Federico Federici

Dunkelworte altre poesie

con una lettura diMarta Vilardaga

22

Du weißt,wo die Wörter liegen– aus verschwundenen Silbenwehen die Wunden.

Leise, ihr Winde!Es sind die Knochen des Baumes,in denen die Toten knospen.

23

Tu saidove stanno le parole– dalle sillabe sparitesoffiano le ferite.

Fate piano, venti!Son di quest’albero le ossadove fanno gemme i morti.

54

Wieder halten wir beidedieselbe Rede:ich danach,du zuerst.

Am Waldrandersticken HändeGlocken,die leeren Kehlender Vögel.

Folge mir in die Stille!Wieder ist die Erde ruhig.Stimme und Stillesind reiner denn je.

Das Unsägliche herrscht– mein Mundden Wörtern gefügigund vor dem ersten Wortdas letzte.

55

Ancora una volta teniamolo stesso discorso:io dopo,tu prima.

Sui bordi del boscosoffocan manicampane,le gole vuoteagli uccelli.

Unisciti a me nel silenzio!Di nuovo quieta è la Terra.Voce e silenziopiù puri che mai.

L’indicibile regna,– la mia bocca docilealle parolee davanti alla prima parolal’ultima.

PARAULA DE TENEBRA

Oralitat a la xarxa

La difusió de la poesia de Dunkelwort a tra-vés del blog1 del seu autor, Federico Federici,és una excellent mostra de com la xarxa per-met recuperar l’essència de la poesia, és a dir,l’oralitat. Ens recorda que la paraula és «ori-ginàriament i fonamentalment so, veu, mú-sica».2 D’altra banda, la xarxa trenca ambel concepte de performance3 en què el con-

1 http://leserpent.wordpress.com2Lluís Solà (2013), La paraula i el món, L’Avenç:

p.1533 «La performance es la acción compleja por la

que un mensaje poético es simultáneamente tran-smitido y percibido, aquí y ahora. Locutor, destina-

58

tingut poètic és simultàniament percebut enun espai i un temps irrepetibles. L’enregistra-ment del so i de la imatge permet a l’oient iespectador reproduir tantes vegades com re-quereixi i en el moment que vulgui aqueststreballs. Per tant, es perd l’experiència de lainmediatesa, però per la possibilitat de re-petició, pot fomentar l’escolta i donar peu ala reflexió i a la interiorització del missatgepoètic. Ara bé, com en el cas de la lectura,cal un paper actiu del receptor.

L’autor de Dunkelwort n’és també el di-vulgador, el rapsode i l’intèrpret. Presenta elseu treball a través de cinc posts. Els que escenyeixen més al concepte de performance,si obviem la percepció simultània, són NeueGedichte, on el poeta recita poemes en ale-many i Dunkelwort – con la macchina deisuoni di Alexander Platz Ensemble, on l’au-tor interpreta la poesia modulant la veu demanera que, conjuntament amb la música,aconsegueix crear un determinat efecte. Laresta de posts són, a més a més, una immer-sió en el món creatiu de Federico Federici. A

tario(s), circunstancias (que el texto, por otro lado,con la ayuda de medios lingüísticos, los represente ono) se encuentran confrontados, indiscutibles.» PaulZumthor (1991), Introducción a la poesía oral, Altea,Taurus, Alfaguara: p. 33

59

Bootleg for a few friends i Una mattina, nelmio studio, a part de recitar poemes, l’autorreflexiona entorn de la poesia, de la temàticade Dunkelwort i del seu univers creatiu. Laconcentració en la veu del poeta que ens em-bolcalla i ens acull, els silencis, l’entonació,però també els sons provinents de l’exteriordel seu estudi i els jocs amb el micròfon dotende més realisme a l’acte comunicatiu, apro-pen la poesia a la quotidianitat.

Un comentari a part mereix el video Nellaneve, nel bosco, d’una gran bellesa cinemato-gràfica. En aquest cas, l’oralitat es veu refo-rçada per la imatge. El mateix autor recitapoesia amb el llibre Dunkelwort a les mans enun bosc de paisatge hivernal. A través de lesseves explicacions, dels silencis, de la gestua-litat i de la seva personalitat integra la poesiaen aquest entorn i ens torna a introduir enel seu univers creatiu. La música també hi téun paper fonamental abans i després que elpoeta ens parli.

Al llarg d’aquest recorregut auditiu i vi-sual, podem escoltar les mateixes poesies re-citades amb entonacions i modulacions de laveu molt diferents. És, precisament d’aquestaoralitat, que la poesia extreu la seva capaci-tat d’emoció.

