UN CD

Williams on Williams:The Classic Spielberg Scores.Sony Music SK 68419

Inclou les bandes sonores d’algunes de les pel·lícules més conegudes del director Steven Spielberg, com ara ET, Jurassic Park o La Lista de Schindler,totes compostes per John Williams.

UNA WEB

Pàgina dedicada a la contaminació acústica, en la qual s’analitzen les seues causes, els seus efectes perjudicials per a la salut i la seua repercussió en la societat actual.

UN LLIBRE

Esos insoportables sonidos,de Nic Arnold. Ed. Molino, Col·lecció Esa Horrible Ciencia

Demostra la física del so, com es forma i com es propaga, en un estil pràctic i còmic, amb caricatures en blanc i negre.

http://www.ruidos.org

1LES QUALITATS DEL SO

Vivim envoltats d’infinitat de sons i de so-rolls. Des que ens alcem fins que acaba el dia, el so està present en les nostres vides; però, t’has plantejat alguna vegada què és el so i com es produïx?

La música existix perquè existix el so; aquest és el seu element essencial, el material del qual es partix per a la creació musical.

Per això, en aquesta primera unitat, ens en-dinsarem en l’estudi del so, en les seues di-ferents qualitats que donen lloc a sons molt distints i que són la base de la riquesa i la va-rietat de la música.

Índex:

1.1. So, soroll i silenci A. El so B. El soroll C. El silenci1.2. Les qualitats del so i la seua

representació gràfi ca A. L’altura B. La durada C. La intensitat D. El timbre

Trobaràs més informació sobre el diapasó en el teu CD-Rom.

Material complementari

8

1 SO, SOROLL I SILENCI

1 El so viatja a través d’ones sonores, encara que tu no les veges.Vols comprovar-ho?

Posa en vibració un diapasó ( 2) i situa la seua base al teu colze; des-prés, posa’t el dit a l’orella. Sents alguna cosa? Això es deu al fet queels ossos del teu braç fan de transmissor del so.

Activitat: experimenta

1

Fotografia d’una gota caient a l’aigua i provocant ondulacions.

1.

Nosaltres percebem aquestes ones gràcies a l’oïda ( 2). A l’oïda hi ha unamembrana elàstica, anomenada timpà, que vibra quan li arriben les onessonores i transmet aquesta informació al cervell. Aquesta sensació que per-cebem és el so.

EL SO

Podem afirmar que la música és essencialment so. Igual que un escultor utilitzala pedra i altres materials per a crear les seues obres, el compositor utilitza el socom a matèria primera, el manipula i l’ordena en el temps.

Sempre estem envoltats de sons, però, alguna vegada t’has preguntat quèés i com es produïx?

El so es produïx quan un cos o un objecte vibra. Quan toques les cordes d’unaguitarra, es posen en vibració i sonen. El mateix ocorre quan colpeges untambor: la seua membrana vibra i produïx so.

La vibració es transmet en forma d’ones sonores que viatgen a través de dife-rents mitjans: l’aire, l’aigua ( 1), la fusta… Pensa en el que ocorre quan llancesuna pedra a l’aigua; en caure, provoca una vibració que produïx ondulacions.Aquestes ondulacions són similars a les ones sonores que es mouen a travésde l’aire. Nosaltres percebem aquestes ones gràcies a la nostra oïda.

A

Les ones produïdes per la vibració d’un cos sonor transmeten el so a la nostra oïda. 3.

Dibuix de l’òrgan de l’oïda 2.

En resum, podem definir el so ( 3) com la sensació que experimentemquan arriben a la nostra oïda les ones produïdes per la vibració

d’un cos sonor.

Tímpà

9

EL SOROLL

Quina diferència existix, llavors, entre so i soroll?

Tradicionalment, el soroll s’ha defi nit com una cosa que resulta desagradable a la nostra oïda, però aquesta defi nició és subjectiva i imprecisa. Gran part dels instruments de percussió produïxen soroll quan els toquem i no per això ens resulten molestos.

Des d’un punt de vista físic, el soroll i el so es diferencien pel tipus d’ona que produïxen. Observa els dibuixos següents:

Com pots comprovar en el primer dibuix, l’ona d’un so és ordenada o regular, mentre que en el dibuix del soroll l’ona és desordenada o irregular.

L’excés de soroll, també denominat contaminació acústica, s’ha convertit en un nou problema amb el qual s’enfronta la nostra societat, ja que incidix en el nivell de qualitat de vida i té efectes nocius sobre la salut.

