll. La poblacióde més risc són les personesfràgils i els infants de menysde dos anys. El doctor ÀlexGuarda, director de Planifica-ció del Consorci Sanitari deBarcelona, indica que aquestspacients disposen d’un centred’atenció primària –CAP ocentres d’atenció contínua
(CAC)–, poden sol·licitar aten-ció domiciliària –al seu CAP, altelèfon Sanitat respon 24 ho-res o al 061– o, en els casosgreus, acudir al servei d’urgèn-cies d’un hospital.Els adults sans, assenyala eldoctor Guarda, necessiten“d’entre tres dies a una set-mana de repòs a casa, pren-dre abundants líquids i unantitèrmic, preferiblement
paracetamol, per fer baixar lafebre”. Per seguir aquest pro-cés, la consulta al centre d’a-tenció continuada més pro-per és la primera opció perevitar esperes contrapro-duents o colls d’ampolla a lesurgències dels hospitals.En tot cas, per fer front a l’aug-
ment de la demanda d’atenciósanitària d’aquesta època, alcomençament de desembrees va activar el Pla Integrald’Urgències de Catalunya(PIUC), que reforça els recur-sos assistencials en general.
Centre d’atenció continuada més proper:CAP Pare ClaretSant Antoni Maria Claret, 19-23Atenció continuada: de dilluns a divendres, de 20 ha 24 h; dissabtes, de 17 h a 24 h, i festius, de 9 h a 24 h.
Servei d’Urgències de l’Hospital de l’EsperançaSt. Josep de la Muntanya, 12Atenció continuada les 24 h
Més informació:Urgències: 061Sanitat respon 24 horesTel. 902 111 444www.gencat.net/catsalut
Salut recorda que elcentre d’atenciócontinuada ésl’opció més propera
Per fer front a
l’epidèmia de grip,
s’ha reforçat el servei
dels centres d’atenció
continuada. N’hi ha
a tots els districtes.
El CAP Pare Claret fa atenció continuada durant la temporada de grip.
S E R V E I P Ú B L I C
Núria Mahamud
L’1 de gener va entrar envigor una nova ordenançamunicipal reguladora deles obres menors que sim-plifica els tràmits de co-municació a l’Ajuntamentde les anomenades obresmenors, tant en domicilisparticulars com en localscomercials i oficines.Reformes senzilles com elcanvi de cuina o de bany,sense tirar o posar en-vans, la instal·lació deparquet o la substituciódel terra poden comuni-car-se ara amb un simpleassabentat, és a dir, queno cal aportar cap tipusde documentació ni pagartaxes, i la tramitació espot fer a través del 010,per Internet o en qualse-vol Oficina d’Atenció alCiutadà (OAC).A més s’ha instaurat unnou tràmit anomenat “co-municat”, per al qual síque s’ha d’aportar docu-mentació tècnica i pagar
una taxa de 196 euros. El“comunicat” cal per a lesobres següents: les queafecten la distribucióamb canvi d’envans, peròno de parets mestres; lainstal·lació d’ascensorssense afectar l’estructurade l’edifici; de rètols de lo-cals; infraestructures co-munes de comunicació;obres a l’interior del vestí-bul o l’escala comunitària;l’arranjament d’un jardí ola restauració de façanes,parets mitgeres i patis iterrats, sempre que no estracti d’edificis catalogats.En el cas de reformes queafectin l’estructura de l’e-difici, el sol·licitant hauràde demanar una llicènciad’obra i pagar una taxa de338 euros. Tant el comu-nicat com la llicència s’han de demanar a lesOAC o al registre de laplaça Sant Miquel.
Més informacióTel. 010 / www.bcn.es
L’horari permès per fer obres és de 8 a 22 h.
