Embed Size (px)
Citation preview
Aay 1 Ná«a. 3 7 ig~J1 • g? R15 cènt im» 1
-V.ja un gust d'enfocarme en aquesta posició! -Onetol que li digui, si OB la poaieiA que m'agradamea.
f i B'm% r&òÜCO •- DIARIO L I T E R A L Y D E I N F O R M A C I Ó N CAÓTICA ,
S A L E H O Y I
Nuejtro program» i República — Vepjcurismo — Expansión jurenil j In irt i d»»«< de i*por
Veran iegas y refr igerantes
Hunda Hoyo por el recadero de San
Andrea da los Palomos nues t ro activo director don B e a t e r í o Rufasia, ex
. de toquillas y suscriptor de Fia i ne s Noves.
Compañeros torrefactos de E L DÍA RÓI.HIO: VJI se n t t diréis que soy más tresco que Emiliano de no acostarse poi la redacción, pero habéis de saber que be decidido tomarme mis vacaciones y estoy aquí en el Hoyo de donde no pienso moverme basta el sábado para ir al (estival del Centro de Re-
Jiorters porque me lian dicho que rían un gramófono y quiero ver si me
toca, aunque sólo sea la t rompa. ¿Sabéis en qué se parece a) pecado
de una señora a nn luotofo que monde crónicas al A I) C? ¿No caéis, ver-
qiift tener cacumen y di' aquello para .-:111'ittl.'rlo. Pu r s abl v a : l'',l pCCMO de una Nflom es parece I un filósofo que mande c íonkaa al ABC, en que culo-hora (unos t res cen-
!D a Alvares que reli é de valiente.
¿A que n inguno do VOtotn ta cuál es e l sobre que prefieren loa corr idos? El s 'ohre de piernas. ¿Y cuál .•s -'I animal q w come con la cola.1
Todos. ]No hay ninguno eme M la qui te p in comer I
/Canche, mientras bada bacaina», se me ocurr ió uno que no está m a l : (Qué estrella es la que guía a 1> El as t ro pajo.
(Cuál es el te que más marea? El te-Ufono. i Y el te que toman los recién nacidos? Et te-Uta, ¿Y el te más agradable? El te jo . . . robo.
,- BB qnó se parecen los relojes de pared a las señoras que es tán cachondea y no tienen quien les baga si señor? Kn que se corren con el dedo. ¿Cuál es el colmo de un estanquero? Tomar el caló sin leche porque le gusta el miro.
¿Un oficiad alemán que diga Otto en imé se asemeja a una turca? Bp que tfttO, mana. Y uno que cumple sus deberes matrimoniales con su señora, qué semejanza tiene con el Celesta Imperio) l'ne.:- que. . . | la China 1
¿Cómo se le levanta el.. lu-i a un hombre muy pastado? Ilándo-le nr.a ayuda. Claro, ( l ío ven ustedes qn t entonces lava-Uva? Recomendad este remedio a las jamonas cisadas que. se les due rme el marido.
Dicta que los reqiiel.es quieren hacer una de sonada. ; Como son Igual trae los toreros I ;Sí, hombres I |De ftím» sotol
¿Cuáles son las bombas que prefieren los ma. . . m n - a c h o s ? L i s bombas de inversión. Y al vino que más marea I los estudiantes de algchra? I'.l bi-n io ÍS Newton.
liad recaditos a Clavera y dei'idle i ¡ore. Si veis en H Turó a la
Pilar Alemany, baeedle el ojito de mi parle. Abrasad a Moragas y pedidle un ejemplar del Canto dw Urután. Arriba y gri tos.
1UIFASTA
Pansamientos filosóficos
La toballa es el paño de lágrimas de las mujeres fáciles.
VA cine es el Inst i tuto de las chicas IB Universi
dad y a] hotel amueblado la cátedra jerca el profesorado.
Cvando se inaugure el Metropolitano, Verdura tendrá que montar t res
La mujer, n los doce años, es una mil m a n a A los catorce, una pera. A
j ocho, una breva. A los treint a ya acostumbra a ser u n tomate.
La cascada del Parque evoca en to
dos los barceloneses recuerdos tiernos de su p i t a s e n juventud.
Poesía ultratsta y Políglota
; Nubes I ¿ \ o ves la luna? ; M a n : Contempla I
Templa el laúd ; T u r u r u t 1 iQal jrsncga ja ha rehuí 1
I Luz I , Sol 1 Lus saldados van a la guer ra 1 A Ierra 1 l>e cegos el borni es e l re l . I R a i l . . . I Ral I... ; Reirá de b e t ! [Saludad las altas esferas bajad la cerviz 1
I I Oíd 11 11 [ Oíd 111 ¡ Malar es morir 1
¡ Revolución 1 ¡ Niñas al salón I
JAVIER VIURE
[pimpontoia p [de"EI Día Bolita" Aldcgitnda. 1.a rlimuliigía que us
ted dice no es cierta. Condonar no vie-: de preservativo.
lina / tmnwsla. Tiene usted razón. Barón, título, se escribe con h de liar-celuna; uurón, macho con v de verga y " ï r i c o con p de . . . ficha,
a m a n t s d* Is naturalesa. ¿Que por
qué le llaman conejo? ¡Vaya usted a averiguarlo 1 Será porque está en medio de u n bosque. . .
apasionada, si su novio ha tenido con usted hondas i ii I i mi ilades y ahora, no contento con eso quiere apa*'
las vías l í j a les y la induce a que Cultive los dulce? ¡diurnas, ib' TaS-í=o y Moliere casi podemos a i|ue sus intenciones, no son las de ca-
E¡ Duende de los Bastidores. No tóanos nolieius de que l lenavente vaya
a colaborar con Muñoz Seca.