Algunes de les principals «fonts de soroll ambiental» són: vehicles i mitjans de transport, activitat industrial, construcció i obres públiques, zones d’oci ( 4), etcètera.

Entre els efectes del soroll sobre la salut hi ha els següents: difi cultat de comu-nicació, trastorns del son, estrés, conductes agressives, pèrdua de concentra-ció, malalties cardiovasculars i digestives o pèrdua de capacitat auditiva.

B

2 Escolta l’audició o «paisatge sonor» següent i comprova com es barregen sorolls i sons musicals

Activitat: audició CD-01

La ciutat és un dels llocs on més soroll es genera; provoca, en ocasions, problemes de salut físics i psicològics.

4.

So Soroll

10

1

C

Activitat

4 Ara emularem John Cage. Per fer això, ens estarem durant unminut sense efectuar cap so. Durant aquest temps intentarem detectartots els sons que pugam, i després els anotarem al nostre quadern.Creus que hagueres pogut percebre tots aquests sons si no hagueresestat en silenci?

Activitat: experimenta

Estudis recents d’experts en audiologia demostren que l’ús continuat i a un volum elevat de reproductors de Mp3 produïxen pèrdues d’audició irreversibles en molts jóvens.

Sabies que...

Trobaràs més informació sobre el sonòmetre en el teu CD-Rom.

Material complementari

5. La intensitat sonora es mesura en decibels (dB). L’aparell que s’utilitza per a mesurar s’anomena sonòmetre. Una mascletada pot arribar als 120 dB.

3 Per grups, escriviu una relació amb tots els sons i sorolls quesoleu percebre diàriament al vostre voltant. Després, amb l’ajuda delquadre de baix, analitzeu si creieu que existix contaminació acústicaen el vostre entorn.

Per a realitzar millor la vostra anàlisi, us serà útil saber que el límit desoroll acceptat per l’OMS (Organització Mundial de la Salut) és d’unamitjana de 65 dB diaris. Per últim, plantegeu solucions possibles per adisminuir el nivell de soroll a què estem sotmesos.

Alguns sorolls i els seus nivells

Llindar d’audició 0 dB

Ocells refilant 10 dB

Conversa normal 50 dB

Trànsit rodat 85 dB

Interior discoteques 110 dB

Una mascletada ( 5) 120 dB

EL SILENCI

El silenci es pot definir com l’absència de so o soroll

La utilització combinada de so i de silenci és la base de la creació musical.Qualsevol música, perquè es puga percebre adequadament, ha d’iniciar-sedes del silenci i ha d’acabar també d’aquesta manera. Qualsevol so que esperceba durant la producció musical i que li siga alié distorsionarà la percepcióque tinguem d’aquesta música.

Alguns compositors han utilitzat el silenci com a element principal de lesseues creacions. Una mostra d’això és l’obra 4’33”, del compositor John Ca-ge, en la qual l’intèrpret ix a l’escenari i es manté en silenci absolut durant eltemps indicat en el títol de la partitura; l’obra es genera a partir dels sorolls isons que es produïxen a la sala provocats, majoritàriament, per la reacció delsassistents al concert, els quals es convertixen en els autèntics protagonistesde la peça.

Existix el silenci absolut?

Aquesta és la pregunta que es va plantejar el compositor nord-americà John Cage, qui, per esbrinar això, es va endinsar ell mateix en una cambra anecoica (recinte insonoritzat) per a comprovar si existia el silenci absolut.

La seua conclusió va ser que no, ja que en l’interior de la cambra va escoltar dos sons, un de greu i un altre d’agut, que corresponien, respectivament, amb el seu flux sanguini i el seu sistema nerviós en funcionament.

Curiositats

11

LES QUALITATS DEL SO I LA SEUA REPRESENTACIÓ GRÀFICAJa has aprés què és el so, però no tots els sons són iguals, sinó que tenendiferents característiques que veurem a continuació.

2

En l’Activitat anterior hauràs observat que:

• A mesura que ens desplacem a la dreta de l’instrument (cap a les plaquesde menor grandària), fa l’efecte que el so «puja». En aquest cas, es produïxuna variació en una qualitat del so que denominem altura, i que ens per-met classificar els sons en greus (els que es produïxen quan toquem lesplaques més grans) o aguts (els que perceps quan toques les làmines mésxicotetes).

