71
6 Quellenverzeichnis 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses AGUILAR FERNÁNDEZ, Paloma: „Aproximaciones teóricas y analíticas al concepto de memoria histórica. Breves reflexiones sobre la memoria histórica de la Guerra Civil Española (1936– 1939).“ In: BARROS, Carlos (Hrsg.): Historia a debate. Tomo II: Retorno del sujeto. Historia a Debate, Santiago de Compostela 1995. S. 129–142. ARÓSTEGUI, Julio (Hrsg.): Historia y memoria de la Guerra Civil. Encuentro en Castilla y León. II. Investigaciones. Junta de Castilla y León, Valladolid 1988. ASSMANN, Aleida; ASSMANN, Jan: „Schrift – Kognition – Evolution. Eric A. Havelock und die Technologie kultureller Kommunikation.“ In: HAVELOCK, Eric A.: Schriftlichkeit. Das grie- chische Alphabet als kulturelle Revolution. VCH, Weinheim 1990. S. 1–35. ASSMANN, Aleida; HARTH, Dietrich (Hrsg.): Mnemosyne. Fischer, Frankfurt am Main 1993. ASSMANN Aleida; ASSMANN, Jan: „Das Gestern im Heute. Medien und soziales Gedächtnis.“ In: MERTEN, Klaus; SCHMIDT, Siegfried J.; WEISCHENBERG, Siegfried (Hrsg.): Die Wirk- lichkeit der Medien. Eine Einführung in die Kommunikationswissenschaft. Westdeutscher Ver- lag, Opladen 1994. S. 114–140. ASSMANN, Aleida: „Im Zwischenraum zwischen Geschichte und Gedächtnis: Bemerkungen zu Pierre Noras Lieux de mémoire.“ In: FRANÇOIS, Etienne (Hrsg.): Lieux de Mémoire. Erinne- rungsorte. D’un modèle français à un projet allemand. Centre Marc Bloch, Berlin 1996. S. 19– 28. ASSMANN, Aleida; WEINBERG, Manfred; WINDISCH, Martin (Hrsg.): Medien des Gedächtnis- ses. Metzler, Stuttgart 1998. (= Deutsche Vierteljahresschrift für Literaturwissenschaft und Geistesgeschichte. Sonderheft (1998).) ASSMANN, Aleida: Erinnerungsräume. Formen und Wandlungen des kulturellen Gedächtnisses. Beck, München 1999. ASSMANN, Aleida: Geschichtsvergessenheit – Geschichtsversessenheit. Vom Umgang mit deut- schen Vergangenheiten nach 1945. Deutsche Verlags-Anstalt, Stuttgart 1999.

6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

6 Quellenverzeichnis

6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses

AGUILAR FERNÁNDEZ, Paloma: „Aproximaciones teóricas y analíticas al concepto de memoria histórica. Breves reflexiones sobre la memoria histórica de la Guerra Civil Española (1936–1939).“ In: BARROS, Carlos (Hrsg.): Historia a debate. Tomo II: Retorno del sujeto. Historia a Debate, Santiago de Compostela 1995. S. 129–142.

ARÓSTEGUI, Julio (Hrsg.): Historia y memoria de la Guerra Civil. Encuentro en Castilla y León.

II. Investigaciones. Junta de Castilla y León, Valladolid 1988. ASSMANN, Aleida; ASSMANN, Jan: „Schrift – Kognition – Evolution. Eric A. Havelock und die

Technologie kultureller Kommunikation.“ In: HAVELOCK, Eric A.: Schriftlichkeit. Das grie-chische Alphabet als kulturelle Revolution. VCH, Weinheim 1990. S. 1–35.

ASSMANN, Aleida; HARTH, Dietrich (Hrsg.): Mnemosyne. Fischer, Frankfurt am Main 1993. ASSMANN Aleida; ASSMANN, Jan: „Das Gestern im Heute. Medien und soziales Gedächtnis.“ In:

MERTEN, Klaus; SCHMIDT, Siegfried J.; WEISCHENBERG, Siegfried (Hrsg.): Die Wirk-lichkeit der Medien. Eine Einführung in die Kommunikationswissenschaft. Westdeutscher Ver-lag, Opladen 1994. S. 114–140.

ASSMANN, Aleida: „Im Zwischenraum zwischen Geschichte und Gedächtnis: Bemerkungen zu

Pierre Noras Lieux de mémoire.“ In: FRANÇOIS, Etienne (Hrsg.): Lieux de Mémoire. Erinne-rungsorte. D’un modèle français à un projet allemand. Centre Marc Bloch, Berlin 1996. S. 19–28.

ASSMANN, Aleida; WEINBERG, Manfred; WINDISCH, Martin (Hrsg.): Medien des Gedächtnis-

ses. Metzler, Stuttgart 1998. (= Deutsche Vierteljahresschrift für Literaturwissenschaft und Geistesgeschichte. Sonderheft (1998).)

ASSMANN, Aleida: Erinnerungsräume. Formen und Wandlungen des kulturellen Gedächtnisses.

Beck, München 1999. ASSMANN, Aleida: Geschichtsvergessenheit – Geschichtsversessenheit. Vom Umgang mit deut-

schen Vergangenheiten nach 1945. Deutsche Verlags-Anstalt, Stuttgart 1999.

Page 2: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

190 6 Quellenverzeichnis

ASSMANN, Aleida: „Vier Formen des Gedächtnisses.“ In: Erwägen, Wissen, Ethik, 2 (2002). S. 183–238.

ASSMANN, Aleida: „Gedächtnis als Leitbegriff der Kulturwissenschaften.“ In: MUSNER, Lutz;

WUNBERG, Gotthart (Hrsg.): Kulturwissenschaften: Forschung – Praxis – Positionen. WUV, Wien 2002. S. 27–45.

ASSMANN, Aleida; HIDDEMANN, Frank; SCHWARZENBERGER, Eckhard (Hrsg.): Firma Topf

& Söhne – Hersteller der Öfen für Auschwitz. Ein Fabrikgelände als Erinnerungsort? Campus, Frankfurt am Main 2002.

ASSMANN, Aleida: „Das Gedächtnis der Orte – Authentizität und Gedenken.“ In: ASSMANN,

Aleida; HIDDEMANN, Frank; SCHWARZENBERGER, Eckhard (Hrsg.): Firma Topf & Söh-ne – Hersteller der Öfen für Auschwitz. Ein Fabrikgelände als Erinnerungsort? Campus, Frank-furt am Main 2002. S. 197–212.

ASSMANN, Aleida: „Zur Mediengeschichte des kulturellen Gedächtnisses.“ In: ERLL, Astrid;

NÜNNING, Ansgar (Hrsg.): Medien des kollektiven Gedächtnisses. Konstruktivität – Historizi-tät – Kulturspezifität. Walter de Gruyter, Berlin 2004. S. 45–60.

ASSMANN, Aleida: Der lange Schatten der Vergangenheit. Erinnerungskultur und Geschichts-

politik. Beck, München 2006. ASSMANN, Jan; HÖLSCHER, Tonio (Hrsg.): Kultur und Gedächtnis. Suhrkamp, Frankfurt am

Main 1988. ASSMANN, Jan: „Kollektives Gedächtnis und kulturelle Identität.“ In: ASSMANN, Jan; HÖL-

SCHER, Tonio (Hrsg.): Kultur und Gedächtnis. Suhrkamp, Frankfurt am Main 1988. S. 9–19. ASSMANN, Jan: Das kulturelle Gedächtnis. Schrift, Erinnerung und politische Identität in frühen

Hochkulturen. Beck, München 1992. ASSMANN, Jan: „Zum Geleit“. In: ECHTERHOFF, Gerald; SAAR, Martin (Hrsg.): Kontexte und

Kulturen des Erinnerns. Maurice Halbwachs und das Paradigma des kollektiven Gedächtnis-ses. UVK, Konstanz 2002. S. 7–11.

ASSMANN, Jan: „Das kulturelle Gedächtnis.“ In: Erwägen, Wissen, Ethik, 2 (2002). S. 239–278. ASSMANN, Jan: „Nachwort.“ In: ESPOSITO, Elena: Soziales Vergessen. Formen und Medien des

Gedächtnisses der Gesellschaft. Suhrkamp, Frankfurt am Main 2002. S. 400–414. BARROS, Carlos (Hrsg.): Historia a debate. Tomo II: Retorno del sujeto. Historia a Debate, Santia-

go de Compostela 1995. BREDEKAMP, Horst; DIERS, Michael; FORSTER, Kurt W.; MANN, Nicholas; SETTIS, Salvato-

re; WARNKE, Martin (Hrsg.): Aby Warburg. Gesammelte Schriften. Studienausgabe. Akade-mie, Berlin 2000.

BURKE, Peter: „Geschichte als soziales Gedächtnis.“ In: ASSMANN, Aleida; HARTH, Dietrich

(Hrsg.): Mnemosyne. Fischer, Frankfurt am Main 1993. S. 289–304.

Page 3: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses 191

CARRIER, Peter: „Pierre Noras Les Lieux de mémoire als Diagnose und Symptom des zeitgenössi-

schen Erinnerungskultes.“ In: ECHTERHOFF, Gerald; SAAR, Martin (Hrsg.): Kontexte und Kulturen des Erinnerns. Maurice Halbwachs und das Paradigma des kollektiven Gedächtnis-ses. UVK, Konstanz 2002. S. 141–162.

CORBIN, Alain: „Rezension zu den Lieux de mémoire.“ In: Annales, 1 (1988). S. 25–33. CSÁKY, Moritz; STACHEL, Peter (Hrsg.): Speicher des Gedächtnisses. Bibliotheken, Museen, Ar-

chive. Teil 1: Absage an und Wiederherstellung von Vergangenheit, Kompensation von Ge-schichtsverlust. Passagen, Wien 2000.

CUESTA BUSTILLO, Josefina (Hrsg.): Memoria e historia. Marcial Pons, Madrid 1998. DEN BOER, Pim; FRIJHOFF, Willem (Hrsg.): Lieux de mémoire et identités nationales. Amster-

dam UP, Amsterdam 1993. DEN BOER, Pim: „Lieux de mémoire et l’identité de l’Europe.“ In: DEN BOER, Pim; FRIJHOFF,

Willem (Hrsg.): Lieux de mémoire et identités nationales. Amsterdam UP, Amsterdam 1993. S. 11–29.

DIERS, Michael: „Mnemosyne oder das Gedächtnis der Bilder. Über Aby Warburg.“ In: OEXLE,

Otto Gerhard (Hrsg.): Memoria als Kultur. Vandenhoeck & Ruprecht, Göttingen 1995. S. 79–94.

ECHTERHOFF, Gerald; SAAR, Martin (Hrsg.): Kontexte und Kulturen des Erinnerns. Maurice

Halbwachs und das Paradigma des kollektiven Gedächtnisses. UVK, Konstanz 2002. ECHTERHOFF, Gerald; SAAR, Martin: „Einleitung: Das Paradigma des kollektiven Gedächtnisses.

Maurice Halbwachs und die Folgen“. In: Dies. (Hrsg.): Kontexte und Kulturen des Erinnerns. Maurice Halbwachs und das Paradigma des kollektiven Gedächtnisses. UVK, Konstanz 2002. S. 13–35.

ERLL, Astrid; NÜNNING, Ansgar (Hrsg.): Medien des kollektiven Gedächtnisses. Konstruktivität –

Historizität – Kulturspezifität. Walter de Gruyter, Berlin 2004. ERLL, Astrid: „Medium des kollektiven Gedächtnisses: Ein (erinnerungs-) kulturwissenschaftlicher

Kompaktbegriff.“ In: ERLL, Astrid; NÜNNING, Ansgar (Hrsg.): Medien des kollektiven Ge-dächtnisses. Konstruktivität – Historizität – Kulturspezifität. Walter de Gruyter, Berlin 2004. S. 3–22.

ERLL, Astrid: Kollektives Gedächtnis und Erinnerungskulturen. Metzler, Stuttgart 2005. ESPOSITO, Elena: Soziales Vergessen. Formen und Medien des Gedächtnisses der Gesellschaft.

Suhrkamp, Frankfurt am Main 2002. FAUSER, Markus: Einführung in die Kulturwissenschaft. Wissenschaftliche Buchgesellschaft,

Darmstadt 2003.

Page 4: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

192 6 Quellenverzeichnis

FRANÇOIS, Etienne (Hrsg.): Lieux de Mémoire, Erinnerungsorte. D’un modèle français à un projet allemand. Centre Marc Bloch, Berlin 1996.

FRANÇOIS, Etienne; SCHULZE, Hagen (Hrsg.): Deutsche Erinnerungsorte. Beck, München 2001. FRANÇOIS, Etienne: „Pierre Nora und die Lieux de mémoire.“ In: NORA, Pierre: Erinnerungsorte

Frankreichs. Beck, München 2005. S. 7–14. GALLI DELLA LOGGIA, Ernesto (Hrsg.): L’identità Italiana. Il Mulino, Bologna 1998. GOMBRICH, Ernst H.: Aby Warburg. Eine intellektuelle Biographie. Europäische Verlagsanstalt,

Hamburg 1981. HALBWACHS, Maurice: Das Gedächtnis und seine sozialen Bedingungen. Luchterhand, Berlin

1966. HALBWACHS, Maurice: Das kollektive Gedächtnis. Fischer, Frankfurt am Main 1985. HALBWACHS, Maurice: Stätten der Verkündigung im Heiligen Land. Eine Studie zum kollektiven

Gedächtnis. UVK, Konstanz 2003. HAVELOCK, Eric A.: Schriftlichkeit. Das griechische Alphabet als kulturelle Revolution. VCH,

Weinheim 1990. HEBEL, Udo: Sites of Memory in American Literatures and Cultures. Winter, Heidelberg 2003. ISNENGHI, Mario (Hrsg.): I luoghi della memoria. Laterza, Rom/Bari 1987–97. KAMMEN, Michael: The Mystic Chords of Memory. The Transformation of Tradition in American

Culture. Knopf, New York 1991. KOLBOOM, Ingo; GRZONKA, Sabine Alice (Hrsg.): Gedächtnisorte im anderen Amerika. Tradi-

tion und Moderne in Québec. / Lieux de mémoire dans l’autre Amérique. Tradition et modernité au Québec. Synchron, Heidelberg 2002.

KRÄMER, Sybille: Medien, Computer, Realität. Wirklichkeitsvorstellungen und Neue Medien. Suhr-

kamp, Frankfurt am Main 1998. KRÄMER, Sybille: „Was haben die Medien, der Computer und die Realität miteinander zu tun? Zur

Einleitung in diesen Band.“ In: KRÄMER, Sybille: Medien, Computer, Realität. Wirklichkeits-vorstellungen und Neue Medien. Suhrkamp, Frankfurt am Main 1998. S. 9–26.

LE RIDER, Jacques: „Anstelle einer Einleitung: Anmerkungen zu Pierre Noras Lieux de mémoire.“

In: CSÁKY, Moritz; STACHEL, Peter (Hrsg.): Speicher des Gedächtnisses. Bibliotheken, Mu-seen, Archive. Teil 1: Absage an und Wiederherstellung von Vergangenheit, Kompensation von Geschichtsverlust. Passagen Verlag, Wien 2000. S. 15–22.

LE RIDER, Jacques; CSÁKY, Moritz; SOMMER, Monika (Hrsg.): Transnationale Gedächtnisorte

in Zentraleuropa. Studien-Verlag, Innsbruck 2002.

Page 5: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses 193

LEGOFF, Jacques: Geschichte und Gedächtnis. Campus, Frankfurt am Main/New York 1992. MADALENA CALVO, José I.; ESCUDERO, María Carmen; PRIETO ALTAMIRA, Alfredo; RE-

GUILLO, José Francisco: „Los Lugares de Memoria de la Guerra Civil en un centro de poder: Salamanca, 1936–39.“ In: ARÓSTEGUI, Julio (Hrsg.): Historia y memoria de la Guerra Civil. Encuentro en Castilla y León. II. Investigaciones. Junta de Castilla y León, Valladolid 1988. S. 487–512.

