3
SCHURR: DIPTONGACION IBERO-R091ANICA* de Menendez Pidal que la y infiexionant o tancant les $ i ¢ en ¢ i ¢ va impedir llur diftongaci6 en castella (Manual, §§ 8 bis; 10, 3; 13, 3), sing que creu que en el castella primitiu, en 1'epoca visigoda, s'havia prodult la diftongaci6 de t i o davant y, igual que en tota la Peninsula Iberica. Durant el periode visig6tic, a Toledo i altres regions d'Hispania, aquesta diftongaci6 per inetafonia venia generalitzant-se per analogia fonetica a totes les % i 6, igual ell sil•laba lliure que travada, encara que no sense vacil• lacions i reaccions cultistes; auib tot, el castella, primitiu, rectos al seu petit rec6 canta- brie, no participa de la susdita generalitzaci6 de 1^ i gd procedents de metafonia. Despres, el castella monoftonga davant la y i j^ > > $ i gb > go > ¢, tancant el segon element sota la influencia del primer, i mentrestant conservava intactes i ¢ en les altres posicions. I;u estendre's cap al sud i 1'eest en el segle ix, el castella es barreja amb dialectes mossarabs i lleonesos, en els quals, amb vacil•lacions, diftongaven P- i 6 en sil•laba lliure o travada, i el castella, tot i mantenint les seves ¢ i ¢ monof- tongades davant y, decidf aquestes vacil•lacions reemplacant les seves 0 i ¢ res- tarts per 1 $ i (> ga > ge). He fet un extracte una mica extens d'aquesta teoria del Prof. Schiirr, tan saviament argumentada, perque potser contribuira a projectar llum nova sobre 1'envitricollat problema del tractament de les E i E tdniques en els dialectes cata- lans. Malgrat que sigui nonl6s al vol de la ploma, es diffcil de sostreure's a la tetnptaci6 d'assajar una aplicaci6 dels esmentats principis del Prof. Schdrr a aquesta questi6 que es una de les mes enigmatiques de la nostra fonetica histdrica, La diftongacio de les E i I; tdniques en el catala preliterari, negada per alguns, l'admeten Fabra (RHi, XV, 20) i Fouche (BDC, XIII, 30), peril suposant pro- cessos evolutius distints dels que suggereix la teoria de Schiirr. Es conegut el proces de la f.- davant y en tot el domini catala: 6 + Y > 1$1 > 1 > > iv > I. Per a la 6 en les altres posicions, suposant la susdita generalit- zaci6 analdgica dels diftongs creixents per metafonia i una monoftongaci6 final sense dislocacio de l'accent, tindriem : i? > $ > j$ > 1^ > $, el qual proces hauria estat interromput en alguns casos per 1'acci6 de detenninades articulacions conti- giies que dificultaven el tancament de les vocals. El singular resultat obert de la en el catala oriental, iiuplicaria un primitiu diftong decreixent per allarga- mertt do la $, el qual hauria conduit a la g ntixta de 1'etapa intenncdia: E > g > ¢e > eq; > > ^, i aquesta evolucio en el catala occidental nomes arriba a realitzar-se plenament gracies a la influcncia de determinats fonenies veins que afavorcixen l'obertura de les vocals. M. SANCHIS i GUARNER. Gbosario hisprfnico de nutirmism.tftica, por FELIcE MAT$U Y LLOFIS. Barcelona, CSIC : Secci6n de Estudios Medievales de Barcelona, 1946. xvi + 230 S- + 26 Abb. Der Zttsatz hisparrico im Tit el soil besagen, dass bier in erster Linie die in Spanien gepragten oder je im Untlauf befindlich gewesenen and in spanischen t"rkunden and literarischen ^N'erkeu vorkommenden Miinzbezeichnungen verzeichnet werden. Hicrin liegt der besondere Wert des Birches, denn es schliesst eine bisher klaffende Liicke, da die auslandischen Repertorien ( Schr8t- 255

SCHURR: DIPTONGACION IBERO-R091ANICA* · Dern Philologen bietet dieses reichhaltige Glossar wertvolles Material. W. Theodor ELWERT MIIGUE7, RoNfERA-NAVARRO : Registro de lexicograffa

  • Upload
    others

  • View
    2

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: SCHURR: DIPTONGACION IBERO-R091ANICA* · Dern Philologen bietet dieses reichhaltige Glossar wertvolles Material. W. Theodor ELWERT MIIGUE7, RoNfERA-NAVARRO : Registro de lexicograffa

SCHURR: DIPTONGACION IBERO-R091ANICA*

de Menendez Pidal que la y infiexionant o tancant les $ i ¢ en ¢ i ¢ va impedir

llur diftongaci6 en castella (Manual, §§ 8 bis; 10, 3; 13, 3), sing que creu que en

el castella primitiu, en 1'epoca visigoda, s'havia prodult la diftongaci6 de t i o

davant y, igual que en tota la Peninsula Iberica.