• Si colpeges amb més força amb la baqueta, obtens un so que se sent«més» que quan toques més suaument. La qualitat del so que varia és laintensitat i ens permet classificar el so en fort (els que se senten amb mésclaredat) i febles (que són els que costa més de sentir).

• Quan toquem la mateixa nota amb la mateixa intensitat en dos instrumentsdiferents (en aquest cas el xilòfon i el metal·lòfon) existix una qualitat queens permet diferenciar, sense cap problema, cadascun d’aquests instru-ments. A aquesta qualitat que caracteritza la sonoritat o «color» particularde cada instrument la denominem timbre.

• Finalment, si hi pares atenció, percebràs que els sons en el metal·lòfon esmantenen més que els que toques en el xilòfon; és a dir, que duren més.En aquest cas, la qualitat del so que varia s’anomena durada, i ens permetclassificar els sons en curts o llargs.

Dibuix d’un metal·lòfon. 6.

Dibuix d’un xilòfon 7.

5 Utilitzant un metal·lòfon ( 6), intenta aconseguir dos sons commés diferents millor.

Pistes:

• Han d’estar allunyats entre si.

• Que un es perllongue més que l’altre en el temps.

• Toca’n un amb més força que l’altre.

Ara repetix l’experiència, però toca un dels sons amb el xilòfon( 7).

Activitat: experimenta

El metal·lòfon és un instrument amb làmines metàl·liques, mentre que el xilòfon les té de fusta.

Recorda

12

1

Distingixen entre el so

Qualitats del so

6 Escolta les audicions següents i digues quina qualitat del so predomina sobre les altres

Tardor (1r moviment): Vivaldi _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _Goyescas (intermedi): Granados _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _Sherezade: Rimsky Korsakov _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Guia d’orquestra per a joves: Britten _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Activitat: audició CD-02

A L’ALTURA

És la qualitat del so que distingix entre sons greus i aguts.

Com has pogut comprovar, el so té diferents qualitats o paràmetres que ens permeten identifi car-lo ( 8):

Altura

Temps

Intensitat

Timbre

Aguts/greus

Llargs/curts

Forts/febles

Veus i instruments

7 Classifi ca els sons següents en greus, mitjans o aguts.

Activitat: audició CD-03

8. Les diferents qualitats del so ens permeten identifi car-lo.

do re mi fa sol la si do’

L’altura dels sons es representa mitjançant les notes musicals:

Trobaràs més informació sobre les índexs acústics en el teu CD-Rom.

Material complementari

13

9 Escolta els sons següents que interpretarà el teu professor. Co-pia el gràfic en el teu quadern i anota la durada de cada so, tenint encompte que cada quadre representa una pulsació. Exemple:

So d’1 pulsació So de 2 pulsacions

La durada dels sons es representa amb les figures i els silencis musicals:

Redona blanca negra corxera semicorxera

4 2 1 1/2 1/4

Pentagrama: és el conjunt de cinc línies i quatre espais en què s’escriu la música.

Clau: signe musical que dóna nom a les notes.

Recorda

8 En cada parella de sons envolta amb un cercle el més greu.

Activitat

B LA DURADA

És la qualitat que diferencia entre sons llargs i curts.

Activitat

10 Traduïx en el teu quadern les durades de l’exercici anterior afigures musicals.

Activitat

sol

14

1 C LA INTENSITAT

És la qualitat que distingix entre sons forts i suaus.

11 El teu professor interpretarà una sèrie de ritmes amb diferents intensitats; presta-hi molta atenció i repetix-los

Activitat: practica

D EL TIMBRE

És la qualitat del so que ens indica qui o què el produïx.

Així, podem determinar quin tipus de veu o d’instrument sona quan l’escoltem.

13 Escolta l’audició i identifi ca quants canvis de timbre es pro-duïxen.

Activitat: practica CD-04

La intensitat del so es representa amb els matisos:

pp p mf f ff pianissimo piano mezzoforte forte fortissimo

(molt dèbil) (dèbil) (mitjà) (fort) (molt fort)

crescendo diminuendo

(Cada vegada més forta) (Cada vegada més suau)

12 Interpreta aquesta seqüència de 16 pulsacions intentant res-pectar al màxim les indicacions d’intensitat.

Activitat

9.

La intensitat amb la qual sentim sons, a vegades té gran importància. En quina de les imatges de dalt el so que es produïsca serà fort? I en quina feble? Què passaria si intercanviàrem la intensitat dels sons produïts?

El timbre és la qualitat que permet al xiquet que té els ulls tapats endevinar qui parla.