MCLUHAN, Marshall: Die magischen Kanäle. – Understanding Media. Econ, Düsseldorf 1968. MERTEN, Klaus; SCHMIDT, Siegfried J.; WEISCHENBERG, Siegfried (Hrsg.): Die Wirklichkeit

der Medien. Eine Einführung in die Kommunikationswissenschaft. Westdeutscher Verlag, Opla-den 1994.

MICHELS, Karen: Aby Warburg. Im Bannkreis der Ideen. Beck, München 2007. MUSNER, Lutz; WUNBERG, Gotthart (Hrsg.): Kulturwissenschaften: Forschung – Praxis – Posi-

tionen. WUV, Wien 2002. NORA, Pierre (Hrsg.): Les lieux de mémoire. Gallimard, Paris 1984–1992. NORA, Pierre: Zwischen Geschichte und Gedächtnis. Wagenbach, Berlin 1990. NORA, Pierre: „La notion de lieu de mémoire est-elle exportable?“ In: DEN BOER, Pim; FRIJ-

HOFF, Willem (Hrsg.): Lieux de mémoire et identités nationales. Amsterdam UP, Amsterdam 1993. S. 3–10.

NORA, Pierre: „Le modèle des Lieux de mémoire.“ In: FRANÇOIS, Etienne: Lieux de mémoire,

Erinnerungsorte. D’un modèle français à un projet allemand. Centre Marc Bloch, Berlin 1996. S. 13–17.

NORA, Pierre (Hrsg.): Realms of Memory. Rethinking the French Past. Part 1: Conflicts and Divi-

sions. Columbia UP, New York 1996. NORA, Pierre: „From Lieux de mémoire to Realms of Memory.“ In: Ders. (Hrsg.): Realms of Memo-

ry. Rethinking the French Past. Part 1: Conflicts and Divisions. Columbia UP, New York 1996. S. XV–XXIV.

NORA, Pierre: Erinnerungsorte Frankreichs. Beck, München 2005. OEXLE, Otto Gerhard (Hrsg.): Memoria als Kultur. Vandenhoeck & Ruprecht, Göttingen 1995. RESINA, Joan Ramon; WINTER, Ulrich (Hrsg.): Casa encantada. Lugares de memoria en la Espa-

ña constitucional (1978–2004). Vervuert/Iberoamericana, Frankfurt am Main/Madrid 2005. SCHMIDT, Patrick: „Zwischen Medien und Topoi: Die lieux de mémoire und die Medialität des kul-

turellen Gedächtnisses“. In: ERLL, Astrid; NÜNNING, Ansgar (Hrsg.): Medien des kollektiven Gedächtnisses. Konstruktivität – Historizität – Kulturspezifität. Walter de Gruyter, Berlin 2004. S. 25–43.

Page 6: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

194 6 Quellenverzeichnis

SIEREK, Karl: Foto, Kino und Computer. Aby Warburg als Medientheoretiker. Philo, Hamburg 2007.

TAI, Hue Tam Ho: „Remembered Realms. Pierre Nora and French National Memory.“ In: American

Historical Review, 3 (2001). S. 906–922. VAN SAS, Nicolas C. F. (Hrsg.): Waar de blanke top der duinen. En andere vaderlandse herinnerin-

gen. Contact, Amsterdam 1995. WARNKE, Martin: „Aby Warburg. Der Bilderatlas Mnemosyne.“ Bd. II.1 der Reihe BREDEKAMP,

Horst; DIERS, Michael; FORSTER, Kurt W.; MANN, Nicholas; SETTIS, Salvatore; WARN-KE, Martin (Hrsg.): Aby Warburg. Gesammelte Schriften. Studienausgabe. Akademie, Berlin 2000.

WINTER, Ulrich (Hrsg.): Lugares de memoria de la Guerra Civil y el franquismo. Representaciones

literarias y visuales. Vervuert/Iberoamericana, Frankfurt am Main/Madrid 2006. YATES, Frances A.: The Art of Memory. Chicago UP, Chicago 1966.

6.2 Zum Spanischen Bürgerkrieg und seiner Erinnerungsgeschichte

Literatur AGUILAR FERNÁNDEZ, Paloma: Memoria y olvido de la Guerra Civil española. Alianza, Madrid

1996. AGUILAR FERNÁNDEZ, Paloma; HUMLEBÆK, Carsten: „Collective Memory and National Iden-

tity in the Spanish Democracy.“ In: REIN, Raanan (Hrsg.): Spanish Memories: Images of a Contested Past. (= History & Memory, 14 (2002). Sonderheft.). S. 121–164.

AGUILAR FERNÁNDEZ, Paloma: „Presencia y ausencia de la guerra civil y del franquismo en la

democracia española. Reflexiones en torno a la articulación y ruptura del ‚pacto de silencio‘“. In: ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Mar-cial Pons, Madrid 2006. S. 245–293.

ARIJA, José Manuel: „Especial guerra civil (2). Lo que queda del 36.“ Cambio 16, 617 (1983).

S. 67–71. ARIJA, José Manuel: „Especial guerra civil (4). Ni vencedores ni vencidos.“ Cambio 16, 619 (1983).

S. 75–79. ARÓSTEGUI, Julio: „La memoria de la Guerra Civil en la sociedad española de la Transición.“ In:

BERNECKER, Walther L. (Hrsg.): De la Guerra Civil a la Transición: memoria histórica, cambio de valores y conciencia colectiva. Institut für Spanien- und Lateinamerikastudien, Augsburg 1997. S. 38–69.

ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons,

Madrid 2006.

Page 7: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

6.2 Zum Spanischen Bürgerkrieg und seiner Erinnerungsgeschichte 195

BANNASCH, Bettina; HOLM, Christiane (Hrsg.): Erinnern und Erzählen. Der Spanische Bürger-krieg in der deutschen und spanischen Literatur und in den Bildmedien. Narr Francke Attempto, Tübingen 2005.

BEDMAR GONZÁLEZ, Arcángel (Hrsg.): Memoria y olvido sobre la Guerra Civil y la represión

franquista. Delegación de Publicaciones del Ayuntamiento de Lucena, Lucena 2003. BERNECKER, Walther L.: Der Spanische Bürgerkrieg. Materialien und Quellen. Vervuert, Frank-

furt am Main 1986. BERNECKER, Walther L.: „Vergangenheitsbewältigung auf spanisch. Die spanische Diskussion

zum 50. Jahrestag des Bürgerkriegsbeginns.“ In: Tranvía, 9 (1988). S. 17–20. BERNECKER, Walther L.; COLLADO SEIDEL, Carlos (Hrsg.): Spanien nach Franco. Der Über-

gang von der Diktatur zur Demokratie 1975–1982. R. Oldenbourg, München 1993. BERNECKER, Walther L.: „De la diferencia a la indiferencia. La sociedad española y la guerra civil

(1936/39–1986/89).“ In: LÓPEZ-CASERO, Francisco; BERNECKER, Walther L.; WALD-MANN, Peter (Hrsg.): El precio de la modernización. Formas y retos del cambio de valores en la España de hoy. Vervuert, Frankfurt am Main 1994. S. 63–79.

BERNECKER, Walther L. (Hrsg.): De la Guerra Civil a la Transición: memoria histórica, cambio

de valores y conciencia colectiva. Institut für Spanien- und Lateinamerikastudien, Augsburg 1997.

BERNECKER, Walther L.: „España entre amnesia y memoria colectiva. Guerra Civil, Transición,

Reconciliación.“ In: Estudios Políticos, 23 (2003). S. 55–78. BERNECKER, Walther L.; DIRSCHERL, Klaus (Hrsg.): Spanien heute. Politik, Wirtschaft, Kultur.

Vervuert, Frankfurt am Main 2004. BERNECKER, Walther L.; BRINKMANN, Sören: „Spaniens schwierige Identität. Geschichte und

Politik zur Jahrtausendwende.“ In: BERNECKER, Walther L.; DIRSCHERL, Klaus (Hrsg.): Spanien heute. Politik, Wirtschaft, Kultur. Vervuert, Frankfurt am Main 2004. S. 123–143.

BERNECKER, Walther L.; BRINKMANN, Sören: „Zwischen Geschichte und Erinnerung. Zum

Umgang mit der Zeitgeschichte in Spanien.“ In: NÜTZENADEL, Alexander; SCHIEDER, Wolfgang (Hrsg.): Zeitgeschichte als Problem. Nationale Traditionen und Perspektiven der Forschung in Europa. Vandenhoeck & Ruprecht, Göttingen 2004. S. 78–106.

BERNECKER, Walther L.: Krieg in Spanien 1936–1939. Wissenschaftliche Buchgesellschaft,

Darmstadt 2005. BERNECKER, Walther L.; PIETSCHMANN, Horst: Geschichte Spaniens. Von der frühen Neuzeit

bis zur Gegenwart. Kohlhammer, Stuttgart 2005. BERNECKER, Walther L.: „Demokratisierung und Vergangenheitsaufarbeitung in Spanien.“ In:

BANNASCH, Bettina; HOLM, Christiane (Hrsg.): Erinnern und Erzählen. Der Spanische Bür-gerkrieg in der deutschen und spanischen Literatur und in den Bildmedien. Narr Francke Attempto, Tübingen 2005. S. 9–23.

Page 8: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

196 6 Quellenverzeichnis

BERNECKER, Walther L.: „Recuperando la memoria histórica: fosas comunes en España. Entre-

vista con Emilio Silva.“ In: Iberoamericana, 19 (2005). S. 179–188. BERNECKER, Walther L.; BRINKMANN, Sören: Kampf der Erinnerungen. Der Spanische Bürger-

krieg in Politik und Gesellschaft 1936–2006. Graswurzelrevolution, Nettersheim 2006. BRIESEMEISTER, Dietrich: Spanien aus deutscher Sicht. Deutsch-spanische Kulturbeziehungen

gestern und heute. Niemeyer, Tübingen 2004. BRINKMANN, Sören: „Verspätete Erinnerung. Motive und Reichweite der jüngsten Vergangen-

heitsarbeit in Spanien.“ In: Sozial.Geschichte, 3 (2005). S. 98–114. CARDONA, Gabriel: „Die Militäroperationen.“ In: TUÑÓN DE LARA, Manuel; ARÓSTEGUI,

Julio; VIÑAS, Ángel; CARDONA, Gabriel; BRICALL, Josep M. (Hrsg.): Der Spanische Bür-gerkrieg. Eine Bestandsaufnahme. Suhrkamp, Frankfurt am Main 1987. S. 296–407.

COTARELO, Ramón (Hrsg.): Transición política y consolidación democrática. España (1975–

1986). Centro de Investigaciones Sociológicas, Madrid 1992. CUÉ, Carlos E.: „Sin reconocimiento oficial.“ El País, 18.07.2006. DE LA CIERVA, Ricardo: Historia esencial de la guerra civil española. Todos los problemas re-

sueltos sesenta años después. Fénix, Madrid 1996. DEL ÁGUILA, Rafael: „Desmemoria y rememoración: la guerra y el franquismo hoy.“ In: Historia y

Política, 16 (2006). (= Heft Nuevas miradas sobre la Guerra Civil.) S. 183–206. ESPINOSA MAESTRE, Francisco: „Historia, memoria, olvido. La represión franquista.“ In: BED-

MAR GONZÁLEZ, Arcángel (Hrsg.): Memoria y olvido sobre la Guerra Civil y la represión franquista. Delegación de Publicaciones del Ayuntamiento de Lucena, Lucena 2003. S. 101–139.

ESPINOSA MAESTRE, Francisco: Contra el olvido. Historia y memoria de la guerra civil. Crítica,

Barcelona 2006. HEROLD-SCHMIDT, Hedwig: „Vom Ende der Ersten zum Scheitern der Zweiten Republik (1874–

1939).“ In: SCHMIDT, Peer (Hrsg.): Kleine Geschichte Spaniens. Reclam, Stuttgart 2004. S. 329–442.

HUMLEBÆK, Carsten: „Searching for a New National Holiday in Post-Franco Spain.“ In: RUCH-

NIEWICZ, Krzysztof; TROEBST, Stefan (Hrsg.): Diktaturbewältigung und nationale Selbst-vergewisserung. Geschichtskulturen in Polen und Spanien im Vergleich. Wydawnictwo Uni-wersytetu Wroclawskiego, Breslau 2004. S. 209–213.

JACKSON, Gabriel: The Spanish Republic and the Civil War. 1931–1939. Princeton University

Press, Princeton (New Jersey) 1965. JACKSON, Gabriel: A Concise History of the Spanish Civil War. Thames And Hudson, London

1974.

Page 9: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

6.2 Zum Spanischen Bürgerkrieg und seiner Erinnerungsgeschichte 197

JACKSON, Gabriel: Annäherung an Spanien. 1898–1975. Suhrkamp, Frankfurt am Main 1982. JULIÁ, Santos: „Saturados de memoria.“ In: El País, 21.07.1996. JULIÁ, Santos: „Proyectos de transición en la oposición antifranquista.“ In: BERNECKER, Walther

L. (Hrsg.): De la Guerra Civil a la Transición: memoria histórica, cambio de valores y con-ciencia colectiva. Institut für Spanien- und Lateinamerikastudien, Augsburg 1997. S. 9–37.

JULIÁ, Santos: „Acuerdo sobre el pasado.“ In: El País, 24.11.2002. JULIÁ, Santos (Hrsg.): Víctimas de la Guerra Civil. Temas de hoy, Madrid 2004. JULIÁ, Santos: „Echar al olvido. Memoria y amnistía en la transición.“ In: Claves de razón práciti-

ca, 129 (2003). S. 14–24. KIRSCH, Hans-Christian (Hrsg.): Der Spanische Bürgerkrieg in Augenzeugenberichten. Deutscher

Taschenbuch Verlag, München 1971. LÓPEZ-CASERO, Francisco; BERNECKER, Walther L.; WALDMANN, Peter (Hrsg.): El precio

de la modernización. Formas y retos del cambio de valores en la España de hoy. Vervuert, Frankfurt am Main 1994.

MACHER, Julia: Verdrängung um der Versöhnung willen? Die geschichtspolitische Auseinander-

setzung mit Bürgerkrieg und Franco-Diktatur in den ersten Jahren des friedlichen Übergangs von der Diktatur zur Demokratie in Spanien (1975–1978). Friedrich-Ebert-Stiftung, Bonn 2002.

MARICHAL, Juan: „36 años de exilio. Las fases políticas del destierro español (1939–1975).“ In:

Historia 16, 5 (1976). S. 35–41. MARTÍNEZ REVERTE, Jorge: La batalla del Ebro. Crítica, Barcelona 2003. MOA, Pío: „Causas de la Guerra de España.“ In: Razón Española, 107 (2001). S. 351–370. MOA, Pío: Los mitos de la guerra civil. La Esfera de los Libros, Madrid 2004. MORÁN, Gregorio: El precio de la transición. Una interpretación diferente y radical del proceso

que condujo a España de la dictadura a la democracia. Planeta, Barcelona 1991. MORENO GÓMEZ, Francisco: „La represión oculta – El gran tabú de la democracia.“ In: BEDMAR

GONZÁLEZ, Arcángel (Hrsg.): Memoria y olvido sobre la Guerra Civil y la represión fran-quista. Delegación de Publicaciones del Ayuntamiento de Lucena, Lucena 2003. S. 21–37.

NAVARRO, Vicenç: Bienestar insuficiente, democracia incompleta. Sobre lo que no se habla en

nuestro país. Anagrama, Barcelona 2003. NAVARRO, Vicenç: „La transición y los desaparecidos republicanos.“ In: SILVA, Emilio; ESTE-

BAN, Asunción; CASTÁN, Javier; SALVADOR, Pancho (Hrsg.): La memoria de los olvida-dos. Un debate sobre el silencio de la represión franquista. Ámbito, Valladolid 2004. S. 115–131.

Page 10: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

198 6 Quellenverzeichnis

NAVAJAS ZUBELDIA, Carlos (Hrsg.): Actas del III Simposio de Historia Actual. Logroño, 26–28

de octubre de 2000. Vol II. Instituto de Estudios Riojanos, Logroño 2002. NÜTZENADEL, Alexander; SCHIEDER, Wolfgang (Hrsg.): Zeitgeschichte als Problem. Nationale

Traditionen und Perspektiven der Forschung in Europa. Vandenhoeck & Ruprecht, Göttingen 2004.