Artista desengañado.—Es cierto, » pintura atraviesa una enorme crisis-LOS vendedores a t r ibuyen la baJ a " a
los cuadros a la catástrofe del marco-K Brito. Polla, según «I diccionario
de la que limpia, fija y da esp lendo* es la hembra del gallo. Se aplica !•"" , bien a una muchacha joven. Si D*** conoce alguna otra acepción de ''-la 1J;" labra, le agradeceremos nos la 'd'B •
Juan Ihitnajé.. Aunque baya « S W encontrado a su esposa desnuda brazos de su p r imo, OSO TÍO (finç-n- ° T cir nada. A veces. lM apariencias w tafiasv
Sinario. En electo, el 89 es ¡¡¡°*J¡" fra (ata!. Piense usted que en lran«. •
despnea del 69, vino el 70. Carfa'to*. jQas por -tm' hay on P**,
en la Rajada de Vila !• , .d • l ' ' I [También ti • usted unas pl : lliv alpun,, hajaila sin -M pilón¡ **
> li-d sobradamente .
Naturalista. Se les conoce el **° por el tamaño del apéndice < · ' " ; , ; l l
i | . | , , , , tienen cola y los OB
colilla. . „ lérm'1 1 0
EsptHdttSn. Trapecio es un ' , , , i i n o epistolar. Trapecio mucho aleen amigo, etcétera.
Barcelona, 2 d'agost de 1923
H.dncflló 1 Administrado i Rambla d» !•• Flor», SO. i - Tel. 46B« A. APAREIX CADA DIJOUB
ïikVALLA i JUGA Vostès no coneixen en S.rr.n. ? No ? H o sento,
perqué es perdran algunes bones estones. E n S.rr.n. és l'empresari d'un popular music-hall del Paralel on regna l 'alegria i el nandulandisme ( dojo.
Ara l 'home està molt preocupat a m b això de la vaga de la moralitat. Ja li han posat dugués o tres mulles i això, com és natural, no li fa cap grà-<ia.
d iumenge , en S.rr .n. era ;ils loros. Va sortir un brau, agafà un caliall pel seu compte i en quatre cops de banya el deixà fet una misèria.
Passa un bon moment i ningú acudia a retirar •''' la plaça aquell munt de pell, tripes i ossos que formaven el cos del pobre jtteo.
AUavors en S.rr.n. es girà cap a nosaltres i ens digué :.
Miri lo que són les nostres autoritats : deixen *qul aquest cabal! que ho ensenya bot, que tot 'i penja i que fa fàstic, i no diuen res, i a mi que * : |ig ensenyar a les xicotes roses tan boniques, em P°sen una multa i no hi ha manera de què me i a facin aixecar I
A la C.rm.t . , la dependenta mes maca del districte quint, un client que l 'admira va regalar-li
l'altre dia un rellotge de pulsera, però els aprenents de la botiga, que són més entremaliats que una mala cosa, començaren a voler-lo veure, a Eer-li ensenya* l;i maquinària i a donar-li corda sel o vuii raps al dia i aviai li feren malbé.
La C.rm.t . agafà una enrabiada de ca l 'Am-ple.
—Sóu uns potiners, tot ho toqueu i ho feu malbé !
—Però si aquest rellotge és una patata inde-cen)—exclamà un dels nois.
—Bé, bé—digué allavors l 'amo. Deixeu estar si és o no és una patata. Lo que heu de fer és no tocar-li més.
La policia ha emprès una creuada contra els marietes.
A una casa del carrer del Cid, dimarts en foren sorpresos cinc en el precís moment en que estaven executant una de les seves creacions artístiques.
Conduits davant del jutge d'instrucció, el guàrdia que els havia detingut explicà el fet amb tots els pels i senyals.
—Miri—va dir—. Aquest ros estava al mig del llit, agegut dfl boca terrosa, mentre aquest més alt li estava dant. . . consells, ell estava fent l 'amor a un akrfl pel procediment de la dolça França i amb les dugués mans feia pessigolles als dos restants.. '
El jutge restà un moment pensatiu i per fi va respondre:
—Verdaderament, el delicte és molt gros, però la posició és digna d 'un bronço artístic 1
i • m
4 — B L N A N D Ú
Fa quatre nits que el senyor F.n.ll torna a casa borratxo.
No pot fer-hi més. Aquesta calor li dona molta set. An ell no més li treu la set el whisky i, senyors, allò és el disloque I
El cinquè dia, el seu secretari cregué prudent intervenir-hi.
—Senyor F.n.ll—li digué—, sinó l 'havés de molestar li faria remarcar que la conducta seva comença a fer mormolar a la gent I
—I a r a ! Què d i u ? * —Veurà. Que vostè s'emborratxí els dissabtes,
ningú hi troba res que d i r : vigília de festa, l 'endemà es pot dormir. . .
—Comprenc. —Que s'emborratxi diumenge, com que es
festa... —Si , és clar... —Dilluns, per allò de que la setmana s 'ha de
començar bé. . . — E s excusable, veritat? —I el dimarts, per distreure's de la fatalitat
del dia.. . —També té la seva explicació, o í? —Si , senyor. Però que s'emborratxi també el
dimecres, la gent troba que ja és u n xic massa.. . EL N O C T À M B U L I N D I S C R E T
L ' I n d i g n a c i ó d e l s e n y o r P r e t a f o r t
El senyor Pretafort, ex fabricant de llangoni-ces de Vich, viu actualment retirat del negoci i s 'ha instal·lat a un primer pis del carrer de Muntaner, aprop del Tu ró Parit.
Ell hi viu satisfet perquè hi ha un bon sol, bona vista, bons darreres i espai abundant . Al terrat, a més del lloc per a col·locar-hi un magnífic lloro dintre una gàbia metàl·lica, algunes mas-setes amb flors i un canari, encara hi pot fer estendre la roba per la minyona.
Mes, ai 1 que la tranquilitat del senyor Pretafort s 'ha vist turbada per uns inquilins molestosos i empipadors. Al segon pis de la casa s 'hi han instal·lat fa poc temps uns senyors que for-jnen la societat «El Pensil Recreativo)), i aquesta
gent té, entre altres males costums, la de pendre? el cafè a la galeria, discutint i cridant i no deixant dormir a ningú, a més de llençar borilles d e cigars, aigua i alguna que altra escopinada da munt del pobre veí.
L'altre dia, i després d'haver-se ja queixat va ries vegades, caigué a casa del senyor Pretafort, mentre aquest llegia el Ciero, un objecte cilíndric de goma d'un pam de llarg, l'ús i abús del qual vos l'explicaria qualsevol menor deies que van al «Globo». El bon ex fabricant de botifarres ja no pogué més i en mànegues de camisa pujà al local social del «Pensil Recreaiivo)) i penetrà, com una tromba a dintre secretaria.