Durant el periode visig6tic, a Toledo i altres regions d'Hispania, aquesta

diftongaci6 per inetafonia venia generalitzant-se per analogia fonetica a totes

les % i 6, igual ell sil•laba lliure que travada, encara que no sense vacil• lacions i

reaccions cultistes; auib tot, el castella, primitiu, rectos al seu petit rec6 canta-

brie, no participa de la susdita generalitzaci6 de 1^ i gd procedents de metafonia.

Despres, el castella monoftonga davant la y i j^ > 1¢ > $ i gb > go > ¢, tancant

el segon element sota la influencia del primer, i mentrestant conservava intactes

i ¢ en les altres posicions.

I;u estendre's cap al sud i 1'eest en el segle ix, el castella es barreja amb

dialectes mossarabs i lleonesos, en els quals, amb vacil•lacions, diftongaven P-

i 6 en sil•laba lliure o travada, i el castella, tot i mantenint les seves ¢ i ¢ monof-

tongades davant y, decidf aquestes vacil•lacions reemplacant les seves 0 i ¢ res-

tarts per 1 $ i g¢ (> ga > ge).He fet un extracte una mica extens d'aquesta teoria del Prof. Schiirr, tan

saviament argumentada, perque potser contribuira a projectar llum nova sobre

1'envitricollat problema del tractament de les E i E tdniques en els dialectes cata-

lans. Malgrat que sigui nonl6s al vol de la ploma, es diffcil de sostreure's a la

tetnptaci6 d'assajar una aplicaci6 dels esmentats principis del Prof. Schdrr a

aquesta questi6 que es una de les mes enigmatiques de la nostra fonetica histdrica,

La diftongacio de les E i I; tdniques en el catala preliterari, negada per alguns,

l'admeten Fabra (RHi, XV, 20) i Fouche (BDC, XIII, 30), peril suposant pro-

cessos evolutius distints dels que suggereix la teoria de Schiirr.

Es conegut el proces de la f.- davant y en tot el domini catala: 6 + Y > 1$1 >

1 > 1¢ > iv > I. Per a la 6 en les altres posicions, suposant la susdita generalit-

zaci6 analdgica dels diftongs creixents per metafonia i una monoftongaci6 final

sense dislocacio de l'accent, tindriem : i? > $ > j$ > 1^ > $, el qual proces hauria

estat interromput en alguns casos per 1'acci6 de detenninades articulacions conti-

giies que dificultaven el tancament de les vocals. El singular resultat obert de

la en el catala oriental, iiuplicaria un primitiu diftong decreixent per allarga-

mertt do la $, el qual hauria conduit a la g ntixta de 1'etapa intenncdia: E > g >

¢e > eq; > > ^, i aquesta evolucio en el catala occidental nomes arriba a

realitzar-se plenament gracies a la influcncia de determinats fonenies veins que

afavorcixen l'obertura de les vocals.

M. SANCHIS i GUARNER.

Gbosario hisprfnico de nutirmism.tftica, por FELIcE MAT$U Y LLOFIS. Barcelona,

CSIC : Secci6n de Estudios Medievales de Barcelona, 1946. xvi + 230 S-

+ 26 Abb.