PRADERA, Javier: „La huella del régimen.“ In: El País, 20.11.2005. PRESTON, Paul: The Coming of the Spanish Civil War. Reform, Reaction and Revolution in the Se-

cond Republic. Routledge, London 1994. PRESTON, Paul: „Las víctimas del Franquismo y los historiadores.“ In: SILVA, Emilio; ESTEBAN,

Asunción; CASTÁN, Javier; SALVADOR, Pancho (Hrsg.): La memoria de los olvidados. Un debate sobre el silencio de la represión franquista. Ámbito, Valladolid 2004. S. 13–21.

PRESTON, Paul: La Guerra Civil espanyola. Base, Barcelona 2006. REIG TAPIA, Alberto: Ideología e historia. Sobre la represión franquista y la Guerra Civil. Akal,

Madrid 1986. REIG TAPIA, Alberto: „El recuerdo y el olvido. Los lugares de memoria del franquismo.“ In: BED-

MAR GONZÁLEZ, Arcángel (Hrsg.): Memoria y olvido sobre la Guerra Civil y la represión franquista. Delegación de Publicaciones del Ayuntamiento de Lucena, Lucena 2003. S. 59–100.

REIN, Raanan (Hrsg.): Spanish Memories: Images of a Contested Past. (= History & Memory, 14

(2002). Sonderheft.). REY, David: „Erinnern und Vergessen im post-diktatorischen Spanien.“ In: SABROW, Martin; JES-

SEN, Ralph; GROßE KRACHT, Klaus (Hrsg.): Zeitgeschichte als Streitgeschichte. Große Kon-troversen nach 1945. Beck, München 2003. S. 347–369.

RICHARDS, Michael: A Time of Silence. Civil War and the Culture of Repression in Franco’s

Spain, 1936–1945. Cambridge University Press, Cambridge 1998. RICHARDS, Michael: „El régimen de Franco y la política de memoria de la guerra civil española.“

In: ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Mar-cial Pons, Madrid 2006. S. 167–200.

RUCHNIEWICZ, Krzysztof; TROEBST, Stefan (Hrsg.): Diktaturbewältigung und nationale Selbst-

vergewisserung. Geschichtskulturen in Polen und Spanien im Vergleich. Wydawnictwo Uni-wersytetu Wroclawskiego, Breslau 2004.

SABROW, Martin; JESSEN, Ralph; GROßE KRACHT, Klaus (Hrsg.): Zeitgeschichte als Streit-

geschichte. Große Kontroversen nach 1945. Beck, München 2003. SÁNCHEZ CERVELLÓ, Josep; CLUA MICOLA, Pere: La Batalla de l’Ebre: Un riu de sang. Con-

sorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, Gandesa 2005.

Page 11: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

6.2 Zum Spanischen Bürgerkrieg und seiner Erinnerungsgeschichte 199

SCHMIDT, Peer (Hrsg.): Kleine Geschichte Spaniens. Reclam, Stuttgart 2004. SCHMIDT, Peer: „Diktatur und Demokratie (1939–2004).“ In: SCHMIDT, Peer (Hrsg.): Kleine Ge-

schichte Spaniens. Reclam, Stuttgart 2004. S. 443–523. SILVA, Emilio; MACÍAS, Santiago: Las fosas de Franco. Los republicanos que el dictador dejó en

las cunetas. Temas de Hoy, Madrid 2003. SILVA, Emilio; ESTEBAN, Asunción; CASTÁN, Javier; SALVADOR, Pancho (Hrsg.): La memo-

ria de los olvidados. Un debate sobre el silencio de la represión franquista. Ámbito, Valladolid 2004.

SILVA, Emilio: „The Importance of Remembrance in the Transition to Democracy in Spain.“ In:

RUCHNIEWICZ, Krzysztof; TROEBST, Stefan (Hrsg.): Diktaturbewältigung und nationale Selbstvergewisserung. Geschichtskulturen in Polen und Spanien im Vergleich. Wydawnictwo Uniwersytetu Wroclawskiego, Breslau 2004. S. 69–74.

TORRES, Estanislau: La batalla de l’Ebre i La caiguda de Barcelona, 1939. Pagès, Lleida 1999. TUÑÓN DE LARA, Manuel: „¿Dos Españas?“ In: Cambio 16, 617 (1983). S. 79. TUÑÓN DE LARA, Manuel; ARÓSTEGUI, Julio; VIÑAS, Ángel; CARDONA, Gabriel; BRI-

CALL, Josep M. (Hrsg.): Der Spanische Bürgerkrieg. Eine Bestandsaufnahme. Suhrkamp, Frankfurt am Main 1987.

TUÑÓN DE LARA, Manuel: „Strukturelle Ursachen und unmittelbare Anlässe.“ In: TUÑÓN DE

LARA, Manuel; ARÓSTEGUI, Julio; VIÑAS, Ángel; CARDONA, Gabriel; BRICALL, Josep M. (Hrsg.): Der Spanische Bürgerkrieg. Eine Bestandsaufnahme. Suhrkamp, Frankfurt am Main 1987. S. 7–64.

TUÑÓN DE LARA, Manuel: „Versuch einer Gesamteinschätzung – Ein halbes Jahrhundert danach.“

In: TUÑÓN DE LARA, Manuel; ARÓSTEGUI, Julio; VIÑAS, Ángel; CARDONA, Gabriel; BRICALL, Josep M. (Hrsg.): Der Spanische Bürgerkrieg. Eine Bestandsaufnahme. Suhrkamp, Frankfurt am Main 1987. S. 625–650.

VEGA SOMBRÍA, Santiago: „La superación positiva de la Guerra Civil, la asignatura pendiente de

la transición.“ In: NAVAJAS ZUBELDIA, Carlos (Hrsg.): Actas del III Simposio de Historia Actual. Logroño, 26–28 de octubre de 2000. Vol II. Instituto de Estudios Riojanos, Logroño 2002. S. 691–708.

VILARÓS, Teresa M.: El mono del desencanto. Una crítica cultural de la transición española

(1973–1993). Siglo XXI de España, Madrid 1998. WILTON, Jennifer: „Memoria und Desmemoria. Warum in Spanien von ‚Erinnerungspolitik‘ ge-

sprochen werden kann.“ In: Tranvía, 65 (2002). S. 8–9. WINTER, Ulrich: „Spaniens Intellektuelle: Eine neue Diskussionskultur und die Debatte um Identi-

täten und ‚Erinnerungsorte‘ (1976–2002).“ In: BERNECKER, Walther L.; DIRSCHERL, Klaus (Hrsg.): Spanien heute. Politik, Wirtschaft, Kultur. Vervuert, Frankfurt am Main 2004. S. 631–655.

Page 12: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

200 6 Quellenverzeichnis

Internet Gesetze Spaniens über www.boe.es BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Nr. 162, Gesetz vom 07.07.2006, Referenznummer 12309. BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Nr. 310, Gesetz vom 26.12.2007, Referenznummer 22296. Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica (ARMH) www.geocities.com/priaranza36 www.memoriahistorica.org. 6.3 Zu den Espais de la Batalla de l’Ebre Literatur AJUNTAMENT DE CORBERA D’EBRE: L’Abecedari de la Llibertat. Missatge escrit. Ajuntament

de Corbera d’Ebre, Corbera d’Ebre, ohne Angabe des Erscheinungsjahrs. CONSORCI MEMORIAL DELS ESPAIS DE LA BATALLA DE L’EBRE (COMEBE): Espais de

la Batalla de l’Ebre. (I) Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, Gandesa 2007. (= Selbstpräsentation der COMEBE.)

CONSORCI MEMORIAL DELS ESPAIS DE LA BATALLA DE L’EBRE (COMEBE): Espais de

la Batalla de l’Ebre. (II) Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, Gandesa, ohne Angabe des Erscheinungsjahrs. (= Übergangsweiser Besucherführer des COMEBE nach der Er-öffnung der ersten Besucherroute.)

SERRES BUENAVENTURA, Antònia: „Ruta dels Espais de la Batalla de l’Ebre“. In: La Cabana,

128 (2007). S. 21–24. Internet COMEBE und die Espais de la Batalla de l’Ebre www.batallaebre.org www.batallaebre.org/espais.html www.batallaebre.org/espais_historics.pdf www.batallaebre.org/memorial_camposines.pdf www.batallaebre.org/veus_front.pdf www.70aniversaribatallaebre.org Katalanisches Statistikamt Institut d'Estadística de Catalunya IDESCAT www.idescat.net

Page 13: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7 Anhang

Page 14: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

202 7 Anhang

7.1 Der Verlauf des Spanischen Bürgerkriegs: Karten

Abbildung 2 a: Juli 1936

Abbildung 2 b: März 1937

Page 15: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7.1 Der Verlauf des Spanischen Bürgerkriegs: Karten 203

Abbildung 2 c: Oktober 1937

Abbildung 2 d: Juli 1938

Quelle: TUÑÓN DE LARA, Manuel u. a. (Hrsg.): Der Spanische Bürgerkrieg

.

Page 16: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

204 7 Anhang

7.2 Die Espais de la Batalla de l’Ebre: Texttafeln497

und Abbildungen498

Im Folgenden wird – unter Beibehaltung der unter IV.1 eingeführten Reihen-

folge der Kategorien Centre d’Interpretació, Espai Històric und Kriegerdenkmal

– der Wortlaut derjenigen Texttafeln wiedergegeben, die bis August 2007 im

Rahmen der im März 2005 eröffneten ersten Route installiert waren. Dazu gehö-

ren das Informations- und Besucherzentrum im Erdgeschoss des sich in der Ent-

stehung befindlichen Centre d’Interpretació 115 dies (Corbera d’Ebre), das bis

dato einzig eröffnete Centre d’Interpretació Veus del front (El Pinell de Brai),

die – hier in alphabetischer Reihenfolge aufgeführten – Espais Històrics Els Bar-

rancs (Vilalba dels Arcs), Cases Caigudes (El Pinell de Brai), Les Devees (La

Fatarella), Poble Vell (Corbera d’Ebre) und Serra de Pàndols (El Pinell de Brai)

sowie das Kriegerdenkmal El Memorial de les Camposines (La Fatarella).

7.2.1 Das Informations- und Besucherzentrum (Corbera d’Ebre)

7.2.1.1 Die Ausstellung

Katalanisch – Una de les formes de seguir les petjades d’una batalla són les se-

ves restes materials. Entre elles destaquen aquelles relacionades amb l’armament

i el seu ús: fragments de la metralla dels projectils d’artilleria, casquets de les ba-

les disparades per l’enemic, bales que mai van ser utilitzades, anelles de les gra-

nades de mà i restes dels carregadors són alguns d’aquests elements.

497 Quelle: Eigener Besuch sowie Textvorlagen aus der elektronischen Datenbank des COMEBE. In den Fällen, in denen die Texttafeln lediglich eine katalanische und eine spanische Version aufweisen – in der Ausstellung des Informations- und Besucherzentrums sowie in dem Centre d’Interpretació Veus del front –, hat die Autorin selbst eine deutsche Übersetzung angefertigt. Die restlichen Text-tafeln besitzen jeweils eine englische Version, weshalb dort von einer Übersetzung ins Deutsche ab-gesehen wird. Die neun Texttafeln des Kriegerdenkmals El Memorial de les Camposines zu einzel-nen Soldaten der Ebroschlacht sind als Hommage gedacht; sie sind zu Ehren der jeweiligen Person ausschließlich in der Sprache dessen Herkunftsorts – Katalanisch, Spanisch, Galicisch oder Englisch – gehalten und werden deshalb auch hier nicht übersetzt. 498 Quelle: Eigene Aufnahmen.

Page 17: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7.2 Die Espais de la Batalla de l’Ebre: Texttafeln und Abbildungen 205

Spanisch – Una de las formas de seguir las pisadas de una batalla son sus restos

materiales. Entre ellos destacan aquellos relacionados con el armamento y su

uso: fragmentos de la metralla de los proyectiles de artillería, casquillos de las

balas disparadas desde las trincheras, balines de las balas disparados por el ene-

migo, cartuchos que nunca fueron utilizados, anillas de granadas de mano y res-

tos de los cargadores de munición son algunos de estos elementos.

Abbildung 3: Das Informations- und Besucherzentrum

Deutsch – Eine der Arten, den Spuren einer Schlacht nachzugehen, ist anhand

ihrer materiellen Reste. Darunter stehen solche im Vordergrund, die mit der

Waffenausrüstung und ihrem Gebrauch zusammenhängen: Kugelfragmente der

Artillerieprojektile, Hülsen der zwischen den Schützengräben verschossenen

Patronen, vom Feind abgefeuerte Schrotkugeln, niemals eingesetzte Kartuschen,

Page 18: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

206 7 Anhang

Ringe von Handgranaten und Reste der Munitionmagazine sind einige dieser

Elemente.

***

Katalanisch – El pas del temps afecta amb major duresa als materials més frà-

gils, com el material tèxtil dels uniformes i altres peces de la indumentària dels

combatents. L’excavació ha permès recuperar algunes restes d’aquest material,

concretament del calçat dels soldats. Tot i que majoritàriament els combatents de

l’Ebre duien espardenyes, alguns d’ells duien botes. Les soles de les botes, amb

els seus claus, fragment de cuir o restes de sivelles i passadors, ens permeten

reconstruir part d’aquesta indumentària.

Spanisch – El paso del tiempo afecta con mayor dureza a los materiales más frá-

giles, como las telas de uniformes y otras partes de la indumentaria de los com-

batientes. La excavación ha hecho posible la recuperación de este material, con-

cretamente del calzado de los soldados. Aunque mayoritariamente los comba-

tientes del Ebro llevaban alpargatas, algunos de ellos también calzaron botas.

Las suelas de esas botas, con sus respectivos clavos, fragmentos de cuero o los

restos de las hebillas y pasadores, nos permiten reconstruir parte de esa indumen-

taria.

Deutsch – Der Lauf der Zeit hat einen besonders starken Einfluss auf die em-

pfindlichsten Materialien wie Uniformstoffe und andere Teile der Kleidung der

Kämpfenden. Ausgrabungen haben die Wiedererlangung dieses Materials, kon-

kret des Schuhwerks der Soldaten, ermöglicht. Obwohl die Mehrzahl der Ebro-

soldaten Leinenschuhe trug, waren einige von ihnen auch mit Stiefeln ausge-

stattet. Die Sohlen dieser Stiefel mit ihren Beschlägen, Lederfragmente oder die

Reste der Schnallen und Verschlüsse erlauben es uns, einen Teil dieser Beklei-

dung zu rekonstruieren.

Page 19: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7.2 Die Espais de la Batalla de l’Ebre: Texttafeln und Abbildungen 207

***

Abbildung 4: Exponate der Ausstellung im Informations- und Besucherzentrum

Katalanisch – L’excavació també ha permès la descoberta d’objectes curiosos,

que normalment no es relacionen amb una batalla, però que formaven part de la

vida quotidiana dels soldats.

- Fragment d’un tub de pasta de dents, amb restes de la pasta original.

- Fragment d’una pipa de fumar tabac.

- Màquina de fer punta als llapis.

- Placa d’identificació d’unitat, possiblement de metralladores.

- Conjunt de tinters de vidre per poder escriure amb ploma.

Page 20: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

208 7 Anhang

- Ampolla de vidre per conservar líquids, amb tap de suro i filferro per

poder-la penjar.

- Ganivet de fabricació casolana sense l’empunyadura de fusta.

Spanisch – La excavación también ha hecho posible el descubrimiento de obje-

tos curiosos, que normalmente no se relacionan con una batalla, pero que forma-

ban parte de la vida cotidiana de los soldados.

- Fragmento de un tubo de pasta de dientes, con restos de la pasta origi-

nal.

- Fragmento de una pipa para fumar tabaco.

- Sacapuntas para lápices.

- Placa de identificación de unidad. Posiblemente de ametralladoras.

- Conjunto de tinteros de cristal para poder escribir con pluma.