Allà, el president, el secretari i el comptador, estaven parlant sobre el problema de les responsabilitats,
—Què desitjava, vostè?—!i preguntaren. —Venia a dir-los que vostès són uns poca-
vergonyes, uns bruts i uns mals educats i que.. . —Home—interrompi el secretari—, faci el fa
vor, miri que som tres membres de la junta 1 —Tres membres? Si, doncs, mirin, tenen de
saber i entendre que jo tots els membres me'ls passo pel c.I I
L . T . G R O S A
—Ai, t inc u n t «ngun ia d 'haver acudit n'aquesta cita! M'han dit coaes tant gro*i«* TMttf,
—Cal I xa ge ració DI. Uns dos pams,
DE LLOFRIU — 5
-Sí, ara, tot es demanar perdó, però després per darrera.. -Per darrera t'asseguro que no et podrás pat queixar...
6— E L N A N D Ú
—I per què vàreu renyir amb en Carlets? —Perquè és un traidor. Per davant ving;i
fer-me joguines i moixames, però per darrera, em clavaba cada punyalada)
- (Qui podés eer d'en Carlets!)
La ment ida m é s grossa
En un vagó de tercera classe viatjaven dos xicots molt l renipats i aixerits i a quin més embustero.
Un d'ells començà a contar mentides amb un desvergonyiment tan gran que n'lii havia per matar-lo.
—Miri, una vegada vaig tirar-me a l 'aigua al moll de la Barceloneta, vaig començar a nedar i quan vaig pendre terra era a [a batiia de Sóller.
—No s'en alabi—I i respongué l'al i re—. AI meu poble va haver-hi una dona que va fer quelcom
— S i ? Que va fer? —Va donar a llum pel forat de les lavativCS. —I a r a ! Que us penseu que em mamo el di t?
Aneu a contar mentides a un altre lloc I —Escolti—respongué allavors l 'altre—. Tin
gui en compte que vostè exagerava de molts quilòmetres, i no li lie dil rea.,, En canvi, jo sols m'he •pactat uns tres ditets de la veritat, i vostè ja m'a-b ronca...
B. ORRAS
«3 Coses dels banys
Als Oriem.-ds, Hoc on la nostra jovenalla nan-dutandesca w al ir-ae un xic ei eos i escalfar-se... l 'imaginació amb el reconfortant espectacle de les cuixes, anques, panerets, davants , torses, i arrencades d'esquenes femenines
que abunden per aquella platja com si les regalessin, l'altre dia en va passar una de crespa.
Un senyor, d 'uns cinquanta anys, calb, amb" J una panxa grossa, anà a portar a pendre la fresca
a una nebodeta seva, d 'uns sis anys . Com que es veu que l'home estava molt cansat, es va geure a terra al costat de la criatura i al cap de poca estona es queda adormit.
La criatura, aixf que ve.gé aclucar els ulls al liet, pensà de seguida quina entremaliadura faria. I no se li ocorregué res millor que córrer a amagar-se darrera un dels bancs que hi lian a la sorra per a que quan ell es despertés es pensés-que havia fugit.
Però la nena no comptava amb una vella que ja feina estona la vigilava, apercebuda de la son que havia vençut al bon home, la qual, al veure—
f, la aixecar-se del lloc on estava assentada i tement s'en anés cap a l 'aigua i pogués <>fegar-se,
' c r idà : - E p , ep ! Bon home ! Miri que se li aixeca I I,'interpel·lat enlrcobrí els ulls i creient que U
parlaven en un altre sentit, respongué : —No tingui pas por, que pobreta ja fa deu anys
que no em dóna ni el bon dia ! I es tornà a quedar adormit.
K. G A T
—Li confesso que això del nedar mai m
pogut ent rar .
—Dones jo li prometo que si vostè v o l , J
faig eu t r a r en m e n y s de mitja hora.
D E L L O F R I U — 7
I*er menjar fora de c a s a
En Lluís i en Josep eren dos amics inseparables. No hi havia festa major pels pobles de la comarca 011 ells no hi anessin, Eren els reis dels embalats.
Si 5'havessin posat un dia a contar llurs conquestes, segurament Don Joan Tenori i en Lluís
1 (Mejía haurien quedat en colatxos, mantillas en castellà. N o s'havien trobat mai en discòrdia i aquesta unió entre ells dos era precisament lo que més èxit els havia proporcionat en les seves aventures. Estaven tan identificats l 'un amb l 'a l-tre, que un signe, un mol, un geste d'Uïl era suficient per a que l'altre sàpigues lo que tenia de fer.
Vingué, no obstant, el dia en que allò hagué cP&cabar-se ; en Josep va decidir abandonar la vida i!i: solter maridant-se amb la Clementina, una xicota encisadora, alia, esbelta, morena, amb uns ulls negres i grossos, capaços de trastocar un vell de setanta anys.
En Lluís, perSüda la companyia del seu inseparable amic, va començar també a cansar-sede la vida de solter i encara no feia sis mesos que en Josep era casat, ja festejava en scri amb la Carmeta, una veïna seva QUO, si n o e r a m o l t maca, reunia, en canvi, la condició d'ésser molt bona noia. En Lluts, doncs, decidí definitivament casar-se i al poc, iemps el matrimoni s'afectuà amb tota pompa.
Era natural que. donada l'intimitat que unia a n 'en Josep i a n 'en Lluís, els dos matrimonis començaren a anar plegats, a convidar-se a dinar
els diumenges, a fer excursions de tant en tant, I com que el dimoni no dorm mai, una passió insana començà a encendre els cors de la Clemen-tina i d'en Lluís. Fou una tarda, mentre aquest, a casa del seu amic, l 'esperava per consultar-li no sabem quin assumpte, que la Clementina caigué en braços d 'en Lluís, que aprofità de valent l'ocasió. I com que els dos adúlters trobaren gustós el fruit prohibit, aquella escena es repetí més cops que una pelicola en sèries.