Der Zttsatz hisparrico im Titel soil besagen, dass bier in erster Linie die in

Spanien gepragten oder je im Untlauf befindlich gewesenen and in spanischen

t"rkunden and literarischen ^N'erkeu vorkommenden Miinzbezeichnungen

verzeichnet werden. Hicrin liegt der besondere Wert des Birches, denn es

schliesst eine bisher klaffende Liicke, da die auslandischen Repertorien ( Schr8t-

255

Page 2: SCHURR: DIPTONGACION IBERO-R091ANICA* · Dern Philologen bietet dieses reichhaltige Glossar wertvolles Material. W. Theodor ELWERT MIIGUE7, RoNfERA-NAVARRO : Registro de lexicograffa

IF. THEODOR ELWERT

ter, Martinori) die spanischen Munzen nur in ungenugendem Masse beriicksich-tigen konnten. Der ehemalige Konservator am Madrider IVI inzkabinett konntehingegen hier aus reichlich fliessenden Quellen schopfen. Als Hauptzweck gibtder Verfasser an die genaue Begriffsbestimmung der in den Urkunden und derLiteratur auftretenden Miinzbezeichnungen : aCasar monedas y documentos,unir la pieza metalica y el pergamino o papel que contiene su mention auten-tica...n Der Verfasser, der durch mehrere Publikationer. zum mittelalterlichenMiinzwesen Kataloniens bestens bekannt ist, war hierzu wie kkein andererberufen. Das von ihm gesammelte Material ist sehr reichhaltig ; es umfasstrund viertausend Namen. Auch nichtspanische Mfinz-bezeichnungen, vom Al-tertuin bis zur Neuzeit, einschliesslich asiatischer und amerikanischer sindaufgenommen, wenn auch der Verfasser sich hier kiirzer fasst ; ebenso eineAnzahl von Ausdrflcken, die mit dem MUnzwesen zu tun haben. Es kannkeinem Zweifel unterliegen, dass dieses reichhaltige Werk dem Historiker undspeziell dem Numismatiker grosse Dienste leisten wird.Aber eine solche Wortsammlung hat auch daruber hinaus fur den PhilologenBedeutung. Begriissenswert ist daher die sorgfaltige Verzeichnung lautlicherund morphologischer Varianten der auftretenden L'ezeichnungen, z. B. fur denTyp nicht weniger als 37! Bei der Zusaminengehorigkeit vonWort und Sache ist es ferner sehr wertvoll, dass auf 26 Bildtafeln 295 Munzenabgebildet werden. Als Philologe hatte man sich freilich gewunscht, dass die-1bbildungen noch reichlicher gewesen waren und nicht (wie es anscheinendder Fall ist) nach dem Gesichtspunkt der Schonheit oder Seltenheit der betr.Munzen ausgewahlt, sondern dass systematisch vor allem diejenigen Miinznamen

illustriert worden waren (und zwar durch Zeichnungen und nicht durch Photo-graphic), deren Etymologie undurchsichtig oder umstritten ist, wie z• B. beipataca. Auch ware bei den einzelnen Stichworten cin direkter Verweis aufdie Abbildungen erwunscht gewesen, und wo eine solche fehlt, der Verweis aufdie einschlagigen Miinzkataloge der spanischen und ausserspanischen Sammlun-gen, damit einem der Weg zur Sache erschlossen wfirde. Es ist daher auchnicht klar ersichtlich, in welcher Weise der Verfasser die Verbindung zwischenden in den Urkunden vorkommenden Ml nzbeichnungen und den realiter vorhan-denen Miinzen vornimmt ; zuweilen (aber nicht systematisch) verweist er aufdie Eachliteratur ; im grossen und ganzen muss der Beniitzer des ^Glossars sichauf die fachkundige Ausserung des Verfassers verlassen. Andererseits ist esbesonders zu begrussen, dass der Verfasser mit Zitaten aus Urkunden und litera-rischen Werken nicht geizt, in denen die betreffende Munzbezeiclinung verwen-det wird. Am ausfiihrlichsten sind die Artikel uber die spanischen Munzen ;die auslandischen, aber nicht nur diese, kommen manchmal etwas zu kurz.Dem Wert des vortrefflichcn Glossars tut es keinen Ahbruch, wenn bierrock einige Kleiuigkeiten angemerkt werden. Bei grosclicn wird auf kat. ;rosverwiesen, aber ein Hinweis auf Schrotter wale nicht unangebracht gewesen.Bei acino (ital.) wird auf graiio verwiesen, wo aber sonst nichts fiber acinosteht und ein Quellennachweis fehlt. Bei der nikaraguensischen Munze Cordobaware eine.Angabe uber Pragung und Umlauf erwiinscht. Unter den modernenspanischen Ausdri cken fehlen perra gorda und perra chica (wahrend asturischespcrrona und perrina vertreten sind). Bei dem Artikel Zecchino de Luca (sic!)ist nicht ausdrucklich gesagt, dass die Munze in Lucca (Toscana) gepragt wurde;zwar gibt der Verfasser an, dass die Miinze auf der einen Seite die LegendeS. Vultus de Luca und auf der anderen das Bild des HI. Martin tragt; wind