- Botella de cristal para conservar líquidos, con tapón de corcho y alam-

bre para poder llevarla colgada.

- Cuchillo de fabricación casera sin la empuñadura de madera.

Deutsch – Ausgrabungen haben auch die Entdeckung kurioser Objekte ermög-

licht, die üblicherweise nicht mit einer Schlacht in Verbindung gebracht werden,

die jedoch zum Alltagsleben der Soldaten gehörten.

- Fragment einer Zahnpastatube mit Resten der Originalpasta.

- Fragment einer Tabakpfeife.

- Bleistiftspitzer.

- Identifikationsplakette einer Einheit. Möglicherweise von Maschinen-

gewehren.

- Ensemble von Tintenfässern aus Glas für den Gebrauch von Feder-

haltern.

- Glasflasche für Flüssigkeiten mit Korkverschluss und Draht zur Befesti-

gung am Körper.

- Selbstgemachtes Messer mit fehlendem Holzgriff.

Page 21: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7.2 Die Espais de la Batalla de l’Ebre: Texttafeln und Abbildungen 209

***

Katalanisch – L’alimentació de la tropa era fonamental per poder garantir el seu

esperit combatiu. Les grans distàncies del front de l’Ebre feien que, durant molts

dies, aquesta alimentació es fes només a base de llaunes de conserva. Els espais

històrics amaguen gran quantitat d’aquestes llaunes, de diverses formes i contin-

guts (des de sardines i arengades de Noruega fins a carn russa), que van marcar

la dieta dels combatents.

Spanisch – La alimentación de la tropa era fundamental para poder garantizar su

espíritu combativo. Las grandes distancias del frente del Ebro provocaban que,

durante muchos días, la alimentación se realizase a base de latas de conserva.

Los espacios históricos esconden gran cantidad de estas latas, de diversas formas

y contenidos (desde sardinas y arenques de Noruega hasta carne rusa), que mar-

caron la dieta de los combatientes.

Deutsch – Die Versorgung der Truppen mit Lebensmitteln war fundamental für

den Kampfgeist. Die weiten Entfernungen entlang der Ebrofront führten dazu,

dass die Ernährung über viele Tage hinweg mittels Konservenbüchsen gesichert

wurde. Die historischen Stätten bergen eine große Anzahl dieser Büchsen mit

verschiedenen Formen und Inhalten (von Sardinen und norwegischen Heringen

bis zu russischem Fleisch), welche die Nahrung der Soldaten ausmachten.

7.2.1.2 Die Aussichtsplattform

Einführung

Katalanisch – Us trobeu als Espais de la Batalla de l’Ebre, un recorregut històric

per un dels escenaris més determinants de la Guerra Civil Espanyola. La Batalla

de l’Ebre va representar l’enfrontament de les millors unitats militars de dos

Page 22: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

210 7 Anhang

grans exèrcits: l’Exèrcit Popular de la República i l’exèrcit franquista enviat a

l’Ebre per tal de repel·lir l’ofensiva republicana. El recorregut pel territori dels

Espais de la Batalla de l’Ebre inclou tot un seguit de rutes per espais històrics i

centres d’interpretació distribuïts al llarg de la comarca de la Terra Alta, el prin-

cipal escenari dels 115 dies de combats que van convertir l’Ebre en la batalla

més dura, sagnant i decisiva de tota la guerra.

Spanisch – Os encontráis en los Espais de la Batalla de l’Ebre, un recorrido his-

tórico por uno de los escenarios más determinantes de la Guerra Civil Española.

La Batalla del Ebro representó el enfrentamiento de la mejores unidades milita-

res de dos grandes ejércitos: el Ejército Popular de la República y el ejército

franquista enviado al Ebro con el fin de repeler la ofensiva republicana. El recor-

rido por el territorio de los Espais de la Batalla de l’Ebre incluye una serie de ru-

tas por espacios históricos y centros de interpretación distribuidos por la comarca

de la Terra Alta, el principal escenario de los 115 días de combates que convir-

tieron el Ebro en la batalla más dura, sangrienta y decisiva de toda la guerra.

Englisch – You are now in the area of the Battle of the Ebro, one of the most de-

cisive engagements of the Spanish Civil War. The best military units of the

Republican army and the Nationalist army fought each other face to face. The

tour around the area of the Battle of the Ebro includes historical sites and visits

to Interpretation Centres distributed throughout the region of the Terra Alta. This

was the main battleground for the 115 days of combat, the toughest, bloodiest

and most decisive battle of the whole war.

Die Umgebung

Katalanisch – Serra de Cavalls. Els contraforts d’aquesta serra són l’escenari de

durs combats amb l’objectiu de permetre l’avenç de l’exèrcit franquista sobre les

posicions republicanes, les quals presenten una important resistència fins a pri-

Page 23: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7.2 Die Espais de la Batalla de l’Ebre: Texttafeln und Abbildungen 211

mers d’octubre. Vèrtex Picosa. Situat al terme de Móra d’Ebre, marca l’accés a

la vall del riu Ebre. Després de caure Cavalls, les forces franquistes maniobren

sobre les poblacions riberenques i ocupen la Picosa el 7 de novembre. El fet for-

ça la retirada dels republicans cap a la serra de la Fatarella, des d’on creuen cap a

l’altra riba del riu. Serra de Montsant. A l’altre cantó de l’Ebre, en terres del

Priorat, es veu l’escarpada serra del Montsant. Es tracta del lloc on l’exèrcit de la

República situa els punts d’observació per a planificar i dirigir la batalla al llarg

de les primeres jornades.

Abbildung 5: Die Aussichtsplattform

Spanisch – Serra de Cavalls. Los contrafuertes de esta sierra son el escenario de

duros combates con el objetivo de permitir el avance del ejército franquista sobre

las posiciones republicanas, que mostraron una importante resistencia hasta pri-

Page 24: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

212 7 Anhang

meros de octubre. Vèrtex Picosa. Situado en el término de Móra d’Ebre, marca el

acceso al vall del río Ebro. Después de caer Cavalls, las fuerzas franquistas ma-

niobran sobre las poblaciones ribereñas y ocupan la Picosa el 7 de noviembre.

Este hecho obliga a la retirada de los republicanos hacia la sierra de la Fatarella,

desde donde cruzan hasta el otro lado del río. Serra de Montsant. Al otro lado

del río, en tierras del Priorat, se ve la escarpada sierra del Montsant. Se trata del

lugar donde el ejército de la República sitúa los puntos de observación para pla-

nificar y dirigir la batalla durante las primeras jornadas.

Englisch – Cavalls Mountain Range. The Republican army put up fierce resis-

tance to the constant Nationalist attacks on their positions in the foothills of this

mountain range. Despite their resistance, the Republicans were forced into sur-

rendering their position at the beginning of October. [Die Information zu Vèrtex

Picosa fehlt in der englischen Übersetzung, Anmerkung der Autorin.] Montsant

Mountain Range. The sheer cliffs of the Montsant Mountain Range in the region

of the Priorat can be seen on the other side of the River Ebro. The Republican

Army constructed various observation points in this region, from which the ini-

tial attack was planned and directed.

***

Katalanisch – Poble Vell de Corbera d’Ebre. Al capdamunt del turó de la Mon-

tera es conserven les restes del que va ser la vila de Corbera d’Ebre fins al juliol

de 1938. Els forts bombardeigs que hi realitzen les forces franquistes, pel fet de

ser primera línia del front durant la batalla de l’Ebre, signifiquen la seva pràctica

destrucció. La construcció del nou poble als peus del Poble Vell, seguint el traçat

de l’antiga carretera d’Alcolea del Pinar a Tarragona, ha permès conservar

aquests vestigis com a cru testimoni de les seqüeles de la guerra.

Spanisch – Poble Vell de Corbera d’Ebre. En la cima de la loma de la Montera

se conservan los restos de lo que fue el pueblo de Corbera d’Ebre hasta julio de

Page 25: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7.2 Die Espais de la Batalla de l’Ebre: Texttafeln und Abbildungen 213

1.938. Los fuertes bombardeos que realizaron las fuerzas franquistas, por el he-

cho de estar en primera línea de frente durante la Batalla del Ebro, significaron la

práctica destrucción de la localidad. La construcción del nuevo pueblo a los pies

del Poble Vell, siguiendo la antigua carretera de Alcolea del Pinar a Tarragona,

ha permitido conservar estos vestigios como un crudo testimonio de las secuelas

de la guerra.

Englisch – Old Village of Corbera d’Ebre. What was, up until July 1938, the vil-

lage of Corbera d’Ebre, can now be found in ruins on the top of Montera Hill.

The fierce air raids of Franco’s Nationalist air force, led to the virtual destruction

of this village which had been caught between the two armies during the Battle

of the Ebro. A new village was constructed below the ruins of the Old Village on

the old road from Alcolea del Pinar to Tarragona. The ruins still stand today as a

witness to the harsh consequences of war.

***

Katalanisch – Tossal de la Ponça. La proximitat amb la vila de Corbera el con-

verteix en un punt estratègic bàsic des d’on es fustiga els defensors de la pobla-

ció. Els Gironesos. Partida agrària del terme de Gandesa, amb elevacions prope-

res als 400 metres. Durant el setge de Gandesa aquestes prosicions serveixen de

base per a l’assalt de les tropes republicanes. Serra de Pàndols. Domina tota la

vall del riu Sec, amb el Puig Cavaller com a elevació més destacada. Aquest cim

està en mans franquistes al llarg de tota la batalla i és un fantàstic observatori per

a la seva artilleria. Serra de Santa Madrona. Des de la vall dels Gironesos inicia

el seu ascens aquesta serralada que aviat canvia de nom per a convertir-se en la

serra de la Vall de la Torre. Ocupada per les forces franquistes entre el 3 i el 13

de setembre per convertir-la en base per a l’assalt de la serra de Cavalls.

Spanisch – Tossal de la Ponça. La proximidad al pueblo de Corbera lo convierte

en un punto estratégico básico desde el cual se fustiga a los defensores de la pob-

Page 26: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

214 7 Anhang

lación. Els Gironesos. Partida agraria del término de Gandesa, con alturas cerca-

nas a los 400 metros. Durante el asedio de Gandesa estas posiciones sirven de

base para el asalto de las tropas republicanas. Serra de Pàndols. Domina toda el

valle del río Sec, con Puig Cavaller como cima más destacada. Este pico está en

manos franquistas durante toda la batalla y es un fantástico observatorio para su

artillería. Serra de Santa Madrona. Desde el valle de los Gironesos inicia su as-

censo esta sierra que muy pronto cambia de nombre para convertirse en la serra

de la vall de la Torre. Ocupada por las fuerzas franquistas entre el 3 y el 13 de

septiembre para convertirla en base para el asalto de la sierra de Cavalls.

Englisch – Tossal de la Ponça. The proximity of the village of Corbera made

this a basic strategic point from which to harass its defenders. Els Gironesos.

Agricultural area within the town boundary of Gandesa, with elevations of up to

400 metres. During the siege of Gandesa, these positions served as a base for Re-

publican attacks. Pàndols Mountain Range. This mountain range dominates the

entire River Sec valley, with Puig Cavaller Hill as the highest point. This hilltop

was in Nationalist hands for the whole of the battle and was an excellent obser-

vatory post for their artillery. Santa Madrona Mountain Range. This mountain

range which stretches from La Vall dels Gironesos to La Vall de la Torre, was

occupied by Nationalist troops from 3rd–13th September. It was used as a base

for their assault on the Cavalls mountain range.

***

Katalanisch – Serra de Pàndols. Escenari d’alguns dels combats més durs de la

batalla durant els primers dies del mes d’agost, del 9 al 19, que va acabar amb el

domini compartit de la serra. Serra de la Vall de la Torre. Per la seva situació

entre la serra de Cavalls i la vall del riu Sec, aquesta carena és fonamental per als

objectius de l’exèrcit franquista d’avançar sobre les Camposines. L’ofensiva co-

mença el dia 3 de setembre fins a l’Agulla (cota 565) i finalitzarà a comença-

ments del mes d’octubre, quan els franquistes n’obtindran el control. Serra de

Page 27: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7.2 Die Espais de la Batalla de l’Ebre: Texttafeln und Abbildungen 215

Cavalls. Pel seu emplaçament i alçada, esdevé una posició privilegiada per a les

forces republicanes i cobejada per a l’exèrcit franquista, per la qual cosa serà ob-

jectiu de diversos atacs a partir del mes de setembre. És, però, el 30 d’octubre,

després d’un bombardeig especialment potent, quan les forces franquistes ocu-

pen Cavalls, fet que significa l’enfonsament del front republicà i el final de la ba-

talla.

Spanisch – Serra de Pàndols. Escenario de algunos de los combates más duros de

la batalla durante los primeros días del mes de agosto, del 9 al 19, que acabó con

el dominio compartido de la sierra. Serra de la Vall de la Torre. Por su situación,

entre la sierra de Cavalls y el valle del río Sec, esta cadena monañosa es funda-

mental para los objetivos del ejército franquista de avanzar sobre les Camposi-

nes. La ofensiva empieza el día 3 de septiembre hasta l’Agulla (cota 565) y fina-

lizará a principios del mes de Octubre, cuando los franquistas asumirán el con-

trol total. Serra de Cavalls. Por su emplazamiento y altura, se convierte en una

posición privilegiada para las fuerzas republicanas y codiciada por el ejército

franquista, por ello será el objetivo de diversos ataques a partir del mes de sep-

tiembre. Es ya el 30 de octubre, después de un bombardeo especialmente poten-

te, cuando las fuerzas franquistas ocupan Cavalls, hecho que significa el hundi-

miento del frente republicano y el final de la batalla.

Englisch – Pàndols Mountain Range. Some of the hardest fighting of the battle

took place here from 9th–19th August and ended the struggle for control of the

mountain range. Vall de la Torre Mountain Range. This ridge was a key position

for the Nationalist army’s advance on Camposines, because it was situated be-

tween the Cavalls mountain range and the valley of the River Sec. The offensive

began on 3rd September at L’Agulla hill (Hill 565) and ended around the begin-

ning of October, when the Nationalist troops gained control. Cavalls Mountain

Range. Thanks to its strategic location and height, this mountain range became

an advantageous position for the Republican forces and was coveted by the

Nationalist Army, so it became a target for several attacks from September on-

Page 28: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

216 7 Anhang

wards. The Cavalls mountain range was finally taken by the Nationalist army on

30th October after a particularly vicious air attack. This signalled the collapse of

the Republican front and the end of the battle.

7.2.2 Das Centre d’Interpretació: Veus del front (El Pinell de Brai)

Einführung

Katalanisch – La Batalla de l’Ebre (juliol – novembre 1938) representà un dels

episodis més importants de la Guerra Civil Espanyola (juliol 1936 – abril 1939),

considerada la primera gran guerra contemporània. El control dels mitjans de co-

municació i l’ús de la propaganda esdevingueren un poderós instrument per als

bàndols enfrontats: l’Exèrcit Popular de la República i l’exèrcit franquista enviat

a l’Ebre per tal de repel·lir l’ofensiva republicana. Com a tants altres fronts, els

soldats enemics es relacionaren entre ells. Quan callaven les armes, les Veus del

front saltaven per sobre dels parapets i els filats i portaven al camp contrari ame-

naces, cants de sirena, injúries i, fins i tot, difoses il·lusions. Els soldats desitja-

ven que la guerra s’acabés i donés pas a un món millor, allunyat de l’horror i

dels patiments de les trinxeres.

Spanisch – La Batalla del Ebro (julio – noviembre 1938) representó uno de los

episodios más importantes de la Guerra Civil Española (julio 1936 – abril 1939),

considerada la primera gran guerra contemporánea. El control de los medios de

comunicación y el uso de la propaganda se convirtieron en un poderoso instru-

mento para los bandos enfrentados: el Ejército Popular de la República y el ejér-

cito franquista enviado al Ebro para repeler la ofensiva republicana. Como en

tantos otros frentes, los soldados enemigos se relacionaban entre ellos. Cuando

callaban las armas, las Voces del frente saltaban por encima de los parapetos y

las alambradas y llevaban al campo contrario amenazas, cantos de sirena, inju-

rias e, incluso, difusas ilusiones. Los soldados deseaban que la guerra se acabase

Page 29: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7.2 Die Espais de la Batalla de l’Ebre: Texttafeln und Abbildungen 217

dejando paso a un mundo mejor, alejado del horror y de los sufrimientos de las

trincheras.