Van passar uns dies i un matí e! culpable amic trobà en Josep tot preocupat.
—Què tens, noi? — U n a cosa horrihk-! —Què et passa? —Que l'allra nit uns amics em van portar, vul
guis no vulguis, a pendre una cervesa a una casa de! carrer de la Nau, vaig engrescar-nic. amb una rossa i... res, que aquest ara té mal de cap.
I el pobre Josep senyalava el lloc on fineix el ventre.
—Vaja una broma!—digué en Lluís. —Oh ! Si només fos això ! Lo greu és que com
que jo no vaig tenir cap indici fins fa dos dies i he jogal amb la Clementina, la pobre també ha rebut.
—Què dius ara 1—exclamà en Lluís donant un sal i . '
En Josep s'ol quedà mirant amb aquella cara d'imbècil que acostumen fer els homes cornuts .
—Per què? -Pe rquè . . . home, també m'ho podies haver
dit abans ! M O R E N E T
—No ho entaLC. T inc u n amic d ipu t a t que a l cODgrés mai obra la boca i al cos ta t m e u no para un moment de moure la l l engua .
VIDA I WÍÍRACLES ;DiL NANDÚ I LA TUIES HMJR.6M 06 PER UN REMENDÓ DE I MPORTANífí COL 'LOCAR. C i /M TOTXOj
PERÒ QUE REOIA^TRE 1 _
FAN T A N ATRAFAGAREN?
,p; l El recader de Masquefa, mai vol fer un encàrreg sol, perquè hi pert la calderilla,
perdre, fa molt mussol
Per TÍO cl Nandu l'experiència del recader ha aprofitat, i quan se posa a tapar-ne no li ve mai d'un forat.
Prò la Tuies, que no bada diu que el posara calent si tapam forats dels altres, es gasta tot el ciment.
I el Nandu, que es tot un home, li diu fent-li reflexions :
No t'espantis mai, tonteta que tinc moll bona gaveta a sota dels meus... maons.
La quitxal la
Pel passeig de Grada una pobre dona, embarassada de atí mesos i seguida de quatre criatures, demanava caritat.
t'n senyor que estava prenent la fresca (ai en una cadira la cridà i li donà deu cèntims-
—Deu li pagui la caritat, senyoret... —Però, escolti, dona—ü digué el que li havia
donat els deu cèntims—¡ Com és que demanant
encara té caritat i tenint-ne ja quatre de petits ei humor d'enviar més desgraciats al món?
—Ai, ja té raó, ja ! Però com que el nieu marit es cego i no veu el que es fa...
—lïé, però VOStè I...
—Com que una servidora té la d-sgràcia d'ésser SOfdft, resulla que tampoc sento els avisos del meu marit per a que em tiri enrera quan està a punt de rajar la font...
F. A V A L L H A R G A
i ó — "EL N A N D Ú
—Si , dona, si, al poble d'aixó en di«m m a t o n s .
—Deuen ser ma tons de llot.
Les del ic ies de l ' imperlal
,\i\i'i dels tramvies amb imperial és una de B més pràctiques que ha inventat el se
nyor Foronda. I sino preguntint-ho al senyor Manel, un vell
corrido que, malgrat els seus cinquanta anys ben sonats, encara li agraden les bones vistes.
matt, a l 'hora dels banys, el bon home asa, puja en un tramvia de la línia >.]<• la
Bonanova, es col·loca a la plataforma aprop de la de l'imperial ¡ allí, fent veure que mas
tega un caliquenyo, aprofita el tnotnenl de pujar dir les dames i damisel·les per recrear la
seva vista amb el reconfortant espectacle de les cames i cuixes llurs... sense comptar que alguns Cops els seus ulls pecadors poden arribar un xic més amunt. . .
Ahir l'home eslava contemplant les molçudes cuixes d1 tobillera que pujava l'escala quan entrà al c o t » un venedor de diaris.
—La Vanguardia l... LaSolil... El Í)ilw.n\ Com que el senyor Manel té tol l'« apéete d'un
soci de la Lliga, el xicot s 'apropà i, oferint-li un periòdic d e m a n à :
—-i.a Veu? F.l senyor Manel, c n aquell precís moment es
taba traslladat a la glòria <|el seu éxlasi contemplatiu. Sense girar la vista contínua fumant i respongué :
—No. Porta calces. SARROB
Què s'havia pensat?
Feia justos tres mesos que en Valentí era casat. La seva dona, una formosa femella de vint-i-sis anys, alta, fornida i ben sapada, era un tall per a acontentar a l 'home més exigent, i, malgrat això, en Valentí ja començava a estar cansat de les batalles d 'amor que quotidianament sostenien.
I és que en Valentí era aficionat a la música i no hí havia res çue el deixés més satisfet que un solo de comet í . El xicot, de solter, havia agafat gran carinyo an aquesta classe de filarmonía i .ara, es clar, ho trobava molt a faltar.
Una nit, contemplant embadalit la boqueta de la íseva muller, no pogué menys i començà, primer a mots coberts, després ja descaradament, a suplicar a la costella que consentís a estimar-lo pel procediment que ha immortalitzat la Rosa del carrer de Carabassa i les nenes de Can Baixes.
L'es|*isa d'en Valentí s'ei quedà mirant indignada i després d'un moment de reflexió li respongué L
•—I a ra ! Que pol ésser t 'has cregui que estàs fet de regalesia?
B I T L L E T A
—Altra vegada flirtejant a m b e l m a r q u é s en el piano?
—Ja t 'he di t que no fleitejàvem. Es q»e m ' en t enyava una peesa que s 'ha e m p e n y a t en que jò li toqui .