15

Ara crearem un fragment sonor utilitzant signes gràfi cs. Per això hem triat el pandero, la caixa xinesa, el veguerrec i el triangle. En pots utilitzar altres de disponibles a la teua aula. Només tingues la precaució de triar instruments que presenten varietat tímbrica, com hem fet nosaltres. A cadascun li assignarem un símbol. Pots jugar amb la intensitat del so, modifi cant la grandària del signe.

Pandero Caixa xinesa Veguerrec Triangle

forte forte forte forte

piano piano piano piano

Completa l’esquema amb els signes de dalt en l’ordre que vulgues. A més, tingues en compte les indicacions següents:

• Cada quadre es correspon amb una pulsació.

• No has d’emplenar els quadres ombrejats, equi-valen a un silenci. Hi pots afegir algun silenci més, si vols.

• Utilitza el mateix signe en els quadres 1 i 15.

• El teu professor et donarà quatre pulsacions prèvies per a indicar-te la velocitat.

Compara la teua «cançó» amb la de la resta dels teus companys; trieu la que més us agrade i interpreteu-la seguint les instruccions del vostre professor. Interpreteu-la ara amb la base d’estil «funky» que també us proporcionarà.

EL RACÓ DEL COMPOSITOR1

15

16151413

1211109

8765

4321

Tens ampliada la vida i l’obra de Beethoven en el teu CD-Rom.

Material complementari

10. Ludwig van Beethoven.(1770-1827). En els últims anys de la seua vida, aquest compositor va ser capaç d’escriure algunes de les seues obres mestres, tot i que s’havia quedat completament sord.

16

1Les dades

Segur que vas molt al cinema a veure-hi les teues estrenes o pel·lícules favorites. Però, t’has pre-guntat com seria una pel·lícula sense la música? Pots imaginar una pel·lícula de terror, de l’Oest, d’aventures… sense música?

L’expressió banda sonora –o banda sonora original (BSO)–, tan utilitzada des que el cinema «parla», s’associa popularment a la música d’una pel·lícula, però és més que això.

Per banda sonora hem d’entendre tot el suport sonor que acompanya la imatge: música, efectes de so i diàlegs.

La música en el cinema servix per a donar realisme i profunditat a una escena, a un personatge, a una situació. A continuació, veuràs alguns exemples de sons i melodies molt coneguts i repre-sentatius d’alguns gèneres cinematogràfi cs importants.

La música CD-05

La música per a cinema és tan variada que seria impossible resumir-la en un espai tan breu com aquest. Així, farem una breu ullada a alguns gèneres molt signifi catius:

El so dissonant i amenaçador dels instruments de corda en la pel·licula de Hitchcock Psicosis ( 11), amb música de B. Herrmann.

La famosa melodia de to «heroic» (interpretada per una secció de vent, metall i per-cussió) del tema principal de la trilogia d’Indiana Jones ( 12), de S. Spielberg, amb música de J. Williams.

En la pel·lícula El bo, el lleig y el dolent, de S. Leone, amb música d’Ennio Morricone, es troba la melodia més xiulada de la història del cinema i una de les més representatives del gè-nere de l’Oest (western).

El so electrònic (sintetitzadors i altres) de Blade Runner (1982) servix per a refl ectir un món fu-turista, on robots, anomenats «replicants», són tan intel·ligents com els enginyers que els van crear. La música és de Vangelis, famós per la coneguda pel·lícula Carros de Foc.

AUDITORI: LA MÚSICA EN EL CINEMA1

16

12. Cartell de la pel·lícula Indiana Jones a la recerca de l’Arca Perduda

11. Escena de Psicosi,d’Alfred Hitchcock.

En el teu CD-Rom trobaràs més informació sobre cadascuna de les pel·lícules d’aquest apartat, així com dels compositors de les bandes sonores.

Material complementari

17

En aquesta primera lliçó treballarem la pulsació, el «batec intern» de la música que ens servix de guia per a interpretar-la.

1) Escolta aquesta seqüència que conté patrons rítmics variats. Observa com tots aquests patrons es basen en una pulsació comuna.

2) Seguint visualment aquest esquema gràfi c de 16 pulsacions, marca amb una X només els que sonen en l’exercici. Abans de començar, escoltaràs quatre pulsacions de clau com a guia.

3) Escolta aquest fragment de música clàssica amb una pulsació de fons. La pulsació apareixerà i desapareixerà. Has de continuar marcant-lo quan deixe de sentir-se i comprovar que seguix sincronitzat quan torne a aparéixer.