Deutsch – Die Ebroschlacht (Juli – November 1938) stellte eine der wichtigsten

Episoden des Spanischen Bürgerkriegs (Juli 1936 – April 1939) dar und wird als

der erste große zeitgeschichtliche Krieg betrachtet. Die Kontrolle der Medien

und der Gebrauch von Propaganda wurden für die sich gegenüberstehenden Sei-

ten zu einer mächtigen Waffe: die Volksarmee der Republik und die franquisti-

schen Streitkräfte, die zur Abwehr der republikanischen Offensive an den Ebro

geschickt wurden. Wie an vielen anderen Fronten gab es Kontakt zwischen den

feindlichen Soldaten. Wenn die Waffen schwiegen, sprangen die Stimmen der

Front über die Brustwehren und Drahtverhaue und trugen den gegnerischen Stel-

lungen Drohungen, Sirenengeheul, Beschimpfungen und sogar diffuse Hoffnun-

gen zu. Die Soldaten wünschten sich ein Ende des Kriegs und den Beginn einer

besseren Welt, fernab von dem Grauen und dem Leid der Schützengräben.

Die Unterthemen

Katalanisch – A l’interior dels fronts. No tots els soldats eren homes convençuts;

molts havien anat forçats a la guerra, estaven desanimats o defallien davant la fa-

tiga, les penalitats i la por. La propaganda empenyia els homes a combatre. Cer-

cava superar l’instint de conservació, neutralitzar el natural temor a la mort. La

companyonia impulsava a combatre per no abandonar els amics creats per la

guerra. Així, la millor propaganda era l’ambient de combat, promogut pels caps

militars, els soldats més polititzats i, sobretot, els comissaris polítics a un bàndol

i els capellans militars a l’altre. Per crear aquest ambient, els republicans utilitza-

ven les reunions i els mítings; els nacionals, les misses de campanya i els rosaris

col·lectius. Per si no n’hi havia prou, tots repartien conyac.

Page 30: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

218 7 Anhang

Abbildung 6: Texttafeln

Spanisch – En el interior de los frentes. No todos los soldados eran hombres

convencidos; muchos habían ido a la guerra forzados, estaban desanimados o su-

cumbían a la fatiga, a las penalidades y al miedo. La propaganda impelía a los

hombres a combatir. Buscaba superar el instinto de conservación, neutralizar el

natural temor a la muerte. El compañerismo impulsaba a combatir para no aban-

donar a los amigos creados por la guerra. Así, la mejor propaganda era el am-

biente de combate, promovido por los jefes militares, los soldados más politiza-

dos y, sobre todo, por los comisarios políticos en un bando y los capellanes cas-

Page 31: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7.2 Die Espais de la Batalla de l’Ebre: Texttafeln und Abbildungen 219

trenses en el otro. Para crear este ambiente, los republicanos se servían de las

reuniones y los mítines; los nacionales, de las misas de campaña y los rosarios

colectivos. Por si no bastaba, todos repartían coñac.

Deutsch – Innerhalb der Fronten. Nicht alle Soldaten waren überzeugte Männer;

viele waren zum Krieg gezwungen worden, zeigten sich mutlos oder erlagen der

Müdigkeit, den Strapazen und der Angst. Die Propaganda trieb die Männer zum

Kampf an. Sie suchte, den Selbstschutzinstinkt zu überwinden und die natürliche

Furcht vor dem Tode zu nehmen. Das Kameradschaftsgefühl veranlasste zum

Kampf, um nicht die im Krieg gewonnenen Freunde im Stich zu lassen. Aus die-

sem Grund war die beste Propaganda die Kampfathmosphäre, die von den Mili-

tärchefs, den politisch aktivsten Soldaten und im einen Lager vor allem von den

Politkommissaren und im anderen von den Militärgeistlichen verbreitet wurde.

Um diese Stimmung zu schaffen, führten die Republikaner Versammlungen und

Treffen durch; die Nationalen Feldmessen und kollektive Rosenkranzgebete.

Wenn dies nicht ausreichte, wurde Kognac verteilt.

***

Katalanisch – Entre els fronts enemics. Al camp de batalla, les trinxeres estaven

molt properes, fet que facilitava la comunicació entre ambdós bàndols. Això es

traduïa en la permuta de petits tresors com tabac, paper de fumar o roba i, sobre-

tot, en l’intercanvi de propaganda a fi de minar la moral dels seus contraris.

Ambdós bàndols llançaven pasquins des dels avions, empraven altaveus per fer

que l’enemic sentís els seus arguments, consignes, befes i insults i cantaven per

fer-se escoltar des de ben lluny. Cada exèrcit desplegava els seus propis recursos

emocionals. Moltes de les cançons eren conegudes als dos bàndols i posaven a

flor de pell la sensibilitat dels que cantaven i dels que escoltaven a distància.

Despertaven la melangia i els records. Excitaven l’orgull i la ràbia.

Page 32: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

220 7 Anhang

Abbildung 7: Flugblätter

Spanisch – Entre los frentes enemigos. En el campo de batalla, las trincheras es-

taban muy próximas. Esto facilitaba la comunicación entre ambos bandos, lo que

se traducía en la permuta de pequeños tesoros: tabaco, papel de fumar o ropa y,

sobre todo, en el intercambio de propaganda a fin de minar la moral del contra-

rio. Los dos bandos lanzaban pasquines desde los aviones, utilizaban altavoces

para hacer llegar sus argumentos, consignas, befas e insultos al enemigo y canta-

ban para hacerse oír desde muy lejos. Cada ejército desplegaba sus propios re-

cursos emocionales. Muchas canciones eran conocidas en los dos bandos y

ponían a flor de piel la sensibilidad de los que cantaban y de los que escuchaban

a distancia. Despertaban la nostalgia y los recuerdos. Excitaban el orgullo y la

rabia.

Page 33: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7.2 Die Espais de la Batalla de l’Ebre: Texttafeln und Abbildungen 221

Deutsch – Zwischen den feindlichen Fronten. Auf dem Schlachtfeld lagen die

Schützengräben nah beieinander. Das vereinfachte die Kommunikation zwischen

beiden Seiten, die in dem Austausch kleiner Schätze Ausdruck fand: Tabak,

Zigarettenblättchen oder Kleidung und vor allem Propaganda, um die Moral des

Gegners zu unterminieren. Beide Seiten warfen Schmähschriften aus Flugzeugen

ab, verbreiteten anhand von Lautsprechern ihre Argumente, Losungen, Verspot-

tungen und Beleidigungen beim Feind und sangen, um sich aus der Ferne Gehör

zu verschaffen. Jede der beiden Armeen entfaltete ihre eigenen emotionalen Mit-

tel. Viele Lieder waren auf beiden Seiten bekannt und strapazierten die Nerven

der Sänger und der Zuhörer in der Ferne. Sie weckten Nostalgie und Erinnerun-

gen. Sie stachelten Stolz und Wut an.

***

Katalanisch – Entre els fronts i les reraguardes. Els soldats al front vivien enmig

de l’horror i la mort que suposava la batalla. La premsa i les cartes que rebien els

permetien mantenir el contacte amb el món més enllà de les trinxeres. Així, les

notícies que arribaven de les mares, companyes i promeses i les informacions

dels diaris facilitaven la vinculació dels combatents amb una vida arrencada pel

conflicte. Les informacions del front arribaven a la reraguarda en les cartes dels

soldats i les ressenyes dels periodistes, que vivien en primera persona els esdeve-

niments que després transmetrien al món.

Spanisch – Entre los frentes y las retaguardias. Los soldados en el frente vivían

en medio del horror y la muerte que suponía la batalla. La prensa y las cartas que

recibían les permitían mantener el contacto con el mundo más allá de las trinche-

ras. Así las noticias que llegaban de las madres, compañeras y novias y las infor-

maciones de los periódicos facilitaban la vinculación de los combatientes con

una vida arrebatada por el conflicto. Las informaciones del frente llegaban a la

retaguardia en las cartas de los soldados y las reseñas de los periodistas, que

Page 34: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

222 7 Anhang

vivían en primera persona los acontecimientos que después transmitirían al mun-

do.

Deutsch – Zwischen den Fronten und der Zivilbevölkerung. Die Soldaten an der

Front lebten inmitten des Grauens und des Todes, welche die Schlacht bedeute-

ten. Die Presse und die Briefe, die sie erhielten, erlaubte es ihnen, den Kontakt

mit der Welt jenseits der Schützengräben aufrecht zu erhalten. Auf diese Weise

ermöglichten die Nachrichten der Mütter, Freundinnen und Verlobten und die

Zeitungsinformationen die Verbindung der Soldaten mit einem durch den

Konflikt entrissenen Leben. Die Informationen der Front erreichten die Zivil-

bevölkerung durch die Briefe der Soldaten und die Berichte der Journalisten,

welche die Ereignisse persönlich miterlebten und sie im Anschluss an die Welt

weitergaben.

***

Katalanisch – A les reraguardes. Les reraguardes, sobretot les urbanes, vivien

intensament les notícies de l’Ebre. La propaganda intentava mantenir la moral i

estimular el recolzament als combatents. Així, els soldats necessitaven ajut moral

i nombrosos béns que també eren escassos a la reraguarda, raó per la qual es

demanava als civils que hi renunciessin en benefici dels combatents. Les notícies

del front eren censurades i alterades per tal que la realitat no ensorrés la moral de

la població civil. Les victòries pròpies eren exagerades i dissimulades les derro-

tes. No hi havia morts ni ferits propis sinó herois per la causa i ningú menciona-

va els invàlids, cecs i embogits per la guerra. Segons les informacions contingu-

des a la propaganda, el conflicte sempre estava a punt d’acabar amb la derrota

del contrari.

Spanisch – En las retaguardias. Las retaguardias, sobre todo las urbanas, vivían

intensamente las noticias del Ebro. La propaganda intentaba mantener la moral y

estimular el apoyo a los combatientes. Así, los soldados necesitaban ayuda moral

Page 35: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7.2 Die Espais de la Batalla de l’Ebre: Texttafeln und Abbildungen 223

y numerosos bienes que también eran escasos en la retaguardia, razón por la cual

se solicitaba a los civiles que renunciasen a ellos en beneficio de los combatien-

tes. Las noticias del frente eran censuradas y alteradas de manera que la realidad

no minase la moral de la población civil. No se ofrecían informaciones auténti-

cas sobre la guerra. Las victorias propias eran exageradas y disimuladas las der-

rotas. No había muertos ni heridos propios sino héroes por la causa y nadie men-

cionaba a los inválidos, ciegos y trastornados por la guerra. Según las informa-

ciones contenidas en la propaganda, el conflicto siempre estaba a punto de aca-

bar con la derrota del contrario.

Deutsch – Innerhalb der Zivilbevölkerung. Die Zivilbevölkerung, vor allem die

urbane, nahm regen Anteil an den Nachrichten vom Ebro. Die Propaganda wur-

de mit der Absicht eingesetzt, die Moral aufrechtzuerhalten und den Beistand der

Kämpfenden anzuregen. So benötigten die Soldaten moralische Unterstützung

und zahlreiche Güter, die auch in der Zivilbevölkerung knapp waren, weshalb

diese gebeten wurde, zu Gunsten der Soldaten darauf zu verzichten. Die Nach-

richten von der Front waren zensiert und abgeändert, damit die Realität nicht die

Moral der Zivilbevölkerung unterminierte. Es wurden keine authentischen Infor-

mationen über den Krieg verbreitet. Die eigenen Siege wurden in den Vorder-

grund gespielt und die Niederlagen beschönigt. Es gab im eigenen Lager weder

Tote noch Verletzte, sondern Helden aus Überzeugung, und niemand erwähnte

die Invaliden, Blinden und durch den Krieg wahnsinnig Gewordenen. Dem In-

halt der Propaganda zufolge war der Konflikt immer kurz davor, mit der Nieder-

lage des Gegners zu enden.

***

Page 36: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

224 7 Anhang

Abbildung 8: Tragbare Druckerpresse

Katalanisch – Entre l’estranger i la batalla. La Batalla de l’Ebre era també una

batalla europea. Alemanya, Itàlia i la Unió Soviética recolzaven directament el

conflicte, encara que els països oficialment neutrals tampoc estaven fora de

l’apassionada propaganda. El fet internacional més decisiu fou el Pacte de Mu-

nic. Per als nacionals va suposar una injecció d’optimisme. Per als republicans,

un cop de massa. Els mitjans de comunicació estrangers s’implicaven en la lluita.

Els corresponsals de guerra prenien part molt activa en aquest procés. Figuraven

a tots els fronts. La seva presència il·lusionava els soldats i les seves cròniques

Page 37: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7.2 Die Espais de la Batalla de l’Ebre: Texttafeln und Abbildungen 225

omplien el món amb notícies de l’Ebre. Les declaracions dels polítics i les mani-

festacions celebrades a capitals estrangeres animaven els combatents de l’Ebre.

Spanisch – Entre el extranjero y la batalla. La Batalla del Ebro era también una

batalla europea. Alemania, Italia y la Unión Soviética apoyaban directamente el

conflicto y los países oficialmente neutrales tampoco se quedaban fuera de la

apasionada propaganda. El hecho internacional más decisivo fue el Pacto de Mu-

nich. Para los nacionales supuso una inyección de optimismo. Para los republica-

nos, un mazazo. Los medios de comunicación extranjeros se implicaban en la lu-

cha. Los corresponsales de guerra tomaban parte muy activa en este proceso.

Figuraban en todos los frentes. Su presencia ilusionaba a los soldados y sus cró-

nicas llenaban el mundo con noticias del Ebro. Las declaraciones de los políticos

y las manifestaciones celebradas en capitales extranjeras también animaban a los

combatientes.

Deutsch – Zwischen Ausland und Kriegsgebiet. Die Ebroschlacht war auch eine

europäische Schlacht. Deutschland, Italien und die Sowjetunion waren direkt an

dem Konflikt beteiligt, und die offiziell neutralen Länder hielten sich ebenfalls

nicht aus der leidenschaftlichen Propaganda heraus. Die entscheidendste inter-

nationale Handlung war das Münchner Abkommen. Für die Nationalen bedeu-

tete es einen Schub von Optimismus. Für die Republikaner einen schweren

Schlag. Die ausländischen Medien mischten sich in den Kampf ein. Die Kriegs-

korrespondenten nahmen einen sehr aktiven Anteil an diesem Prozess. Sie waren

an allen Fronten anwesend. Ihre Präsenz verlieh den Soldaten Hoffnung, und

ihre Reportagen füllten die Welt mit Nachrichten vom Ebro. Die Erklärungen der

Politiker und die Demonstrationen in ausländischen Hauptstädten ermutigten

auch die Kämpfenden.

Page 38: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

226 7 Anhang

7.2.3 Die Espais Històrics

Jeder Espai Històric ist mit der die Espais de la Batalla de l’Ebre allgemein

erläuternden Texttafel versehen, die mit derjenigen auf dem Dach des Informa-

tions- und Besucherzentrums identisch ist (vgl. 7.2.1.2). Weiterhin besitzt jede

der historischen Stätten eine ortsspezifische Beschilderung:

7.2.3.1 Els Barrancs (Vilalba dels Arcs)

Katalanisch – L’espai històric dels Barrancs, partida agrària de Vilalba dels

Arcs, forma part de la línia defensiva que les forces republicanes van establir

entre aquesta població i la de la Pobla de Massaluca. De les obres de fortificació

efectuades per les unitats republicanes es conserven prop de 700 metres de trin-

xera amb diferents elements: pous de tirador, refugis i txaboles i línies d’evacua-

ció. La trinxera és una rasa d’entre 150 i 180 cm de profunditat que compta amb

un parapet de pedra o de sacs terrers per tal de protegir els combatents i permetre

disparar des d’una posició dominant. De les trinxeres, en posició avançada, sur-

ten els pous de tirador, on els soldats amb armes automàtiques i granades de mà,

cobreixen el front i dificulten l’atac. Vers la reraguarda de la trinxera marxaven

les trinxeres d’evacuació, lloc per on es produeix l’arribada d’homes i de submi-

nistraments i l’evacuació dels ferits.