D’altra banda, els oients i espectadors te-nim molta més informació del poeta que ell

60

de nosaltres. I, a diferència d’una performan-ce, el poeta desconeix quines són les nostresreaccions. El fet, però, que per accedir a totsaquests posts, haguem de sollicitar les clausd’accés a l’autor a través del seu correu elec-trònic, obre la comunicació amb el poeta ireforça la recepció de la poesia com un acteúnic i individual. La xarxa permet tenir uncontacte directe amb l’autor amb la sensacióque la poesia està dirigida principalment aun lector sense elements que s’interposin en-tre l’un i l’altre.

Llavors, per què passar de l’experiènciaauditiva i visual al text escrit? Fent una ana-logia musical, per què passar de la música ala partitura? En el meu cas, curiositat perllegir totes les poesies i tenir una visió méscompleta del llibre, però també per apaivagartotes les llacunes de comprensió de la llenguaitaliana que havia experimentat escoltant elsposts. Sense el text escrit, la meva visió deDunkelwort hauria estat del tot esbiaixada.També perquè crec que la poesia requereixd’un treball de reflexió i d’aprofundiment enel text per tal d’introduir-nos en l’universdel poeta sabent, d’entrada, que és inasso-lible en la seva totalitat. Partitura i música,música i partitura es comuniquen, es retroa-limenten, s’enriqueixen mútuament. L’autorparteix del text, per crear amb la veu, la mú-

61

sica, el so i la imatge un món parallel ambl’objectiu de difondre el seu treball i, aquestmón, em crea la necessitat d’accedir al textescrit.

Una lectura dels poemes

Federico Federici, en la nota introduttiva, ex-plica que Dunkelwort es pot interpretar comuna partitura per a dos instruments: la llen-gua alemanya i la llengua italiana. En el casdels poemes en italià, que són els que ana-litzo, el primer que vaig apreciar va ser quecadascun d’ells guardava una musicalitat in-terna per la repetició de sons com en els ver-sos següents: «quando tace ogni voce,/ impe-disce ora la morte»,«Come nella/ vecchia ro-sa,/ un dì chiara,/ odorosa morta,/ già sboc-ciata»,«Ecco la curva dell’occhio,/ lo spec-chio cieco del tempo».

I, en conjunt, els poemes es relacionen en-tre ells per aquesta musicalitat, però tambéper la repetició de paraules com si es trac-tessin de motius musicals. Per citar-ne al-gunes: parola, morte, voce, luce, albero, vuo-to, mondo, ferita, occhi, buio, tenebra, scher-mo, specchio, rosa, fiore, nulla, mani, pie-tra, silenzio, polvere, respiro, alfabeto, sguar-do, tempo. Evidentment, aquestes paraules

62

també doten d’unitat al conjunt poètic i esrelacionen directament amb la temàtica deDunkelwort. Fins i tot, podríem dir que elprimer poema, La parola che fingo di dire,és una obertura que resumeix el que despréss’anirà desgranant en la resta de poesies. Unspoemes musicalment més suaus com Si ge-nera parola da parola, Candida nube, In unfilo d’aria o Ultima spenta parola. I, d’altres,molt més vibrants com Lettere dell’alfabeto,Fai che non si compia, Apri di nuovo o Doveè luce, è oscurità.

Aquesta musicalitat o oralitat enllaça ambla temàtica de Dunkelwort o “Paraula de te-nebra”, on ens hem de centrar, precisament,en «aquesta paraula entesa en un sentit ca-rent de pluralitat, de distinció del món enparts, així com de tenebra que no preveu ma-tís de color i expressa el nul, l’indicible, el ze-ro».4 Podem dir que el món és present a lesmans, als ulls, a les orelles, però intentar-lodir amb la veu, nominar-lo a través de parau-les significa delimitar la realitat, fragmentar-la: «Che altro se non le fessure/ tra il nomee la cosa?/ Da sé si genera il vuoto [. . . ] Tunella ferita deponi parole». Per això, la recer-ca d’unes paraules allunyades del món que