4) Ara treballarem la pulsació interna. Marca amb un pic de mans només les pulsacions que apa-reixen assenyalades. La resta hauràs de seguir-les mentalment (no has de marcar-les amb cap part del cos). Si coincidixes en totes les que toques amb les que sonen, enhorabona! Tens una bona pulsació interna.

Recorda que l’exercici comença sempre després de les 4 primeres pulsacions d’introducció.

AMB MOLT DE RITME1

17

Bases musicalsEn el CD-Rom que acompanya aquest llibre trobaràs els materials necessaris per a fer aquests exercicis.

18

1T’agradaria cantar millor? En aquest apartat aprendràs a utilitzar millor la teua veu, a llegir par-titures i a afi nar correctament perquè, així, pugues cantar les cançons que t’agraden amb més facilitat i qualitat.

Educa la teua veu

De la mateixa manera que en educació física poses en forma el teu cos mitjançant la pràctica de l’esport, la teua veu pot enfortir-se i educar-se mitjançant uns exercicis anomenats vocalitzacions. Aprendràs a treballar algunes d’aquestes vocalitzacions que t’ajudaran a millorar la teua capacitat vocal. Les pots escoltar en el teu CD-Rom interpretades per una cantant i practicar-les sobre les bases gravades.

L’exercici següent és un bon punt de partida i ens servirà per a col·locar adequadament la veu.

Lectura musical

És fonamental que sàpies llegir amb fl uïdesa les notes sobre el pentagrama. Aquest objectiu és molt fàcil d’aconseguir, però requerix en el seu inici una pràctica quotidiana per a agafar soltesa.

En aquesta lliçó estudiarem les primeres tres notes de l’escala de do, és a dir, les notes do, re i mi.Marca una pulsació i intenta llegir (sense entonar) cadascuna de les notes del fragment següent.

Practica ara cantant sobre uns fons musicals les partitures següents. Al principi escoltaràs 4 pul-sacions prèvies i la nota do perquè comences a afi nar correctament.

AFINEM1

Recorda

18

Quan realitzem exercicis en grup és necessari complir una sèrie de normes bàsiques. Entre les més importants, podríem citar-ne les següents:

• Mantindre el silenci abans d’iniciar la interpretació.

• Prestar atenció als gestos del director (en aquest cas, el professor).

• Escoltar-se a si mateix i a la resta de companys.

mn ma ma mn me me mn mi mi mn mo mo mu

Repetir-ho pujant per semitons

Bases musicalsEn el CD-Rom que acompanya aquest llibre trobaràs els materials necessaris per a fer aquests exercicis.

19

En aquest primer lliurament de Mou els dits interpretarem amb la nostra fl auta els exercicis que seguixen a continuació. Per a això, tindrem l’ajuda de les indicacions del professor i utilitzarem les bases d’acompanyament del nostre CD.

Per a començar amb una col·locació correcta dels dits a la fl auta, observa i memoritza les posicions de cada nota de la il·lustració següent.

si la sol fa mi

Els acompanyaments que utilitzarem per a aquests exercicis són els següents:

• Per als exercicis 1, 2 i 3, emprarem una base realitzada amb instruments electrònics i bateria.

• Per als exercicis 4, 5 i 6, utilitzarem una altra base composta en estil clàssic. Els instruments que escoltarem són: contrabaixos, violoncels ( 13) i violins.

Ara ja estàs en condicions d’interpretar els exercicis següents. Gaudix-ne!!

MOU ELS DITS 1

19

13. Violoncel: instrument de corda fregada de so càlid. Segons els experts, un dels instruments que més s’assemblen a la veu humana. El podràs escoltar en l’acompanyament dedicat als exercicis 4, 5 i 6.

EXERCICI 1 si-la-sol

EXERCICI 2

EXERCICI 3

EXERCICI 4

EXERCICI 5

EXERCICI 6

Comencem ací la secció En la nostra clau, dedicada a potenciar la música tradicional de la Comunitat Valenciana. En aquesta primera unitat et proposem la interpretació de la partitura Les xiques del carrer nou, popular d’Alacant.

En la nostraclau

Bases musicalsEn el CD-Rom que acompanya aquest llibre trobaràs els materials necessaris per a fer aquests exercicis.