Spanisch – El lugar histórico de los Barrancs, partida agraria de Vilalba dels

Arcs, forma parte de la línea defensiva que las tropas republicanas establecieron

entre esta población y la de la Pobla de Massaluca. De las obras de fortificación

realizadas por las unidades republicanas se conservan cerca de 700 metros de

trincheras con distintos elementos: pozos de tirador, refugios y chabolas y líneas

de evacuación. La trinchera es una zanja de entre 150 y 180 cm de profundidad

que cuenta con un parapeto de piedra o de sacos terreros que proporciona protec-

ción a los combatientes que la ocupan y, a su vez, una posición dominante desde

Page 39: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7.2 Die Espais de la Batalla de l’Ebre: Texttafeln und Abbildungen 227

la que poder disparar. De las líneas de trinchera, en posición avanzada, nacen los

pozos de tirador, donde los soldados con armas automáticas y granadas de mano,

cubrían el frente y dificultaban los ataques del enemigo. Hacia la retaguardia de

la trinchera principal partían las trincheras de evacuación, lugar por el que se

producía el relevo de tropas, la llegada de suministros y la evacuación de los

heridos.

Abbildung 9: Schützengraben

Page 40: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

228 7 Anhang

Englisch – The historical site of Els Barrancs, an area of agricultural land within

the boundaries of Vilalba dels Arcs, is part of the line of defence which the

Republican forces built between this village and the village of La Pobla de Mas-

saluca. Around 700 metres of frontline trenches have survived virtually intact,

including sniper posts, evacuation trenches and shelters. A trench is a ditch, be-

tween 1.5 m and 1.8 m deep with a stone parapet and sandbags to protect the sol-

diers and allow them to shoot from a dominant position. Sniper posts protrude

from the trenches, covering the frontline, so that soldiers, armed with automatic

weapons and hand grenades would make any attack difficult. Evacuation tren-

ches extended from the rear of the trench to bring in supplies and relief troops

and to evacuate the wounded.

***

Katalanisch – La línia de front que es va establir entre les poblacions de Vilalba

dels Arcs i la Pobla de Massaluca, va restar estabilitzada des dels primers dies de

la batalla, a finals del mes de juliol de 1938. Els comandaments franquistes van

conduir les seves ofensives en altres sectors del front, convertint aquesta àrea en

el que es coneix com un sector inactiu, on no es van registrar grans enfronta-

ments tot i existir un continuat intercanvi de foc entre les posicions republicanes

i franquistes. Amb l’enfonsament del front republicà amb la darrera ofensiva

franquista, iniciada el 30 d’octubre, les unitats republicanes d’aquest sector es

van replegar sobre Ascó per tal de retornar a l’altra riba del riu. Un cop abando-

nades aquestes posicions, les unitats franquistes les van ocupar el 14 de novem-

bre sense necessitat de combatre.

Spanisch – La línea del frente que se estableció entre las poblaciones de Vilalba

dels Arcs y la Pobla de Massaluca, se mantuvo estabilizada desde los primeros

días de la batalla, a finales de julio de 1.938. El mando franquista condujo sus

ofensivas sobre otros sectores del frente, convirtiendo esta área en lo que se co-

noce como un sector inactivo, en el cual no se registraron grandes combates pese

Page 41: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7.2 Die Espais de la Batalla de l’Ebre: Texttafeln und Abbildungen 229

a existir un continuado intercambio de fuego entre las posiciones republicanas y

franquistas. Con el hundimiento del frente republicano durante la última de las

ofensivas franquistas, iniciada el 30 de octubre, las fuerzas republicanas de este

sector se replegaron sobre la población de Ascó, desde donde pudieron volver a

cruzar el río. Una vez abandonadas estas posiciones, las unidades franquistas que

cubrían el sector las ocuparon el día 14 de noviembre sin necesidad de combatir.

Abbildung 10: Unterstand im Schützengraben

Englisch – The frontline established between the villages of Vilalba dels Arcs

and La Pobla de Massaluca, remained stable from the start of the offensive until

the end of the month of July, 1938. The Nationalist Army concentrated their

attacks on other areas of the front, turning this sector into what is known as an

inactive sector. This area did not see any important fighting, although there was

Page 42: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

230 7 Anhang

a continuous exchange of fire between Republican and Nationalist positions.

With the collapse of the Republican front during the Nationalists’ final offensive

on 30th October, the Republican units of this sector retreated towards Ascó in or-

der to cross back to the other side of the river. Once the position had been aban-

doned, the Nationalist units were able to occupy it on 14th November without

any resistance.

7.2.3.2 Cases Caigudes (El Pinell de Brai)

Katalanisch – Les cases caigudes del Pinell de Brai són un record evident de

l’estat en què quedà la població després de quatre mesos de combats i bombar-

deigs sobre la reraguarda republicana. Els seus veïns, prop de 1.800 el 1938, en

tornar a casa després de mesos d’evacuació es troben amb una vila derruïda. En

el decurs d’una llarga i dura postguerra, es recuperen els camps de conreu, es

refà la vida quotidiana i es reconstrueix un poble totalment malmès.

Spanisch – Les cases caigudes del Pinell de Brai son un recuerdo evidente del

estado en que quedó la población después de cuatro meses de combates y bom-

bardeos sobre la retaguardia republicana. Sus vecinos, cerca de 1.800 en 1.938,

cuando vuelven a casa después de meses de evacuación se encuentran con un

pueblo derruido. En el transcurso de una larga y dura posguerra, se recuperan los

campos de cultivo, se rehace la vida cotidiana y se reconstruye un pueblo total-

mente maltrecho.

Englisch – The Cases Caigudes (Fallen Houses) of Pinell de Brai are a poignant

reminder of the state the houses of the village were in after four months of figh-

ting and airattacks on the Republican rearguard. On their return home after

months as evacuees, the villagers (around 1,800 in 1938), came back to find Pi-

nell in ruins. As the long and hard postwar period passed, the fields were pre-

Page 43: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7.2 Die Espais de la Batalla de l’Ebre: Texttafeln und Abbildungen 231

pared for cultivation again and daily life was resumed. The destroyed village was

rebuilt.

Abbildung 11: Ein ‚Gefallenes Haus‘

***

Katalanisch – Un dels punts escollits per les forces republicanes per a creuar el

riu Ebre la nit del 25 de juliol 1938 se situa a les proximitats de Miravet. Després

d’ocupar aquesta població, el gruix de les forces es dirigeix cap a la serra de Pàn-

Page 44: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

232 7 Anhang

dols per la carretera entre Miravet i el Pinell de Brai. Els republicans entraren al

Pinell de Brai cap a les 9 del matí del dia 25, sense trobar resistència. Durant tota

la batalla, fins a la seva ocupació per part de les forces franquistes, el dia 3 de

novembre, el nucli del Pinell de Brai esdevé una zona de reraguarda republicana

on s’hi instal·laren serveis sanitaris, d’intendència i de descans. Per aquesta raó,

fou un dels objectius dels nombrosos bombardeigs de l’artilleria de l’exèrcit

franquista i de la seva aviació.

Spanisch – Uno de los puntos escogidos por las fuerzas republicanas para cruzar

el río Ebro la noche del 25 de julio de 1.938 se sitúa en las proximidades de Mi-

ravet. Después de ocupar esta población, el grueso de las fuerzas se dirige hacia

la serra de Pàndols por la carretera que va de Miravet al Pinell de Brai. Los

republicanos entran en el Pinell de Brai hacia las 9 de la mañana del día 25 sin

encontrar resistencia. Durante toda la batalla, hasta su ocupación por parte de las

fuerzas franquistas, el día 3 de noviembre, el núcleo del Pinell de Brai se con-

vierte en una zona de retaguardia republicana donde se instalan servicios sanita-

rios, de intendencia y de descanso. Por esta razón, fue uno de los objetivos de los

numerosos bombardeos de la artillería del ejército franquista y de su aviación.

Englisch – One of the sites chosen by the Republican forces to cross the River

Ebro on the night of 25th July 1938 was near Miravet. Once this village was ta-

ken, the majority of the troops headed for the Pandols mountain range on the

road between Miravet and Pinell de Brai. The Republicans entered Pinell de Brai

at around nine o’clock in the morning on 25th August, without meeting with any

resistance. The village became part of the Republican rearguard for virtually the

whole of the battle until 3rd November when it was taken by the Nationalists.

The Republicans set up medical services, other general services and also a place

to rest and recuperate. It thus became one of the targets of numerous Nationalist

attacks by Franco’s artillery and air-force.

Page 45: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7.2 Die Espais de la Batalla de l’Ebre: Texttafeln und Abbildungen 233

7.2.3.3 Les Devees (La Fatarella)

Katalanisch – La posició de les Devees forma part de la xarxa de protecció del

poble de la Fatarella. El refugi que encara es conserva el construeixen els soldats

de la posició i l’utilitzen com a cambra per a dormir i lloc de resguard. Damunt

del refugi s’hi pot veure part de la línia de trinxera, de la qual és ressenyable la

seva forma de ziga-zaga que permet reduir l’efecte dels obusos enemics i facilita

la defensa. Originàriament tenia prop de 180 cm de profunditat, encara que els

efectes de la sedimentació n’han reduït la fondària a les mides actuals.

Abbildung 12: Schießscharten im Schützengraben

Spanisch – La posición de les Devees forma parte de la red de protección del

pueblo de la Fatarella. El refugio que aún se conserva es obra de los soldados de

Page 46: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

234 7 Anhang

la posición y lo utilizan como habitáculo para dormir y para resguardarse. Enci-

ma del refugio se puede observar parte de la línea de trincheras, de la cual es des-

tacable su forma en zig-zag que permite reducir el efecto de los obuses enemigos

y facilita la defensa. Originariamente tenía cerca de 180 cm de profundidad, aun-

que los efectos de la sedimentación la han reducido a las medidas actuales.

Englisch – Les Devees is part of La Fatarella village preservation network. The

shelter, which is still very much intact, was built by soldiers based here and was

used as a place to sleep and rest. A line of trenches can still be seen above the

shelter. It is worth noting their zig-zag shape which reduced the impact of enemy

shells, thus aiding defence. Erosion has changed the depth of the trenches which

would originally have been 1.8 m deep.

***

Katalanisch – Les Devees (cota 536), una de les posicions considerades de rera-

guarda, fou construïda per tal de defensar la Fatarella. L’evolució de la batalla,

orientada per les forces franquistes cap al nus de les Camposines i cap a Pàndols

i Cavalls, va llunyar la present posició de la primera línia de combat. És a partir

de l’11 de novembre, durant la retirada de l’Exèrcit de la República, que aquesta

posició i altres de properes serveixen per a frenar l’avenç franquista i per possi-

bilitar la retirada.

Spanisch – Les Devees (cota 536), una de las posiciones consideradas de reta-

guardia, fue construida con el objetivo de defender la Fatarella. La evolución de

la batalla, orientada por las tropas franquistas hacia el nudo de les Camposines,

Pàndols y Cavalls, alejó esta posición de la primera línea de combate. Es a partir

del 11 de noviembre, durante la retirada del Ejército de la República, que esta

posición y otras cercanas sirvieron para frenar el avance franquista y para posibi-

litar la retirada.

Page 47: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7.2 Die Espais de la Batalla de l’Ebre: Texttafeln und Abbildungen 235

Abbildung 13: Unterstand im Schützengraben

Englisch – Les Devees (Hill 536) was one of the rearguard positions, built to de-

fend the village of La Fatarella. This area gradually fell further behind the lines

of fighting as the battle continued and the Nationalists advanced on the Campo-

sines crossroads and the Pàndols and Cavalls mountain ranges. From 11th No-

vember, this position and others nearby were used to stop the Nationalist ad-

vance during the Republican Army retreat.

Page 48: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

236 7 Anhang

7.2.3.4 Poble Vell (Corbera d’Ebre)

Das Schicksal des Poble Vell während der Ebroschlacht

Katalanisch – El Poble Vell de Corbera d’Ebre, situat al capdamunt del turó de

la Montera, esdevé un símbol clar i evident de la tragèdia de la guerra. Amb una

població l’any 1938 propera als 2.500 habitants, els seus carrers i cases en runes

són, avui dia, un testimoni mut de la violència i de les brutals conseqüències dels

bombardeigs aeris i d’artilleria que pateixen durant tota la batalla les poblacions

civils de la zona.

Spanisch – El Poble Vell de Corbera d’Ebre, situado en la cima de la loma de la

Montera, es un símbolo claro y evidente de la tragedia de la guerra. Con una

población el año 1938 cercana a los 2.500 habitantes, sus calles y casas en ruinas

son, hoy en día, un testimonio mudo de la violencia y de las brutales consecuen-

cias de los bombardeos aéreos y de artillería que sufren durante toda la batalla

las poblaciones civiles de la zona.

Englisch – The old village of Corbera d’Ebre on Montera Hill has come to sym-

bolise the tragedy of war. With a population in 1938 of almost 2.500 inhabitants,

ist ruined streets and houses nowadays bear silent witness to the violence and

brutal consequences of air-attacks and artillery fire which the civil population

suffered throughout the battle.

***

Katalanisch – La nit del 25 de juliol les forces de la República creuen el riu, tot

iniciant el que havia de ser una llarga batalla. Aquell mateix matí les seves

avantguardes entren a Corbera d’Ebre i ocupen la població cap a les dues del

Page 49: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7.2 Die Espais de la Batalla de l’Ebre: Texttafeln und Abbildungen 237

migdia, després de breus combats amb les forces franquistes que la defensen. La

població restaria en mans republicanes des del primer dia de la batalla fins al 4

de setembre quan la quarta ofensiva nacional sobre el front aconsegueix trencar

les línies republicanes i les obliga a retirar-se de Corbera.

Abbildung 14: Die Kirche Sant Pere

Spanisch – La noche del 25 de julio las fuerzas de la República cruzan el río, ini-

ciando así lo que sería una larga batalla. Ese mismo día sus vanguardias entran

en Corbera d’Ebre y ocupan la población hacia las dos del mediodía, después de

Page 50: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

238 7 Anhang

breves combates con las fuerzas franquistas que la defienden. La población esta-

ría en manos republicanas desde el primer día de la batalla hasta el 4 de septiem-

bre, cuando la cuarta ofensiva nacional sobre el frente consigue romper las líneas

republicanas y les obliga a retirarse de Corbera.

Englisch – On the night of 25th July the Republican forces crossed the river, at

the start of what was to be a long battle. At around two o’clock the following

day, after a short exchange with Nationalist soldiers, the first Republican troops

entered and occupied Corbera d’Ebre. The village remained in Republican hands

from the first day of the battle until 4th September, when the fourth Nationalist

offensive managed to break the Republican lines and force them into retreat.

Die ehemaligen Straßennamen

Carrer Ample

Katalanisch – A diferència dels carrers estrets d’origen medieval, aquest és el

més ample de la població, cosa que explica la seva denominació.

Spanisch – A diferencia de las calles estrechas de origen medieval, ésta es la más

ancha de la población, lo que explica su denominación.

Englisch – This street is much wider than any of the other narrow medieval

streets of the village, which explains why it is called „Ample“ (Broad) Street.

***

Carrer de la Bassa

Katalanisch – El carrer deu el seu nom al fet que conduïa fins a la bassa que

encara hi ha als afores de la vila, utilitzada per a abeurar el bestiar.

Page 51: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7.2 Die Espais de la Batalla de l’Ebre: Texttafeln und Abbildungen 239

Spanisch – La calle debe su nombre al hecho de que conducía hasta la balsa

existente en las afueras de la población, utilizada como abrevadero de ganado.

Englisch – The street owes its name to the fact that it led to a well, which is still

to be found just outside the village and used as drinking water for animals.

***

Abbildung 15: Trümmer eines zerstörten Hauses

Carrer del Doctor Ferran

Katalanisch – El carrer va rebre el nom del doctor Jaume Ferran i Clua, il·lustre

fill de la població i descobridor, entre altres avenços, de la vacuna contra la rà-

bia.