DE LLOFRIU — m
(ftfÑT A L E R T A . M 1 N T O N I
E n i q u M l a Heaol A hl p a b i l o s r a m tota ala "CONTES B R U T S " q u e B O U S a n v l l n I q n * alg ulti d i g n a s d'ea-• • ' o o n a g u t a pala barrt la ipoa l e c t o r , da B L N A N DÚ. D'aqaaata nontea a n pro mi» r o m nn onda n ú m e ro a m b la r e a p a e t a b l a quant i ta t da " d a n p a l e a " a a b r a b l a a ^a la n n . l n Admtn la trao ld a p a r g i r o poeta l a la q u e v l a q n l n fora da B a r a a l a n a . ¡Alerta.
d o n o a , 1 a p r e t a r 1'ApltT
Cada c o t a te el seu nom
DW T » Bdmengarda Bonança i Zonampla, Marquesa de I'Ohei'ginia. agoláis i'la media eooooenka, no vil li'nir tin's i'i'iiii'i qui- acceptar per marit a don
lïenial Ortigosa ¡ lirut, comerciant al major do enere candi i allre.s «ingredients» per n i'iii'ilú.-lria, q u e deia
Dotna lidmongardu lema allavnrs ¡renta cinc anys . l:¡ senyor Orliimsa eiiiqua.ula. l 'erò CODI que ell volia al iitfil i iil·i volia la tito.., dio, trolla ca jeu , ¡es coses varen IVMT fi'iril- d 'arreglar i el ensarnent es va cele-lu'iir • • r 111 H h>i;i jii.in|i;i i tMia. Si, gala, molla n í a , par ana al Brnyor Ortigosa wiün que lolhom en liarles de.l
amant, til primer mea, amb p e n a i treballa, mar i t i molla
varan anar t i rant d i la r e m i d a corporal ¡ ¡iqní caic, i l la m'aixeco, cl senyor Ori¡gosa va poder anar OOB jilinl amh ell aetW ora res 1* niaril formal.
l 'erò, passíL'ilea Ironia nits, amb les t renta sucades oorreenoaaot l , d molinero d » senyor Ortigosa es va a r ronsar i por més que la Marquesa va p rovar to t s els s is! s ¡ iotes les jinsiciuns, no lii vn llavor manera do reanimar aquellri polleringa que rom e.l badall d una cjiíiipnnn [lenjava mcmipit entre, les carnes del pobre
comerciant da mera camL Donya Ivdmengarda 00 títmoé DMI remei que, acu-
,| iitMliu- naturals i va j irornrar q 1 i « l mar i t Iravés aini.-l.it nml) en Dionís Allia, jove poeta, au to r dels més taodrat madrigals i les més dolces
n ; l M : i r | l : . Q maril no logué esmeni <lo res i e.l poeta ¡ la marquesa fogaveo a bítllea sempre que en |,-nien ganes en l.i propia re l lénela conjugal.
Una nii. mi eatreflada, ott lerena i irasparoni. « poeto i la ataranaaa wrtiren ti jardi '• ***** besos i abracada!, arribaren al magnifle Bao (roa dormía doi-eaiurnl en IVnranl. ile la nit. de primavera.
La marquesa, tota nena, tola enjogassada s apoift <h mi ..le la I.alnslrada i C0 DO* a tirar pedretes ais pe¡\i . i 1 n liionis que ademes de jineta era mes arden! que una I fa « W '"'' ( l" " V»V*
3uc al doblar-se otaria la Marquesa, i en t r e paraules olees, lagafn per la cintura, enfoca l 'opulent for
matge i després d 'haver alea! sedes i puntes COBMDÇè B furgar enni u n 'desesperat anili la broca llarga,
/.quell non prOCedlaieat es ven ipie no era del to t desplaent a la Marquesa qui, de mica en iniea, s'lii ana-va posant millor par a facilitar els treballi del jove poeta.
Quají més entusiasmats e-laven en ]'operació sentiren al seu darrera p a s s o i s'aj>rrsuraren a desfer el quadro míe. amli tanl de t'n.-l havien l onna t .
Lea passes ne eren do rne, eren del senyor Ortigosa, que luí malhumorat , pregunta al leve poe ta :
—I doñea, Dionís, ea d W e n e u molí per afluí els darreres . . . del pa lau '
—lis delirios, senyor Ortigosa. Mentre ta senyora Marqne.-a lira\ ollele.- de pa ais pe i \os , jo conqionia
mi soni'i. a la llana, —Si. . . s i l . . . A la idluna" ja lio he vist que li feia
alguna eosa, port al nWD poble d així) no en diem fer sonets, sine) «sonades".
RIPALDA
El caramel d'en Feliu
F i D feiin havia oonegat n la Rosalia i doa i mig que, eren novtot, I encara no iiavia pogut conseguir d'ella més gaa algun
petó esejidnoer. La Rosalia pertanyia an aquest genre de xicotes,
avui ja quasi extingir, ipie no s 'han mogui gairebé m a i de rasa, que no han Ihri l una iion'l.la verda, que no han t ingut cop amiga i que, absorbida por enter la seva imaginació en el treball quotidià, no lian t ingut lemps ni malicia per jiensar en els misteris del sexe.
1 miren ipic la Rosalw, amb el seu posat seneill i rasi , era nua eriatura en.'i>;ul,>ra. l ' r imaïa, pe r t ndmi-rableinenl iiníjKire.ionndií. amb dos mal.onets drets i piinxagnls que semblaven estar • punt de foradar in Una roba de la brusela, amb una earona deliciosa, ca-|,ells ea lariy- Il·iii.'.Tainriil filial^ i uns ulls grossos i purs com els d 'nn àngel, era oapassa d 'a r rebassar els ànims d'nn mort.
liti Feiliti l 'havia eonegnl una larda, en una d'nmje-lles reunions cursis ami, gramòfon, ¡00 ile premiïs i liiseiiits rancis, ipie lareo la delícia dels nostn ·s avis i que encara s'eslileu entre la i n s t r a jietila hurgesia. sieditit per la seva gràeia ineonseient, per la seva sen-eillesa i el seu candor virginal, li demana relacions, i
I 3 — EL NANDÚ
com que el xicot estava en bona posició, i «'«vingué de seguida a enraonar amb els pares , la Rosalía accedí tot-duna , i un prometatge completament honeet i casolà comença a seguir el son curs , amh alguna nit de sopar a casa dels futurs sogres, a lguna sortida a Hornea i a l p i n a tarda de Turó ,
TO • poc, en Feliu intentava inflltrar-li aquella picardia i aquella lleugera iniciació que ell haur ia volgu t r eun í s la seva promesa per a ferli m i s ap-adosos els Instants que passaven junts . Mes la Rosalia, pobre xicota, que tenia una noció tan relativa del que era la villa, no el comprenia mai. F.ll prou intentava, amb símils apropiats , explicar-li certs misteris i cer tes coses que ella desconeixia completament , però no hi ha-
L i necessitat fa agudi tzar l 'enginy, i això fou el que li passà a nVn Feliu.