20

1Benvinguts a l’apartat Concert. En aquesta primera unitat tindrem l’oportunitat d’interpretar, amb la fl auta o bé amb els instruments de làmines, la peça simfònica Pangea. És una peça d’estil de banda sonora. En l’apartat Auditori d’aquesta unitat coneixerem un poc millor aquest important gènere musical.

Amb l’ajuda del vostre professor, aprendreu aquesta senzilla peça pas a pas. Després, la interpre-tarem conjuntament amb l’acompanyament, en el qual trobarem tota una orquestra simfònica a la nostra disposició.

Per a interpretar amb la fl auta correctament aquesta composició, hauràs de tindre molt en compte tot el que has aprés en Mou els dits, incloent-hi a més una nota nova: re.

14. L’orquestra simfònica és una agrupació musical de gran grandària en la qual s’inclouen totes les famílies d’instruments.

CONCERT1

20

PANGEA MÚSICA: J. L. SALAS

FI

SALTA A I FI

re

21

Representació gràfi ca de les qualitats del so

Per a representar l’altura fan falta 3 elements:

Clau Pentagrama Notes

Per a representar la durada utilitzem les fi gures i els seus silencis:

Redona i silenci Blanca i silenci Negra i silenci Corxera i silenci Semicorxera i silenci

Per a indicar la intensitat en música:

Molt forta forta mitjana forta suau molt suau cada vegada més forta cada vegada més feble

ff f mf p pp

QUADRE-RESUM1Intensitat

Durada

Altura

Timbre

So

fort

feble

llarg

curt

agut

greu

qui emet el so

Decibels

Segons

Hertzs

So: sensació que experimentem quan arriben a la nostra oïda les ones produïdes per la vibració d’un cos sonor.

Soroll: es produix per la vibració irregular del cossos.

Silenci: és l’absència de so o soroll.

Recorda

21

22

11 REPASSEM?1

22

1 Utilitza la fl auta o les plaques per a realitzar parelles de sons que tinguen les característiques o qualitats següents:

a 1. Fort/curt 2. Feble/llarg

b 1. Llarg/greu 2. Curt/agut

c 1. Llarg/feble 2. Curt/fort

2 Igual que en l’exercici anterior, intenta-ho ara amb tres qualitats del so:

a 1. Fort/curt/agut 2. Feble/llarg/greu

b 1. Feble/curt/greu 2. Fort/llarg/agut

3 Torna a realitzar l’Exercici 1, però ara practica les qualitats del so amb la teua veu. Pots utilitzar per a això qualsevol síl·laba: «pam», «tam»… Si fas l’exercici sense problemes, pots provar amb l’Exercici 2.

4 Experimenta amb la teua veu:

a Canta un so fort i, sense tallar-lo, convertix-lo en tot el contrari, un so fl uix.

b Canta un so greu i, sense tallar-lo, convertix-lo en un d’agut.

5 Relaciona amb fl etxes, en el teu quadern, les diferents qualitats i les seues característiques:

Altura Fort/feble Durada Llarg/curt Intensitat Veu/instrument Timbre Agut/greu

6 Escolta la seqüència de sons següent tocada pel teu professor. Indica en cada cas quantes qualitats del so sents i anota-ho en el teu quadern. Totes les qualitats tindran un punt intermedi; és a dir, un so podrà ser fort, fl uix o mitjà fort; agut, greu o mitjà; llarg, curt o mitjà llarg:

Altura Durada Intensitat

So 1

So 2

So 3

So 4

2323

7secció dedicada al so i al soroll. Un dels seus apartats es diu Salut i soroll, llegix-lo atentament i fes-ne un resum.

8 Si no saberes res de música i et demanaren que inventares un mètode per a escriure sons de diferent durada, altura i intensitat, com ho faries?

9 Completa, en el teu quadern, utilitzant paraules relacionades amb les qualitats del so:

a El paràmetre o qualitat del temps és la

b Si un so és fort o feble ens ho indica la

c Aqueixa veu em sona, reconec el seu

d La seua veu emetia un so tan que ben just podia escoltar-lo.

e Aqueixa sirena emetia un so molt

f En acabar la mascletada el so era tan alt que les orelles em van xiular quasi una setmana.

10 Mira la partitura següent. Copia-la en el teu quadern i posa davall de cada nota el seu nom:

11 Copia aquesta taula en el teu quadern. Escriu a la dreta de cada fi gura el seu nom i la durada. Dibuixa’n els silencis.

Altura Durada Intensitat

En la portada principal de la pàgina web http:www.ruidos.org hi ha una