Page 52: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

240 7 Anhang

Spanisch – La calle recibió el nombre del doctor Jaume Ferran i Clua, ilustre hijo

de la población y descubridor, entre otros avances, de la vacuna contra la rabia.

Englisch – The street was named after Doctor Jaume Ferran i Clua. He was born

in this village and discovered, amongst other things, a vaccination for rabies.

***

Carrer de l’Hospital

Katalanisch – El carrer de l’Hospital deu el seu nom a l’hostal que en època me-

dieval hostatjava els viatgers que arribaven al poble.

Spanisch – La calle del Hospital debe su nombre al hostal, que en época me-

dieval, hospedaba a los viajeros que llegaban al pueblo.

Englisch – Carrer Hospital takes its name from a medieval hostel once founded

here, used by travellers passing through the village.

***

Carrer Major

Katalanisch – En el antic traçat de la població, anterior a la batalla, era el carrer

que permetia l’accés al nucli urbà, cosa que explica el seu nom de carrer Major o

carrer Principal.

Spanisch – En el trazado de la población, anterior a la batalla, era la calle que

permitía el acceso al núcleo urbano, de aquí su nombre de calle Mayor o calle

Principal.

Page 53: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7.2 Die Espais de la Batalla de l’Ebre: Texttafeln und Abbildungen 241

Englisch – Before the battle, this street provided the main access to the centre of

the village, hence its name: Carrer Major (Main Street).

***

Carrer de la Montera

Katalanisch – El nom del carrer ve del mot amb què es coneix el turó on s’alça

l’antic poble de Corbera.

Spanisch – El nombre de la calle procede de la dominación de la loma donde se

ubica el antiguo pueblo de Corbera.

Englisch – This street takes its name from the hill where the old village of Cor-

bera was built.

***

Carrer de Pinyeres

Katalanisch – Pinyeres és una població medieval, actualment deshabitada, de la

Terra Alta, que pertany al terme municipal de Batea.

Spanisch – Pinyeres es una población medieval, actualmente deshabitada, de la

Terra Alta, perteneciente al término municipal de Batea.

Englisch – Pinyeres is an uninhabited medieval village, which lies within the

boundary of the town of Batea in the Terra Alta.

***

Page 54: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

242 7 Anhang

Abbildung 16: Hausreste

Carrer de Sant Pere

Katalanisch – El nom tradicional del carrer fou canviat durant la Segona Repúb-

lica pel de Ferrer i Guàrdia, en memòria del pedagog afusellat a Barcelona du-

rant la Setmana Tràgica del 1909.

Spanisch – El nombre tradicional de la calle fue cambiado durante la Segunda

República por el de Ferrer i Guàrdia, en memoria del pedagogo fusilado en Bar-

celona durante la Semana Trágica de 1909.

Page 55: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7.2 Die Espais de la Batalla de l’Ebre: Texttafeln und Abbildungen 243

Englisch – The street’s traditional name was changed during the Second Repub-

lic to Ferrer i Guàrdia, in memory of the teacher who was shot in Barcelona du-

ring the Setmana Tràgica (Tragic Week) of 1909.

***

Plaça de Sant Pere

Katalanisch – La plaça rep el nom de l’església parroquial que la presideix, dedi-

cada a Sant Pere, patró de la població de Corbera d’Ebre.

Spanisch – La plaza recibe el nombre de la iglesia parroquial que la preside, de-

dicada a San Pedro, patrón de la población de Corbera d’Ebre.

Englisch – The square takes its name from the parrish church of Sant Pere, pa-

tron saint of Corbera d’Ebre.

7.2.3.5 Serra de Pàndols (El Pinell de Brai)

Die Anhöhe

Katalanisch – El 25 de juliol les forces republicanes que havíen passat el riu pel

sector de Ginestar ocupen les principals alçades de la serra de Pàndols, cosa que

els permetia amenaçar les poblacions de Prat de Comte, Bot i Gandesa. Tot i

aquest avantatge, és impossible ocupar cap de les tres poblacions. A primers

d’agost, l’exèrcit franquista es preparava per a desallotjar els republicans de Pàn-

dols i allunyar així el perill que suposa pel seu front. Durant 10 dies, entre el 9 i

el 19 d’agost, es va combatre cota per cota, en condicions gairebé impossibles,

sense aigua ni camins per on avançar. Les forces franquistes aconsegueixen a la

fi allunyar els republicans de Gandesa i de la resta de poblacions, però no els ex-

Page 56: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

244 7 Anhang

pulsaren definitivament de la serra, on les forces republicans hi romandrien fins

al 3 de novembre, tot just abans de la seva retirada definitiva a l’altre cantó de

l’Ebre.

Abbildung 17: Die Aussichtsplattform

Spanisch – El 25 de julio las fuerzas republicanas que habían pasado el río por el

sector de Ginestar ocupan las principales cotas de la sierra de Pàndols, hecho que

les permitía amenazar las poblaciones de Prat de Comte, Bot y Gandesa. Aún así,

es imposible ocupar ninguna de las tres poblaciones. A primeros de agosto el

ejército franquista se prepara para desalojar a los republicanos de Pàndols y ale-

jar así el peligro que suponen para su frente. Durante 10 días, entre el 9 y el 19

de agosto, se combatió cota por cota, en condiciones prácticamente imposibles,

sin agua ni caminos por donde avanzar. Las fuerzas franquistas consiguen alejar

Page 57: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7.2 Die Espais de la Batalla de l’Ebre: Texttafeln und Abbildungen 245

a los republicanos de Gandes y el resto de localidades pero no los expulsan defi-

nitivamente de la sierra, donde las fuerzas republicanas aguantaran hasta el día 3

de noviembre, justo antes de su retirada definitiva al otro lado del Ebro.

Englisch – On 25th July, the Republican forces that had crossed near Ginestar

occupied the main heights of the Pandols mountain range. They posed a threat

for the Nationalist troops in the villages of Prat de Compte, Bot and Gandesa.

Despite this advantage, it proved impossible for the Republicans to take any of

these villages. At the beginning of August, the Nationalist army was getting

ready to expel the Republicans from the Pandols mountain range and divert the

front from this point. For ten days between 9th–19th August, the two armies

were fighting from hill to hill in almost impossible conditions, without water or

proper paths on which to advance. Nationalist troops finally managed to push the

Republicans out of Gandesa and the rest of the villages, but they did not manage

to expel them from the mountain range. Republican forces remained there until

3rd November almost until their final retreat to the other side of the River Ebro.

***

Katalanisch – La cota 705, també coneguda com la Punta Alta, es converteix en

un espai clau de la batalla. Des de la seva privilegiada situació es podíen con-

trolar i batre la resta de cotes que l’envolten. La seva ubicació, a les estrebacions

de la serralada, fa possible el control de la vall, del nucli del Pinell de Brai i de

part de la serra de Cavalls, amb el vèrtex de Sant Marc com a punta més propera.

Els intents de conquerir aquest punt, la cota 705, per part de les forces fran-

quistes reïxen la nit del 13 d’agost, després d’un cop de mà afortunat i d’un alt

cost en vides humanes. Totes les temptatives de les forces republicanes per a

reconquerir la posició foren inútils. Però el fet de no ocupar les cotes 609, 641 i

666 feu fracassar l’ofensiva franquista en aquest punt i continuar-la per altres

sectors del front.

Page 58: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

246 7 Anhang

Spanisch – La cota 705, también conocida como la Punta Alta, se convierte en

un espacio clave de la batalla. Desde su privilegiada situación se podían contro-

lar y batir el resto de cotas que la rodean. Su ubicación, en las estribaciones de la

sierra, posibilita el control del valle donde se encuentra el Pinell de Brai y de

parte de la sierra de Cavalls, con el vértice Sant Marc como cima más cercana.

Los intentos de conquistar este punto, la cota 705, por parte de las fuerzas fran-

quistas obtienen su fruto la noche del 13 de agosto, después de un golpe afortu-

nado y un alto coste en vidas humanas. Todas las tentativas de las fuerzas repub-

licanas para reconquistar la posición, fueron inútiles. Pero el hecho de no ocupar

las cotas 609, 641 y 666, hizo fracasar la ofensiva franquista en este punto

teniendo que redirigirla hacia otros sectores del frente.

Englisch – Hill 705, also known as the „High Point“ (Punta Alta), became a key

point in the battle. All the surrounding hills could be controlled and taken from

this advantageous site. The ridges of the mountain range made it possible to con-

trol the valley below, the village of Pinell de Brai and part of the Cavalls moun-

tain range, with the summit of Sant Marc being the nearest point. Nationalist

attempts to take Hill 705 were finally successful on the night of 13th August

when luck was on their side, though their losses were considerable. All Republi-

can attempts to retake the position were futile. However, despite the Nationa-

lists’ initial success, their offensive was not fully effective at this point because

they did not occupy hills 609, 641 and 666, and the action moved to other areas

of the front.

Die Umgebung

Katalanisch – Serra de Cavalls. Com una perllongació de la serra de Pàndols,

separades per la carretera de Gandesa al Pinell de Brai, s’alça Cavalls, un dels

principals i decisius escenaris de la batalla. És objecte d’una gran part de les

ofensives franquistes per frenar l’avenç de l’Exèrcit Popular de la República.

Page 59: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7.2 Die Espais de la Batalla de l’Ebre: Texttafeln und Abbildungen 247

Serra de Pàndols. Des de la cota 705 es veuen i es controlen a tret de fusell les

cotes 609 i 602, sota les quals s’hi troba l’ermita de Santa Magdalena. A les pri-

meries del mes d’agost les forces franquistes ja controlen quasi la totalitat de la

serra, excepte les dues cotes que resten a mans republicanes fins als darrers dies

de la batalla. Móra d’Ebre. La població s’observa en la llunyania. Centre de la

reraguarda republicana i zona de pas de tropes i de subministraments a través

dels ponts i passarel·les que els pontoners van mantenir a ple rendiment durant

els 115 dies de combats. L’Àliga – cota 383 –. Separa les poblacions del Pinell i

Miravet. El seu punt més alt, l’Agulla, de 383 metres, va ser ocupat per les for-

ces republicanes el mateix 25 de juliol. Des d’aquí es va intentar coordinar la

darrera resistència, sense èxit, durant la darrera ofensiva franquista.

Spanisch – Serra de Cavalls. Como una prolongación de la sierra de Pàndols,

separada por la carretera de Gandesa al Pinell de Brai, se alza Cavalls, uno de los

principales y decisivos escenarios de la batalla. Es objeto de una gran parte de

las ofensivas franquistas para frenar el avance del Ejército Popular de la Repúb-

lica. Serra de Pàndols. Desde la cota 705 se ven y controlan a tiro de fusil las

cotas 609 y 602, bajo las cuales está ubicada la ermita de Santa Magdalena. En

las primerías del mes de agosto las fuerzas franquistas ya controlan práctica-

mente la totalidad de la sierra, excepto esas dos cotas que quedan en manos

republicanas hasta los últimos días de la batalla. Móra d’Ebre. La población se

observa en la lejanía. Centro de retaguardia republicana y zona de paso de tropas

y suministro a través de puentes y pasarelas que los pontoneros man-tuvieron a

pleno rendimiento durante los 114 días de combates. L’Àliga – cota 383 –. Sepa-

ra las poblaciones de Pinell de Brai y Miravet. Su punto más alto, l’Agulla, de

383 metros, fue ocupado por las fuerzas republicanas el mismo 25 de julio. Des-

de aquí se intentó coordinar la última resistencia, sin éxito, durante la última

ofensiva franquista.

Englisch – Cavalls Mountain Range. The Cavalls mountain range appears to be a

continuation of the Pandols mountain range and is only divided by the road from

Page 60: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

248 7 Anhang

Gandesa to Pinell de Brai. This was the scene of one of the most important strug-

gles in the Battle of the Ebro. The mountain range was the target of a large num-

ber of the Nationalist offensives to try to stop the Republican army’s advance.

Pandols Mountain Range. Hills 609 and 602, with the Santa Magdalena hermi-

tage below, were within firing range of troops stationed on Hill 705. At the

beginning of August, Nationalist troops were already in control of virtually all of

the mountain range, except for the two hills which remained in Republican hands

until the very last days of the battle. Mora d’Ebre. This town can be seen in the

distance. It was a centre for the Republican rearguard and a crossing point for

troops and supplies, using the pontoon bridges which the bridgebuilders kept in

full use during the 114 days of combat. L’Aliga – Hill 383 –. This hill stands be-

tween the two villages of Pinell and Miravet. The highest point, l’Agulla (The

Needle), 383 metres, was occupied by Republican forces on 25th July. During

the last Nationalist offensive, it was here that the Republicans made their last

attempts to coordinate their resistance, without success.

***

Katalanisch – Pinell de Brai. La població de Pinell és un important nucli de la

reraguarda republicana, on s’establiren serveis sanitaris, centres de subministra-

ment i zones de descans per a les tropes de reserva. Per aquesta raó el seu casc

urbà va ser objectiu de l’artilleria franquista durant els dies de la batalla. Mun-

tanya de Pegna. A l’altre cantó del riu Ebre s’alça aquesta petita serralada, que

serví a les forces republicanes per a controlar part del riu i evitar el pas de l’exèr-

cit franquista. Serra de Cardó. Imponent massa muntanyosa allunyada del front

de l’Ebre. S’utilitza com a observatori i com a base per a l’artilleria republicana,

durant la primera fase de la contesa.

Spanisch – Pinell de Brai. La población de Pinell es un importante núcleo de

retaguardia republicana, donde se establecen servicios sanitarios, centros de su-

ministro y zonas de descanso para las tropas de reserva. Su núcleo urbano fue

Page 61: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7.2 Die Espais de la Batalla de l’Ebre: Texttafeln und Abbildungen 249

objetivo de la artillería franquista durante los primeros días de la batalla. Mun-

tanya de Pegna. Al otro lado del río Ebro se alza esta pequeña sierra que sirvió a

las fuerzas republicanas para controlar parte del río y evitar el paso del ejército

franquista. Serra de Cardó. Imponente masa montañosa alejada del frente del

Ebro. Se utiliza como observatorio y como base para la artillería republicana, du-

rante la primera fase de la contienda.

Abbildung 18: Die Umgebung

Page 62: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

250 7 Anhang

Englisch – Pinell de Brai. The village of Pinell was an important station post of

the Republican rearguard, where medical services, supplies and rest zones for the

reserve troops were established. Despite the fact that village was used for medi-

cal purposes, it was a target for the Nationalist artillery throughout the battle.

Pegna Mountain. On the other side of the River Ebro, this small mountain range

was used by the Republican forces to control part of the river and stop the Natio-

nalist army crossing. Cardó Mountain Range. Impressive mountain massif at a

distance from the Ebro frontline. It was used as an observatory and a base for the

Republican artillery during the first phase of the battle.

***

Katalanisch – Port de Tortosa-Beseit. El Port, que des de Tortosa s’estèn fins a

Beseit, fou escenari de l’ofensiva de l’exèrcit franquista a l’abril de 1938. Prat

de Comte. Es troba als peus del Port, resta a mans de les forces franquistes i el

fan servir com a base per a les seves tropes en l’assalt a la serra de Pàndols. Hor-

ta de Sant Joan. Als peus de Santa Bàrbara hi ha el nucli d’Horta, utilitzat com a

zona de serveis de la reraguarda franquista al llarg de tota la batalla.

Spanisch – Port de Tortosa-Beseit. El Port, que desde Tortosa se extiende hasta

Beceite, fue el escenario de la ofensiva del ejército franquista en abril de 1938.

Prat de Comte. Está ubicado a los pies del Port. En manos del ejército franquista

es utilizado como base para el asalto a la sierra de Pàndols. Horta de San Joan.

A los pies de Santa Bárbara encontramos Horta, utilizada como zona de servicios

de la retaguardia franquista durante toda la batalla.