Gitaven U diumenge a la tarda al cine. Y.]\ bar ia intentat ja a lp ina aproximació a la que, a força tic pregar i d ' insistir , la xicota l 'havia prestat . Aleshores, nua M M genial li cn-nii el cervell. Havia comprat a la noia una paperina de caramels, on ella anava ficant la mà, treient-los un a un i repart int-s 'e ls , posan t-e'els a la boca, a m b el seu promòs, en un lemilre, petó, la dolçor nal qawl trobaven molt més fonda que la llemi-neria. En Feliu fiu un forat al fons de la paperina, agafà els darrers caramels que hi qitrdaven, p i a r d a n t -s 'els a la butxaca i treient-se el uandu, que ja feia es
tona mostrava proves de la més gran impaciència, el BMMa |*'l fnr.it del cuourutxo.
—Rosalia—digué nllavors en veu baixa a sa promesa—. Fien !a ínà din t re la paperina que hi t robaràs un OHMBtM que t ' agradarà molt .
—Si, re ie t?—preguntà efla—. Vols dir que no m'enganyes?
—•>•>. nineta, r o l Ja veuràs . Posa-hi la mà I —No serà algun enredo dels teusP —I ara I Vols callar? L' ignoccnla Rosalia ficà la mà a la pai-erina i quina
no fou la seva sorpresa al tocar aquella cosa d u r a i calenta q u e ella no coneixia.
—Això és u n caramel? —Si. reina meva ! Agafa 11 —Això tan gros i tan fort? He què éeP —Es d'nin1
—Però si no el pae agafar I Que, es tà enganxat* —Si . . . pe rò . . . agafa ' l . . .—sospirà l 'afortunat Feliu, que
ja M sentia al s e n rel De prompte , la Rosalia senti q u e nna cosa Uepissosa
i calenta li inundava 'la mà ment re el seu xicot defallia de plaer Allavors retira la nià per e¡ t uga r-se-la i, to ta desil · lusionada, exclama :
—Ai, a i ! Que és es t rany 1 Tan fort que era i se m 'ha desfet en a s m o m e n t !
R. UMESCU
el telèfon
A Barcelona hi ha una ant ica casa de llanca, on qaasl lot ei personal ¿a llegidor aniden)
. iri. que té dos es tabl iments d in t re la ciutat.
El pr imer està situat en un dels vells carrers de Barcelona, que tan U •apiane cantar l'ex poeta verge se-nyor Viurà ; l 'altre, instal·lat en plena p i r r r a . es t ro ba a l'AixamnMe, en el mateix hamoHa on precisament va haver-hi abans un cafè de molta nomenada.
Els dos establ iments es nomenen, dintre la banca, la casa mat r iu i la casa central .
A Borsa, a les quat re de la tarda , lea comunicació™ són freqüents i les senyoretes de telèfons ja estan ha-bituades a posar comunicació amb els establiments bancari» sense donar-los hi el numero .
L 'al t re í i a , un operador—nom amh el qual es coneixen dintre, al gremi els que van a Borsa a efectuar compres i vendes de tí tols, accions i divises—s'acostà al telèfon, t rucà i aplicà l 'auricular n la seva orella.
—Senyoreta 1—dipié—. Vol posar-me la Ranca ta l? L 'home demanava precisament l 'establiment de crè
dit al qual ens venim referint. —Que vol?—demanà, amatenta , la s e n y o r e t a - . La
central o la ma t r iu? No etil dir qve davant la pregunta , l 'operador rea-
pongné de s e g u d a : —La mat r iu , eenyoreta, la m a t r i u ! Faci oi favor I...
C. UPO.
E n Oomhan, cronista de societat, fan invitat n una reunió aristocràtica en un xalet del car re r de Muntaner.
No hi ha qne dir que, com personat.ee Sns «llavors desconegut « la casa i seguint el que la tradició ordena en aquests casos, tothom el colmà d 'atencions i consideracions, oferint-li els millors pastels, el vi méfl vell i convidant-lo a ballar amb les invitades mes maques.
Davant la perspectiva de. sort i r l 'endcinà en lletre* de motilo, calculeu com devien t rac tar a n 'en Gomhaul
Al cap de dues hores de començar la festa, en fiom-bau sentf que allò no podia cont inuar . Tenia un bul to a la butxaca del pantaló del que no s'en podia desfer de cap manera . Allò era un compromís gros.
Sort que trobà una noia comnlascent amb qui aviat es féu amic, i quina no seria la habili tat que desplega eia al xicot que al cap de poca estona conseguí endur-ee-la a] jardf, 00 la tnà rant.aliva de la damisel·la calmà, encara que artificialment, l 'ardéncia que haur ia requerit un al tre remei.
Quan la parella tornà a la sala on se eelehrava el baB, semblaven un nnntici de «Antes y después de to-
hoCOMte de Matías López». Ella estava vermella com un pebrot, i ell pàlid i decandit com si es trobés malament .
fressa de. la cnia que ho observà, se li apropà un moment que el vegé sol t li d i p i é :
— Q I I È , senyor Combati, s 'ha diverti t molt!1
—Oh, molt I -No obstant , t robo que no fa gaire liona ca ra t
-Oh, i faci < si —Que se ti hn indisposat alguna cosa? —No, senyora, no . . . Per que ho diu* —Com que fa una estona que Irem notat, la seva des
aparició de la «ala, i ara esta1 tan groc. . . Que potsC. » ha vinent mereix, ganes d l t reure? . . .
Fn Homr-m es queda mi ran t a la mestressa de 1» tor re i. amb nn somriure , li respon p i fi :
GftMI <le t reure? All. BO ho cregui p a s ! I>e lot lo contrar i I _
p . TRONI
C a n í * r m m l i t 4*1 B Ú i n s r * p««i
AIXÒ VOLIA ELL!