4 Traducció al català. Federico Federici (2013),Dunkelwort, UHU Bücher: p. 6

63

no designin l’objecte: «[. . . ] parola del tem-po e/ dello spazio – che nome hanno? –/ illoro suono che non ha fine». En el fons, lavoluntat de la poesia d’atrapar una músicapresent en algun lloc de l’univers, una bellesacreadora, però també d’atènyer el temps i l’e-spai constantment en canvi. D’acord amb ai-xò, hi ha la recerca d’una paraula primigèniade caràcter oral com la que descriu el pròlegde l’Evangeli de St. Joan: «Al començament,existia la Paraula i la Paraula estava ambDéu, i la Paraula era Déu. Estava amb Déual començament. Totes les coses han vinguta l’existència per mitjà d’ella, i ni una solade les que han vingut a l’existència no hi havingut sense ella».5 I també el Gènesi: «En elprincipi, Déu va crear el cel i la terra. La ter-ra era caòtica i desolada, les terres cobrienla superfície de l’abisme i l’esperit de Déu6

planava per damunt les aigües».7D’aquí que, en molts poemes, apreciem

aquesta oralitat centrada en el moviment del’aire, la vibració: «non sapevi cosa,/ in un

5 Jo 1:1-46 «L’esperit de Déu [. . . ] És un llenguatge proper

a la poesia. El text hebreu actual parla de ruaj quecertament significa esperit, però també significa vent,buf i buf en el sentit de veu o paraula.» Heinrich A.Mertens (1989), Manual de la Biblia, Herder: p. 129

7 Gènesi 1: 1-2

L’IMITAZIONE DI DIO

75

La vita è un passaggio.La morte il paesaggio.

83

Mio dio che non esistiper il mio mal ripostoamore in te rinnegod’esser figlio e padre:la somiglianza cadein uno specchio nero.La tua parola incolpa,mal tradotta, l’uomo,eppure torno a chiedertila vera morte quale sia:questa, che dà il morsodella serpe, l’incisionedella lama che neppuresfiora l’anima, o l’altrache ci coglie stanchi,divorati secchi dentrologori e tremanti?Si brancola nei cielivuoti del tuo regno,scomparsi, scompaionodagli occhi fiori e campicontemplati nei dipintidei beati. Ti nascondianche dopo morti, quasiche non esistessi. Nella miaè la tua morte?

Lasciamial vago termine del tempo,con l’impropria luceancora un po’ negli occhi,

84

convenire insieme agli altrial buio, nell’impronta del tuopeso levato al mondo.

STANZE DEI NON RISORTI

99

Questa è l’impronta premutasotto la neve di una vita intera,che si dirada nel turbine fittodi tracce nel vuoto. Il ventonon spazza là sotto la terra,non c’è distanza tra l’ultimoe il primo: nessuno ci guida,ma lì non si capita a casoe nel vuoto la meta è altrovuoto. Solo la morte, scavando,tocca l’altezza del vuoto.

104

«Laisa fraire la terro di pairescapa fraire da la terro di mort.»

Piero Raina

È un paese ormaispopolato: gli assentisepolti nel campo,gli aratri copertidall’erba nei solchi.Nessuno più guidale bestie, nessunoè custode di un fiore.Tre semi per bucouna volta, un corposoltanto a ogni croce.La neve confondele fosse, le veree le false, il freddole ossa, le vivee le morte. Il gelofa crepe nei vetrie sgretola i voltinei tondi. Qualcunoha lasciato all’invernoanche il nome.Il tronco che sporgedi sbieco dal muro

105

ripete la forma,di qualche saettache l’ha mutilato,la folgore nerasbucata dal cieloper ardere in terra.Che stretta nel pettosentirle suonarea distesa da un altropaese! Il tempo,toccato da quellecampane, si destae scompare.Chi corre a preghierasa che non c’è Santo,o Madonna che tenga,finché siamo vivi,la morte a distanza,l’eterna! Riprendea cadere la neve.La terra rimescolai sassi, le ossa.

107

Dov’èl’ora della morte,il buco vuoto intornoal vuoto del pensiero,la cruna, l’ago, l’antronero in cui ci guidail fiato? L’ammutolitooracolo, che masticala cenere, rimuginala polvere: qual èil suo responso,o tergiversa su unascaglia d’osso? Com’èil soffio, il lampo sullaretina tornata tersa e dovel’arto inutilmente tesoa indicare infine il dioscomparso, l’asprasorte a scapito dell’avidafortuna? Quand’è la morteintatta nel dolore, da cuil’intera vita ci discosta?

NOTE

I testi in Dunkelwort sono stati rivisti e ampliati,rispetto alla prima edizione (Uhu Bücher, 2013),nell’autunno 2014.

I versi a p. 104 sono tratti da Toumbaren i ca-sei di vilage del poeta elvese Piero Raina, cui lapoesia è dedicata.

p. 104: prima stesura ad Elva, borgata Comba,primi mesi d’inverno, 2013.

p. 106: prima stesura ad Elva, borgata Comba,tardo inverno, 2013.