Englisch – The Tortosa-Beseit Mountain Passes. The mountain passes which run

from above Tortosa to Beseit, were the scene of the Nationalist offensive in

April, 1938. Prat de Comte. At the foot of the pass, this village remained in Na-

tionalist hands and was used as a base for the assault on the Pandols mountain

range. Horta de Sant Joan. The village of Horta is to be found at the foot of San-

Page 63: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7.2 Die Espais de la Batalla de l’Ebre: Texttafeln und Abbildungen 251

ta Barbara Mountain. It was used as a service zone of the Nationalist rearguard

throughout the whole of the battle.

7.2.4 Das Kriegerdenkmal: El Memorial de les Camposines (La Fatarella)

Abbildung 19: Die offene Säulenhalle

Wie jeder Espai Històric des Gedenkstättenkomplexes wird auch das Krieger-

denkmal El Memorial de les Camposines mit der die Espais de la Batalla de

Page 64: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

252 7 Anhang

l’Ebre allgemein erläuternden Texttafel eröffnet (vgl. 7.2.1.2). Daneben ist es

mit ortsspezifischer Beschilderung ausgestattet:

Die Geschichte des Kriegerdenkmals

Katalanisch – Les Camposines es prenen cap a les 7 de la matinada del dia 25 de

juliol de 1938. El seu control és vital per a l’ofensiva republicana, ja que perme-

tia la comunicació entre la ribera del riu Ebre i la primera línia del front, fent

possible l’arribada dels subministraments necessaris per als combats i l’evacua-

ció dels ferits. El lloc és objecte de tres ofensives de l’exèrcit franquista sobre les

forces republicanes, per tal de forçar la seva retirada: la del 3 de setembre, la del

18 de setembre i la darrera, l’1 d’octubre. Però no seria fins el 30 d’octubre amb

l’atac a Cavalls que el front republicà va cedir fins a permetre ocupar la posició

l’11 de novembre, a cinc dies del final de la batalla. Per a les forces nacionals,

recórrer els prop de 10 Km que hi ha entre Gandesa i les Camposines, van supo-

sar prop de 90 díes de durs combats durant els quals han de conquerir cada serra

i cada barranc on les forces republicanes resisteixen sense recular.

Spanisch – Les Camposines se toman hacia las 7 de la mañana del día 25 de julio

de 1.938. Su control es vital para la ofensiva republicana, ya que permitía la

comunicación entre la ribera del río Ebro y la primera línea del frente, haciendo

posible la llegada de los suministros necesarios para los combates y la evacua-

ción de los heridos. Dicho lugar es el objetivo de tres ofensivas del ejército fran-

quista sobre las fuerzas republicanas, con el objetivo de forzar su retirada: la del

3 de septiembre, la del 18 de septiembre y la última, el 1 de octubre. Pero no se-

ría hasta el 30 de octubre, con el ataque a la Sierra de Cavalls, que el frente

republicano cedió hasta permitir ocupar la posición el 11 de noviembre, a cinco

días del final de la batalla. Para las fuerzas nacionales, recorrer los 10 km que

hay entre Gandesa y les Camposines, supuso cerca de 90 días de duros combates,

Page 65: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7.2 Die Espais de la Batalla de l’Ebre: Texttafeln und Abbildungen 253

durante los cuales tuvieron que conquistar cada sierra y cada barranco donde las

fuerzas republicanas resistían sin retroceder.

Englisch – Camposines was taken at around 7 am on the morning of 25th July,

1938. Control of this site was vital for the Republican offensive, since it provi-

ded communication between the Ebro riverbank and the frontline, allowing

essential supplies to get through to the battle zone and the wounded to be eva-

cuated. The site was the target of three Nationalist offensives, aiming to push the

Republican Army back: the first on 1st September, the second on 18th Septem-

ber and the final one on 1st October. Despite these attacks, it was not until the

30th October, with the assault on the Cavalls mountain range, that the Republi-

can front collapsed. The position was occupied by the Nationalists on 11th No-

vember, five days before the end of the battle. For the Nationalist forces, the

10 km advance between Gandesa and Camposines entailed nearly 90 days of

hard fighting to gain control of each mountain range and each dry river bed,

overcoming the brave defence of the Republican forces.

***

Katalanisch – Des del període medieval les Camposines han constituït un punt

estratègic de creuament dels camins que comuniquen el territori litoral i les terres

de l’interior. En aquest indret s’hi va establir un primer poblament medieval, del

qual l’ermita de Sant Bartomeu n’és l’únic vestigi visible. Durant la Batalla de

l’Ebre, les Camposines no van perdre el seu valor estratègic com a nus central de

comunicacions i van esdevenir l’objectiu de bona part de les ofensives franquis-

tes per a retornar a les forces republicanes a l’altra riba del riu. És per tot això

que aquest Memorial, dedicat a tots els combatents anònims morts a la Batalla de

l’Ebre, es localitza en aquest simbòlic emplaçament.

Spanisch – Desde el período medieval les Camposines han constituido un cruce

estratégico de caminos que comunican la zona litoral con las tierras del interior.

Page 66: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

254 7 Anhang

En este lugar se estableció un poblado medieval del cual la ermita de Sant Barto-

meu es el único vestigio visible. Durante la Batalla del Ebro les Camposines no

perdieron su valor estratégico como nudo central de comunicaciones y fue el

objetivo de la mayoría de ofensivas franquistas para retornar a las fuerzas repub-

licanas al otro lado del río. Es por todo esto que este Memorial, dedicado a todos

los combatientes anónimos muertos durante la Batalla del Ebro, se localiza en

este simbólico emplazamiento.

Englisch – Since medieval times, Camposines has been a strategic crossroads for

the coastal and inland areas. The hermitage of Saint Bartholomew is the only

remaining sign of an early medieval settlement. During the Battle of the Ebro,

Camposines lost none of its strategic importance as a centre of communication.

It became the target of many Nationalist offensives to push the Republican for-

ces back across the river. The War Memorial, dedicated to all those who fought

and died in the Battle of the Ebro, was erected here at this symbolic spot.

Soldaten der Ebroschlacht

José Cirujeda Esteve – Fill d’Alcover – Tarragona –, va néixer el 1915 en una

família treballadora. La seva formació professional va ser la fusteria, tot i que

l’esclat de la guerra el va apartar del seu ofici. El 1937 ingressa a les Forces

Aèries Republicanes Espanyoles com a pilot. Durant la batalla de l’Ebre el seu

aparell és atacat i abatut per la Legió Còndor, a l’agost de 1938, en combat aeri a

Vilalba dels Arcs. Novament al servei actiu, és per segon cop incendiat i abatut

prop de Lleida, quatre mesos més tard. Exili a França i a la Unió Soviètica. A

l’URSS, i durant la Segona Guerra Mundial, vola amb la segona esquadreta del

439 Regiment. En el seu llibre de vols hi destaquen tots els escomesos per a la

protecció d’objectius especials. Desmobilitzat l’any 1948, es reintegra a la vida

civil a Minsk – Bielorússia – i recupera el seu ofici de fuster. L’any 1992 torna a

Catalunya junt amb la seva família, on viu retirat.

Page 67: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7.2 Die Espais de la Batalla de l’Ebre: Texttafeln und Abbildungen 255

Xosé Hipólito Bao Vieites – Nado o 29 de agosto de 1916 no lugar de Lameiro,

na parroquia de Santa Xusta, municipio de Moraña – Pontevedra –. Tras pasar

parte da súa infancia en Bos Aires, regresou á súa aldea natal, coa nai e os ir-

máns, onde se inicia como aprendiz de carpinteiro. Chámano a quintas co recru-

tamento de 1937 e incorpórase en Lugo no Rexemento de Infantaría Zaragoza

n° 30, onde foi destinado ao 10° Batallón, no que exerce como corneta da com-

pañía de metralladoras, dentro da 82a División. Morreu en combate, durante a

Batalla do Ebro, o 18 de setembro de 1938, nun lugar ignorado, constando como

desaparecido en combate.

David Guest – Was born in London on 6th January 1911. He was the son of La-

bour politician Dr. Leslie Haden Guest and the writer Carmel Haden Guest. A

student of Wittgenstein’s at Cambridge University, he graduated with first class

honours in philosophy and mathematics in 1931. In 1937, already involved in

„aid for Spain“ campaigns, in a letter to his mother he wrote: „I am going away –

you know where – ... I want you to realise that this decision is completely ratio-

nal and unsentimental ... It is consistent with my work in the party and my whole

development in the last six years ... It has required an incredible effort to concen-

trate on pure mathematics when the whole world seems on fire.“ Records show

that he entered Spain on 31st March 1938. On July 25th 1938 the army of the

Spanish Republic crossed the River Ebro. The British Battalion advanced to-

wards Gandesa and took heavy casualties in the assaults on Hill 481. It was here,

while observing from a forward position, that Guest was hit by a burst of ma-

chine-gun fire. To the comrade who came to his aid as he lay mortally wounded,

he said: „Never mind me – carry on – get the men up the hill.“ David Guest died

on July 27th 1938. He was buried close to the foot of Hill 481 in the direction of

Corbera. He was twenty-seven.

Page 68: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

256 7 Anhang

Abbildung 20: Soldaten der Ebroschlacht

Domingo Piris Berrocal – Nacido el 2 de agosto de 1.901 en Herrera de Alcán-

tara – Cáceres – en el seno de una familia campesina, era el noveno de diez her-

manos, perdiendo a sus padres a temprana edad. En octubre de 1.920 ingresa en

la Legión en Ceuta y participa en las campañas africanas entre 1.921 y 1.927, du-

rante las cuales es herido en diversas ocasiones y ascendido hasta el grado de

suboficial. Durante estos años, se distingue en el servicio y recibe distintas con-

decoraciones y menciones honoríficas. En 1.934, ya con el grado de alférez, par-

ticipa en las acciones militares que sofocan el levantamiento obrero en Cataluña

Page 69: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7.2 Die Espais de la Batalla de l’Ebre: Texttafeln und Abbildungen 257

y Asturias. En julio de 1.936, al estallar la Guerra Civil siendo ya teniente, tras

cruzar el estrecho con su unidad, participa en los combates de Toledo, Guadar-

rama, Oviedo, Teruel y Maestrazgo. Participa en la Batalla del Ebro, con el gra-

do de capitán, encuadrado en la 3a Bandera de la Legión de la 82a División, sein-

do herido en una ocasión y propuesto para la Cruz Laureada de San Fernando y

para la Medalla Militar Individual. Acabada la guerra, continúa como oficial de

la Legión, ascendiendo a teniente coronel, en 1.958. Se retira del ejército tras 41

años de servicio. Muere a los 78 años el día 28 de abril de 1.980.

Pere Joan Borràs – Natural de la vila d’Alaró – Mallorca – va néixer l’any 1909

en una família humil. Abans de la guerra ja era un home plenament compromès

en la vida política del seu poble, als 18 anys va ser elegit delegat local de la

UGT. La Guerra Civil Espanyola el sorprèn a França. Entra de voluntari al regi-

ment „Marx Engels“, un cop dissoltes les milícies s’enrola al 1r Batallón Rojo de

Choque de la 122a BM i intervé a totes les accions bèl·liques de la seva brigada.

A l’agost de 1938 participa a la Batalla de l’Ebre, a la 27a Divisió, amb destí a la

cota 444. Els components de la seva brigada aguanten la posició fins a l’octubre.

La derrota és total, i la cota, ocupada per les tropes franquistes. Ja de retirada,

són capturats el 23 de gener de 1939, prop de Manresa. De nou a Alaró, és deten-

gut i empresonat a Palma. Va ser processat el mes de febrer de 1940 i declarat

innocent dels càrrecs. Va morir l’any 1991.

Salvador Nonell Bru – Nascut a Mataró el 5 d’agost de 1918, va cursar els seus

estudis primaris als Salesians. A partir del 18 de juliol, amb l’alçament militar i

l’esclat revolucionari, les seves creences el van dur a col·laborar en la protecció

dels religiosos perseguits i el seu trasllat a França, país on el també marxaria per

incorporar-se al territori sollevat. Un cop allí es va allistar, el febrer de 1938, a la

unitat catalana del Terç de Nostra Senyora de Montserrat. Amb el Terç de Mont-

serrat va combatre a diferents fronts, arribant a l’Ebre els primers dies d’agost de

1938 i participant en tots els combats de la batalla. Acabada la guerra, va ingres-

sar al Seminari essent ordenat sacerdot el 1945, des d’aleshores va compaginar la

Page 70: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

258 7 Anhang

seva vida eclesiàstica amb el manteniment de la memòria dels combatents del

Terç, tant a través dels seus llibres com de la Germandat del Terç de Montserrat.

Va morir el 4 de setembre de 2004.

Rossend Llach i Aluart – Nascut l’any 1906 a Vilablareix – Girona –. Casat amb

dos fills, el 18 d’abril de 1938 rep una crida per ser concentrat a l’Exèrcit Popu-

lar Republicà, tres dies més tard. És del reemplaçament de 1928. Al sobre d’una

carta que tramet a la seva dona, Àngela Bota, s’hi troben les següents dades: XV

Cuerpo del Ejército, 3a División, 31a Brigada, 121° Batallón, 4a Compañía, Base

Turia. La darrera notícia que Àngela Bota rep del seu marit és una carta del 30

d’agost de 1938. Es desconeix el lloc i la data de la seva mort. Tampoc se sap

quina va ser la notificació concreta a la seva família. A l’Arxiu de Riudellots de

la Selva s’ha trobat una relació dels desapareguts en la Guerra Civil Espanyola,

on s’especifica que Rossend Llach va morir l’1 de setembre de 1938 a la Batalla

de l’Ebre. Tot fa suposar que fou a la zona de Vilalba dels Arcs, al Vèrtex Gaeta

o „Bosque Quemado“.

Jesús Lacoma Langlara – Nacido en Peraltilla – Huesca – el 14 de junio de

1.912, hijo único de una familia de agricultores. El 10 de agosto de 1.936 fue

movilizado, tenía 24 años. Se incorporó a la filas republicanas, concretamente en

el 520 Batallón de Izquierda Republicana, encuadrado en la 130 Brigada Mixta

de la 43 División, con el que vivió los hechos de la llamada „Bolsa de Bielsa“ en

1.938. Tras pasar a Francia, regresó a la zona nacional donde se encontraba su

familia. Tras pasar un mes en un campo de concentración y otro en un cuartel de

Santander, fue enviado a la Batalla del Ebro bajo una Bandera de Falange. Tras

combatir en el Ebro, participando en el asalto de la sierra de Cavalls, siguió lu-

chando en Cataluña – Tàrrega, Cervera, Calaf, Manresa, Artés, Vic y Olot – de

batalla en batalla. Es licenciado en Tomelloso, en junio de 1.939, y regresa a su

pueblo donde trabajó en el campo y en la contrucción hasta la jubilación. Falle-

ció en Peraltilla el 3 de julio de 2.002 a los 90 años.

Page 71: 6.1 Zu den Theorien des kollektiven Gedächtnisses978-3-531-92491-5/1.pdf · ARÓSTEGUI, Julio; GODICHEAU, François (Hrsg.): Guerra Civil. Mito y memoria. Marcial Pons, Madrid 2006

7.2 Die Espais de la Batalla de l’Ebre: Texttafeln und Abbildungen 259

Rafael Pérez Fontano – De Santa Lucía de Gordón – León –, nacido el año

1.920. Al estallar la guerra, con 16 años, va voluntario al frente de Asturias y cae

prisionero en octubre de 1.937. Desde este momento pasa por distintas cárceles y

campos de prisioneros hasta junio de 1.938, fecha en que se incorpora al Batal-

lón de Trabajadores n° 124 de la 50a División. En el verano de 1.938 su unidad

se encuentra destinada cerca de Pinell de Brai, donde contruyen una pista para

facilitar la llegada al frente. El 25 de julio los prisioneros son evacuados de Pi-

nell hacia Caspe y Nonaspe, donde subsisten reparando la pista que une Nonaspe

con la Pobla de Massaluca. Finalizada la batalla, y hasta enero de 1.939, siguen

en la zona recuperando pistas, caminos y pueblos, después cruzan el río y conti-

núan detrás de las fuerzas nacionales hasta llegar a Barcelona. En agosto de

1.939 abandona el batallón para volver a prisión, donde permanece hasta marzo

de 1.940, momento en el que se incorpora al servicio militar hasta junio de

1.944.