D I L L O F R I U — 13
Baldin rebé una lletra de la seva muller dient que se li havien acabat els diners i que U enviés-cinc mil pessetes més per comprar-se un anell qu« havia vist.
El pobre milionari cregué que allò ja era massa. Agafà un full de paper i H escrigué una llarga missiva fent-li comprendre que tantes despeses no podien ésser i que ja que no li enviava les cinc mil pessetes, li remetia, en canvi, cinc mil petons.
Tres diefl després arribava la seva muller lluint al dit la joia desitjada.
—I a r a ! Com ho has fet? —Mira, obeint-te. — C o m ? —Si, vaig pagar amb els cinc mil petons que
tu cm vas enviar. Que et creus que no són galants,. e!s argenters francesos?
R U M A L L
^TArAÜCRK/DCLllAnDU^
„ I,'altre ilin al districte quint van barallar-ae dues xloo-—La mare diu que j a BOC maasa g ran per t M i ,„m ílc l 0s ,,„„,, ,,, ¿hl T„ r ( , s a ) : i g a l M
jogar amb nines. Tenen a l g u n n inot que els he vajn un nom més nandulandescl íassi nosaT . _
Al peu de la lletra EI senyor Baldin, després d 'haver guanyat
una fortuna quasi fabulosa en el negoci de pells, va decidir casar-se. Als seus quaranta anys ben complerts, allò no fou pas precisament un matrimoni per amor, però, no obstant, la muíler que trià el senyor Baldiri, bonica, elegant i distingida, era per entusiasmar a qualsevol.
Als dos mesos de casats, si bé l'ex comerciant de pells trobava agradosa la vida matrimonial, home habituat a les economies, començà a tenir Palestres amb la seva muller. Un dia s 'enamorava d 'un collar de perles de deu mil duros, un altre d 'un abric de vuitcents, un altre d 'un auto de quinze mil.. . L 'home s'esgarrifava. En aquestes se H ocorregué a la dona que havien d 'anar a Par ís . Ell començà a posar dificultats, dient que *quells dies li convenia quedar-se a Barcelona. •j* dona insistia, plorava, estava de mal humor. . . ^ e r fi, un dia que el senyor Baldiri s'havia aïxe-c a t de mal humor i ella tornava a la càrrega, di-K«4i empipa t :
—Vols anar a Par t s? Doncs, mira, què tants romanços, te n'hi vas sola, que ja ets prou gran !
I, tal fet tal dit . L 'endemà i amb vint mil peles pel viatge, la dona marxava cap a la capital de la Hum, de la torre Eiffel i dels bohemis a m b pipa.
Passaren sis dies i a la setmana justa, cl senyor
A Horta, en un cine, anuncien la projecció de la pelf-cola «Loa cuatro jinetea de la poca Lipate».
Sera cosa d'anar-hi.
TI Mol que hem visi en unn bolipa de la Gramil: «Local adquirido por M. C, por venta de jéueros grano»
eividos y socas patatas y bortalluí, huevos frescos que ae> rcciliirán diariamente de su propiedad.
«DespetChO leí-che de beca pura a 70 céntimos litro. Venta de lo* productos ili> mi granja de VUsnoha de la Roca.. Despatoho do 7 a 10 y 5 a 8.»
Amb molta menys culpa n'bi ha do tancats a Sant Roí.
Din el Cirro: Jliuen de Lupo que una senyora nomenada Dolors Car
deu ha donat .'1 llimi feliçment tres robustes criatures. Ja ho sabeu, doncs, lo que heu de fer per repoblar Es
panya. Cardeu, senyors, Carieu.
T. A. FAUEB^
£4 — E L N A N D Ú
—Noi, t i vols que et digni la ver i ta t , no s e perqué m'as fet despullar! Agenol lan te tú, n ' h i hav ia prou!
Altres fóssim capaços de plorar, i Deu nos en reguard com de fer-nos de la Defensa Social, aquests dies hauríem plorat com unes magdalenes davant de la porta de L'As tancada ¡ barrada, perquè Ics noies en feien un xic massa i
¡i excessivament els ánimos dels espectadors .
1 (em tingut, doncs, en vacances forçoses a una pila de xicotes d'allò més caies, i el Paralel, faltat de la llum i l'alegria de l 'antic (tMadríd Concert», semblava una necròpolis. Menys mal que això no ha durat i ens quedava el «Novelty» amb la Dofita, superb exemplar de la raça nandulan-desca, amb un ctlÚBMi que fa venir ganes de sopa r amb senyora i una carona que fa venir la boca a l 'aigua, i uns pits, i un paneret i uns braços que fan venir una pila de coses més, que sinó n 'h i hauria per anar-s'en al Tercio,
A més, al «Novclty» hi ha una pila més de tnoBSea que van a l 'hora : la Juanita Vinzes, que un dia la raptarem de tant que ens agrada, la Reynon, qoe havia fet jocs de prestidigitació i li donaríem una joguina a veure si t 'amagava en un lloc que nosaltres sabem, la Fernandita del Valle, que no és un valle de lágrimas precisa-ment, però que nosaltres ja sabem fa plorar un nano molt serrano, la Lluiseta de Tormes i la
Flor Temprana, aquesta xicota acabará per intrigar-nos amb la seva flor I
Al «Royal» la Pepeta Mijares cada dia està més nandulandesca, la Pilar Calderón segueix ballant la rumba i bellugant aquelles dues terces de carn que nosaltres ens menjaríem sense forquilla, i la Coralito mostra, satisfeta i orgullosa, aquelles formes esplèndides i abundoses que valen més calers que l 'Exposició d 'Indústr ies Elèctriques...