256

Page 3: SCHURR: DIPTONGACION IBERO-R091ANICA* · Dern Philologen bietet dieses reichhaltige Glossar wertvolles Material. W. Theodor ELWERT MIIGUE7, RoNfERA-NAVARRO : Registro de lexicograffa

MATED: GLOSARIO DE :VUMISMATICA . - ROMERA : .REGISTRO DE LEXICOGRAFIA•

sich aber jcder Beniltzer gleich erinnern , dass das Volto Santo ( eine Ikone des

ri. Jhs .) im Dom zu Lucca aufbewahrt wird, der dem Hl. Martin geweiht ist?

Acc (ingl.) ist nicht nur Forma inglesa moderna empleada para designar

el as romano o ibericon , sondern es bezeichnet zunachst die Eins beim Wiirfel-

spiel, beim Kartenspiel u.a.m. and ist als solches nicht erst Neuenglisch.

Dass das lat . as von aes herkomtne , ist eine veraltete Auffassung , vgl. WALDE-

HOFMANN, I, 71.Ein ausfuhrliches Register der zitierten A utoren beschliesst das Duch, aber

es fehlt eine Liste der beniitzten Literatur , was Numismatiker and Philologen

gleichermassen bedauern werden. Welcher Numismatiker z. B. wird wissen,

wo der Aufsatz von M. L. Wagner fiber das Aroot barcclonsis 741 finden ist ?

Doch dies sind Kleinigkeiten . Dern Philologen bietet dieses reichhaltige Glossar

wertvolles Material.W. Theodor ELWERT

MIIGUE7, RoNfERA-NAVARRO : Registro de lexicograffa hispdnica. Madrid, Institute

Miguel de Cervantes (CSIC), 1951. ioi6 pigs. (RFE, Anejo LIV.)

La aparicion del Glosario de ,'oces comentadas en ediciones de textos cld-

sicos de Carmen Fontechal vino a poner de manifiesto la utilidad de estos tra-

bajos pacientes, destinados a figurar en toda biblioteca de investigador - o de

lector - de los viejos libros. Son numerosas las tareas lexicologicas que se

han emprendide en los ultimos aiios. Una de indudable importancia es el

presente Registro del Prof. Romera Navarro, fruto de muchos anos de labor

y que, heoho sin las voluntarias limitaciones cronolQgicas o geograficas de la

mayor parte de los repertorios conocidos, disfruta de una base amplfsima y

do extraordinaria utilidad. Es, por ahora, el mas completo y provechoso auxiliar

para cncontrar rapidamente lexico clasico, ya en un lugar l.reciso, ya en as-

pectos histuricos. Completa el Glosario de ^C. Fontecha en diversos caminos.

M. Roincra Navarro ha mancjado, ademas de las colecciones frecuente-

mente usada-s por C. Fontecha (que vienen citadas a traves de este Glosario)

multitud de libros diversos, clasicos y no clasicos ; monograffas eruditas,2

libros de ret•usco lexico de diversos tipos; da entrada a lo dialectal, a la gcr-

tnania y a lo hispanoamericano (si bien sea muy ligeramente, pero ya era horn

de no olvi(lar sisternaticamente estas provincias de lexico, sabre todo la dia-

lectal) ; prosigue y completa las series mancjadas por C. Fontecha y, aqui viene

lo m€s importaute del tenaz csfuerzo, ha papeleteado muchas revistas tecnicas

de Europa y L mcrica, a traves de cuyas numerosas paginas se encuentran es-

tudiadas voces hispinicas. La tarea, comenzada Begun el autor explica, come

una labor de clase, para el use personal o el de los altunnos, se ha convertido

en riquisirno instrumento de trabajo.

Todos los que por una u otra razon nos hemos acercado al comentario de

textos antiguos sabemos de la penosa tarea que supone la caza de la voz testigo.

Per eso agradecemos de corazon al Prof. Romera Navarro su trabajo. Nos

1. Cf. ER, I (1947-48), 213-214.

2. Algunas fichas bibliograficas deber'an completarse (por ejemplo, libros de

colecciones) o rehacerse (por ejemplo, Olmedo ; no es de Lope de Vega la comedia

allf citada).

257

33