Salut reforça els centres d’atenciócontínua per l’epidèmia de grip
Tràmits més simples perfer obres a casa
GRACIA 05 28/1/05 21:30 Página 6
G R À C I A 7Febrer 2005
M U LT I M È D I A
TELEVISIÓ
BTV Informatiu GràciaProduït per Gràcia TelevisióCada dijous a les 13.00 h Canal 39 UHF
RÀDIO
Ràdio Gràcia - 107.7 FMAldea, 15. Tel. 93 284 49 69
COM Ràdio – 91.0 FMFreqüència BarcelonaBCN (de dilluns a divendres, de 13.00 a 14.00 h)L’espai d’informació local de Barcelona
PUBLICACIONS
L’Independent de GràciaLa Perla, 31.Tel. 93 217 44 10
Revista GracinovaMuntaner, 521, entl.De l’Associació de Comerciants GracinovaTel. 93 284 77 13
Revista de BarcelonaJuan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00
INTERNET
Més de 50.000 visites diàries al web de la ciutat
Les visites a la pàgina web www.bcn.esja superen les 50.000 diàries. El 2004 va ser un bon any per al portalmunicipal. El nombre de visites, respec-te a l’any anterior, va créixer més d’un25% i les pàgines consultades un29’50%.Els apartats més visitats són el directorid’entitats i equipaments (destaquen elMuseu Picasso, l’aeroport, la Sagradafamília i el Tibidabo), la guia deBarcelona, els jocs del civisme i l’agendad’activitats.Durant l’any 2004, les activitats quevan generar més consultes van ser elFòrum, les festes de la Mercè i la fontmàgica de Montjuïc. El català és l’idio-ma més utilitzat en les visites, seguit del’anglès i el castellà. Una de les aplicacions del web de l’Ajuntament de Barcelona que creix ennombre d’usuaris són els tràmits que espoden fer directament a travésd’Internet, que en aquest moment sónmés de seixanta.
www.bcn.es
wP O L I E S P O R T I U
Pere Paredes
L ’Escola Vedruna, escola priva-da concertada del barr i de
Gràcia, és partidària que la for-mació dels seus alumnes no s’aca-bi a les aules i que es complemen-ti amb activitats extraescolars ilúdiques que ajuden a la formacióintegral de nois i noies. A la vega-da, aquestes activitats vinculenencara més els alumnes a l’escola.Entre les moltes activitats extra-escolars i esportives que realitzal’escola, el bàsquet és la que haaportat més èxits i ha distingitl’escola dintre del món d’aquestesport.
Per als coordinadors de bàsquet,durant l’etapa d’aprenentatge elmés important és divertir-se i peraixò des que comencen a jugar a1r de Primària fins a 1r d’ESO in-tenten transmetre la tècnica delbàsquet a través de jocs. A partirde la categoria de cadets i fins alssèniors, s’intensifiquen els entre-naments i es demana als nois inoies més esforç i treball.L’Escola Vedruna, amb més de140 anys de presència al barri, volque els alumnes gaudeixin de lapràctica de l’esport, amb l’adquisi-ció de valors com la bona con-vivència, l’esforç i tots aquells va-lors que fan un bon ciutadà.Amb uns 250 jugadors, actual-ment l’escola té vint equips debàsquet a quasi totes les catego-ries, dels quals disset participen
en competicions. A més a més,com que han creat un vincle entreles famílies i l’escola, diferent del’estrictament acadèmic, hi ha dosequips de pares i mares que s’hananimat a jugar.
Marc Palau, de 5è de Primària, fados anys que juga a bàsquet al’Escola Vedruna, i encara que re-coneix el treball dur a què l’obli-guen els entrenadors, creu que“són molt bons i fan que em di-verteixi molt jugant amb els meuscompanys”.
L’impuls de moltes
activitats lúdiques i
extraescolars ajuden a la
formació dels alumnes de
l’Escola Vedruna del barri
de Gràcia
Disset dels vint equips de bàsquet de l’escola participen en competicions.
per MANEL
250 alumnes als equips debàsquet de l’escola Vedruna
L’escola fomenta labona convivència, l’es-forç i els valors que fanun bon ciutadà.
GRACIA 05 28/1/05 21:31 Página 7
G R À C I A8 Febrer 2005
Aquest és un temps d’aniversaris.Sí. Estem celebrant el centenari de l’Or-feó Gracienc, per una banda, i el 25èaniversari del grup de teatre Disbauxaper una altra.Parli'm de l’Orfeó.Vaig entrar-hi quan tenia dotze anys,amb la intenció de cantar, però final-ment em vaig quedar a ballar a l’esbart.Ha ballat molt durant tot aquesttemps?Una mica. Hi ha dues etapes: la primeraballant a juvenils i al cos de dansa, unparèntesi matrimonial, i una segonaamb els meus fills petits.El matrimoni genera sempre untrencament amb les entitats?Depèn, en el meu cas sí, perquè festeja-va amb algú que no es dedicava a cap deles activitats que s’hi feien. I el retorn?El punt d’un divorci. Què representa la tornada a l’Or-feó? És el moment que, com a mare de dan-saire, entro a formar part de la Junta del’esbart.