E L S E C R E T A R I D E L N A N D U
C o r r e u s e c r e t
Pi Xadobla. U treballarem rl qiiento.—Von Kahml. Ho llegirem amb cfctxafU.—F. Pipil, Bo haurem de modifl-car in ull.—L ¡o/ii r K. Ela sens véneta son molt caios i aniran ¡i'l número oom tres i dos fan PÍÍIC— llonapessa. Seran publicats.—Llnci Fer Min, Procurarem complaure!. No li estranyi la dilació sa amrtixaT eta wat escrits perquè l'aíMinniin ió iii- iíi col·laboració M extraordinari».—í/n hereu de Girona, Ea pubikarà.—S«rro6. Besa ratat quilo i mig de contea qoe li anirem pnblicaat. Recorda afee* tnoaoa I'.I·I senyor Ilufasta.—J. Celma. Veurem d'aproft-l;ir li - ff-iníi-, Ea més vell qne l'avi Bruti.—Benito, Va més complicat i[ii« les teories d'iinnstein—Chota Pi Pafí. Va fluixet.—L. T. Grossa. I.'nn ja l'ha publicat. L'altre anirà.—Nandu Salasmc. Aixf) dols ous ja s'ha tocat molt. —l'iuu Poc, El molt fluí*. I.'altre conte está en cartera. —S, Anat. No té ateto iitial.—Aforcncí. Vn al número.— K. ReUvetl. Yenrem de publicar-li.—K. Gat. Ea molt bonic i d'actualitat.—/. Manuts. Anirà.—fluíantt. BaMW pobltcala. /ordi lluvii!. Ja tia publicat.—l'i Ja Lle Teta. Veurem d'apriifitar-ho. Kar Ml Strrel. El moll eorit'init.— 4. de M. No pot ésser; 00 hi volem r « amb el cÜÍO. -Carmen, 68, 8," 2.*, Els dfbnlxoi que ea publiquen és a"° ÓS i' i ijilals i i'ls OM DO es |iiililii|iieii és que o no «'han
rebuto s'han perdut o s'han rchuljal. Nu en luei gaire cas perquè la redacció de EL NANPU DB LLOFRIU l'endanií aa jii'TiM éa i oaw molt neboton i con que oc juerga ea fem cada dia...
- Y t ú quo n 'opines de les r epons i - J o per a re . . . . ! Ilo v e i g mol t pelut!
bilitatrf
DE LLOFRIU -
Davant deis innombrables imitadors dels dibuixos i fins falsificadors de la firma del gran O X V M E L nuo d'un quant temps ença veuen apareixent, plagis i falsificacions que de-" " " « l ' O X Y M E L é s el m é s gran dels dibuixants galants. El. N W>U DE LLOFHIÜ està preparant-li un homenatge que vos en llepareu els dits De moment podem avencar que l'homenatge consistirà en un número extraordinari dedicat al nostre gran director artístic, en el que lli aniran una profusió de dibuixos seus, capassos
de fer la reputació d'un artista. Sert lo més gran que s'haurà fet en aquest gènere.
O R Q U E S T R I N A J A Z Z - B A N D
XlBñRRl BFILLS moDERns
R. Movar • Poniente,54. i.°, I,* D. V a l l * * • Cisne. 4 - G r a c l *
B A R C E L O N A
GAM1AN1 Demaneuatots el kioscsaquesta maravella de In literatura galant, ptto,txifiv que BIM ]'il-lustrada pur el gran OXYMKL.
Vsl t roa pe l ea , però Ullets, es lo mellnr d* lo mellor.
Per correu: 3 '*0 . Comandes a la nostra Administració.
LA N O V E L A G A L A N T E
Demaneu-la cada dijous al vostre quiosc, encare que no la vegeu exposada. Vos fareu un tip de d"allò i riurer.
Cada dijous, IS cèntims
R E X D* venda a tols •Is centres de es- af» j\ <-•"»
pacífics i O A \ O farmacias
Maison Meublée (Verdura)
Carrer da Barbara, 27
Mont d'Or Meublée (Verdura)
Plassa Santa Madrona, 6
Gran confort — Sálele» do bany — Telèfon privat Habitacions a S pessetes
Para la curación radical y en pocos días de la BLE-C C I I f * \ 0 O C C A IV VI ÑORKAGU (purgnción)y toda clase de infeccl* O L _ L - L _ V - / 0 \-SKJ\ÏJr^ I V I «n l&s Vias Urinarias por rebeldes y crónicas que sean, calmando a las primeras tomas, por su acción anestética, toda clase de dolencias e irritaciones producidas por la uretritis DE VENTA.: Segala.: Rambla de las Fiares, 14 — Salus; Fontanella, 7.—Doctor
Perelló, Rambla del Ceniro, 37; y en las principales Farmacias y Centros de Específicos
No val a badar!..
La Mundial
gaiter, < BARCELONA
QUI bada ensopcsa. S"piR
11"U|a rob.1
rnu.au ncr LA MUNDIAL
!L T J O H A . A l S r T I V E J S T E R H A iPREVENIRSEl Con ls DEFENSA JUVENTUS. la profilaxia o sea la seguridad de no contaminarse, es completa BaslaL'NA aplicación antes o después del contacto. AL MEDIO MINUTO todos los gonococos, espíritus de la Sífilis y bacilos del chancro han muerto, quedando esterilizadas la piel y mucosas, «intra> y «estra» pues el antiséptico, por su poder de difusión, penetra por los más recónditos repliegues. Al cabo de medio a un minuto, lavarse con agua clara o con jabón. NO CONTIENE GRASA, dejando un contacto agradable NO MANCHA Una Deseta tubo Descuento desde 25 a M por 100 Se desean
agentes. PASEO DB SAN JUAN, 81, farmacia
I N S T I T U T n E b l C f l L
F É M I N A Vies urinàries, sífilis i matriu Complí Ad n-Bt>tt. ?-3. prs l i I."
Vi.ü j ric i i n i d t t i l CoiituliM eapecial: Carmí, 70. «ral.
La Mascota
luí d l gom. U|MalC*. Es la mejor aur-tlda y la «juí puede garantiiarloi por n buen» calidad. Caeoprt una lola »ei para conTí««cI»e. MATALADILLAS en pol». Una «la. B> ten timos. 1, San «omon. 1 - B f lWCEtOnn
PURGACIONES
«AlaMWSAglOVIMlJ»
llit. BUTSaUL- liaaatemt, o — sARCELOKA
(6 — EL NANDÚ
—Sab que el leu atreviment ea molt groe jove, _ ^ ^ _ ^ ^ ^ _ i b ^ a É t e ¿ a _ t t i U r i u J ¿ 4 i f a i