Fins a presidenta.Bé, primer presidenta de l’esbart i repre-sentant de la secció al Consell Directiu.Després, a poc a poc, vas prenent mésresponsabilitats fins a arribar a ser lapresidenta del Consell Directiu i, pertant, vicepresidenta del Patronat de laFundació.Com viu aquests 100 anys?Amb molta il·lusió i amb preocupació iresponsabilitat pel moment històric,que quedarà com a referent de l’entitatdurant molt temps.Què ha aportat l’Orfeó a la socie-tat?Com les altres entitats del barri, sobre-tot les més antigues, l’Orfeó, a més de lacultural, ha fet una tasca social i ha es-tat un punt de trobada i de coneixe-ment de persones que han generat nis-sagues des de les parets de l’entitat.Com veu el seu futur?Treballant en un intent de mantenirl’entitat al dia i, si pot ser, sempre unpas per davant, fixant-se en les necessi-tats d’avui i pensant en les del futur.Parli'm ara del grup de teatre Dis-bauxa.Va néixer a “El Nostre Casal”. El vamcrear un grup de gent que volíem fer te-atre. I vam bastir un teatret, desprésvam seguir un camí itinerant per dife-
rents locals amb més o menys vicissi-tuds, fins a establir-nos definitivamenten el local que actualment ocupem alcarrer Betlem.Un grup molt independent, oi?Potser perquè els seus componentssom rebels i tenim la necessitat de serautònoms.
Per viure, s’ha de fer teatre?Penso que tots fem teatre durant totesles hores del dia, la vida és un gran esce-nari i nosaltres en som els actors i ac-trius.Per a vostè l’aspecte social de lavida és primordial?Sí, absolutament. La solució dels pro-blemes d’aquest món passa pel fet quela gent es conegui i parli.I això és tot?
A una persona que coneixes i amb quiparles cada dia, és molt difícil que li fa-cis mal.Qui és la Josefina quan es lleva?Una persona que es posa en marxa tansols en posar el peu a terra.Quantes hores dorm?Molt poques, 4 o 5.I quan acluca l’ull en què pensa?Quedo adormida a l’acte.No reflexiona...?No és que no reflexioni, és que són tanpoques les hores que dormo, que no-més descanso les hores mínimes per re-cuperar energies.Té algun vici?Escriure i xatejar.Xatejar?Vaig començar per passar l’estona i araés un costum. Fins i tot hi he fet amics.És un símptoma de solitud?Potser sí. Quan xateges, moltes vegadest’expliquen la vida al cap de dos minuts.Hi ha necessitat d’ésser escoltat.Com pot ser que una persona tanactiva tingui moments de solitud?Perquè sóc una persona normal i supo-so que tothom en té.
E N T R E V I S T A J o s e f i n a A l t e s , p r e s i d e n t a d e l ’O r f e ó G r a c i e n c i a c t i v i s t a t e a t r a l
Per a la Josefina, les entitats són més que un lloc d’esbarjo.
“La solució dels problemes
del món passa pel fet que
la gent es conegui i parli”Josefina Altes és un dels cors del moviment
associatiu de Gràcia. Oberta i amb una capacitat
extraordinària d'escoltar, sempre està a punt per
a qualsevol nova activitat cultural o social.
“L’Orfeó Gracienc ha fet, amés de la cultural, una
tasca social i ha estat unpunt de trobada”.
Josep MariaContel
• Ordena l’espai públic i facilita l’aparcament.
• Millora la qualitat ambiental.
• Descongestiona el centre de la ciutat.
0100,55 e cada tres min. IVA inclòs
www.bcn.es
Oficina de l’Àrea VerdaPlaça Carles Pi i Sunyer, 8-10
08002 Barcelona
